Les seves guerres, els nostres morts: a un any del 17A

Aquest 17 d’Agost es commemora un dels episodis més tristos de la nostra història recent, els atemptats yihadistes que es van produir a la ciutat de Barcelona i Cambrils, on van ser brutalment assassinades 16 persones innocents. A l’acte oficial convocat per l’Ajuntament de Barcelona acudiran en rei i també el president de la Generalitat. L’assistència del monarca a l’acte ha generat una forta polèmica aquests dies. Per part del sobiranisme i de la part més progressista de la societat catalana no s’entén la seva presència. 

A Catalunya la figura del rei està molt malmesa, i la ciutadania no oblida el missatge de supèrbia i autoritarisme que envià el dia de la vaga del 3-O, després d’una gran mobilització en contra de les càrregues policials que es van produir el primer d’octubre. En el discurs que va emetre dos dies després no només no va condemnar la brutalitat policial d’aquell dia, sinó que va posar èmfasi en que s’encarregaria de fer complir la constitució i que Espanya era totalment indivisible. Aquestes paraules van determinar clarament el seu caràcter reaccionari, desmuntant la falsa imatge de conciliador de conflictes com a cap d’Estat, deixant més evident que és un dels pilars on es sustenta el règim del  78, on es veuen clarament les seves romanalles feixistes i antidemocràtiques.

Cal destacar els nombrosos casos de corrupció en que esta envoltada la monarquia espanyola, el conegut cas Noos, amb l’ingrés a la presó d’Iñaki Urdangarin i de la vergonyosa defensa per part de la maquinària de l’Estat a la infanta,  cal afegir l’últim gran cas, el del rei Juan Carlos I, amb el cas Corina, on en unes escoltes telefòniques es parla de paradisos fiscals, empreses “offshore” i blanqueig de diners. Tot això a fet qüestionar la figura d’impunitat que té per la constitució la figura del rei d’Espanya i de la pròpia monarquia, que degut a l’abdicació del rei, comença a aflorar la putrefacció d’aquests pilar del règim del 78.

El lligam de les monarquies espanyoles i saudites en referent a la venda d’armes és escandalós. España va augmentar un 7.3% la seva exportació d’armes en el 2017 on Aràbia saudita és el principal client (sense tenir en compte la UE i la OTAN). Aràbia Saudita, ha incrementat en un 133% la seva compra de material bèl·lic per un valor d’uns 270,2 milions d’euros, en gran mesura com a conseqüència de la seva guerra criminal al Iemen. Una de les principals causes d’aquest “affaire” amb Aràbia Saudita i l’Estat espanyol, és la gran sintonia entre el rei Felip IV i el príncep Mohamed bin Salmán.

Cal recordar que Aràbia Saudita està alineada amb el bloc del Estats Units i les potencies occidentals en el conflicte de Síria. La dictadura saudita, que adhereix al corrent fonamentalista wahhabita de l’islam, ha finançat sistemàticament grups yihadistes a Síria i arreu com a eina en els seus jocs geopolítics. Al Iemen, Aràbia Saudita, ha dut a terme atacs en els punts d’infraestructura estratègics del país causat la mort de milers de civils, es calcula que des de 2015 han mort més 6.500 persones i unes 10.500 han resultat ferides,  vulnerant tots el tractats dels drets humans internacionals.

És grotesc que Felip VI, que tan bones relacions manté amb els qui financien el terrorisme yihadista, vingui a commemorar les víctimes dels atacs de Barcelona. A més, quin dret tenen els representants del capitalisme espanyol de reclamar la memòria de les víctimes? És el status quo que ells defensen de desigualtat, pobresa i manca de futur, que genera alienació i desesperació, el que va empènyer un grup d’adolescents nascuts a Catalunya a les mans del yihadisme reaccionari. És el seu sistema el que va generar un brou del cultiu per al terrorisme. La veritat, és que la classe dominant utilitza el terrorisme per als seus interessos cínics: per a dividir la classe treballadora en línies racials i religioses, per a generar por i impotència, i per a enfortir l’aparell repressiu de l’Estat.

