Lenin: L’herència que defensem

El passat 21 de gener es van complir cent anys de la mort de Vladímir Ilitx Uliànov, Lenin. Publiquem aquesta efemèride en un moment crucial pel moviment comunista internacional. Quan la joventut arreu del món torna a mirar cap a les idees del comunisme, la figura del principal dirigent del primer estat obrer de la història apareix com una referència ineludible. Tot i així, és necessari rescatar les veritables idees i tradicions del leninisme, tant de les calúmnies dels seus enemics com de les tergiversacions i distorsions de molts dels seus suposats partidaris.

La teoria i l’acció revolucionàries

La figura de Lenin està indissolublement lligada al triomf de la Revolució Russa de 1917. Però aquest triomf mai no hauria estat possible sense les dècades prèvies d’elaboració teòrica i de construcció del partit revolucionari a què Lenin va dedicar la major part de la seva vida conscient.

Lenin sempre va tenir molt clar, i així li va transmetre als seus camarades, que les idees eren la base de qualsevol moviment revolucionari. La història li ha donat la raó. Molts partits arreu del món, fins i tot molts que es consideraven a si mateixos “leninistes” i que van arribar a reunir centenars de milers o milions de treballadors, van acabar esfondrant-se com a castells de sorra per la incapacitat d’orientar-se correctament en la lluita de classes, precisament per la seva falta de comprensió de les idees del marxisme.

La necessitat de la claredat teòrica, de la defensa escrupolosa de les idees, mètodes i tradicions del marxisme, va ser el fil conductor de la vida de Lenin des que discutia El Capital de Marx amb petits grups d’obrers als boscos de Rússia fins que va agrupar a milions de persones arreu del món a les files de la Internacional Comunista. Va ser el geni teòric de Lenin, juntament amb la seva visió estratègica i el seu geni tàctic, el que va fer possible la victòria de la Revolució d’Octubre. Una victòria per a la qual també va ser decisiva l’aliança amb l’altre gran revolucionari marxista rus, Lleó Trotski.

Contràriament al que encara avui sostenen els estalinistes, ni Lenin ni cap altre dirigent bolxevic van concebre mai la Revolució Russa com una revolució nacional aïllada ni van contemplar mai la possibilitat de construir el socialisme en un sol país. Per a Lenin, la Revolució Russa era part de la revolució mundial i el partit comunista rus era part del partit mundial de la revolució.

Juntament amb la Revolució d’Octubre, l’èxit més gran de la vida de Lenin és la construcció de la Internacional Comunista, la més gran organització de masses que el món hagi vist i que va establir per sempre la idea del comunisme entre les capes més avançades de la classe treballadora a tot el món. Els documents i les resolucions dels quatre primers congressos de la Internacional Comunista són un tresor d’estratègia i tàctica revolucionàries que tot comunista d’avui ha de conèixer i estudiar a fons.

Leninisme front l’estalinisme

La idea que l’estalinisme deriva necessàriament de les idees i, en especial, del “model de partit” de Lenin, ha estat cultivada amb cura al llarg d’aquests cent anys tant pels enemics de la revolució russa com pels partidaris de la casta burocràtica que es va apoderar del poder a la Unió Soviètica.

La veritat és que una simple ullada a l’activitat de Lenin en els seus últims anys, limitada per la malaltia que finalment el va conduir a la mort el gener de 1924 i de la qual va deixar constància en nombrosos escrits i en el document conegut com a “Testament polític”, desmenteix categòricament totes les teories que al llarg d’aquests cent anys han insistit a traçar una línia de continuïtat entre Lenin i la burocràcia estalinista.

Per comprendre les característiques del Partit Bolxevic i el que el diferenciava d’altres organitzacions, cal llegir el Què fer?, sense cap dubte. Però per tenir un quadre més complet del veritable caràcter del bolxevisme cal també llegir amb atenció L’esquerranisme, malaltia infantil en el comunisme, un llibre en què Lenin respon per endavant molts dels falsos arguments que encara avui s’esgrimeixen, bé contra el bolxevisme, bé a favor d’una falsa identificació amb l’estalinisme.

