L'Octubre

Alan Woods, editor de marxist.com, analitza el tumultuós estat del món a principis de 2021. El capitalisme està en una profunda crisi. Mentre un grapat de multimilionaris s’enriqueix, la gran majoria està atrapada entre la pandèmia de la COVID-19 i la pobresa. Però els marxistes ens mantenim optimistes. La classe treballadora i el jovent estan començant a demostrar la seva força, presagiant les batalles que s’acosten.

“Qui riu encara no ha escoltat les males notícies”. (Berthold Brecht)

“L’esperança brolla eterna al pit humà”. Les cèlebres paraules del gran poeta anglès de segle XVIII Alexander Pope contenen una profunda veritat sobre la psique humana. Al final, és l’esperança el que ens fa seguir endavant. És el que ens sosté a través de les proves i tribulacions de la vida.

“Òrgans de conservació són els partits estalinistes actuals, que volen imposar la seva autoritat i lideratge a priori, suprimint qualsevol acceptació conscient i espontània del principi d’autoritat i dictadura dins del partit i del moviment obrer.

En tota l’obra de Gramsci i en tot el pensament revolucionari de Gramsci, els dos termes: llibertat i dictadura, autoritat i consciència no estan mai separats i oposats formalment, sinó que troben un vincle viu i dialèctic, un vincle que el partit comunista estalinitzat ha destruït completament substituint la concepció del comunisme crític per una concepció burocràtica i idealista de la direcció del partit”. (A. [Alfonso Leonetti], « Gramsci: l’Ufficio del Partito », La Verità, Parigi, n. 2, aprile 1934)

El poble Sahrauí fa dècades que exigeix un referèndum per a poder decidir constituir-se com a estat independent i posar fi a la ocupació de les forces repressives del Marroc. Recentment va saltar la noticia de la violació de la treva per part del govern marroquí iniciant així un conflicte amb el Front Polisari, el moviment polític representant del poble sahrauí.

La joventut a l’Estat espanyol ha estat traïda pels líders polítics tradicionals. Després de la crisi econòmica de 2008, les taxes d’atur juvenil es van disparar. La suposada “recuperació” econòmica que va tenir lloc després tot just va donar una aparença de solucionar aquesta tragèdia, avui segons Eurostat, l’Estat espanyol té la taxa més alta d’atur juvenil de l’Eurozona, superant a Grècia, amb un 40%.

Seguint un patró al què ja estem acostumats, el 28 d’octubre la Guàrdia Civil va realitzar escorcolls i va detenir a diversos empresaris i polítics independentistes. Alhora s’utilitzaven els mitjans de comunicació per fer d’altaveu d’acusacions no provades i utilitzar l’enrenou per criminalitzar l’independentisme. L’operació va apuntar en particular a personatges propers a Puigdemont, com Víctor Terradellas i Oriol Soler. Però també han estat arrestades figures de l’entorn d’ERC com Xavier Vendrell. Els detinguts també estarien investigats per vincles amb el Tsunami Democràtic. El jutge barreja càrrecs de malversació i corrupció amb teories sobre una conxorxa amb Rússia per recolzar la independència de  Catalunya amb 10.000 soldats i pagar els seus deutes. Aquesta acusació és tan delirant que fins i tot l’ambaixada de Rússia en va fer burla.

L’aprovació de la nova Constitució va guanyar amb un aclaparador 78%. També va guanyar per majoria àmplia que els diputats constituents siguin elegits entre la població i no amb la participació dels parlamentaris actuals. Els mitjans de comunicació corren avui a saludar la “festa de la democràcia”, la “victòria de la institucionalitat i contra la violència”. La classe treballadora, per la seva banda, celebra i sent com a pròpia aquesta victòria. Però què segueix ara?

El passat dissabte 24 d´octubre, Veneçuela i el món s´ha adonat per els mitjans de comunicació i les xarxes socials, que finalment el polític Leopoldo López ha aconseguit escapar del país. Segons les versions va aconseguir “escapar-se” fugint cap a Colombia amb destinació final a Espanya. Fins ara, no s´ha sabut si el trasllat s´ha efectuat per via terrestre o des de l´aeroport de Maiquetía.

No era un misteri que Luis Arce era el preferit a les eleccions bolivianes. Però ni l’oposició, ni la comunitat internacional ni el propi MAS esperaven una victòria d’Arce amb més vots que Evo, del qual havia estat prèviament ministre d’economia.

La hipòtesi més acreditada era una disputa vot a vot per a determinar la necessitat o no de una segona volta. Per aquest motiu i per evitar il·lusions a qualsevol front polític, les missions d’observadors internacionals en particular de MERCOSUR i la ONU, suggeriren al tribunal suprem electoral no publicar les dades del sistema ràpid de transmissió d’actes. Així es volien evitar els possibles enfrontaments entre una part de la població, particularment en ciutats com “La Paz” on la crispació havia caracteritzat la vesprada anterior a la jornada electoral.

El capitalisme és un sistema de producció caòtic sense el control de la humanitat. Està condemnat a submergir la societat en crisis cada cop més profundes, com la que estem passant en aquests moments. Però, per què entra en crisi i quina és l’alternativa?

La nova pel·lícula de Carlos Marques-Marcet ret un necessari homenatge al militant de l’esquerra independentista burjassotera Guillem Agulló, assassinat amb només 18 anys l’11 d’abril de 1993 per un grup de feixistes a Montanejos, Castelló. La pel·lícula és també un tribut a la colossal batalla de la seua família i de l’esquerra valenciana per obtindre justícia davant de la passivitat còmplice de l’Estat i de l’establishment polític.