L'Octubre

En els últims dies entrem en la bogeria capitalista del Black Friday (Divendres Negre), un dia que s’obre lloc en el marc de les cites tradicionals del consumisme. Aquesta cita és abraçada per la empresa estrella en ventes, el gegant multinacional Amazon. Durant aquests dies, aquest conglomerat farà feliços a milers de clients als que proveirà els serveis o béns que exigeixin.

Les eleccions del 10 de novembre no han resolt res, i agreugen la inestabilitat i els problemes de fons del règim del 78. S’aprofundeix la fragmentació del poder legislatiu, fent la formació de majories estables gairebé impossible. Alhora, l’auge de Vox, que duplica els seus escons, polaritza el clima polític, no només cap a la dreta, sinó també cap a l’esquerra i l’independentisme. Efectivament, aquestes eleccions marquen també un agreujament de la qüestió nacional a l’Estat espanyol, que sempre ha estat un termòmetre de la crisi del règim, amb un augment net de vots del nacionalisme i independentisme basc, gallec i català, i, en el cas d’aquest darrer, un transvasament de vots cap a opcions més radicals, mentre hem presenciat l’ascens de forces regionalistes d’esquerres i dretes. Tot això es produeix en l’antesala d’una nova crisi econòmica, on la burgesia necessitarà governs forts per implementar mesures impopulars. Així doncs, l’Estat espanyol entra en una nova fase de greus turbulències qualitativament superiors a tot el que hem vist fins ara.

A continuació publiquem un article de Trotski on explica els diferents factors que constitueix una revolució, idees que hem d’estudiar i aprofundir per tal d’orientar-nos correctament en el context actual d’explocions socials. Sense treure aquest article del seu context, hi podem observar paralels amb la situació actual que ens envolta, fins i tot aquí a Catalunya. En poc més d’un mes hem presenciat moviments de masses explosius a Ecuador, Chile, Líban, i també a Catalunya arrel de la sentència als presos polítics, que se sumen als moviment també de masses a Hong Kong, Haití, Irán, França, etc, només durant el que va d’any. Són l’expressió de l’època actual de crisi profunda del sistema capitalista, que està entrant en una nova fase, caracteritzada per l’afartament i l’acumulació de ràbia i frustració generalitzada per àmplies capes de la població arreu del món. En paraules de Lenin: “El que discutim és el deure indiscutible i fonamental de tots els socialistes: el de revelar a les masses l’existència d’una situació revolucionària, explicar el seu abast i profunditat, despertar la consciència revolucionària i la determinació revolucionària del proletariat, ajudant-la a passar a l’acció revolucionària. i formant, amb aquesta finalitat, organitzacions adequades a la situació revolucionària.” Hem de construir el factor subjectiu que sigui capaç de derrocar aquest sistema totalment corcat. Uneix-te a L’Octubre, part de la Corrent Marxista Internacional!

Les mobilitzacions contra la sentència continuen gairebé diàriament per tot Catalunya. La resposta als carrers ha sacsejat novament el règim del 78, que observa com la lluita ha canviat qualitativament: amb el jovent al capdavant, les reivindicacions ja no es limiten al dret a l’autodeterminació i l’alliberament dels presos polítics, sinó que comprenen la defensa dels drets democràtics i, cada vegada més, reivindicacions socials.

[Amb motiu de l’exhumació de la mòmia de Franco del “Valle de los Caídos” ahir, republiquem l’article que van escriure al respecte els companys de Lucha de Clases, part del Corrent Marxista Internacional a l’estat espanyol, al setembre de 2018 quan el Congrés dels Diputats va acordar l’exhumació del dictador]

El Congrés dels Diputats ha aprovat l’exhumació de la mòmia de Franco del menyspreable “Valle de los Caídos”, a iniciativa del govern de Sánchez. Des de Lluita de Classes saludem aquesta decisió, que és fruit de l’enorme pressió del moviment per la Memòria Històrica i de l’activisme d’esquerres republicà durant anys. Si bé aquesta mesura ens sembla insuficient, com detallarem, això no ha impedit que s’hagin desfermat els gossos de presa del franquisme, enquistats en la dreta espanyola i en l’aparell de l’Estat, que han sortit sorollosament a escena per oposar-s’hi.

La lluita de classes que està inflamant Catalunya no només és una lluita per la independència. Els que hi hem estat participant queda estem enardits pel record de la brutal repressió del règim de 1978 i per la ràbia contra un sistema que no pot oferir perspectives de futur als joves i treballadors. Durant el 2018 a l’Estat espanyol, l’1% més ric de la població va acaparar el 12% de la riquesa total produïda. Alhora, el 50% més pobre ha d’apanyar-se amb un 9% de la riquesa creada, els salaris són baixos i el treball és precari: més del 50% dels treballadors tenen un contracte temporal o a temps parcial (Oxfam, 2019). Aquestes condicions de vida difícils combinades amb la duresa de la condemna als presos polítics va empènyer la gent a tornar al carrer, amb una combativitat encara més gran que la tardor del 2017.

Alan Woods 20 Octubre de 2017

El capitalisme està a una de les crisis més profundes de la seva història. És una crisi econòmica, social i política, la qual s’està expressant en confusions polítiques i fent augmentar la lluita de classes per tot el planeta. Mentre la classe dirigent atemptava per enterrar el marxisme, aquesta teoria revolucionària mai no havia estat tan rellevant com avui. En aquest article actualitzat, Alan Woods explica l’essència del Marxisme i el seu paper avui en dia.

L’èxit de la vaga general del 18O i la brutal repressió policial d’aquests dies han generat un canvi qualitatiu dins del moviment de les masses republicanes. Desde la sentencia del dilluns, el moviment ha anat en ascendencia, i es fa cada vegada més clar que àmplies capes de les masses estan disposades a continuar lluitant fins assolir la república catalana i una transformació social. La qüestió és, com? I, quines són les tasques immediates?

El descrèdit de la direcció actual a la Generalitat és més que palpable entre milers de manifestants. El govern es troba entre l’espasa i la paret, i no sap com avançar. Torra cada vegada està més sol al capdavant del govern mentre ERC, i fins i tot el seu propi partit, li donen l’esquena. La situació és insostenible.

Catalunya també ha dictat sentència! Des de dilluns, a tot el país, les masses està sortit al carrer per clamar en contra dels judicis als presos polítics. Davant d’aquesta situació, la resposta contradictòria i poruga de la Generalitat dirigida pel PDECAT i ERC no ens ha de sorprendre: ja van traicionar a l’Octubre del 17 i ho estan tornant a fer ara. El seu caràcter petit burgès fa que davant la iniciativa de les masses de manifestants i la contundència de la policia per reprimir-les estiguin quedant descareditats als ulls de milers de persones: mentre reivindiquen la necessitat de les mobilitzacions,  la violència i crudesa policial va en augment amb detencions arbitràries i il·legals, llançament de gasos lacrimògens, pilotes de goma apuntant als caps, pallisses indiscriminades a votants pacífics, atropellaments i fins i tot agressions a periodistes de tot tipus.