L'Octubre

L’assassinat policial de George Floyd, un home negre desarmat, emmanillat per quatre policies a Minneapolis abans de morir per ofegament, ha desencadenat una onada de protestes a tot el país, que ha escapat de control en diverses ciutats.

Estem entrant en una nova època històrica, marcada per la profunda crisi econòmica de sistema. Molts pronòstics de tot tipus, tant a nivell nacional com internacional, esbossen un horitzó catastròfic, reforçats per les dades obtingudes durant el primer trimestre del l’any. La crisi de l’any 2008 passarà a la història com el preludi a la pitjor crisi econòmica del capitalisme. Aquesta nova crisi aprofundirà les contradiccions de la societat, i portarà greus conseqüències socials, a un nivell superior als últims 12 anys.

Els aldarulls de l’extrema dreta que van començar a Madrid el 14 de maig no han quedat sense resposta per part de la classe treballadora i la joventut de Madrid i d’altres zones. Els intents de Vox i d’organitzacions feixistes com Hogar Social d’estendre les cassolades i concentracions als barris obrers de la capital van ser un sonor fracàs. Especialment en els districtes de Vallecas i Moratalaz i al municipi d’Alcorcón, els veïns van superar àmpliament als reaccionaris i els van fer callar o els van expulsar, tot i la protecció policial. En altres zones de la capital, la música i els aplaudiments als treballadors de la sanitat pública van fer callar les cassoles dels reaccionaris.

Des de l’inici de la pandèmia han sorgit moltes veus que exigien la necessitat d’intervenir els recursos de la sanitat privada per posar-los sota la direcció pública del Departament de Salut. I es que era necessari nacionalitzar a aquests paràsits i posar tots els recursos de la sanitat privada al servei de la pública.