La política imperialista, basada en la guerra permanent, bombardejos, mort i desolació és el que ha creat les condicions per al desenvolupament de l’ISIS i d’altres grups terroristes islàmics a l’Orient Mitjà. Més encara, en el seu origen, tots aquests grups van ser criatures creades i finançades per l’imperialisme i Aràbia Saudita per desestabilitzar i enderrocar governs que escapaven al control d’Occident: a l’Afganistan, l’Iraq, Síria, Líbia, etc. És un fet que Al-Qaida i, posteriorment el ISIS, no existien a l’Iraq abans de l’enderrocament de Saddam Hussein, ni tampoc a Síria ni Líbia abans de la intervenció imperialista en aquests països després de l’esclat de la “Primavera Àrab”. Va ser a través del caos i la desolació provocada per la invasió de l’Iraq, afavorida per veritables criminals de guerra com G. W. Bush, Blair i Aznar, com el fanatisme islamista es va estendre per tota la regió. Això es va ampliar i va aprofundir després dels bombardejos a Síria i Líbia a partir del 2011 al costat del entrenament i finançament de grups islamistes en aquests països per les potències occidentals. Com un cruel avançament del que vam veure a Barcelona l’any passat, ​​centenars de famílies obreres de Madrid –la meitat d’origen immigrant– van pagar un dur preu per la implicació espanyola en la invasió de l’Iraq el 2003 amb el brutal atemptat de l’11-M de 2004 que va provocar 200 morts.

Després dels arguments expressats anteriorment, no s’entén com l’Ajuntament de Barcelona, amb Ada Colau al capdavant, permet que hi vagi a l’acte el rei. S’està exemplificant un doble discurs, ja que des de la tardor catalana, l’alcaldessa de Barcelona ha sigut molt crítica, en paraules, envers al monarca. Es posa en evidencia els límits del reformisme, és a dir, de pensar que les insitucions de l’Estat burgès (inclosos els municipis), ponden utilitzar-se com a eina per transformar la societat. Una activista i, recordem, fundadora de la PAH, es veu sotmesa a les grans pressions de l’elit, fent que totes les promeses i intencions de l’alcaldessa quedin aigualides per unes institucions burgeses que estan fetes per tal de protegir el gran capital.

Per altra banda, la resposta de les organitzacions sobiranistes de masses ha sigut un altre cop poruga, evidenciant la tendència petit burgesa del lideratge del moviment independentista català. Tot i que la ANC ha decidit no participar en l’acte organitzat en favor de les víctimes degut a la presencia del rei, no ha preparat cap resposta en forma de protesta massiva per la presència del rei en terres catalanes. Tanmateix el president Torra acudirà al acte oficial amb uns arguments molt febles, excusant-se en la interpretació de les seves pròpies paraules, dient que ells van dir que no convidarem el rei a cap acte oficial, no que no acudiran a actes on el rei fos com a convidat.

Només les organitzacions més combatives i arrelades a la classe treballadora, com son la CUP i sobretot els CDR, s’estan mobilitzant per tal de que cristal·litzi una protesta que pugui donar un missatge potent de rebuig a una monarquia podrida, que és un dels pilars del règim del 78. Però la monarquía no és només això, representa una de les figures més antidemocràtiques que existeixen, representa corrupció e impunitat, representa la venda d’armes a Orient Mitjà per tal d’afavorir els diversos interessos imperialistes que són l’arrel del yihadisme, representa les clavegueres de l’Estat i són les romanalles feixistes més clares i evidents d’una dictadura que es va legalitzar durant “l’exemplar” transició espanyola. Commemorar les víctimes de la barbàrie yihadista implica anar al seu arrel: el sistema capitalista i imperialista, del qual el rei és el cap més visible. 

Per la unitat de tots els explotats i oprimits!

Abaix el Daesh!

No a la guerra!

Les seves guerres,

els nostres morts!

Ni rei, ni por!

Abaix l’imperialisme!

Aquesta entrada ha esta publicada en Octavetes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.