Fora els professors agressors de la universitat! La dona lliure de l’home, els dos lliures del capital!

Des del Corrent Marxista Internacional expressem la nostra total solidaritat amb la vaga de dos dies convocada per la Coordinadora d’Assemblees Interuniversitària (CAI) i el SEPC en resposta al reintegrament a la universitat de professors assetjadors, com és el cas de la UAB, amb Àlvar Sánchez i Ángel Gallego, i d’altres universitats.

La discriminació i la violència de gènere són fets que ens veiem obligades a viure diàriament. Una vegada més, els drets de les dones no són protegits i les víctimes han de suportar la total negligència per part de l’Estat i del rectorat universitari. Una vegada més, els protocols no han servit per a les víctimes. L’institucionalisme burgès ha fracassat: només podem confiar en les nostres pròpies forces i la vaga marca el camí en aquest sentit.

Ja és clar que la discriminació de gènere és un problema sistèmic i hem de combatre’l com a tal. Des de l’1 de gener de 2003 fins a la data, han estat 1.237 les dones assassinades per violència de gènere, i 55 des de l’1 de gener de 2023 fins avui. En l’àmbit mundial, la violència contra les dones afecta a 1 de cada 3. Aquestes dades són alarmants; el sistema capitalista ens relega a una vida on diàriament les dones som assassinades, assetjades, discriminades i oprimides.

Malgrat el govern i les institucions es proclamin defensors de la lluita contra el masclisme i l’opressió, la realitat és molt diferent. La disparitat de gènere s’observa en pràcticament tots els sectors laborals. En mitjana, les dones enfronten taxes de desocupació més altes que els homes, treballen més sovint a temps parcial, amb menys hores setmanals i tenen una menor participació en el mercat laboral. L’Enquesta d’Estructura Salarial que publica l’INE cada any mostra que els homes guanyen de mitjana 434 euros més al mes que les dones (5.200 euros a l’any), i segons l’EPA, el 93% dels assalariats que treballen a temps parcial per a cuidar de nens, malalts, incapacitats o gent gran són dones.

Tot això constitueix la base material de la nostra discriminació. Representa la nostra subalternitat en la societat, alimenta una conducta masclista que es reflecteix als carrers, en col·legis i universitats, en contextos d’oci i laborals. Fins i tot on les dones troben la possibilitat de denunciar al seu agressor, l’Estat i les forces de l’ordre, una vegada més, no fan res, com és el cas actual a la UAB, motiu pel qual s’ha convocat la vaga; al contrari, en moltíssims casos, es culpa a les mateixes dones i es normalitzen i minimitzen les violències que patim.

Veiem clarament que la societat dividida en classes, entre una minoria explotadora i una majoria explotada, està intrínsecament connectada amb l’opressió de la dona. La vulnerabilitat econòmica fa que els camins individuals d’emancipació d’una situació de violència siguin tortuosos o fins i tot impossibles per a moltes dones.

És precisament per a això que ens distanciem de les teories promogudes pel feminisme liberal que intenta desvalorar la lluita per l’emancipació femenina a una lluita solament cultural o de llenguatge. Ser inclusius és sens dubte un pas fonamental per a tenir una societat més justa i igualitària. Tanmateix, aquest és només un aspecte en la lluita per l’emancipació de la dona, ja que no es pot exercir el dret a viure lliurement les nostres relacions afectives i, en general, la nostra vida, en un règim de constant precarietat laboral, falta de serveis socials, lloguers inaccessibles, etc. En una paraula, d’explotació i misèria.

És una utopia pensar que a través de comportaments individuals es poden canviar les condicions materials que sostenten la nostra opressió i que existeixen des que la societat ha estat dividida en classes. Cal eliminar les bases socials que alimenten la violència i les discriminacions. Hem de lluitar contra l’opressió i explotació d’una minoria privilegiada sobre la majoria connectant les demandes immediates com que els salaris siguin iguals per a dones i homes en els mateixos llocs de treball, la socialització de les tasques domèstiques i de cures per alliberar a la dona de la seva esclavitud a la llar, etc., amb la necessitat d’acabar amb el capitalisme en el seu conjunt.

Avui exigim un rebuig absolut a la restitució dels professors agressors; explicacions i responsabilitats a la direcció de la universitat, inclòs el seu acomiadament sense indemnització per haver protegit i re-contractat als agressors; l’ensenyament d’educació sexual i de gènere en escoles de qualsevol grau. Proposem la creació d’una comissió formada per estudiants per a investigar i apartar a professors agressors en cada universitat; la creació d’òrgans democràtics d’estudiants per a garantir una major participació d’aquests en el control dels professors, els protocols i els judicis de casos d’agressions.

L’experiència ens ensenya que només un moviment de masses que posi al centre una lluita sistèmica pot fer avançar l’emancipació de la dona i acorralar als assetjadors. En aquest sentit, una vaga és un instrument fonamental del moviment, com també actes públics com la manifestació. Així, els comunistes donem suport a la vaga convocada i la manifestació del 14D per a secundar i promoure una lluita que acabi amb el capitalisme, amb el masclisme i amb qualsevol mena de violència, de guerra i desigualtat.