Nissan No Es Tanca! Entrevista a treballador de Nissan i a delegat de la CGT de SEAT

A continuació publiquem dues entrevistes que vam realitzar el passat dia 24.06 durant una concentració en suport a la lluita per mantenir els llocs de treball a Nissan. Aquesta lluita, que afecta directament a 3.000 treballadors i a 25.000 de manera indirecta, és una lluita que ens afecta a tota la classe treballadora, no només perquè estan atacant a una part important i molt gran de la classe, sinó perquè també ens està mostrant el camí a seguir en aquesta nova època de profunda crisi del sistema capitalista.

Entrevista 1

Quin és el teu lloc de treball a Nissan?

Treballo al departament de qualitat per a Nissan Zona Franca, i porto molts anys a l’empresa.

Com s’ha arribat fins aquí?

Suposadament per una baixa producció de l’empresa. Es tracta de diverses factories: Nissan, Mitsubishi i Mercedes-Benz. Aquesta última va declinar perquè els cotxes no sortien productius, de forma que els van deixar de fabricar perquè no els sortia rendible. Llavors, quedava Nissan, Renault i Mitsubishi.

La veritat però és que Nissan i Mercedes han fet una aliança a nivell global, de manera que Renault s’ha quedat amb Europa, Àfrica i Sud-Amèrica, Mitsubishi amb Àsia i Oceania i Nissan s’ha quedat amb el Japó, la Xina i part de Nord-Amèrica. És a dir, és un pacte per a repartir-se el mercat i, per això, Nissan a Espanya no hi té cabuda, ha de ser Renault: aquesta es queda amb l’hegemonia i seran ells qui fabriquin els vehicles pertinents a Europa. Tot això es degut a la saturació del mercat, que ja venia donada abans de la pandèmia, però que s’ha vist accelerada enormement per la crisi sanitària.

Quin és l’ambient entre els treballadors, després de gairebé dos mesos de lluita?

Sabem que serà una lluita dura. Sabem que l’empresa posa totes les traves possibles perquè moralment ens enfonsem i signem qualsevol acord. Però, al final, es tracta de mantenir els llocs de treball, d’una manera o altra. Aquest objectiu es podria aconseguir, per exemple, reconvertint l’empresa en una altra factoria, que realitzi un altre tipus de vehicle, o bé bateries, etc. L’ideal seria una reconversió inclinant-se cap tecnologies netes.

A part de les lluites que ja hem realitzat aquí a Catalunya, la setmana que ve anem a Santander per veure com va la lluita amb els companys i mostrar la nostra solidaritat de classe, però sense influir en el seu treball, així que parem els camions perquè no repercuteixi en la seva economia i tan sols sigui una parada tècnica.

Quina és la sortida? Quin paper hauria de jugar el govern central?

Penso que no és desgavellat pensar en la nacionalització i es podria fer si el govern volgués invertir diners en nosaltres i tingués valor per enfrontar-se als empresaris. Es podria reconvertir l’empresa, per exemple, ara amb la situació del Covid-19, per fabricar màquines d’assistència respiratòria, mascaretes, ambulàncies,… Hi ha tant material que es pot aprofitar que una reconversió seria una cosa molt interessant. Però ja sabem que aquest govern no hi està gaire disposat, i que a més a més a la dreta i als grans empresaris no vol aquest tipus de solució, no els interessa.

Quin paper hauria de jugar el moviment obrer per ajudar en aquesta lluita?

La classe obrera som la mà d’obra dels amos, de manera que no ens queda una altra que lluitar contra les intimidacions per reclamar el que ens pertany per dret. Al final, tan sols demanem treballar, una feina digna.

El que demanaria a la resta de treballadors és que lluitin, que ens donin suport, perquè és una situació que el dia de demà podria succeir en altres llocs de treball. I si avui es queden 25.000 famílies sense ingressos, això repercutirà en l’economia dels nostres municipis, sigui a l’hora de comprar el pa, d’anar al dentista, de marxar de vacances, etc. Així que no queda cap altra opció que no sigui lluitar.

Entrevista 2

Et podries presentar?

Sóc delegat de la CGT a SEAT Martorell i afiliat a la CGT del metall del Baix Llobregat des de fa 15 o 16 anys.

Com s’ha arribat a aquesta situació amb 2 mesos de vaga indefinida a Nissan?

La situació segueix estant. Nosaltres entenem que des de la unitat i amb l’orientació dels treballadors en la lluita es poden aconseguir fites importants. Sobretot no seguir amb aquesta deriva en què les multinacionals ens facin aquest joc de xantatges. Xantatges als governs, xantatges en forma de retallades salarials i de drets. Per això entenem que l’organització, la lluita i la solidaritat han de fer funcionar la caixa de resistència a hores d’ara de vaga general. Això és bàsic.

Quina creus que és la sortida a aquest atac als 3000 treballadors, i més enllà?

No és una sortida fàcil. Nosaltres tampoc tenim la vareta màgica però entenem que socialitzant els mitjans de producció, que els treballadors siguin els que organitzen la feina, perquè al cap i a la fi la força de la feina és la que mana per treure un producte o no. Pensem que el capital o els grans inversors l’únic que mouen són diners i no treball per això, potser aquesta pot ser una de les sortides: socialitzar l’empresa.

Quin penses que hauria de ser el paper del govern? Suposadament d’esquerres…

La veritat és que històricament la situació no ens crida a l’optimisme. Ni els d’esquerres ni els de dretes… Els anomenats governs d’esquerres ens han omplert de reformes laborals, s’han alienat amb els poderosos, amb l’IBEX i amb les multinacionals. El govern quin paper ha de jugar? Doncs donar suport als treballadors, no li queda una altra, perquè a la fi, ells (el govern) està posat aquí pels treballadors, per la ciutadania i esperem que donin suport i que no decebin. Ho veig difícil però bé, entenem que l’emancipació només es pot dur a terme per obra dels mateixos treballadors. Això no ho duran a terme ni els polítics, ni els grans dirigents ni res… sinó els propis treballadors.

I finalment, tu que estas participant aquí com a delegat de la SEAT, quin és el paper pràctic que pot jugar el moviment obrer en general en aquesta lluita?

Ara el moviment és tot. Ha canviat molt des de l’obrer de tota la vida de granota de treball, de fuster… i la tecnologia i la nova revolució industrial ens porta al fet que els nous obrers siguin gent que està davant d’un ordinador per 1000 euros dotze hores al dia i treballant caps de setmana des de casa, etc. Aquests també són obrers, el tema és conscienciar-los que són obrers perquè quan no et taques, vas vestit bé, quan tens altres dinàmiques és més difícil el fet de sentir-se d’aquesta classe. El capitalisme i els seus mitjans de manipulació s’han ocupat molts anys de vendre’ns això, un ideal que tots som rics i no és així. Els sous no pugen i si pugen els articles de primera necessitat. Pugen els preus de tot.

• Nissan No Es Tanca!
• Nacionalització sense indemnització i sota control obrer!
• Visca la lluita de la classe treballadora!