L'Octubre

Reproduïm aquesta nota de l’organització Esquerra Revolucionària i convidem a tothom a signar la resolució en protesta contra l’arbitrarietat i racisme del què ha sigut víctima l’educador social i activista d’esquerres Nicolas Vettas i que pateixen els menors estrangers no acompanyats quotidianament. Original: https://www.esquerrarevolucionaria.net/index.php/actualitat/moviment-obrer/11318-exigim-a-l-ajuntament-de-tarragona-la-retirada-de-la-multa-contra-el-company-nicolas-vettas?fbclid=IwAR10lKbVuF5EYhKiDgkL6ctxhwuBcU2VEdrRvj5g9gjHyzKIzlUttQ05KFQ

Els fets d’octubre

Era previsible que la publicació de les sentències fos rebuda amb un esclat de ràbia, però la resposta de les masses va superar totes les expectatives. Aquestes mobilitzacions van superar les de la tardor de 2017 no només quantitativament sinó, sobretot, qualitativa. Si el 2017 els dirigents del JxCAT-ERC i els seus succedanis tenien l’autoritat suficient per controlar el moviment, aconseguint portar-lo a un atzucac, l’octubre de 2019 les masses, amb el jovent al capdavant, van desbordar momentàniament aquests partits, mobilitzant-se no només sense ells, sinó, en gran mesura, contra ells. Vam presenciar els inicis d’una diferenciació política al si del moviment republicà, entre uns dirigents porucs incapaços de dur a terme el dret a l’autodeterminació i unes masses decidides a anar fins a la fi. Aquesta diferenciació expressa una veritat profunda: que el dret a l’autodeterminació és una tasca revolucionària que polítics de la petita burgesia no poden realitzar.   

El 2019 serà recordat com un any de foc en la història de la lluita de classes a Catalunya i arreu. La sentència del Procés, culminació de la venjança del règim del 78 al desafiament popular de l’1O, va desencadenar una altra resposta valenta de les masses catalanes. El preludi va ser l’anomenada “operació Judes”, quan el 23S,  en un infame muntatge policial, nou membres dels CDRs van ser arrestats amb càrrecs de terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius, sense cap mena de prova. Un muntatge dissenyat amb un clar objectiu de criminalitzar, atemorir i minvar qualsevol resposta popular. 

Divendres al matí (3 de gener del 2020), en un acte de suprema arrogància, l’administració Trump va dur a terme la matança del general iranià Qassem Soleimani, així com del màxim líder paramilitar iraquià Abu Mahdi al-Mohandes a l’aeroport de Bagdad. Una vegada més, l’imperialisme nord-americà s’afegeix a la inestabilitat del Pròxim Orient.

El pacte assolit entre el PSOE i ERC per facilitar la investidura de Sánchez i la seva coalició amb UP és una confirmació de la política autonomista dels republicans. La seva estratègia consisteix a rebaixar la tensió amb l’Estat espanyol, evitar la repressió que els pugui afectar directament i, per sobre de tot, evitar o minimitzar els moviments de protesta al carrer. Tot això passa, en primera instància, per abandonar la defensa del dret democràtic a l’autodeterminació i, per conseqüència, també la via unilateral a la independència.

Des del Corrent Marxista Internacional ens oposem fermament a l’escandalosa destitució per part de la Junta Electoral del President de la Generalitat Quim Torra i a la inhabilitació d’Oriol Junqueras com a eurodiputat, i convidem a tothom a participar massivament a les mobilitzacions convocades.

En les darreres setmanes, cinc dels set activistes dels CDR empresonats el 23 de setembre durant l’anomenada “operació Judes” han estat alliberats, amb fiances d’entre 5.000 i 10.000€, irrisòries per a acusats de terrorisme. I és que tota la causa s’està ensorrant com un castell de cartes, palesant que aquesta era una nova maniobra de l’Estat per criminalitzar la mobilització, intimidar el jovent i acorralar la lluita per l’autodeterminació de Catalunya.  

«¡Este desahucio lo vamos a parar!» Era un dels crits de desenes de manifestants el matí de divendres passat que intentaven evitar el desnonament d’una família del seu domicili a Gràcia. Els Mossos mostraren clarament quins interessos defensen entrant per la força dins el pis de la família, engegant-los al carrer abans de festes dues setmanes abans de mudar-se al seu nou (i més assequible) habitatge.

La cultura d’un país no es defineix només per monuments de pedra ni per figures consagrades per l’acadèmia. La cultura popular, i al segle XX la cultura de masses, ens diu de vegades molt més sobre la idiosincràsia i els avatars històrics d’una nació. Els anys 60 i 70 van ser una època revolucionària a tot el món, i també a Catalunya; i al mateix temps van ser l’època en la qual la cultura de masses, cristal·litzada en el rock, va aconseguir el seu més alt grau de desenvolupament i de qualitat artística.

Pau Riba i Romeva (Palma, 1948) és sens dubte una de les figures més importants de la cultura catalana de les últimes dècades (encara que ell proclamés que venia a destruir-la). Dissenyador gràfic abans que músic, i alhora escriptor i performer, la seva obra poètic-musical dels 60 i 70 representa, juntament amb la de bona part dels seus coetanis, el cim del rock català, alhora que reflecteix els temps apassionants en els que la van desenvolupar.