L'Octubre

Els docents tenim motius de sobra per estar descontents. Al llarg esforç fet durant la pandèmia se li suma les noves ocurrències del Departament d’Educació, sense revertir les retallades que en algun cas es remunten fins al 2008.

Els comunistes i la qüestió del Partit

Continuant amb el debat amb els companys del Moviment Socialista (MS), al següent article abordem la qüestió de les tasques dels comunistes a l’època actual i la rellevància i paper del Partit Comunista. Per contrastar els diferents punts de vista, citarem l’article dels companys d’Horitzó Socialista (HS) Crítica a la qüestió organitzativa: desviacions i potencialitats. També farem referència a l’article d’HS Subjecte i estratègia socialista. Una primera aproximació.

Els comunistes i la lluita per les reformes

La qüestió de com emmarcar la lluita per reformes sota el capitalisme amb la necessitat d’anar més enllà i lluitar pel socialisme ha ocupat una part molt important dels debats i les tasques del moviment comunista mundial des del seu naixement.

El 7 d’octubre va entrar en vigor la llei de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, l’anomenada Llei “només sí és sí”, la qual unifica en un sol delicte el que anteriorment estava dividit en abús sexual i agressió sexual. L’objectiu de la modificació és centrar cada cas en el consentiment i que la víctima no hagi de demostrar que ha existit violència perquè es reconegui l’agressió sexual.

El trencament del govern independentista d’ERC i Junts ha sigut sobtat i el seu desenllaç s’ha consumat en tan sols una setmana. Tot i la rapidesa dels esdeveniments, però, els fets no ens ha de sorprendre: el govern va néixer dèbil i replet de contradiccions, en un context de profunda crisi econòmica, social i política.

L’actual crisi del capitalisme mundial és de les més greus en la seva història, afectant totes les esferes de la vida. L’enorme patiment per a milions de persones, cada cop major, busca una sortida revolucionària a l’atzucac capitalista, com exemplifiquen les lluites de masses a Sri Lanka, Kazakhstan, Equador, Colòmbia, entre altres. Tanmateix, el principal denominador comú en cadascun d’aquests països és la manca del factor subjectiu, és a dir, d’una direcció revolucionària a l’alçada de les tasques històriques. Aquest és l’element decisiu en el context actual.