La crisi que començà el 2008 exposà el capitalisme. Començà un procés en el qual milions de persones joves i treballadors començaren a desafiar, no només l’anomenat ‘neoliberalisme’, sinó el capitalisme mateix. Encara aquesta crisi del capitalisme, enlloc d’impulsar l’esquerra al poder, l’ha empès a la crisi. Superficialment, és una contradicció, però si miram més enllà de la superfície, veim que flueix des de les limitacions de les polítiques reformistes en un període com el que estam vivint.
La Constitució espanyola consagra el castellà com a idioma oficial de l’estat. Quina opinió tenim els marxistes al respecte? Per il·lustrar la nostra posició, reproduïm dos importants textos de Lenin sobre aquest tema referits a l’antic imperi rus, on existien nombroses llengües. La posició leninista, que compartim, hauria de ser estudiada atentament per tots els activistes d’esquerres, principalment pels castellanoparlants, per la major responsabilitat que exerceixen a l’Estat espanyol.
Continua llegintDesprés d’una setmana intensa de mobilitzacions per tot l’estat espanyol arran de l’empresonament d’en Hasél, és necessari fer un balanç de les lluites.
El primer que hem de dir és que la solidaritat amb Hasél contra la repressió ha sigut molt significativa. Només des del seu empresonament el dilluns passat 15/02, hi ha hagut manifestacions exigint la seva llibertat i per la defensa del dret democràtic a la llibertat d’expressió a Sevilla, Màlaga, Granada, Mallorca, Madrid, Bilbao, València, entre d’altres, i per tot Catalunya, amb milers o desenes de milers de manifestants.
Continua llegintEl Règim del 78, els seus mercenaris als mitjans de comunicació, inclosa la TVE pública “progressista”, i els seus partits han deixat anar els seus gossos de presa contra la joventut valenta que es rebel·la contra un sistema corrupte i repressor. La classe obrera ha de reaccionar. Els casos de Hasél i Linares han d’actuar com una greu advertència.
Es repeteix la pauta que ja vam veure de 2012 a 2014. Quan el Règim ensuma aires de revolta i de qüestionament dels pilars de la seva dominació (la monarquia, la judicatura, els cossos repressius neofranquistes i el poder econòmic dels monopolis i els bancs) es llança pel camí de la repressió i la provocació per intentar desacreditar el moviment i desviar l’atenció. És una tàctica molt vella.
Continua llegintL’últim gir en la saga del desplegament de la de vacunes ha posat de manifest les contradiccions dins de la Unió Europea i els límits del mercat capitalista per fer front a una crisi. En les últimes setmanes, hem estat testimonis de l’inici d’un xoc entre la UE i el Regne Unit, i dins de la UE, cosa que comença a recordar-nos a la crisi del deute de 2011-2012.
Com va publicar fa gairebé un mes el web In Defence of Marxism: “Amb la vacuna COVID-19 d’Oxford / AstraZeneca recentment aprovada per al seu ús en el Regne Unit; i els productes de Pfizer / BioNTech, Moderna i d’altres que ja s’estan administrant a tot el món, un podria pensar que ens estem acostant a la fi d’aquesta pandèmia. No obstant això, els farmacèutics que especulen i els representants polítics de la classe dominant estan fent un nyap en el desplegament en alguns dels països més afectats. En la seva pressa per tornar a la “normalitat” i fer que l’economia torni a funcionar, estan ignorant la ciència i retallant les despeses, posant així vides en perill. “
Les grans farmacèutiques han estat “fent economies” d’una manera especialment escandalosa, demostrant que el seu paper en la societat no és el de proporcionar medicaments segons la necessitat social, ni cap altre objectiu filantròpic, sinó el d’obtenir beneficis i pagar dividends, com han demostrat des del començament de la crisi. ‘Aquesta és la raó d’existir de les multinacionals privades!
Els capitalistes estan eufòrics, l’economia es reinicia i es recuperen els beneficis (no és que s’hagin aturat mai), però aquestes celebracions són prematures. Les esperances d’una recuperació ràpida són absurdes. Després de patir un cop tan devastador a causa del virus, l’economia capitalista mundial no tornarà a repuntar, sinó que quedarà marcada de per vida.
Fins i tot abans que la COVID arribés, el sistema capitalista es trobava en un estat de decadència senil. La pandèmia, sens dubte, ha agreujat i accelerat aquest declivi. Però la crisi del capitalisme no va començar amb el coronavirus. La realitat és que no hi haurà retorn a la “normalitat”. No hi haurà una recuperació real, sobretot no per a la classe treballadora i els pobres.
La perspectiva del futur no és de boom. Més aviat, veurem una “nova normalitat”: crisis, austeritat i atacs. Entrem en una nova època, en què s’intensificarà la lluita de classes i la qüestió de la revolució estarà a l’ordre del dia.
La diada electoral del 14F va ser marcada per la pandèmia de la COVID-19 que ha portat a una abstenció rècord de 2.475.305 vots i una participació del 53,56%, 25,53 punts per sota de les anteriors eleccions del 2017. És interessant notar que l’abstenció és més alta en les zones amb més densitat urbana, on l’impacte de la pandèmia és més devastador. Tot i que aquest element complica l’anàlisi del resultat, hi ha unes tendències molt clares que es poden observar. La pandèmia no ha influenciat el vot només pel que fa a la dada de participació, sinó que també s’ha expressat en una clara radicalització a l’esquerra com a resposta a la crisi.
Des de l’Octubre, secció del Corrent Marxista Internacional, rebutjam la condemna del raper Pablo Hasel per haver exercit la seva llibertat d’expressió en la seva obra artística. Considerem la seva entrada a la presó com un atac de l’aparell estatal sobre els drets democràtics de la classe treballadora i juvenil en el seu conjunt.
Continua llegintLes eleccions catalanes del 14-F s’apropen ràpidament. Aquesta vegada, les terceres eleccions en 6 anys han sigut imposades per doble partida per l’aparell judicial, mostrant una vegada més el caràcter repressiu i antidemocràtic de la justícia burgesa espanyola. Enmig del caos, la CUP va començar la campanya amb mal peu, amb diversos dirigents presentant un perfil “responsable” al voltant d’una possible entrada al pròxim Govern. Afortunadament, la militància ha intervingut decididament per a rectificar aquest gir a la dreta.
Continua llegintEl dimarts 22 de desembre es va dur a terme l’aprovació del nou decret contra els desnonaments durant el període de l’estat d’alarma. Si un llegeix el títol del decret, potser podria pensar que és tot degut a l’èxit del govern de coalició. Però, si l’analitzem, veurem com la prioritat no és rescatar els més desfavorits, sinó evitar un esclat social i les pèrdues milionàries dels grans tenidors d’habitatge.
