La CUP i la investidura de Jordi Turull: 10 apunts urgents

El president del Parlament Roger Torrent ha convocat una sessió d’investidura urgent amb Jordi Turull com a candidat, davant les amenaces escandaloses del jutge Llarena que l’ha citat a ell i a d’altres diputats el divendres amb l’amenaça d’empresonar-los. Aquesta decisió ha posat novament l’atenció en la posició que ha de prendre la CUP sobre aquesta investidura. Desde Revolució volem fer pública la nostra posició amb aquests 10 apunts.

1. En una entrevista a TV3, Carles Riera ha deixat clara que la posició de la CUP: “no volem ser partícips d’un govern que faci autonomisme. Només donarem un “sí” si hi ha un compromís republicà”
2. S’argumenta que investir a Turull i que després sigui empresonat seria “un acte de confrontació amb l’estat”, pero tant ERC from JxCAT han donat mostres de fugir de la confrontació: acceptant que ni Puigdemont ni Jordi Sánchez poden ser investits per ordre del règim del 78.
3. De fet Turull no necessita els vots de la CUP, si el que volen es confrontar l’estat només cal que acceptin la delegació de vot per Puigdemont i Comín, o que acceptin la investidura telemàtica de Puigdemont – no ho han fet, no ho faran, ergo, no volen enfrontar-se a l’estat.
4. ERC i JxCAT han dit per activa i per pasiva que volen una “presidència efectiva” i han actuat en consonància desde la suspensió del ple del 30 de gener, és a dir, accepten, de paraula i d’obra, els limits imposats pel 155. No podem donar-los ara una carta en blanc.
5. Això no és més que la continuació de la política d’ERC i PDCAT el 10 Octubre (declaració sospesa) i el 27O (declaració simbòlica no defensada) i de totes les vacil·lacions anteriors i posteriors. És orgànic i només en alguns casos han anat més enllá PER LA PRESSIÓ AL CARRER.
6. La conclusió més clara de l’octubre català és que la tasca de crear la república catalana és una tasca revolucionaria que només es pot aconseguir per mitjans revolucionaris (1O, 3O, 8N) i que ni ERC ni JxCAT estan disposats a anar per aquest camí.
7. Per tant, el que cal és bastir una nova direcció pel moviment, no donar confiança de nou als que ja s’han demostrat incapaços de portar-lo fins al final, aquesta és la tasca en la que ens hem de concentrar ara, i això no es fa investint un president autonòmic.
8. Afegir que en el cas de Turull el candidat si que és important, pel que representa. Turull representa a Convergència, va ser amic i valedor d’Oriol Pujol quan l’escàndol de les ITVs, i de Daniel Osàcar en el cas del 3%.
9. Jordi Turull és, a més, l’autor del famós atac a “l’Espanya subsidiada“, una campanya xovinista a l’estil de l’atac de Duran Lleida contra els jornalers andalusos.
10. Finalment Jordi Turull va jugar, personalment, un paper clau en l’acusació contra els activistes d’Aturem el Parlament, als que va acusar de dur a terme “un cop d’estat“, testificant a l’Audiència Nacional i agitant pel recurs (que va ser aprovat per la Generalitat amb els vots de CiU i PP) quan van ser absolts la primera vegada. És a dir, Turull representa la Convergència de la repressió, el xovinisme identitari i la corrupció, no l’enfrontament i la ruptura amb el règim del 78.

EN RESÚM: la CUP NO PODEM investir a Turull si som conseqüents amb el que hem defensat fins ara i traiem les lliçons necessàries dels últims mesos. Si JxCAT i ERC volen enfrontar l’Estat que ho facin en la pràctica no amb promeses buides.

Revolució – Corrent Marxista Internacional
Barcelona 22 de març, 2018