L'Octubre

Les sentències contra els presos polítics mostren de nou el caràcter autoritari del règim del 78. Aquest ha estat un judici farsa, on l’Estat fins i tot ha retorçat la seva legalitat per assegurar sentències dures. Els presos han estat condemnats a entre 9 i 13 anys de presó per sedició, crim que implica un aixecament tumultuari. Aquests dirigents però en cap cas actuaren de manera “tumultuària”, mostrant en tot moment una actitud pacífica. Però no són aquests polítics qui veritablement han estat jutjats, sinó el referèndum de l’1-O i l’aixecament de tot un poble per la seva llibertat.  L’Estat necessita reafirmar la seva autoritat mitjançant un càstig exemplar. No pot permetre cap qüestionament a la seva supremacia, i, encara menys, a la seva unitat. I és que la unitat nacional és un dels pilars del règim del 78 i del capitalisme espanyol. Històricament, la feble i parasitària classe dominant espanyola només ha pogut imposar-se i assegurar la unitat del seu Estat mitjançant la coacció i la violència envers les nacionalitats oprimides, de la mateixa manera que només ha pogut defensar la seva propietat i privilegis envers els explotats amb el fuet de la repressió. La classe dominant espanyola només pot respondre a les exigències del dret a l’autodeterminació amb un puny de ferro.

Reproduim la seguent circular escrita per Karl Marx i Friedrich Engels a la Lliga dels Comunistes el març de 1850. Hi ha nombrosos paral·lelismes amb la situació actual a Catalunya, car llavors, durant les agitacions de 1848, els comunistes havien de fer front a processos revolucionaris dirigits per la petita burgesia democràtica, situació pareguda a la què fem front els comunsites catalans en l’actualitat. Sense donar-li l’esquena al moviment, ans al contrari, participant-hi activament, Marx i Engels expliquen la necessitat de disputar la direcció a la petita burgesia al caliu de la lluita.

El passat 23 de setembre 9 activistes dels Comitès de Defensa de la República van ser detinguts en una operació (“Judes”) que tenia com a objectiu provocar el màxim impacte. Més de 500 efectius de la Guàrdia Civil, fortament armats, tombant portes de matinada, fent escorcolls sense la presència d’advocats, amb acusacions fora de tota mesura (rebel·lió, terrorisme, tinença d’explosius). Pocs dies després, el jutge decretava presó incondicional sense fiança pels 7 detinguts que havien sigut traslladats a l’Audiència Nacional, encausats per terrorisme, tinença d’explosius i conspiració per causar estralls. 

Des de L’Octubre celebrem la decisió de la CUP de presentar-se a les eleccions estatals del 10-N. Creiem que és la decisió encertada per part d’una organització revolucionària, i més en el context actual d’inestabilitat, de polarització social i amb una nova crisi econòmica a l’horitzó.

Davant de la convocatòria d’eleccions generals el 10 de novembre, el debat sobre l’abstencionisme ha ressorgit amb força a la CUP. Com el 28A, des de L’Octubre considerem que seria positiu que la CUP s’hi presentés. No tenim cap mena d’il·lusió en el parlamentarisme, i encara menys a l’Estat espanyol on la democràcia burgesa és particularment retrògrada (com novament evidencia l’escandolós empresonament dels set detinguts dels CDR). Pensem però que el parlament s’ha de fer servir com a altaveu per portar el nostre missatge revolucionari arreu de Catalunya i de l’Estat. L’ús revolucionari del parlament burgès no és nou, i té un llarg recorregut al moviment comunista. Publiquem a continuació un extracte de la intervenció de Lenin al segon congrés de la Internacional Comunista (1920), on polemitza amb les tesis abstencionistes de l’italià Amadeo Bordiga, que fan pensar a molts dels arguments que planteja avui el sector abstencionista de la CUP.

Davant la nova repressió del règim del 78, des de l’Octubre, part del Corrent Marxista Internacional, ens hi oposem frontalment. Les 9 detencions d’avui tenen totes les característiques d’un nou montatge policial. El comunicat de la Guàrdia Civil diu textualment que els detinguts “podrían estar preparados para llevar a cabo acciones violentas”, y “localizar, y en su caso, incautar pruebas”. Aquestes accions tenen la complicitat dels principals mitjans de comunicació: La Vanguardia diu “la Guardia Civil ha requisado material explosivo” matisant que és “pirotécnico”. La fiscalia els acusa de rebel·lió, terrorisme i tinença d’explosius.

Marx va escriure que quan “en certa etapa del seu desenvolupament, les forces productives materials de la societat entren en conflicte amb les relacions de producció existents… llavors comença una època de revolució social.” Aquestes paraules mantenen tota la seva validesa avui, enmig de la major crisi del sistema capitalista des del seu naixement. A més, en l’època actual, es podria afegir a aquesta conclusió que les revolucions socials esclataran també com a conseqüència de la contradicció entre les forces productives i la relació d’aquestes amb la natura.

El moviment de la vaga climàtica internacional està tenint ressò arreu del món. Al llarg de l’any passat, durant el transcurs de diversos dies de lluita a nivell mundial, milions de joves de més de 100 països van abandonar les escoles per unir-se a les protestes del “Fridays for Future” (‘Divendres pel Futur’), exigint mesures immediates contra la crisi climàtica.

Fi de cicle?

Molts comentaristes d’esquerres parlen darrerament d’una “fi de cicle”. El ressorgiment del PSOE a les eleccions generals a nivell estatal l’abril, i, a Catalunya, l’allunyament de les perspectives de trencament amb l’Estat i el creixement d’una ERC amb plantejaments autonomistes semblen evidenciar una nova etapa de relativa tranquil·litat. Així, les lluites, tant en el pla social, democràtic i nacional, perdrien intensitat en relació amb els trasbalsaments que van començar el 2011 amb el 15M i van culminar el 2017 amb el referèndum de l’u d’octubre. En general, hi ha un element de veritat en aquesta argumentació, en certa manera estem travessant la fi d’un cicle, però s’han d’aclarir dues qüestions cabdals.

El turisme és un dels motors econòmics més importants d’avui en dia, sobretot a l’Estat espanyol. Tanmateix a la major part dels principals enclavaments turístics veiem com es reprodueixen una sèrie de problemàtiques socials que generen molta controvèrsia entre els treballadors. Des d’un punt de vista marxista seria erroni identificar l’arrel d’aquests problemes amb el turisme com a sector econòmic; nosaltres entenem que la gentrificació, l’augment del preu del lloguer i l’habitatge, els problemes de convivència, la precarietat, el maltractament al medi ambient, etc., tenen més a veure amb la dinàmica capitalista que amb el mateix turisme. Entendre el contrari seria igual d’absurd que pensar que la indústria i la millora tecnològica elimina llocs de feina i genera desigualtat social. L’explotació de l’home per l’home és qui genera situacions irracionals i injustes; es tracta de suprimir el sistema capitalista, no un mer sector econòmic. Deixant clar aquest punt, podem entrar a analitzar, principalment sobre dos territoris tan turístics com les Illes Balears i Catalunya, les conseqüències del planejament irracional del turisme que és intrínsec al capitalisme.