Brasil: ¿Com ha pogut guanyar les eleccions un demagog d’ultradreta?

Bolsonaro va guanyar la segona ronda de les eleccions presidencials amb un 55% dels vots i va derrotar a Haddad, el candidat del Partit dels Treballadors (PT), qui en va rebre el 45%. Qualsevol esperança d’un miracle d’última hora va quedar frustrada. Aquest resultat és un revés per a la classe obrera i els pobres. Necessitem entendre què significa això, què va portar a aquesta situació i quina estratègia ha de seguir el moviment obrer respecte d’aquest govern reaccionari.                        

Continua llegint

Publicat dins de Anàlisi | Deixa un comentari

Impost de les hipoteques: guanya la banca – tothom a la mobilització del 10N!

Finalment, el Tribunal Suprem ha fallat a favor de la banca. La sala del contenciós  administratiu de l’alt tribunal ha decidit, per quinze vots contra tretze, que el pagament de l’impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD) recaigui, com fins ara, al client hipotecat i no al banc. Aquesta sentència torna a exposar el caràcter de classe de la justícia i de l’Estat en el seu conjunt.

Continua llegint

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Per enfrontar el judici a l’independentisme: front republicà i anti-repressiu unitari a Catalunya i a tot l’Estat

Avui s’han conegut les penes que demana la Fiscalia de l’Estat espanyol per als processats en el judici pel referèndum d’independència de l’1 d’octubre de 2017. A nou dels processats se’ls demana penes pel delicte de rebel·lió que van des dels 25 anys per Oriol Junqueras, als 17 anys per Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i Carme Forcadell, a 16 anys pels altres cinc (Turull, Forn, Romeva, Rull i Bassa). A d’altres nou imputats se’ls demana penes que van desde 10 anys de presó a multa de 10 mesos per delictes de desobediència i malversació. Un total de més de 177 anys de presó per a 12 processats per l’únic delicte de voler exercir el dret d’autodeterminació.

Davant d’aquests fets volem fer palès:  

  • rebutgem aquesta decisió de la Fiscalia que en demanar les penes més altes possibles, pels delictes més greus, que mostra un caràcter venjatiu i de càstig exemplar; és la doctrina penal que l’enemic aplica als vençuts en el terreny de batalla
  • el delicte de rebel·lió (i també el de sedició que demana la advocacia de l’estat) són heredats del codi penal franquista, gairebé sense esmena, i posen al descobert el carácter del règim del 78, de continuitat i no de ruptura amb la dictadura
  • inclús dintre del marc estret de la legalitat espanyola, no es pot acusar als processats ni de rebel·lió ni de sedició, dos delictes que requereixen l’alçament violent o per la força, cosa que no es va produir en cap moment
  • aquesta petició de penes de la Fiscalia respon al caràcter del règim del 78, per al qual l’exercici del dret d’autodeterminació representa una amenaça a un dels seus pilars fonamentals i per tant requereix un càstig exemplar per impedir una repetició
  • aquest és clarament un judici polític contra el dret d’autodeterminació
  • aquest judici no és només una amenaça al moviment sobiranista català, sinó que posa a prova els drets democràtics a l’Estat espanyol en general. La repressió que avui es fa servir contra el republicanisme català, demà es farà servir de precedent contra qualsevol que gossi alçar la veu contra qualsevol dels elements que composen el règim del 78 (la Monarquia, la unitat d’Espanya garantida per les forces armades, la impunitat dels crims del franquisme, la propietat privada dels mitjans de producció, etc)

Davant d’aquesta situació és urgent i necessari bastir un Front Únic Republicà Anti-Repressiu i en Defensa dels Drets Democràtics. La tasca que tenim per davant és aixecar una mobilització general que faci trontollar els fonaments del règim i l’obligui a retrocedir. No es tracta de limitar-se a declaracions institucionals rimbombants, cal una mobilització de masses, manifestacions, vaga general, desobediència civil, contra aquest judici. És cabdal implicar l’esquerra estatal en aquesta lluita i portar la mobilització també fora de Catalunya. Unidos Podemos ha d’unir-se a aquest front si de debò vol lluitar per la República i defensa els drets democràtics bàsics.  

Llibertat presos polítics! Retirada de càrrecs pels exiliats!
Tothom als carrers per fer retrocedir l’Estat espanyol!

