La crisi del capitalisme i la rellevància del marxisme: uneix-te a L’Octubre i ajuda’ns a enderrocar-lo!

Ja és un fet: el sistema capitalista està col·lapsant a escala mundial, amb anàlisis que preveuen caigudes del PIB gairebé sense precedents en molts països. Si a aquesta situació li sumem l’experiència prèvia acumulada des de la crisi financera del 2008, podem afirmar que estem entrant en una nova etapa històrica, de grans esclats socials, lluites, i atacs contra les condicions dels treballadors i la joventut.

Aquesta crisi està exposant totes les contradiccions del capitalisme. Tot i que la pandèmia del coronavirus és global i que s’ha estès entre la població, independentment de la classe a la qual un pertany o la seva ideologia, els empresaris exigeixen arreu que no pari la producció, que de cap de les maneres es pari la reproducció i multiplicació dels seus beneficis. I tot i que podem criticar l’egoisme, la falta d’escrúpols, fins i tot la misèria d’aquestes exigències, hem d’anar més enllà i criticar la base d’aquestes: la propietat privada dels mitjans de producció, és a dir, el fet que hi ha tot just un percentatge molt petit de la població que controla i per tant domina l’economia a escala mundial- els Slims, Buffets, Gates, Botins, Ortegas, etc.

Per a aquesta classe, la burgesia, la propietat privada és sagrada i s’ha de defensar costi el que costi. Tanmateix, la realitat sota el sistema és que la producció de la vida material, és a dir, de tot allò que es produeix per cobrir les necessitats i més enllà, només és possible gràcies a la participació de milers i milions de treballadors en aquest procés, sigui directament o indirectament. Així doncs veiem com gràcies a la suor de la classe treballadora en la seva producció de valor material la classe burgesa s’enriqueix. En altres paraules, la producció és social, però l’apropiació del valor acaba en les butxaques dels empresaris.

Aquesta base de la societat capitalista, la propietat privada dels mitjans de producció, també es tradueix en la competència entre diferents empresaris per a conquistar mercat i enriquir-se. Aquesta competència, que tant adoren els economistes i polítics que defensen el capitalisme, significa un malbaratament totalment innecessari d’energia i recursos. És més, sota aquesta crisi sanitària, veiem com aquesta competència es converteix en crim- en l’àmbit nacional i internacional, grans empreses del sector farmacèutic estan competint entre elles per ser els primers a treure una droga efectiva, o buscar la vacuna, i així fer-se amb la patent i els milions de beneficis que asseguraria. Aquesta és la tendència general, imposada per les lleis del sistema- en cap moment es plantegen cooperar i coordinar-se.

La propietat privada i la competència que se’n deriva sota el sistema actual també es veu reflectida en la caòtica resposta i el confrontament entre països davant la crisi. Per sobre de tot, les burgesies prioritzen la defensa dels seus interessos nacionals, i això a la pràctica els porta a lluitar entre ells- en un mercat mundial en recessió, la lluita pel repartiment de quotes de mercat i la defensa d’esferes d’influència s’aguditzen. L’impacte de la crisi a la UE n’és un clar exemple.

Tanmateix, per sobre de tot, la principal contradicció que esdevé de la propietat privada capitalista és la incapacitat del mercat d’absorbir tots els béns que es produeixen. I això és així per vàries raons, però per sobre de tot perquè els mateixos treballadors que han creat aquests béns amb les seves mans i els seus cervells no poden comprar tots els productes que han fabricat: la base del benefici de l’empresari és pagar al treballador un sou inferior al valor que aquest ha produït. Així doncs, la classe treballadora no pot comprar els productes que ha creat amb el seu treball. És per aquesta raó que el sistema necessita la injecció constant de crèdit, per post posar tant com sigui possible la crisi de la sobreproducció. Tanmateix, aquesta solució eventualment es torna en el seu contrari, com ja vam presenciar al 2008 i com veurem en el pròxim període. De fet, l’anomenada “recuperació” es va fonamentar en una injecció sense precedents de diners al sistema financer per part dels bancs centrals, que ha contribuït a augmentar encara més els deutes públics i privats. 

Aquestes són algunes de les contradiccions que impregnen el sistema capitalista i que es converteixen en un gran fre per l’avançament de la societat, a part de crear misèria i sofriment per a milions de persones arreu del món. Però abans de poder organitzar-se i lluitar per enderrocar aquest sistema caduc, s’ha d’estudiar i entendre en la seva complexitat; només així es pot aconseguir d’una vegada i per totes acabar amb ell.

En aquest sentit, el marxisme ha demostrat ser el pensament dins del moviment obrer capaç d’analitzar correctament les lleis del sistema i les seves contradiccions, i, per tant, a partir d’aquesta comprensió, avançar una estratègia clara de lluita per a enderrocar-lo. Les idees de Marx, i del seu col·laborador Engels, perduren en el temps per la seva validesa, perquè s’han confirmat i continuen confirmant-se una vegada i un altre com a la realitat que ens envolta. Guiat per una filosofia que entén la naturalesa, i per tant dins d’aquesta la societat i l’individu, com a un procés de canvi constant, replet de contradiccions, moviment, transformacions, el marxisme no només ens facilita les eines que permeten analitzar el que ens envolta correctament, sinó que també ens permet desenvolupar prediccions de futurs esdeveniments i així preparar-nos per afrontar-los.

Però el marxisme no es limita tan sols a la teoria, al contrari, ens crida a l’acció. Marx va dir famosament “els filòsofs no han fet més que interpretar de diverses maneres el món; però del que es tracta és de transformar-lo.” Grans marxistes com Lenin i Trotski, els quals també van fer aportacions teòriques al marxisme, van portar aquestes paraules als fets, dirigint l’esdeveniment històric més important de la humanitat: la revolució russa del 1917, o la primera presa del poder i la seva defensa per part dels treballadors i els camperols empobrits.

Des de L’Octubre, part del Corrent Marxista Internacional, també tenim com a objectiu transformar la societat. Ens organitzem, estudiem les idees del marxisme i lluitem amb l’objectiu d’assolir l’emancipació de la classe treballadora, de la joventut, en definitiva, l’emancipació dels explotats. Si tu també vols aconseguir aquests objectius, uneix-te a nosaltres!

email: corrent.marxista.internacional@gmail.com, FB: L’Octubre – Corrent Marxista Internacional, Twitter: L’Octubre CMI

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.