Proud to pay more: la solució de les grans fortunes

En una emotiva carta enviada al fòrum Econòmic Mundial de Davos del passat gener, 250 multimilionaris demanen tributar més als seus països per a combatre la desigualtat. Amb el títol “Proud to pay more” (Orgullosos de pagar més), la carta, en què hi consten firmants com Abigail Disney i Valerie Rockefeller, demana la distribució més equitativa dels impostos per tal d’evitar l’horitzó cada cop més proper de desestabilització, tant econòmica com ecològica i social. Admeten que l’anomenada teoria del vessament o “trickle down economics” (una teoria econòmica que proposa reduir els impostos a les empreses i els rics per estimular la inversió empresarial a curt termini en favor d’un suposat benefici de la societat en el futur) ha donat resultats contraris als que s’esperava: “salaris estancats, serveis públics fallits i desestabilització de la pròpia institució de la democràcia”, segons el document. 

Aquesta carta no és cap acte de generositat; és un reconeixement del pànic que té la classe dirigent a les conseqüències socials i polítiques de la desigualtat extrema i la barbàrie de l’imperialisme i el capitalisme. El fet que les grans fortunes paguin més impostos no és la solució a les tasques que mencionen: atacar la desigualtat, millorar les infraestructures, crear un sistema sanitari robust, dirigir-nos cap a una “transició verda”, etc. És precisament el capitalisme qui ha creat els problemes mencionats, i que requereixen mesures revolucionàries. No necessitem la seva almoina; necessitem la seva expropiació. La propietat privada dels mitjans de producció, juntament amb els límits de l’Estat nacional, són els responsables de les crisis econòmiques i socials que estem vivint.

La burgesia més intel·ligent sap llegir el clima de radicalització mundial i es poden permetre criticar el sistema capitalista que els beneficia i demanar “més impostos” perquè, fins i tot amb una tributació major, la seva posició privilegiada no es veurà materialment afectada, ni a la seva ni la sels seus descendents; tal i com admeten obertament a la carta.  Del que es tracta és d’un intent per calmar les masses, que cada cop viren no només cap a una “reforma” del sistema, sinó cap a la seva destrucció. Aquest canvi en la consciència no surt del no-res; la crisi capitalista perllongada i la incertesa davant el futur, l’encadenament de conflictes bèl·lics, l’opressió del món excolonial, el canvi climàtic i els seu impacte, l’arrogància dels rics,… tot això fa despertar la consciència de milions d’oprimits arreu del món. 

Davant d’aquesta situació turbulenta de crisi i inestabilitat, s’ha de donar una alternativa a les masses que inicien un camí cap a la radicalització, hem d’estar preparats i participar activament en els esdeveniments que han de venir. No podem perdre de vista la tasca històrica de la classe obrera: enderrocar al capitalisme en una revolució socialista mundial i construir una nova societat sense classes.