Orgia repressiva i desvergonyida contra la joventut valenta que es rebel·la contra el règim del 78

El Règim del 78, els seus mercenaris als mitjans de comunicació, inclosa la TVE pública “progressista”, i els seus partits han deixat anar els seus gossos de presa contra la joventut valenta que es rebel·la contra un sistema corrupte i repressor. La classe obrera ha de reaccionar. Els casos de Hasél i Linares han d’actuar com una greu advertència.

Es repeteix la pauta que ja vam veure de 2012 a 2014. Quan el Règim ensuma aires de revolta i de qüestionament dels pilars de la seva dominació (la monarquia, la judicatura, els cossos repressius neofranquistes i el poder econòmic dels monopolis i els bancs) es llança pel camí de la repressió i la provocació per intentar desacreditar el moviment i desviar l’atenció. És una tàctica molt vella.

Cal dir-ho obertament: els responsables directes d’això són l’aparell policial i el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, amb l’aquiescència del president Sánchez. I el mateix a Catalunya, en relació al conseller d’Interior Miquel Sàmper i el Govern de la Generalitat. Marlaska i Samper han de ser cessats, i els comandaments policials destituïts i encausats.

La responsabilitat principal en tot això de Grande-Marlaska i Sánchez no és una opinió o suposició. Són fets. Tots els Delegats de Govern regionals, en les seves respectives províncies, que depenen directament del Ministeri de l’Interior, i són per tant càrrecs polítics, han prohibit totes les concentracions i manifestacions en suport de Hasel que s’han convocat al llarg i ample de l’estat espanyol durant la setmana, en una actuació sense precedents. I ho han fet tant contra les concentracions convocades espontàniament i, per tant, sense comunicació oficial, com les que sí que van seguir el procediment administratiu formal. D’això últim, som testimonis els camarades de Lluita de Classes (sección espayola del Corrent Marxista Internacional) que vam ser coorganitzadors de la concentració a Sevilla el dissabte 13 de febrer (així com la de dimecres 17 de febrer), quan vam presentar la nostra comunicació a la subdelegació de govern i la vam veure rebutjada sense cap raó objectiva, en un atropellament escandalós a la llibertat d’expressió. Per descomptat, els que vam participar en aquesta concentració no ens deixem acovardir i vam imposar el nostre dret a concentrar-nos de manera pacífica, com així vam fer.

I quina és la raó per prohibir aquestes concentracions que tothom va poder veure que es van desenvolupar de manera pacífica en totes les ciutats fins que la policia unilateralment carregava contra els concentrats? Què buscaven amb això l’ala “socialista” i defensora del règim del govern, i l’aparell de l’Estat? Provocar violència i aldarulls, i desacreditar el moviment. Només cal mirar els vídeos que estan circulant per les xarxes socials i veure com és la policia la que inicia les càrregues, sense provocació prèvia, per provocar la ira de les persones concentrades, quan no introdueix els seus propis infiltrats a les concentracions per “escalfar” el ambient. Totes aquestes tàctiques són treballades en detall pels mossos i els seus caps, fins i tot teoritzades.

Les conseqüències ja les estem veient: desenes de joves ferits, mutilats i detinguts, mentre s’exageren les “baixes” policials.

Amb la seva covardia i submissió al Règim, com sempre, la direcció del PSOE pavimenta el camí al seu descrèdit social i a la reacció. En el context actual, el Règim del 78 no descansarà fins endossar un nou “Cases Velles” al govern “progressista” abans de donar-li un cop de peu al cul, com va passar el 1933.

Els feixistes i pijos dels barris rics de tot el país han sortit també al carrer en aquestes setmanes i mesos, moltes vegades sense comunicar les seves concentracions a la delegació de govern. No obstant això, han estat tractats de manera exquisita per la policia i el govern, en contrast obert amb la brutalitat, l’acarnissament i el sadisme mostrat pels policies antiavalots contra la joventut treballadora i d’esquerra dels barris obrers. Vam veure això també a Linares fa una setmana, on van disparar munició real contra la població durant les protestes populars contra l’agressió brutal que dos policies psicòpates van perpetrar contra un home i la seva filla de 14 anys, després d’acosar-la a ella.

Tot això no és casual, la policia no és imparcial ni se situa per sobre de les classes. Actua al servei dels seus amos, els rics, els poderosos, els privilegiats, a canvi de suculents sous, privilegis i impunitat per als seus abusos i accions. I encara que aquestes característiques sobresurten en la Policia Nacional, també poden trobar-se als altres cossos policials autonòmics, com els Mossos d’Esquadra (que han provocat la pèrdua d’un ull a una jove manifestant) i l’Ertzaintza. No és casual que sigui el “sindicat” policial de Vox, Jupol, el que tingui el suport majoritari a la Policia Nacional; tot i que és veritat que el SUP i altres no es queden molt enrere en les seves simpaties reaccionàries i ultradretanes. Res de nou sota el sol, però la nova generació ha d’aprendre les dures lliçons de la lluita de classes a través de la seva experiència.

