l’Aliança Obrera ocupa el local del Fomento Nacional del Trabajo
El 6 d’octubre de 1934, poc després de les vuit i deu del vespre, el president de la Generalitat, Lluís Companys en una al·locució a la Pça. de la República (ara Sant Jaume) va proclamar “l’Estat Català de la República Federal Espanyola”. Deu hores més tard, la Generalitat es rendia al general Batet. Què va provocar aquell moviment i quines lliçons en podem extreure? Continua llegint
Avui en dia dins de l’esquerra rupturista catalana hi ha molt debat sobre el paper polític del municipalisme en l’estratègia general per la transformació social. Pensem que és necessari analitzar les experiències d’aquests anys, tant com les d’un passat més llunyà, des de la perspectiva del marxisme i extreure’n les lliçons polítiques necessàries per fer avançar el moviment cap a la ruptura del règim del 78 i del capitalisme que el sosté.
Ara fa un any el referèndum d’independència de l’1 d’octubre va marcar un punt de ruptura en tota la situació política a Catalunya i a tot l’Estat espanyol. El que hem anomenat l’Octubre Republicà es va caracteritzar per una entrada brusca de les masses en l’arena política, una impressionant mobilització des de baix que va desafiar l’aparell de l’estat i les vacil·lacions dels dirigents de la Generalitat, convertint-se en un dels desafiaments més importants que hagi sofert el règim del 78 en 40 anys. Es podia haver anat molt més lluny. Què va mancar? Continua llegint
A un any de l’1 d’octubre, és hora de fer-ne balanç. Després d’aquells combats històrics, dels esforços heroics del poble català en lluita pels seus drets i llibertats, on ens trobem avui? La situació no és gaire falaguera, ans al contrari, dins del camp republicà predomina la desmoralització i la confusió. La repressió de l’Estat no ha minvat gens malgrat la caiguda de Rajoy. Els consellers de l’antic govern (excepte Santi Vila) romanen a l’exili o a la presó a espera de judici. L’apropament dels empresonats a Catalunya pel govern de Pedro Sánchez no és més que una engruna. La repressió de l’Estat espanyol ha caigut sobre desenes d’activistes que s’enfronten a multes i penes de presó. El que és encara pitjor és que els partits unionistes, sobretot Ciutadans, han continuat la seva campanya d’odi per dividir la població catalana en línies nacionals, atiant la violència i generant un brou de cultiu per als grupuscles feixistes.
Aquest 17 d’Agost es commemora un dels episodis més tristos de la nostra història recent, els atemptats yihadistes que es van produir a la ciutat de Barcelona i Cambrils, on van ser brutalment assassinades 16 persones innocents. A l’acte oficial convocat per l’Ajuntament de Barcelona acudiran en rei i també el president de la Generalitat. L’assistència del monarca a l’acte ha generat una forta polèmica aquests dies. Per part del sobiranisme i de la part més progressista de la societat catalana no s’entén la seva presència. 
Continua llegint
Els pilots i personal de cabina a l’aerolínia de Michael O’Leary es preparen per a la batalla amb els propietaris. “Ryanair no fa vagues ni té sindicats”, deien. Això era 
cert fins fa poc. Però vivim en temps interessants.
Avui entrevistem a la companya Montse Castañé, de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i dirigent de Càrnies en Lluita, una campanya exemplar contra l’explotació i la precarietat a les indústries càrniques.
Continua llegint
La setmana passada es van filtrar a la premsa enregistraments explosius de Corinna Sayn-Wittgenstein, una empresària alemanya ex-amant de l’antic rei Juan Carlos. En elles, detalla com Juan Carlos la va utilitzar com testaferro per ocultar patrimoni a l’estranger i per crear una estructura de blanqueig. També va desvetllar que Juan Carlos va cobrar diverses desenes de milions d’euros de comissió per fer d’enllaç per al contracte de l’AVE de Medina a la Meca, a Aràbia Saudita, amb l’empresa OHL de l’exministre franquista Villar-Mir. A més, Corinna afirma que ha estat amenaçada perquè es mantingui en silenci. Aquest nou escàndol ha d’incorporar-se a l’extens currículum de suposats delictes practicats per Juan Carlos que, com a antic rei, caracteritza perfectament la degeneració putrefacta de la classe dominant espanyola- les clavegueres de l’Estat són extenses i profundes.
Continua llegint
El dia 1 de juliol es va dur a terme una participació massiva a les eleccions on estaven en joc 18 mil 299 llocs d’elecció pública, però que sens dubte la més important i fonamental era la presidencial. Amb un padró de més de 89 milions d’electors, la participació, amb les primeres xifres a nivell general, ve a ser una de les més altes de la història. Aquesta votació representa un autèntic terratrèmol polític i social, l’oligarquia i l’imperialisme, els quals sempre estaven acostumats a manar i que se’ls obeís, tenen en front un govern que se’ls ha encarat, que ha dit que separarà el poder econòmic del polític i que la seva prioritat seran els pobres.
La llibertat provisional dels integrants de La Manada, decretada pel tribunal de Navarra que va jutjar la causa i que els va condemnar en primera instància a 9 anys de presó, ha provocat una airada i justificada indignació popular. Els dies següents hi va haver manifestacions massives a tot l’Estat en protesta per aquest fet.
