Valtònyc exiliat – Organitzem la lluita pels drets democràtics

Dimarts, dia 24 de maig, estava previst que el raper Josep Miquel Arenas, més conegut com Valtònyc, s’entregàs a la policia per a complir la seva condemna a tres anys i mig de presó per “enaltiment del terrorisme”, “injúries a la Corona” i “amenaces” a les seves lletres. Abans de complir condemna per les seves opinions ha decidit fugir del país i anar a l’exili. La llista espanyola d’exiliats polítics suma un nou membre.

La sentència contra Valtònyc, dissenyada expressament per enviar-lo a la presó, pretenia ser una sentència exemplar, una advertència per a tots els altres, i és part de l’assalt generals als drets democràtics i a la llibertat d’expressió que estan duent a terme el govern reaccionari PP-Ciutadans i la judicatura reaccionària. S’ha d’assenyalar que Valtònyc ha mantingut en tot moment una actitud valenta i desafiant enfront a la seva condemna, expressada a les seves aparicions televisives, als seus missatges a les xarxes socials o al títol del seu nou treball: “Reincident”

A mesura que s’acostava la data de la seva entrada a la presó, va augmentar la campanya de solidaritat amb Valtònyc, amb el llançament del vídeo col•lectiu “Los Borbones son unos ladrones”, concerts i aparicions públiques de Valtònyc a diverses ciutats, manifestacions i actes molt sovint acompanyat per Pablo Hasel, també condemnat a un total de cinc anys de presó mitjançant dues sentències separades pel contingut de les seves lletres. Tant el dimecres, dia 23, com el dijous 24 es varen celebrar manifestacions a diverses ciutats contra l’empresonament de Valtònyc. Els dies previs a la detenció de Valtònyc, desenes d’internautes varen adquirir passatges d’avió a nom de Valtònyc com una forma per despistar la policia.

Finalment, s’ha sabut que Valtònyc va sortir del país ja fa dues setmanes, amb destinació a Bèlgica. De nou, com durant la fugida de Puigdemont, el dispositiu conjunt de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per a vigilar el reu i impedir la seva fugida va acabar en fracàs. No són tan poderosos. Aquest cas és un nou cop al prestigi internacional del govern espanyol, del poder judicial i de les seves forces de seguretat. Com era previsible, el ministre Catalá ha anunciat una euro-ordre de detenció contra Valtònyc, la qual cosa pot acabar en una nova humiliació per al reaccionari poder judicial espanyol, després del fracàs de les seves peticions d’extradició de polítics independentistes per part de Bèlgica i Alemanya, la qual cosa fa créixer el seu descrèdit internacional.

Atacs a la llibertat d’expressió

Hi ha dos elements comuns a alguns dels judicis actuals i a algunes sentències contra la llibertat d’expressió a Espanya. Un és l’acusació d’“enaltiment” o “apologia” del terrorisme, el qual el PP va modificar el 2015 per a incloure-hi els missatges difosos per internet. És una categoria molt àmplia que s’usa de forma escandalosa per a coartar la llibertat d’expressió i dirigida només contra l’esquerra. Un exemple n’és el cas del col•lectiu Straight Edge (SXE) de Madrid, els quals han estat imputats per terrorisme. Les proves contra ells inclouen piulades del tipus “Mort al capitalisme” o “Goku viu, la lluita segueix”^[1].

El periodista Alex García, creador de Resistencia Films, va ser citat per l’Audiència Nacional pels càrrecs d’“enaltiment” del terrorisme a causa del material que publicava al seu canal: fonamentalment entrevistes i reportatges de lluites socials, així com entrevistes amb antics membres del GRAPO. S’enfronta a dos anys de presó^[2].

L’altre comú denominador a molts d’aquests casos és l’acusació d’“injúries a la Corona”. Això és particularment escandalós ja que la monarquia és una de les institucions més desacreditades del règim del 78. La recent enquesta d’Ipsos sobre la monarquia assenyala que un 52 % de la població seria partidària d’un referèndum sobre si monarquia o república; un 37 % apostaria per l’abolició de la monarquia i només un 23 % seria contrària a aquesta idea^[3]. La classe dominant està preocupada per la creixent oposició a la monarquia, i usa la llei per a tractar d’atemorir i callar a la gent, la qual cosa està aconseguint l’efecte contrari.

