Informe Gazte Topagune Sozialista: Les idees comunistes en auge al País Basc

Imatge GKS

Els dies 20 i 23 de juliol, dos companys de la Federació d’Estudiants Marxistes (Marxist Student Federation) van ser convidats a assistir a la tercera Gazte Topagune Sozialista (Aplec de Joventuts Socialistes) celebrada per GKS i l’organització estudiantil Ikasle Abertzaleak al País Basc. També ens va acompanyar un company de Lucha de Clases, secció del Corrent Marxista Internacional de l’Estat Espanyol.

L’acte de quatre dies, sota el lema de Batzen gaituen hautua (‘l’elecció que ens uneix’), va comptar amb més de 2.000 inscrits per a debats polítics, activitats culturals i esportives. Una gesta molt impressionant, malgrat les dificultats que l’esquerra nacionalista oficial ha posat al moviment. De cara a l’acte, l’esquerra nacionalista havia intentat posar obstacles al seu desenvolupament, amb incertesa només dies abans sobre si les sales estarien disponibles.

És important remarcar que GKS (Coordinació de Joventuts Socialistes) va sorgir fa uns tres anys d’una escissió del moviment de l’esquerra nacionalista, que al llarg de dècades s’havia convertit en una ombra de si mateix en el paper significatiu que va tenir una vegada. Ara és obertament reformista, insípida i institucional. Actualment, EH Bildu està donant suport parlamentari crucial al govern del PSOE a Madrid. Els militants del GKS veuen que el seu paper és construir una alternativa basada en la teoria i l’estratègia revolucionàries.

L’esdeveniment de quatre dies va comptar amb més de 2.000 inscrits per a debats polítics, activitats culturals i esportives/ Imatge: GKS

Les discussions polítiques van ser variades i àmplies, reflectint el treball dels diferents fronts a través dels quals treballen. Per exemple, la primera sessió política va ser sobre Lluita ideològica i cultural, que va ser presentada per militants que formen part de la seva Ekida. Parafrasejant Marx, un dels ponents va assenyalar que la cultura dominant reflecteix els interessos dels burgesos, i, per tant, és necessària una lluita ideològica i cultural. Això no es pot fer de manera aïllada, i ha de formar part d’un projecte polític més ampli.

La segona taula rodona va ser sobre els Espais Socialistes, que va ser presentada pel seu front Erraki. Les gaztetxes (centres socials okupats) tenen una llarga tradició al País Basc com a espais ocupats a través dels quals s’organitza l’activitat política. Erraki es va posar en marxa com a xarxa per defensar aquests espais i trencar amb el seu aïllament. Es va fer una introducció exhaustiva del paper que aquests espais han tingut històricament en el País Basc, amb molta cura per explicar el paper que juga la qüestió de l’habitatge dins el seu moviment.

Joventut revolucionària

Amb una clara atenció a les capes més radicals de la societat, era evident que el missatge comunista decidit ha repercutit en la joventut basca. Ho vam parlar amb un representant de GKS, i ens va contar els motius pels quals pensaven que molts estaven donant l’esquena a la vida que ofereix el capitalisme. Va suggerir que hi havia dues raons principals:

“En primer lloc, les raons estructurals vinculades al procés de proletarització, que condueix als joves a una situació a la qual els seus projectes de vida estan limitats. Sota el capitalisme, no poden imaginar un futur millor. Se senten més a prop de les idees comunistes només si estan correctament definides i expressades correctament. D’altra banda, el treball dur que està duent a terme GKS”.

Ens van detallar que els militants comunistes tenen debats, i converses individuals, diàriament. Van posar èmfasi en la necessitat de connectar els problemes immediats als quals s’enfronta la joventut amb la transformació de la societat en la línia comunista d’una manera més aviat transitòria.

En contraposició als actes de l’esquerra nacionalista, desproveïts de discussió política, utilitzaven clarament el topagune com a mitjà de transmissió d’idees polítiques, econòmiques i estratègiques. Això es va usar per dinamitzar els militants, elevar la moral i, sobretot, per dissipar els mites i les calúmnies perpetuades pels seus enemics.

Van afirmar que dos dels propòsits de l’acte era que GKS “expliques amb la nostra pròpia veu què defensem”, així com “situar-nos al mapa com a actor polític seriós”. Després de provocar la ira de l’estat amb GKS organitzant una mobilització de 7.000 persones el gener passat, cada cop més s’estan convertint en una força a tenir en compte.

Era evident que el missatge comunista decidit ha repercutit en la joventut basca / Imatge: GKS

Repressió

L’estat ha adoptat un enfocament sense cap restricció a les seves mesures de repressió. No només són conscients del moviment, sinó que estan afinant les seves eines de repressió. Vam preguntar per a més detalls sobre els mitjans usats no només per l’Estat sinó també per l’esquerra nacionalista.

Ens van afirmar que hi havia dos aspectes en aquesta qüestió: la criminalització i la repressió efectiva. Des del Topagune de l’octubre de l’any passat, s’han dut a terme accions més dures per frenar la marea de radicalisme. Per exemple, alguns dels seus militants s’enfronten a condemnes de presó combinades d’un total de 42 anys per participar en una vaga estudiantil.

L’esquerra nacionalista havia intentat posar obstacles al desenvolupament de l’acte / Imatge: GKS

Vam afirmar que estem a favor d’aquests drets democràtics de protesta, i que una lesió a un és una lesió a tots. Aquests atacs provenen clarament d’una posició de debilitat més que de força per part dels capitalistes.

