L'Octubre

Catalunya també ha dictat sentència! Des de dilluns, a tot el país, les masses està sortit al carrer per clamar en contra dels judicis als presos polítics. Davant d’aquesta situació, la resposta contradictòria i poruga de la Generalitat dirigida pel PDECAT i ERC no ens ha de sorprendre: ja van traicionar a l’Octubre del 17 i ho estan tornant a fer ara. El seu caràcter petit burgès fa que davant la iniciativa de les masses de manifestants i la contundència de la policia per reprimir-les estiguin quedant descareditats als ulls de milers de persones: mentre reivindiquen la necessitat de les mobilitzacions,  la violència i crudesa policial va en augment amb detencions arbitràries i il·legals, llançament de gasos lacrimògens, pilotes de goma apuntant als caps, pallisses indiscriminades a votants pacífics, atropellaments i fins i tot agressions a periodistes de tot tipus. 

Les sentències contra els presos polítics mostren de nou el caràcter autoritari del règim del 78. L’Estat espanyol mai no acceptarà que el poble català pugui decidir lliurement el seu destí. A l’Estat espanyol el dret a l’autodeterminació és una tasca revolucionària, que implica un enfrontament amb un Estat imperialista poderós i amb el sistema capitalista en què es sosté. Només amb mètodes de lluita de masses i combinant l’autodeterminació amb un discurs de classe radical i internacionalista, que pugui entusiasmar i mobilitzar el gruix de la classe treballadora (inclosos els sectors amb identitat nacional espanyola) i guanyar aliats a la resta de l’Estat, es pot derrotar un enemic tan formidable. Clarament, partits porucs i de caire petitburgès com ERC i PDECAT no poden dur a terme aquesta tasca, només en poden fer demagògia. Efectivament, els esdeveniments d’aquests dies han posat de relleu la total bancarrota moral i política del Govern de la Generalitat. Sense voluntat ni capacitat d’enfrontar-se a l’Estat, aquests botiflers han d’acatar les seves ordres, reprimint a sang i foc les protestes contra les sentències i anomenant “infiltrats” i “provocadors” al jovent independentista.

“Barcelona ha vist més combats de barricades que cap altra ciutat del món”, va escriure Engels el 1873.

Ahir a Barcelona es va mantenir aquesta reputació. Diverses organitzacions republicanes i democràtiques van convocar manifestacions pacífiques a tot Catalunya per protestar contra les sentències. A Barcelona, així com en altres localitats, els assistents, que incloïen famílies, gent gran i nens, van ser durament reprimits. Milers de joves van respondre a la repressió  mitjançant la creació de barricades. Tant el dilluns com ahir, ha sigut el jovent qui ha estat al capdavant de la lluita. 

Les sentències contra els presos polítics mostren de nou el caràcter autoritari del règim del 78. Aquest ha estat un judici farsa, on l’Estat fins i tot ha retorçat la seva legalitat per assegurar sentències dures. Els presos han estat condemnats a entre 9 i 13 anys de presó per sedició, crim que implica un aixecament tumultuari. Aquests dirigents però en cap cas actuaren de manera “tumultuària”, mostrant en tot moment una actitud pacífica. Però no són aquests polítics qui veritablement han estat jutjats, sinó el referèndum de l’1-O i l’aixecament de tot un poble per la seva llibertat.  L’Estat necessita reafirmar la seva autoritat mitjançant un càstig exemplar. No pot permetre cap qüestionament a la seva supremacia, i, encara menys, a la seva unitat. I és que la unitat nacional és un dels pilars del règim del 78 i del capitalisme espanyol. Històricament, la feble i parasitària classe dominant espanyola només ha pogut imposar-se i assegurar la unitat del seu Estat mitjançant la coacció i la violència envers les nacionalitats oprimides, de la mateixa manera que només ha pogut defensar la seva propietat i privilegis envers els explotats amb el fuet de la repressió. La classe dominant espanyola només pot respondre a les exigències del dret a l’autodeterminació amb un puny de ferro.

Reproduim la seguent circular escrita per Karl Marx i Friedrich Engels a la Lliga dels Comunistes el març de 1850. Hi ha nombrosos paral·lelismes amb la situació actual a Catalunya, car llavors, durant les agitacions de 1848, els comunistes havien de fer front a processos revolucionaris dirigits per la petita burgesia democràtica, situació pareguda a la què fem front els comunsites catalans en l’actualitat. Sense donar-li l’esquena al moviment, ans al contrari, participant-hi activament, Marx i Engels expliquen la necessitat de disputar la direcció a la petita burgesia al caliu de la lluita.

El passat 23 de setembre 9 activistes dels Comitès de Defensa de la República van ser detinguts en una operació (“Judes”) que tenia com a objectiu provocar el màxim impacte. Més de 500 efectius de la Guàrdia Civil, fortament armats, tombant portes de matinada, fent escorcolls sense la presència d’advocats, amb acusacions fora de tota mesura (rebel·lió, terrorisme, tinença d’explosius). Pocs dies després, el jutge decretava presó incondicional sense fiança pels 7 detinguts que havien sigut traslladats a l’Audiència Nacional, encausats per terrorisme, tinença d’explosius i conspiració per causar estralls. 

Des de L’Octubre celebrem la decisió de la CUP de presentar-se a les eleccions estatals del 10-N. Creiem que és la decisió encertada per part d’una organització revolucionària, i més en el context actual d’inestabilitat, de polarització social i amb una nova crisi econòmica a l’horitzó.

Davant de la convocatòria d’eleccions generals el 10 de novembre, el debat sobre l’abstencionisme ha ressorgit amb força a la CUP. Com el 28A, des de L’Octubre considerem que seria positiu que la CUP s’hi presentés. No tenim cap mena d’il·lusió en el parlamentarisme, i encara menys a l’Estat espanyol on la democràcia burgesa és particularment retrògrada (com novament evidencia l’escandolós empresonament dels set detinguts dels CDR). Pensem però que el parlament s’ha de fer servir com a altaveu per portar el nostre missatge revolucionari arreu de Catalunya i de l’Estat. L’ús revolucionari del parlament burgès no és nou, i té un llarg recorregut al moviment comunista. Publiquem a continuació un extracte de la intervenció de Lenin al segon congrés de la Internacional Comunista (1920), on polemitza amb les tesis abstencionistes de l’italià Amadeo Bordiga, que fan pensar a molts dels arguments que planteja avui el sector abstencionista de la CUP.

Davant la nova repressió del règim del 78, des de l’Octubre, part del Corrent Marxista Internacional, ens hi oposem frontalment. Les 9 detencions d’avui tenen totes les característiques d’un nou montatge policial. El comunicat de la Guàrdia Civil diu textualment que els detinguts “podrían estar preparados para llevar a cabo acciones violentas”, y “localizar, y en su caso, incautar pruebas”. Aquestes accions tenen la complicitat dels principals mitjans de comunicació: La Vanguardia diu “la Guardia Civil ha requisado material explosivo” matisant que és “pirotécnico”. La fiscalia els acusa de rebel·lió, terrorisme i tinença d’explosius.

Marx va escriure que quan “en certa etapa del seu desenvolupament, les forces productives materials de la societat entren en conflicte amb les relacions de producció existents… llavors comença una època de revolució social.” Aquestes paraules mantenen tota la seva validesa avui, enmig de la major crisi del sistema capitalista des del seu naixement. A més, en l’època actual, es podria afegir a aquesta conclusió que les revolucions socials esclataran també com a conseqüència de la contradicció entre les forces productives i la relació d’aquestes amb la natura.