L'Octubre

El passat abril el Fons Monetari Internacional va revisar a la baixa per tercer cop en 6 mesos el creixement de l’economia mundial, un indicador clar de la inestabilitat econòmica mundial. I és que són cada vegada més els economistes burgesos que observen amb preocupació l’acumulació de contradiccions que ens estan conduint cap a una nova crisi, aquesta vegada més profunda i més devastadora que l’esclat d’ara fa 10 anys.

El foc que va destruir en part a Notre Dame és una tragèdia per a tothom qui aprecia els èxits culturals, artístics i arquitectònics de la humanitat. El capitalisme està minant els seus propis èxits del passat i els de societats anteriors, un fet que es reflecteix clarament quan es fa una ullada més de prop al que va passar a París el dilluns 15 d’abril.

Hem derrotat el “trifachito”. La reacció neofranquista no va passar en aquestes eleccions. Tot i explotar els prejudicis més baixos i roïns de les capes més endarrerides de la població, la dreta va mossegar la pols en el seu intent d’assolir La Moncloa. Les famílies obreres, la joventut, la dona treballadora, les nacionalitats oprimides, i tot el que hi ha de progressista a la societat espanyola, varen tancar files per a impedir l’arribada d’un govern que amenaçava amb ser el més reaccionari en 40 anys.

Els resultats de les eleccions generals a Catalunya plantegen una sèrie de preguntes que cal respondre. ¿Per què ha guanyat ERC? ¿Aquest resultat avala la seva política autonomista i pactista? ¿Per què el Front Republicà no ha aconseguit representació? ¿Va ser un error presentar-se? Cal discutir aquestes coses de manera serena, pausada i rigorosa.

El nou escàndol de les anomenades “clavegueres” de l’Estat és un apunt més per a l’opinió pública de com funciona realment aquest organisme i l’anomenada “premsa lliure”. La persecució desvelada contra Podem, basada en proves fabricades i acusacions falses –amb la implicació d’importants mitjans de comunicació burgesos–, no és un fet accidental a causa d’unes “pomes podrides”, a un mal govern o a uns periodistes canalles, sinó que és part essencial i estructural del funcionament d’aquest aparell de repressió que, com a tots els països capitalistes “democràtics”, té com a objectius perseguir als qui són considerats una amenaça per al sistema i preservar la dominació dels rics i poderosos.

Les eleccions del 28A es donen en un context polític excepcional, marcat pel judici contra els presos polítics per una banda, i per l’amenaça d’un “trifachito” ultra-reaccionari de PP-Cs-VOX per l’atra banda. Des de L’Octubre pensem que és important tenir una veu al congrés dels diputats que defensi de forma intransigent l’autodeterminació del poble de Catalunya, el mandat de l’1-O, la necessitat de revertir les retallades i que no cedeixi a cap xantatge polític, a més de donar visibilitat al moviment antifeixista.  Nosaltres vam lluitar perquè això es fes des de la CUP, el moviment on participem i que humilment ajudem a bastir. Consideràvem que un grup al congrés serviria com a altaveu per al republicanisme revolucionari i ens permetria arribar a milers de persones arreu dels Països Catalans i de l’Estat que defensen el dret d’autodeterminació. Malauradament però, la CUP va decidir rebutjar aquesta possibilitat. Així les coses, convidem a recolzar, molt críticament, la candidatura del Front Republicà. Posem molt èmfasi en el caràcter crític del nostre recolzament, per les raons que expliquem a continuació.

El moviment revolucionari a Algèria manté la seva força mentre el règim comença a ensorrar-se. El divendres 22 de març milions de persones van tornar a sortir al carrer i ara s’està desenvolupant el moviment per una nova vaga general que podria enderrocar tot aquest règim podrit.

El dimecres passat 27 de març es va celebrar a la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla) un referèndum sobre la Monarquia, en el qual 905 estudiants, un 80,3% dels 1127 que van participar, van triar República. Aquest referèndum connecta amb la campanya estatal de consultes republicanes que s’ha celebrat a barris i universitats tot l’Estat, i que ha aconseguit recollir 115.622 vots a data del 27 de març, dels quals 98.735 han estat per a la República, un 85,39%.

La població activa femenina es situa a gairebé onze punts i mig per sota de la masculina i el 90% de les dones inactives ho són per dedicar-se a les tasques de la llar. El 73% de l’ocupació a temps parcial el desenvolupen les dones i el 90% de persones que s’acullen a excedències per a la cura dels fills són dones. A més, la taxa d’atur dels homes és del 12,87% mentre que per a les dones és del 16,26%.