En paraules de Trotski: “Lenin estava lluny de ser un dictador al seu Partit. A més, un Partit revolucionari no hauria tolerat dictadures”. En efecte, el funcionament del Partit Bolxevic no tenia res a veure amb el de les maquinàries burocràtiques que el van succeir. El mateix Lenin mai no va ser el “secretari general” del partit, aquest càrrec no va existir fins ben entrats els anys 20 i no tenia més que funcions administratives, encara que el posterior ascens de la burocràcia el va dotar del poder i les atribucions que coneixem avui.

L’executiva del Partit Bolxevic era una direcció col·legiada en què Lenin era primus inter pares per la seva autoritat política. I en aquesta direcció Lenin va quedar més d’una vegada en minoria, fins i tot en plena revolució russa, davant de les tendències més conservadores i oportunistes de dirigents com Kàmenev, Zinòviev o el mateix Stalin. Va ser novament la seva autoritat política, la seva percepció tàctica i la seva connexió amb la base del partit, el que va possibilitar que les seves tesis guanyessin la majoria a la cèlebre conferència d’abril, sense la qual la victòria de la Revolució d’Octubre tampoc no hauria estat possible.

El principi del centralisme democràtic, tan reivindicat com poc comprès o directament tergiversat pels hereus de la burocràcia estalinista, es pot resumir en la màxima llibertat de discussió, crítica i esmena, unida a la màxima disciplina en el compliment dels acords i en l’aplicació de la línia política democràticament aprovada. A això cal unir la màxima flexibilitat tàctica unida a la màxima fermesa estratègica.

És aquesta i no una altra la manera com ha de funcionar un partit revolucionari, assegurant l’òptim desenvolupament dels quadres a través de la formació teòrica i el debat, així com la correcta eficiència de l’organització en la seva capacitat per intervenir en els esdeveniments. La prova de la història corrobora la correcció del mètode de Lenin també en aquest aspecte, així com el fracàs dels hereus d’Stalin a l’hora de mantenir amb vida uns partits reduïts a simples aparells burocràtics sense democràcia interna ni elaboració teòrica digna de tal nom.

El llegat de Lenin

Després de la seva mort, la burocràcia soviètica no només va embalsamar el cadàver de Lenin, sinó que va intentar fer el mateix amb les seves idees. Per a Stalin i els seus successors, la teoria no era la base per a l’acció, sinó la justificació a posteriori de les decisions tàctiques, basades exclusivament en els seus interessos de casta i no en les necessitats de la revolució mundial. La Internacional Comunista va deixar de ser el partit mundial de la revolució per esdevenir una eina al servei de la política exterior de l’URSS. El “marxisme-leninisme” va quedar instaurat com a dogma oficial de la Unió Soviètica i la Internacional Comunista, una teoria funcional, freda i sense vida molt allunyada del geni teòric de Lenin i de l’ímpetu revolucionari del vell Partit Bolxevic.

Per nosaltres, l’Any Lenin és un motiu de celebració i una tasca essencial en un moment com aquest de gran desenvolupament de les forces de la CMI. Celebrarem el centenari de Lenin a tot el món amb un gran desplegament d’actes públics i publicacions, amb seminaris sobre Lenin com el que ja ha realitzat la nostra secció italiana, la publicació en anglès d’una biografia de Lenin escrita per Rob Sewell i Alan Woods i amb l’edició del segon volum de les seves obres escollides que llençarem en castellà a l’Estat espanyol els propers mesos.

La defensa i la difusió de les idees de Lenin és fonamental per construir una organització comunista. Estem convençuts que el llegat de Lenin és més important avui que mai i que aquest tresor de coneixement, aquesta guia inigualable per a l’acció revolucionària, serà redescobert i assumit per la nova generació de revolucionaris que s’està gestant en les turbulències de la crisi capitalista. El Corrent Marxista Internacional està obstinat en aquesta tasca de divulgació i defensa d’aquestes idees i en la construcció de l’organització revolucionària capaç de vèncer i assegurar el futur socialista de la humanitat. Si tu també vols lluitar contra el capitalisme, si ets comunista, uneix-te a nosaltres!