La CUP i les eleccions del 14-F

Les eleccions catalanes del 14-F s’apropen ràpidament. Aquesta vegada, les terceres eleccions en 6 anys han sigut imposades per doble partida per l’aparell judicial, mostrant una vegada més el caràcter repressiu i antidemocràtic de la justícia burgesa espanyola. Enmig del caos, la CUP va començar la campanya amb mal peu, amb diversos dirigents presentant un perfil “responsable” al voltant d’una possible entrada al pròxim Govern. Afortunadament, la militància ha intervingut decididament per a rectificar aquest gir a la dreta.

Conformació de la coalició amb Guanyem

La coalició amb Guanyem ha suscitat crítiques dures per una part de la militància, sobretot pel mètode emprat en la seva formació.

Fonamentalment, i com indiquen els companys del nucli de Gràcia en la seva esmena aprovada a l’últim Consell Polític, la coalició es va tancar per dalt, sense comptar amb la base, i anant contra els acords aprovats a Celrà. Un procés semblant s’ha donat en la formació del comitè de campanya.

Per a nosaltres, estant d’acord amb l’esmena dels companys de Gràcia, la principal crítica és la manca de debat al voltant del programa en la formació de la coalició amb Guanyem. El procés sembla que ha sigut el contrari: primer la coalició i les llistes, i després el programa.

Creiem que això és un error greu, i que es reflecteix en el gir a la dreta inicial de la CUP amb el coqueteig d’entrar al Govern. Així doncs, fonamentalment, les bases polítiques per la coalició han sigut substituïdes per les qüestions organitzatives.La base de tota coalició ha de ser en primer lloc, i per sobre de tot, un programa basat en els principis bàsics: independència de classe, lluita pel socialisme, lluita per l’emancipació nacional. Només sobre aquestes bases, i amb un debat honest entre totes les parts, creiem que és possible formar coalicions que puguin fer avançar la lluita per a la nostra classe. A més a més, ha de quedar ben clar des d’un principi la independència de cada partit de presentar la seva posició i de plantejar crítiques fraternals dins la coalició.

Rectificació a la direcció per part de la militància

Des d’aquestes pàgines celebrem la iniciativa i la crítica dels companys de Monistrol sobre la possible entrada al Govern per part de la CUP. Com ja vam dir a l’últim editorial, entrar en el futur Govern seria un error greu. En poques paraules, la qüestió d’entrar en un Govern es planteja concretament: en quin govern, amb quina força, amb quin programa, i en quines condicions objectives. Només plantejant aquests punts queda resolta la qüestió. L’única conclusió que podem fer d’aquesta aposta “responsable” d’alguns dirigents és que seria un desastre. Entrar a un govern en minoria suposaria assumir les responsabilitats de les previsibles capitulacions (tant en una combinació independentista d’ERC-Junts com de centre-esquerra amb ERC-Comuns), sense poder incidir-hi decisivament, difuminant alhora les diferències polítiques de la CUP amb la resta de formacions.

Potencial de la CUP

Per sobre de tot, és essencial tenir clar que les eleccions i el Govern no són un fi en si mateixos. Com a revolucionaris, el nostre objectiu és acabar amb l’opressió de la minoria d’explotadors sobre la majoria d’explotats. Per assolir aquest objectiu, les eleccions i el parlament burgès ens han de servir principalment com a altaveu per presentar un programa revolucionari i per fer avançar la consciència de classe dels treballadors i del jovent. Només cal tenir en compte els grans límits imposats pel marc autonòmic del règim burgès del 78. Igualment, però sempre tenint present els límits imposats per les institucions de i per la burgesia, lluitar per millorar la vida de la majoria d’explotats.

En l’època actual de profunda crisi del sistema capitalista mundial, les oportunitats de fer avançar la causa per la revolució socialista són més que favorables. Hi ha un qüestionament general del sistema, accelerat de manera increïble per la nefasta gestió de la pandèmia per part dels capitalistes i els seus lacais, que enmig de tots els errors, manca de planificació, i honestedat inintencionada, mostren cada dia la divisió en classes de la societat.

Així doncs, pensem que el programa que la CUP ha llançat per aquesta campanya va en aquesta direcció, sobretot pel que fa a la nacionalització dels sectors energètics i estratègics de l’economia; també pel que fa a la necessitat de nacionalitzar la sanitat privada i de revertir totes les retallades del període passat, entre altres punts del programa. Tanmateix, pensem que s’ha d’anar més enllà, vinculant aquestes demandes amb la necessitat del control obrer de les empreses nacionalitzades i també plantejar la necessitat d’expropiar a la banca sense indemnització (no pas crear una banca pública senzillament). Englobant tot això i com a objectiu principal, pensem que s’ha de plantejar la socialització i planificació de l’economia, expropiant els sectors energètics, estratègics i les empreses més grans que controlen l’economia, sobre una base de participació democràtica de la classe treballadora i del jovent, començant als mateixos llocs de treball. La demanda per la nacionalització de les vacunes i per la planificació coordinada de les mateixes és un exemple que molta gent entén i desitja, i que va en aquest sentit.

Vinculant totes les demandes al programa, pensem que és necessari plantejar sense reticències la necessitat de la lluita revolucionària pel socialisme, explicant pacientment la naturalesa econòmica i social del capitalisme i la necessitat històrica d’acabar d’una vegada i per totes amb aquest sistema podrit. Davant la nova època en la qual hem entrat, la classe capitalista té molt clar que els seus privilegis es veuran amenaçats a conseqüència de les lleis del seu sistema. Així doncs, l’objectiu de la CUP hauria de ser fer avançar la consciència de la classe treballadora davant d’aquesta realitat, contribuir enèrgicament a la seva organització i lluitar per dirigir-la en la lluita per acabar amb el capitalisme.