Quan s’acosta un nou regnat de terror talibà a l’Afganistan, convé recordar una pàgina gloriosa i oblidada de la història d’aquest país, la Revolució de Saur de 1978, que va portar enormes avenços socials. L’origen dels talibans és aquí, quan l’imperialisme dels EUA va crear, finançar i armar al gihadisme islamista per acabar amb el règim comunista. Republiquems aquest article de Lal Jan sobre aquest esdeveniment.
Les forces talibans s’estan apoderant de franges de territori en una ofensiva per tot el país, mentre les tropes nord-americanes es retiren de l’Afganistan. S’ha predit que el règim titella de Kabul, instal·lat per l’imperialisme nord-americà i els seus aliats, podria caure en un mes.
Mentrestant, el poble de l’Afganistan s’enfronta a la perspectiva imminent d’un govern renovat dels talibans, submergint de nou en el malson de la negra reacció obscurantista.
L’operació encapçalada per l’imperialisme nord-americà i els seus aliats de l’OTAN fa 20 anys serà una derrota total, tal com ho vam predir des del principi. Poc després de la caiguda de Kabul el 2001, Alan Woods va escriure el següent:
“[Els] talibans, encara que estan ferits, no han estat destruïts, i poden tornar més endavant, quan la desil·lusió amb el nou govern a Kabul s’instal·li, com inevitablement succeirà”.
Aquesta avaluació, 20 anys després, ha demostrat ser 100% precisa.
Continua llegint
Aquesta setmana, Marcel Vivet, un jove badaloní militant independentista de La Forja, ha estat condemnat a 5 anys de presó per l’Audiència de Barcelona per la seva participació en una concentració contra Jusapol en forma de holi, el setembre de 2018. La sentència dictamina un delicte de desordres públics, així com un d’atemptat contra un agent de l’autoritat, pel qual es condemna el Marcel a 2 i 3 anys de presó respectivament, i alhora se l’imposa una inhabilitació de sufragi passiu i una multa de 2.100€, per “les lesions ocasionades a l’agent dels Mossos”.
Continua llegintEl capitalisme ha deixat de tirar endavant la humanitat. Fa molt de temps que hauria d’haver estat enderrocat per la classe treballadora. Per què no ho ha fet llavors? La clau per respondre a aquesta pregunta rau en el paper de la direcció i del partit revolucionari. Aquest article, basat en una xerrada a l’Escola d’hivern marxista de Montreal de 2021, analitza els diferents vessants d’aquesta qüestió i les riques lliçons del moviment obrer internacional.
Continua llegint“La via del pacte i l’acord, la via del referèndum acordat. És l’opció que genera més garanties i reconeixement internacional immediat. Perquè sabem que altres vies no són viables ni desitjables en la mesura que, de fet, ens allunyen de l’objectiu que cal aconseguir.” Junqueras, Mirant al Futur
“De fet, sóc dels qui creuen que l’1 d’Octubre va ser concebut més per forçar el govern espanyol a obrir una via de diàleg i negociació per assolir un referèndum acordat que per proclamar efectivament la independència”. Sánchez, l’1 d’Octubre no va ser un error
Es pot dir més alt, però no més clar. Dos màxims dirigents del moviment independentista, amb autoritat no només per la posició que tenien durant el punt àlgid del moviment sinó que també perquè són presos polítics, exposen amb dues cartes públiques l’essència de la nova estratègia que defensen: abandonar la via unilateral.
Continua llegint
Després de les eleccions catalanes que donaren una victòria contundent a l’esquerra i els aldarulls després de l’empresonament de Pablo Hasel, el capitalistes catalans organitzats al Foment de Treball van emetre una declaració amenaçadora: “ja n’hi ha prou”, “no som un contrapoder, som el poder.” Aquest llenguatge recorda a la Federació Patronal als anys del pistolerisme de 1919-1923, quan els industrials de Barcelona, aliats amb l’exèrcit, sindicats corporatius i cossos paramilitars van imposar la seva voluntat a sang i foc, a vegades anant contra el govern central. També s’implicaren activament en el cop d’Estat de Primo de Rivera. Aquest paral·lelisme no és casual. Els actuals capitalistes catalans són hereus dels assassins de la Federació Patronal i defensen els mateixos interessos. Els militants obrers i d’esquerres d’avui han d’estudiar els esdeveniments d’aquells anys per preparar-se per a les lluites d’avui.
Continua llegint
Arran de la crisi de Ceuta hem vist posicions implícitament o explícitament favorables a una política de porta tancada des de diverses instàncies de l’esquerra, basant-se en la defensa de la sobirania nacional. L’esquerra ha d’abordar el problema migratori des d’una posició intransigent independència de classe i combatre les polítiques que pretenen dividir la classe treballadora per raons d’origen, raça o religió.
Continua llegintApurant fins al màxim després d’una clara victòria electoral de l’independentisme, ERC i Junts s’han posat d’acord per formar govern. La investidura de Pere Aragonès suposarà per a Esquerra la primera presidència de la Generalitat des de la República.
Continua llegint
El bombardeig israelià de Gaza ja ha matat al menys a 53 palestins, entre els quals 14 són nens, i ferit a centenars, mentre que set israelians han mort per coets disparats des de la franja de Gaza.
Els mitjans de comunicació internacionals han presentat una vegada més els bombardejos com una represàlia legítima contra la decisió de Hamàs de llançar coets contra Israel. No obstant això, com de costum, donen una visió completament unilateral de les causes reals d’aquesta escalada de la crisi a Israel i Palestina.
Continua llegint
L’esquerra ha patit una duríssima derrota a Madrid. Qui va ser assenyalat aquests anys per la reacció com l’enemic públic número u del règim, Pablo Iglesias, abandona tots els seus càrrecs polítics. La dreta celebra amb magnificència i incrementarà la seva arrogància. La militància d’esquerra ha de treure les lliçons de tot això. Com va dir el filòsof Spinoza, no es tracta de riure ni de plorar, sinó de comprendre.
Continua llegint
