L'Octubre

Davant la difícil situació econòmica que es presenta actualment a causa de l’enèsima crisi del capitalisme intensificada en aquest cas per la pandèmia global de la COVID-19, les famílies treballadores es troben davant una delicada situació, però des dels mitjans de comunicació l’alarma no s’ha manifestat en aquest sentit si no entorn de les teòriques ocupacions en massa que s’han produït des de l’estiu i que estarien impossibilitant el benestar i la convivència als barris.

Els estudiants som i serem una de les forces més importants en la lluita de la classe treballadora contra el capitalisme. La formació dels estudiants és clau ja que la majoria de nosaltres serem el futur de la classe treballadora en aquesta nova època de profunda crisi del capitalisme. Organitza’t i participa en els Cercles Marxistes Universitaris per equipar-te amb les eines necessàries de cara a les grans lluites que s’estan preparant sota la crisi social, política i econòmica més forta en la història del capitalisme.

L’inici de curs escolar està sent marcat per la incertesa a conseqüència del rebrot de l’epidèmia i la negligència de totes les administracions de l’Estat, central i autonòmiques, en planificar conjuntament mesures de seguretat i d’adaptació d’espais, protocols i currículums, per alumnes i professors.

Durant els últims mesos hem presenciat encara més escàndols de la monarquia espanyola, que han avivat novament el moviment republicà, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol. A més, hem vist créixer a les eleccions basques i gallegues a partits de l’esquerra nacionalista com BNG i Bildu. Això és simptomàtic, i ens permet veure com la societat està girant cada vegada més a l’esquerra en la mesura en que aflora tota la podridura del règim i el govern de coalició no és capaç de fer front a la crisi que patim ni de donar una resposta a la decrepitud del règim; més aviat, està sent una crossa d’aquest. Mentrestant, el moviment independentista es troba sense una direcció clara.

“Hi ha dècades en què no passa res; i hi ha setmanes en què passen dècades.”- Lenin.

El 2020 serà recordat com l’any que va obrir una nova època. L’extensió de la pandèmia de la COVID-19 per tot el món ha sumit el sistema capitalista a la pitjor crisi en la seva històrica. Però el virus és l’accident que expressa una necessitat: les contradiccions inherents al sistema s’han desenvolupat a un nivell insostenible, arrossegant així a la societat a un camí sense sortida; el tancament parcial de la producció, combinada amb una economia que ja feia aigües, ha sigut la gota que ha fet vessar el got.

Aquest article va ser publicat primerament en alemany pels camarades de Der Funke, la secció austríaca del Corrent Marxista Internacional. Aquí presentem la traducció al català sobre aquesta qüestió important que és la teoria queer. És aquesta teoria compatible amb el marxisme? Pot existir alguna cosa així com el marxisme queer? Yola Kipcak, de Viena, respon de manera negativa a aquesta pregunta, i explica per què.

El darrer 28 de juliol el jutjat de penitenciaria número 5 de Catalunya, recolzant-se en les recomanacions del Tribunal Suprem, va suspendre el tercer grau a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Joaquim Forn, que els permetia gaudir de condicions de semi-llibertat. La situació de Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell i Dolors Bassa també està sota revisió i serà recorreguda en els propers dies per la fiscalia.

Finalment, després de 4 dies de negociacions intenses dels 27 països de la Unió Europea (UE) van arribar a un acord sobre l’anomenat Fons de Recuperació, quantificat en 750.000 milions d’euros. El govern espanyol diu que l’acord és molt avantatjós per al país, i la dreta en general també s’ha mostrat satisfeta. Ara bé, la pregunta que ens hem de fer és: un acord avantatjós, per a què classe?

Des de l’Octubre celebrem i recolzem les 10 propostes presentades per L’Esquerra Independentista com a un pas important. Com bé expliquen els companys, la pandèmia ha provocat l’ensorrament de l’economia mundial, i particularment l’economia de l’estat espanyol i catalana. Tanmateix, no ha sigut la principal causa d’aquest col·lapse; tots els ingredients ja eren madurs per a una nova recessió mundial, a una escala superior a la del 2008.

A mesura que la economia comença a reobrir-se, la classe dominant espera un retorn a la “normalitat”. Però el futur no s’assemblarà en res al passat. S’acosta una profunda depressió que amenaça llançar-nos enrere cap a la dècada de 1930. Hem de lluitar per la revolució.