El proper febrer començarà el judici pels incidents de la nit de dia 15 de maig de 2011, la nit a la qual va néixer el 15M. La fiscalia demana penes de sis anys de presó pels tretze imputats i un any i sis mesos pels altres^[4]. Adri, un activista del CDR d’Esplugues de Llobregat, ha hagut de passar a la clandestinitat per a evitar ser detingut, acusat de terrorisme, per participar en el tallament pacífic d’una carretera^[5]. El periodista Boro, de La Haine, ha estat acusat d’atemptat contra l’autoritat i pot ser condemnat a sis anys de presó pel Rodea el Congreso de 2012 (quan ell va ser agredit)^[6]. Desenes d’activistes catalans s’afronten a judicis pels actes de desobediència civil durant la lluita per l’autodeterminació… I, per suposat, hi ha el tema d’Altsasu.

Tal vegada l’exemple més ridícul sigui el de la denúncia d’Abogados Cristianos contra Willy Toledo per “ofendre els sentiments religiosos” (blasfèmia amb nom modern). Toledo es va negar a comparèixer al jutjat, al•legant que ni Déu ni la Verge hi estarien citats com a testimonis, la qual cosa era certa. A part del grau d’absurditat d’aquest cas, és un exemple més de les restriccions a la llibertat d’expressió. 

Recentment, la Comissió Europea ha anunciat que obrirà una investigació a Espanya pels seus atacs a la llibertat d’expressió^[7], després de la intervenció al Parlament Europeu del col•lectiu “No callarem” (representant entre altres per Pablo Hasel i el periodista Boro de La Haine), amb el suport dels eurodiputats d’esquerres. No es pot esperar res de les hipòcrites institucions europees, les quals toleren els atacs a les llibertats democràtiques dels governs reaccionaris com els de Polònia, Hongria o dels seus “socis preferents” Turquia i Marroc, però és un símptoma de la repercussió internacional que està tenint l’escalada repressiva a l’Estat espanyol, sobretot a partir de l’1 d’octubre.

Organitzem la lluita per la llibertat d’expressió

S’ha d’assenyalar que el desistiment de funcions que l’esquerra estatal està fent enfront d’aquest assalt a les llibertats democràtiques i a la llibertat d’expressió. Esquerra Unida ha condemnat clarament l’empresonament de Valtònyc i dijous va anunciar que li oferirien allotjament a qualsevol part d’Europa que es trobi. Fins ara Podemos, embrancada a la seva crisi interna, ha romàs en silenci. Ambdues organitzacions haurien d’haver organitzat un front comú en defensa dels drets democràtics per a coordinar actes i manifestacions a nivell estatal, haurien d’haver aprofitat les seves posicions institucionals per a atraure l’atenció general sobre aquest i altres casos, haver organitzat una marxa a Madrid, etc. És possible forçar la derogació de l’odiada Ley Mordaza, així com eliminar del Codi Penal “enaltiment del terrorisme” i “injúries a la Corona”. Tot i això, els dirigents de Podemos i EU majoritàriament s’han mantingut en silenci o han rebutjat usar tot el seu múscul per a organitzar una campanya seriosa.

En contra d’aquesta inacció de les organitzacions d’esquerra, la solidaritat amb els detinguts i encausats s’està articulant precàriament des de baix, mitjançant petits col•lectius. Hi ha hagut mobilitzacions semi-espontànies pels casos de Hasel i Valtònyc durant aquest curs, les quals expressen la ràbia i la frustració d’una capa important de la joventut davant aquests atacs. S’han de coordinar tots aquests esforços en una gran plataforma estatal pels drets democràtics amb totes les organitzacions polítiques i sindicals de la classe obrera per a que la defensin dels drets democràtics i que la llibertat d’expressió no sigui un tema menor, sinó una qüestió central per al moviment obrer a l’Estat espanyol. Només la mobilització de masses podrà donar una resposta adequada.