Declaració conjunta de REVOLUCIÓ i LUCHA DE CLASES (Corrent Marxista Internacional)

Publicat dins de Declaracions | Deixa un comentari

Lliçons dels Fets del 6 d’Octubre de 1934

l’Aliança Obrera ocupa el local del Fomento Nacional del Trabajo

El 6 d’octubre de 1934, poc després de les vuit i deu del vespre, el president de la Generalitat, Lluís Companys en una al·locució a la Pça. de la República (ara Sant Jaume) va proclamar “l’Estat Català de la República Federal Espanyola”. Deu hores més tard, la Generalitat es rendia al general Batet. Què va provocar aquell moviment i quines lliçons en podem extreure? Continua llegint

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Per un municipalisme revolucionari: millor trencar la llei que trencar els pobres

Avui en dia dins de l’esquerra rupturista catalana hi ha molt debat sobre el paper polític del municipalisme en l’estratègia general per la transformació social. Pensem que és necessari analitzar les experiències d’aquests anys, tant com les d’un passat més llunyà, des de la perspectiva del marxisme i extreure’n les lliçons polítiques necessàries per fer avançar el moviment cap a la ruptura del règim del 78 i del capitalisme que el sosté.

Continua llegint

Publicat dins de Anàlisi, Revista REVOLUCIÓ | Deixa un comentari

A un any de l’Octubre Republicà – un balanç necessari i algunes conclusions

Ara fa un any el referèndum d’independència de l’1 d’octubre va marcar un punt de ruptura en tota la situació política a Catalunya i a tot l’Estat espanyol. El que hem anomenat l’Octubre Republicà es va caracteritzar per una entrada brusca de les masses en l’arena política, una impressionant mobilització des de baix que va desafiar l’aparell de l’estat i les vacil·lacions dels dirigents de la Generalitat, convertint-se en un dels desafiaments més importants que hagi sofert el règim del 78 en 40 anys. Es podia haver anat molt més lluny. Què va mancar? Continua llegint

Publicat dins de Anàlisi | Deixa un comentari

Per assolir la república, cal fer la revolució!

A un any de l’1 d’octubre, és hora de fer-ne balanç. Després d’aquells combats històrics, dels esforços heroics del poble català en lluita pels seus drets i llibertats, on ens trobem avui?  La situació no és gaire falaguera, ans al contrari, dins del camp republicà predomina la desmoralització i la confusió. La repressió de l’Estat no ha minvat gens malgrat la caiguda de Rajoy. Els consellers de l’antic govern (excepte Santi Vila) romanen a l’exili o a la presó a espera de judici. L’apropament dels empresonats a Catalunya pel govern de Pedro Sánchez no és més que una engruna. La repressió de l’Estat espanyol ha caigut sobre desenes d’activistes que s’enfronten a multes i penes de presó. El que és encara pitjor és que els partits unionistes, sobretot Ciutadans, han continuat la seva campanya d’odi per dividir la població catalana en línies nacionals, atiant la violència i generant un brou de cultiu per als grupuscles feixistes.

Continua llegint

Publicat dins de Anàlisi | Deixa un comentari

Les seves guerres, els nostres morts: a un any del 17A

Aquest 17 d’Agost es commemora un dels episodis més tristos de la nostra història recent, els atemptats yihadistes que es van produir a la ciutat de Barcelona i Cambrils, on van ser brutalment assassinades 16 persones innocents. A l’acte oficial convocat per l’Ajuntament de Barcelona acudiran en rei i també el president de la Generalitat. L’assistència del monarca a l’acte ha generat una forta polèmica aquests dies. Per part del sobiranisme i de la part més progressista de la societat catalana no s’entén la seva presència.  Continua llegint

Publicat dins de Octavetes | Deixa un comentari

Ryanair lliura una guerra contra els treballadors

Els pilots i personal de cabina a l’aerolínia de Michael O’Leary es preparen per a la batalla amb els propietaris. “Ryanair no fa vagues ni té sindicats”, deien. Això era cert fins fa poc. Però vivim en temps interessants.

Continua llegint

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Entrevista amb Montse Castañé,  dirigent sindical de la COS: “Els capitalistes juguen amb la por de la gent però és necessari lluitar perquè no tenim res a perdre”

Avui entrevistem a la companya Montse Castañé, de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i dirigent de Càrnies en Lluita, una campanya exemplar contra l’explotació i la precarietat a les indústries càrniques. 
Continua llegint

Publicat dins de Entrevistes | Deixa un comentari