L'Octubre

És evident que el moviment independentista es troba en una fase de reflux, amb una direcció al capdavant que busca desviar els anhels i la frustració per les vies segures de l’autonomisme. Les diferències en aquest sentit entre ERC i Junts són més aviat secundàries, ja que ambdues direccions van cremar-se els dits durant l’auge del moviment i volen evitar una altra confrontació amb l’Estat Espanyol, sigui com sigui. Certament, ERC aposta per la traïció de manera més oberta, mentre que Junts no planteja cap alternativa i s’amaga rere una demagògia buida, esperant que ERC es desgasti per a prendre el relleu.

Les dades sobre els suïcidis són cada vegada més demolidores. És la primera causa de mort no natural a Espanya, amb 3.941 suïcidis el 2020. Ja són 28 anys seguits sense baixar de les 3.000 morts anuals. L’any passat, les trucades a la Fundació Anar per casos d’ideació suïcida en menors d’edat van pujar un 145%, mentre que el Telèfon de l’Esperança va rebre 4.935 trucades de temàtica suïcida i 205 mentre s’estava produint el suïcidi.

El desenvolupament d’un moviment comunista juvenil de masses, com el que ha estat impulsat pel Mugimend Sozialista a Euskal Herria, el qual defensa el caràcter internacional del socialisme, és un fet extraordinari que els camarades del Corrent Marxista Internacional veiem amb enorme interès i simpatia. Publiquem aquí un article breu sobre les característiques d’aquest moviment i el desenvolupament actual.

Des del Corrent Marxista Internacional celebrem l’article Carta oberta al jovent comunista publicat el 31.03.22 a l’Accent.cat, pel debat que obra en el si de l’EI i pel seu contingut.

Com és evident, el sistema capitalista està passant per una època de crisi agònica, on la perspectiva de futur és que aquesta s’aprofundeixi, augmentant així el sofriment de les masses oprimides. Aquesta decadència del sistema i la impossibilitat de la classe dominant de controlar la situació, està provocant una enorme polarització, un qüestionament cada vegada major de l’estatu quo, traduint-se en explosions socials i fins i tot aixecaments revolucionaris arreu del món. En aquest context, el jovent està jugant un paper destacat, un paper d’avantguarda en aquest qüestionament del sistema i en les lluites que se’n deriven. Així doncs, ens trobem davant una nova època, on les forces revolucionàries, aïllades durant dècades, estan trobant un eco cada vegada major en la societat.

Com ja hem explicat en detall en altres articles, des del Corrent Marxista Internacional ens oposem a aquesta guerra, però per les nostres raons. I és que aquest conflicte és una guerra reaccionària, una guerra imperialista. Així, condemnen la invasió de Putin mentre que a la vegada condemnen el paper jugat per l’imperialisme occidental, amb els EUA al capdavant, en la provocació de la guerra. No hi ha ni un gram d’element progressista en ambdós bàndols.

Putin i el seu règim, per un cantó, busca assentar els interessos del capitalisme rus en la regió, i es basa, com a guia i inspiració en la realització d’aquesta tasca, en l’antic imperi tsarista. L’OTAN, dirigida pels EUA, busca continuar estenent els seus interessos imperialistes a l’antiga zona d’influència i domini de l’URSS. Ambdós defensen els mateixos interessos de classe: beneficis, mercats, control de matèries primeres i explotació de la classe treballadora. L’única diferència fonamental és que l’un defensa els interessos dels capitalistes russos mentre que l’altre defensa els interessos de les burgesies occidentals. Tant Putin com Biden consideren a Ucraïna com un peó en la seva lluita imperialista, cobrint els seus veritables interessos de classe amb una inundació per igual de propaganda, cinisme i hipocresia, a més de repressió.

La guerra és una expressió política amb altres mètodes: les armes, la destrucció i la mort. I com ja van explicar els grans marxistes, tant la guerra com la revolució social són esdeveniments decisius en la història. És per aquesta raó que la guerra i la revolució posen a prova les idees, el programa i els mètodes de totes les organitzacions.

Des del Corrent Marxista Internacional, defensem la posició de la CUP davant la guerra a Ucraïna pel que fa a l’anàlisi del conflicte, la qual es va marcar en el comunicat públic del passat 26/02 per l’Esquerra Independentista. Com bé afirmen els companys en aquest comunicat, només es pot entendre correctament la invasió de Putin fent una anàlisi de les condicions materials del període històric anterior. La conclusió és que l’imperialisme dels Estats Units, l’imperialista per excel·lència i, per tant, el més reaccionari del planeta, al igual que els seus lacais a Europa, tenen la mateixa responsabilitat davant d’aquest conflicte que Putin.

Aquests darrers mesos s’han donat tensos debats dins de la comunitat universitària concernents a la tramitació de la LOSU (Llei Orgànica del Sistema Universitari) i la LCU (Llei de Convivència Universitària), principals propostes legislatives del Ministeri d’Universitats, dirigit per UP.

Els darrers anys hem presenciat nombrosos esclats socials arreu del món: a Xile, Equador i Líban el 2019, a Estats Units, Guatemala, Perú, Índia i Rússia el 2020, i, enguany, a Colòmbia, Palestina i, efectivament, a Catalunya rere l’empresonament de Pablo Hasel. Aquestes mobilitzacions tenen nombrosos trets comuns: el seu desencadenament espontani, la conjugació de reivindicacions democràtiques amb d’altres de tipus social i econòmic, i, per sobre de tot, el protagonisme inqüestionable del jovent.

Quan s’acosta un nou regnat de terror talibà a l’Afganistan, convé recordar una pàgina gloriosa i oblidada de la història d’aquest país, la Revolució de Saur de 1978, que va portar enormes avenços socials. L’origen dels talibans és aquí, quan l’imperialisme dels EUA va crear, finançar i armar al gihadisme islamista per acabar amb el règim comunista. Republiquems aquest article de Lal Jan sobre aquest esdeveniment.

Les forces talibans s’estan apoderant de franges de territori en una ofensiva per tot el país, mentre les tropes nord-americanes es retiren de l’Afganistan. S’ha predit que el règim titella de Kabul, instal·lat per l’imperialisme nord-americà i els seus aliats, podria caure en un mes.

Mentrestant, el poble de l’Afganistan s’enfronta a la perspectiva imminent d’un govern renovat dels talibans, submergint de nou en el malson de la negra reacció obscurantista.

L’operació encapçalada per l’imperialisme nord-americà i els seus aliats de l’OTAN fa 20 anys serà una derrota total, tal com ho vam predir des del principi. Poc després de la caiguda de Kabul el 2001, Alan Woods va escriure el següent:

“[Els] talibans, encara que estan ferits, no han estat destruïts, i poden tornar més endavant, quan la desil·lusió amb el nou govern a Kabul s’instal·li, com inevitablement succeirà”.

Aquesta avaluació, 20 anys després, ha demostrat ser 100% precisa.