Però no només l’estat se sent amenaçat pel creixement del Mugimendu Sozialista. L’esquerra nacionalista oficial també ha intentat estrènyer el moviment bloquejant econòmicament els seus mitjans per recaptar diners. Enguany s’han intentat impedir que facin txosnes (bars) a les festes anuals de cada poble i ciutat, que són una font d’ingressos crucial per al moviment.

En la nostra discussió es va fer un punt més ampli sobre com entenen la repressió política que han viscut. Els companys ens van dir:

“Des de fa molt de temps, la repressió política s’ha entès únicament des de la perspectiva nacionalista. Quan l’esquerra nacionalista explica per què està passant la repressió diuen que és perquè som bascos. Aquesta repressió, però, no és exclusiva del País Basc. És una cosa que passa a qualsevol lloc on s’està construint una alternativa comunista i agafa més força”.

Política identitària

L’escissió de GKS es va produir en condicions d’una estratègia socialdemòcrata fallida per part de l’esquerra nacionalista. Durant molt de temps, l’esquerra nacionalista va ser vista com a defensora de la lluita per la independència basca. Actualment, els dirigents petitburgesos d’aquest moviment ni tan sols fan veure que la defensen, i busquen negociar molles de pa amb el govern de Madrid.

La separació de GKS es va produir en condicions d’una estratègia socialdemòcrata fallida per part de l’esquerra nacionalista / Imatge: GKS

La política i l’estratègia de les senyores i senyors reformistes són semblants a un vaixell buit. Són els que fan més soroll, demagògicament apel·lant a les masses basques per motius identitaris, però amb la promesa de ben poc. Com van explicar els companys del GKS:

“La socialdemocràcia en termes generals, no tenen un programa real per aconseguir una societat socialista… A més, funcionen com a coberta d’esquerra per als interessos capitalistes i només fan aquesta funció. Això debilita la connexió de la classe treballadora amb la política”.

Amb el capitalisme en la seva crisi més profunda en tres-cents anys, els reformistes no tenen espai per maniobrar. Aquest no és el període d’avui millor que ahir, i demà millor que avui. Tot el contrari. I així els socialdemòcrates, cansats del seu poder debilitant, s’han tornat encara més cruels i violents en els seus atacs contra GKS.

Els militants amb qui hem parlat durant tot el cap de setmana eren plenament conscients del carreró sense sortida de la qüestió nacional de la lluita de classes. A la tercera discussió política, sobre l’Estratègia econòmica i política, es va fer un punt molt bo en allunyar-se del pantà de la “política identitària” que defensa l’esquerra nacionalista.

Els vam preguntar per què pensaven que era important una lluita ideològica contra el postmodernisme i la política identitària, a la qual cosa van respondre:

“Aquestes tendències ideològiques no són el reflex teòric d’una política comunista. Són el reflex cultural i polític d’altres idees polítiques. Aquesta tendència cultural es defineix per la manca d’organització, per la fragmentació i per la idea que l’emancipació universal no es pot organitzar en un sol projecte”.

Hi estem totalment d’acord. La transmissió d’idees de classe alienes a una organització comunista és una manera segura de diluir el programa revolucionari i maleducar els membres quant als objectius dels revolucionaris. Van continuar:

“No neguem el tema d’alguns enfocaments postmoderns, però neguem com s’expressa la manera que cal superar-los. Per exemple, una negació del postmodernisme no significa una negació de l’opressió de les dones. En canvi, defensem la legitimitat de les idees comunistes [en la superació de l’opressió de les dones]”.

Internacionalisme

La darrera sessió política es va centrar en l’internacionalisme, amb una taula rodona amb comunistes de Catalunya, Castella i el País Basc. Aquesta va ser la més impressionant i inspiradora de totes les sessions. El procés que s’ha produït al País Basc, amb la joventut donant l’esquena a l’estratègia fallida dels partits socialdemòcrates tradicionals, troba ara mateix la seva imatge de mirall a Catalunya. Per exemple, una discussió semblant ha portat a la formació d’Horitzó Socialista a partir de l’organització juvenil independentista Arran.

En cadascuna de les aportacions de la taula, es va posar èmfasi en la lluita contra el nacionalisme plantejat pels seus respectius burgesos. L’èmfasi s’hauria de posar en la independència política de la classe treballadora.

Com va assenyalar un ponent: “Hem de trencar amb el sistema de la burgesia i els polítics professionals, organitzant-nos de manera independent i responent al nostre propi full de ruta comunista”. Això va ser rebut amb un aplaudiment animat.

Durant tot el cap de setmana, es va respirar un estat d’ànim motivat, revolucionari i molta determinació. Un militant ens va explicar que el camí seria dur i difícil, però que l’optimisme revolucionari estava a l’ordre del dia. Donem la benvinguda a aquests avenços al País Basc, i aprofitem l’oportunitat per subratllar el nostre interès a continuar amb més debats sobre les idees i l’estratègia.

Volem reiterar que qualsevol cosa que la Federació d’Estudiants Marxistes, com a part del Corrent Marxista Internacional, pugui fer per donar suport i solidaritat amb el moviment comunista de la joventut basca, estem a la vostra disposició.

• Solidaritat amb GKS davant la repressió!

• Els treballadors i la joventut units mai seran vençuts!

• Que tremolin les classes dominants davant una revolució comunista!

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.