La crisi del coronavirus està exposant amb claredat tots els defectes i contradiccions de sistema; i uns potser més que els altres- l’anarquia del mercat. Aquesta es basa en l’essència mateixa del sistema capitalista, que no és altra que la producció de mercaderies, i que es caracteritza per la interacció entre venedors de mercaderies i els seus compradors. No obstant això, el capitalista individual que produeix mercaderies ho fa amb la intenció de donar-los sortida al mercat, però sense estar-ne segur de que ho podrà fer. A això se li ha de sumar la competència entre capitalistes, que força a cada capitalista individual a produir més i més barat per fer-se amb més compradors, atorgant-li així un caràcter més convuls i anàrquic al mercat.
La cursa per fer-se amb el botí d’or
Un exemple estrident (i bàrbar) de les conseqüències de l’anarquia del mercat en la producció és la lluita aferrissada que s’està duent a terme per fer-se amb el gran premi del moment: la vacuna per al COVID-19.
És difícil saber amb precisió quants laboratoris s’han llançat a la suculenta carrera, però sí que podem assegurar que en són desenes. I aquesta batalla no s’està manifestant tan sols a nivell mundial entre diversos països imperialistes, com ara els Estats Units i la Xina, sinó que també entre empreses dins dels propis països. La sacrosanta competència sota el capitalisme mostra la seva cara més grotesca i repugnant davant la pèrdua vital de temps, recursos i energia. Això és tan evident que fins i tot el mateix Trump va afirmar en un Tweet que és necessària la cooperació i coordinació entre tot el G7 per fer front a la crisi i trobar una vacuna!
No obstant això, la motivació de totes aquestes grans empreses sense excepció no és salvar les vides de milers de persones, sinó enriquir-se obscenament a costa d’aquesta crisi humanitària. Deixem que parlin per ells mateixos: “Quan es converteix en una crisi de salut global, és fàcil per a les companyies com nosaltres prendre decisions d’inversió … Hi ha una preocupació pel benestar, els pacients, la societat”, diu el Dr. Skovronsky. “Però quan sorgeix per primera vegada i hi ha cinc o 10 pacients, val la pena distribuir recursos increïbles i costos financers quan mai se li reemborsaran si el virus és contingut amb èxit?” Amb aquesta frase, la hipocresia repugnant dels burgesos i els seus defensors surt a la llum amb tota la seva força.
Però és que no es queden aquí. Novament, per les lleis que imposa l’anarquia del mercat, en aquest cas mitjançant la demanda i l’oferta, algunes d’aquestes empreses farmacèutiques ja s’estan aprofitant de la crisi per enriquir-se encara més: “Rising Pharmaceuticals, un fabricant genèric de cloroquina, va duplicar-ne gairebé el preu a $7,66 per píndola de 250 mg als Estats Units al gener, quan el brot de coronavirus s’anava estenent a la Xina”. No hi ha moral que valgui davant el gran poder seductor dels diners. O posem un altre brillant exemple d’aquest meravellós sistema: l’empresa farmacèutica Gilead va estendre la seva patent per a la droga Remdesivir, que s’està provant per al coronavirus, per així assegurar-se que mentre alguns milers de persones puguin morir, que com a mínim uns altres milers usin exclusivament el seu producte.
Però per sobre de tots aquests exemples dramàtics, cal assenyalar que la culpa no és d’aquest o aquell empresari sense escrúpols i cobdiciós, o d’aquest o aquest lacai que busca mil i una fórmules per justificar-los, sinó que el problema és el capitalisme i la burgesia. I això és així perquè el propi capitalista individual és presoner de les lleis del mercat, ja que si aquest no s’enriqueix el màxim que pugui (ja sigui explotant més o, com hem vist, aprofitant-se de la crisi humanitària), un competidor ho farà i d’aquesta manera amenaçarà la seva pròpia existència.
Conseqüentment, per acabar amb tota aquesta cobdícia, falta d’escrúpols, egoisme desenfrenat, malbaratament d’energia, patiment, explotació, etc., no hi ha una altra solució que la d’acabar amb el sistema en el seu conjunt d’una vegada per totes. En el seu lloc, els marxistes lluitem per crear una societat que produeixi per cobrir les necessitats de tots, no per a enriquir a un grapat de super rics. Lluitem per una societat basada en la planificació i la coordinació de l’economia, és a dir, una economia en la qual tots els laboratoris del món cooperessin i compartissin recursos per trobar la vacuna per al COVID-19, evitant així el malbaratament de recursos i energia amb la competència, i accelerant dràsticament les possibilitats de posar fi a aquesta pandèmia.
Per realitzar aquesta tasca històrica hem de preparar-nos, organitzant-nos i estudiant les idees del marxisme- aquesta és la missió per la qual estem lluitant des de L’Octubre, secció catalana del Corrent Marxista Internacional. Uneix-te a nosaltres per acabar amb el capitalisme!
