Entrevista amb Montse Castañé,  dirigent sindical de la COS: “Els capitalistes juguen amb la por de la gent però és necessari lluitar perquè no tenim res a perdre”

Avui entrevistem a la companya Montse Castañé, de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i dirigent de Càrnies en Lluita, una campanya exemplar contra l’explotació i la precarietat a les indústries càrniques. 

Introducció personal

Vaig començar amb 11 anys amb el ganivet i continuo fins ara, que en tinc 55. Durant molts anys no vaig tenir l’oportunitat de lluitar perquè havia de cuidar de dues filles, però això va canviar ara fa uns 4 anys.

Quan jo vaig començar a treballar en la indústria, les condicions laborals i el sou eren millors; tanmateix, ara, des de la introducció dels “falsos autònoms”, hi ha molta precarietat: un porc penjat val més que un treballador.

Quines condicions laborals hi ha en les càrniques?

La gran majoria de treballadors són estrangers, molts d’ells nouvinguts, sobretot senegalesos, nigerians, indis, paquistanesos i marroquins, que arriben a Catalunya amb l’esperança d’una vida digne i el que es troben és esclavatge pur i dur. Treballen 20 hores sense poder fer descansos per menjar o anar al lavabo, no tenen dret a protestar perquè si alcen la veu se’n van al carrer perquè són falsos autònoms, no reben atur, pateixen accidents diaris com amputacions de dits, els fan fora d’un dia per l’altre perquè hi ha gent a fora disposada a entrar… Les condicions són infrahumanes.

La qüestió principal deriva del fet que els treballadors són “falsos autònoms”. Això vol dir que, per una banda, l’empresa no ha de pagar a la seguretat social, i per altra banda, que els treballadors no disposen de cap dret per fer front a les condicions terribles. Aquesta situació ja fa 23 anys que passa, amb el vistiplau dels grans sindicats i el Departament de Treball de la Generalitat. L’empresa pot fer això perquè contracta els treballadors a través de falses cooperatives, que comporta a més a més que els treballadors es paguin la seva roba, la targeta d’accés, que paguin assegurança mèdica, etc., sense evidentment obtenir cap benefici a canvi.

Com s’han anat desenvolupant les lluites en les que has estat participant activament?

El conflicte va començar fa 4 anys a ESFOSA quan els empresaris volien retallar-nos el sou entre un 15 i un 25%. Com que jo ja estava en el comitè d’empresa vaig decidir posar fil a l’agulla i mobilitzar per a lluitar contra l’atac. Inicialment, la feina va ser de formigueta, organitzant assemblees de treballadors i reunions per anar apoderant i organitzant els treballadors. Finalment, vam convocar una assemblea gran on es va decidir que ens presentaríem a les eleccions sindicals. Amb l’assessorament i suport d’en Toni Iborra, un advocat lluitador que ens ha ajudat molt sense cap ànim de lucre, vam organitzar unes eleccions sindicals sèries on finalment la COS, el sindicat del que formo part, va guanyar per majoria absoluta amb 7 dels 9 delegats.

Com a conseqüència de la nostra victòria, l’empresa aplica repressió contra la COS i contra mi personalment. En resposta, convoquem una vaga de dos dies amb el suport del 100% de la plantilla. A partir d’aquesta vaga se’ns sanciona amb 6 mesos sense sou ni feina als membres de la COS, i nosaltres decidim fer una acampada a l’entrada de l’escorxador en protesta. De l’acampada neix Càrnies en Lluita, una associació de gent de col·lectius diferents.

Arrel de l’acampada i la formació de Càrnies en Lluita, em truquen treballadors d’un altre escorxador, Le Porc Gourmet (que pertany al Grupo Jorge); decidim fer una acampada davant l’entrada de Le Porc Gourmet per a mostrar solidaritat amb els treballadors. Tot i les amenaces i coacció de l’empresa, aconseguim establir contacte amb els treballadors i comencem a organitzar-los. Fa un any, tornem a organitzar una acampada amb assemblees on hi participen entre 300 i 400 treballadors, i partir d’aquí comencem a organitzar les mobilitzacions, manifestacions, etc.

Fa qüestió d’un mes, CCOO convoca una vaga “fantasma” a esquena dels treballadors amb l’objectiu d’entrar a la taula de negociacions. Tot i que la vaga no tira endavant, CCOO arriba a un acord, conjuntament amb el Departament de Treball, amb l’empresa per a que es regularitzin tot els treballadors. Aquest acord no s’ha implementat encara, tot i que les dates establertes ja han caducat.

És important destacar que s’ha arribat a aquest acord perquè s’han utilitzat als treballadors com a moneda de canvi: Le Porc Gourmet obté permisos per a ampliar l’escorxador si fa la regularització dels seus empleats. Nosaltres estem per a la millora de les condicions dels treballadors, però estem en contra d’aquest acord perquè s’han utilitzat als treballadors, perquè CCOO no té representació a l’empresa i perquè l’ampliació de l’escorxador tindrà conseqüències mediambientals greus. És totalment escandalós.

Heu connectat amb altres lluites? Quines creus que són les tasques per a continuar la lluita?

Hem connectat amb les Kellys, amb els sense papers, amb companys treballadors de càrnies a Sevilla a l’empresa Procavi, i vàries altres lluites. El que em de fer és unir-nos com a classe treballadora i mobilitzar-nos per a paralitzar el país en contra de la precarietat i l’empitjorament de les condicions de vida. Els capitalistes juguen amb la por de la gent però és necessari lluitar perquè no tenim res a perdre-nos per a paralitzar el país en contra de la precarietat i l’empitjorament de les condicions de vida. Els capitalistes juguen amb la por de la gent però és necessari lluitar perquè no tenim res a perdre. Per assolir una República Socialista s’ha de mobilitzar i organitzar a la classe treballadora.

Quina és la teva opinió dels sindicats i el moviment obrer a Catalunya i Espanya?

Dins els grans sindicats, com CCOO i UGT, hi ha gent de base molt bona i combativa però que la cúpula, el lideratge, els hi frena la iniciativa i les ganes de lluitar. En el moment en que un militant de base vol lluitar, els dirigents el tallen en sec perquè només estan interessats en mantenir la seva posició privilegiada i continuar rebent diners de l’Estat. És molt hipòcrita que els dirigents organitzin manifestacions reivindicant l’abolició de la reforma laboral, unes pensions dignes, etc., quan són ells mateixos qui han permès aquesta situació. Tot i així, crec que és molt important connectar i lluitar de manera unida amb els companys de base de qualsevol sindicat, ja siguin aquest majoritaris o altres, perquè a través de la lluita i la mobilització de la classe treballadora podem transformar aquests grans sindicats – el que es requereix és ser forts i valents.

Què en penses de la independència i les perspectives de la lluita de classes a l’Estat espanyol?

Jo crec que hem de continuar lluitant per aconseguir la República catalana, basant-nos en la classe treballadora, independentment dels nostres orígens i idiomes. El règim del 78 ha demostrat ser un règim corcat, corrupte i repressiu, que ens explota pels beneficis d’uns pocs.

Pel que fa a la lluita de classes, penso que ara comencem a estar en un moment més fort, amb un augment significatiu de lluites industrials en molts àmbits. Tot i així, encara ens queda camí per recórrer, i el jovent té un paper primordial a jugar en el seu desenvolupament: la gent jove d’avui en dia no té futur; ha de participar activament en el moviment obrer per a millorar les seves condicions d’ara i del futur.

Aquesta entrada ha esta publicada en Entrevistes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.