El Règim no s’esperava una reacció de la joventut treballadora i d’esquerra tan poderosa, sobretot a Catalunya, tot i que no només aquí. A més, està preocupat perquè no només Hasél és català i s’ha oposat a la repressió del dret d’autodeterminació, sinó que ell mateix es declara comunista. La detenció i empresonament de Hasél s’ha convertit en una bandera que exposa l’arbitrarietat de l’Estat, i ve a qüestionar la monarquia, la justícia de classe, els cossos repressius, el capitalisme i la repressió dels drets democràtic-nacionals a Catalunya. Per tant, el Règim considera enemics a batre tots els milers de joves que estan sortint al carrer en defensa de Hasél, perquè les seves demandes van contra els pilars fonamentals de sistema, i perquè tem que el seu exemple s’estengui a masses més àmplies de la classe treballadora. Per això estan obligats a atacar el moviment i tractar d’apagar-lo abans que s’expandeix-hi. Necessiten desacreditar per preparar l’agenda repressiva davant les inevitables lluites que s’acosten un cop es relaxi la situació pandèmica.

Per això, de manera escandalosa, li acaben d’aplicar a Hasél una nova pena al tercer dia de ser empresonat, al fer ferma una condemna afegida de dos anys i mig que estava recorreguda per un cas de suposada agressió i que Hasél va denunciar com un muntatge policial, la qual cosa hem de creure.

La premsa de l Règim crida histèrica clamant “democràcia”. Això és una farsa. Els rics no necessiten democràcia. Exerceixen el seu poder i voluntat directament. Tenen els seus agents en el consell de ministres, al Congrés, l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, en el generalat i en les cúpules de la Policia, els Mossos i la Guàrdia Civil. La democràcia només és útil i necessària per a les famílies treballadores que, no tenint altre poder que no siguin les seves mans i la seva consciència, només poden fer-se valer lluitant al carrer. Per això necessiten llibertat i dret de manifestació, d’expressió, d’organització, de triar representants populars. Els rics no necessiten res d’això per fer valer els seus interessos. Per això va ser la classe treballadora, amb les seves lluites heroiques, qui va portar la democràcia a l’Estat espanyol que els rics i poderosos, i els seus representants a la dreta i la ultradreta, han de consentir a contracor. No podem oblidar que van ser els burgesos qui van finançar i recolzar el franquisme per defensar la seva propietat.

Persegueixen a rapers, artistes i activistes per bolcar la seva ràbia i indignació en cançons i xarxes socials. Independentment del bon o mal gust, i de l’acord o desacord amb el contingut d’aquests missatges, tot entra dins la llibertat d’expressió. La paraula es combat amb la paraula: amb arguments, amb la burla, amb el descrèdit i l’aïllament social, i amb la mobilització popular. No amb la porra, el foam, la presó ni la repressió de l’Estat. El que comunament es consideren delictes, no es cometen amb paraules, sinó amb fets. L’anomenat “enaltiment del terrorisme”, entra també dins d’aquesta llibertat d’expressió, a part que és una tipificació repressiva arbitrària que rebutgem i que a més s’aplica només i de manera esbiaixada a qui el règim considera els seus enemics. Feixistes, “artistes”, polítics, empresaris, periodistes, policies, militars, i fins i tot bisbes i capellans de l’Església franquistes i reaccionaris, han amenaçat físicament i de mort, i insultat públicament, a dirigents de l’esquerra, sindicals i activistes socials, o fan apologia del genocidi nazi i franquista, i ho segueixen fent quotidianament, però no són perseguits ni encausats, perquè són part de l’Règim. El que tenim és una justícia de classe, hipòcrita, destinada principalment a perseguir als que qüestionen l’opressió, la monarquia i el capitalisme. Per això li neguem tota legitimitat moral, social i política.

Per tot això, seguim instant a la joventut a que segueixi la lluita al carrer però també perquè les seves files es vegin reforçades amb capes més àmplies de la classe treballadora i altres sectors oprimits. Avui van per Hasél i demà voldran anar a per la resta de nosaltres. Cal mostrar-los el puny ara.

La policia està ara èbria d’arrogància, se sent impune, té un altaveu polític sorollós en el qual es reconeix (Vox), i considera que el carrer és seu. El govern només ha mostrat covardia i servilisme davant els cossos repressius, al igual que davant els generalotes franquistes. Això anima encara més als franquistes i reaccionaris en l’aparell de l’Estat. Però es trobaran amb una sorpresa. Arribat un punt provocaran una reacció oposada i molt més poderosa. El que ha passat a Linares és només un avançament del que està per venir, i llavors no hi haurà policies ni repressors suficients per apagar el foc.

Els EUA va demostrar l’estiu passat, després de l’assassinat de George Floyd, que res poden desenes de milers d’uniformats amb pals i pistoles al servei dels seus amos quan se situen davant de milions als carrers. En molts barris la policia es va veure obligada a fugir i a abandonar les seves comissaries. I es van crear patrulles veïnals per organitzar l’ordre i la seguretat als barris, durant setmanes, amb més eficiència que abans i gairebé sense violència ni delinqüència comuna.

A l’Estat espanyol es prepara un escenari similar, però detonat pels molts bocins que estripen les costures del Règim repressiu i corrupte del 78. La nova generació, cridada a protagonitzar la lluita per la transformació socialista de la societat, està aprenent ràpidament de la seva experiència. Res l’aturarà.