L'Octubre

El 7 d’octubre va entrar en vigor la llei de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, l’anomenada Llei “només sí és sí”, la qual unifica en un sol delicte el que anteriorment estava dividit en abús sexual i agressió sexual. L’objectiu de la modificació és centrar cada cas en el consentiment i que la víctima no hagi de demostrar que ha existit violència perquè es reconegui l’agressió sexual.

El trencament del govern independentista d’ERC i Junts ha sigut sobtat i el seu desenllaç s’ha consumat en tan sols una setmana. Tot i la rapidesa dels esdeveniments, però, els fets no ens ha de sorprendre: el govern va néixer dèbil i replet de contradiccions, en un context de profunda crisi econòmica, social i política.

L’actual crisi del capitalisme mundial és de les més greus en la seva història, afectant totes les esferes de la vida. L’enorme patiment per a milions de persones, cada cop major, busca una sortida revolucionària a l’atzucac capitalista, com exemplifiquen les lluites de masses a Sri Lanka, Kazakhstan, Equador, Colòmbia, entre altres. Tanmateix, el principal denominador comú en cadascun d’aquests països és la manca del factor subjectiu, és a dir, d’una direcció revolucionària a l’alçada de les tasques històriques. Aquest és l’element decisiu en el context actual.

El moviment independentista està en crisi. Tot i que el moviment no ha patit una derrota decisiva per part del règim del 78, des que les masses van perdre la iniciativa als carrers, tant a l’auge del 2017 com durant l’octubre de 2019, els dirigents petit burgesos d’ERC i Junts estan fent tots els esforços necessaris per reconduir el moviment per vies segures. Així, ERC defensa obertament un retorn a l’autonomisme, explícitament abandonant la unilateralitat, mentre que Junts se sustenta en una fraseologia buida que amaga la mateixa política: evitar un confrontament amb l’estat, o el que equival al mateix, abandonar la lluita per la independència.

Els dies 20 i 23 de juliol, dos companys de la Federació d’Estudiants Marxistes (Marxist Student Federation) van ser convidats a assistir a la tercera Gazte Topagune Sozialista (Aplec de Joventuts Socialistes) celebrada per GKS i l’organització estudiantil Ikasle Abertzaleak a Euskal Herria. També ens va acompanyar un company de Lucha de Clases, secció del Corrent Marxista Internacional de l’Estat Espanyol.

Des del Corrent Marxista Internacional celebrem i donem la benvinguda a Horitzó Socialista, el recentment constituït òrgan de difusió del jovent comunista als Països Catalans. Seguint una dinàmica pareguda al País Basc amb el Mugimendu Sozialista (MS) i la seva escissió de l’esquerra abertzale, Horitzó Socialista (HS) sorgeix d’una escissió per l’esquerra d’Arran, l’organització juvenil més gran als Països Catalans. Una escissió que ha anat madurant en l’últim període amb el desenvolupament d’un sector crític amb els postulats bàsics de l’Esquerra Independentista (EI) i els seus resultats pràctics, sobre la base de l’experiència acumulada després dels embats independentistes del 2017 i 19, i que va culminar amb l’expulsió del nucli d’Arran València per part de la direcció d’Arran ara fa uns mesos.

El sistema capitalista està submergit en una de les pitjors crisis de la història. Les seves contradiccions inherents estan sent exposades cada cop més clarament als ulls de milions d’oprimits. Davant el canvi climàtic, l’opressió de la dona, l’explotació laboral, la misèria de milions de persones, la burgesia no té solucions; al contrari, només ofereix més explotació, opressió i decadència cap a la barbàrie per a la majoria de la humanitat.

Des del Corrent Marxista Internacional – L’Octubre ens solidaritzem amb els companys d’Arran València expulsats per la direcció d’Arran nacional. Les diferències polítiques, per molt substancials que siguin, mai no poden ser resoltes per mètodes organitzatius. Aquestes no són ni poden ser les tradicions dins del moviment obrer i juvenil revolucionari.