Organitzem la lluita de masses! Un programa comunista per intensificar els campaments de solidaritat amb Gaza

A continuació publiquem aquest article dels nostres camarades de la secció estatunidenca de la Internacional Comunista Revolucionària, com a contribució al debat dins del moviment per continuar escalant i eixamplant la lluita. Visca la lluita dels estudiants!

Els activistes estudiantils han intensificat significativament el moviment de solidaritat de Palestina. L’objectiu és la desinversió, és a dir, tallar tots els vincles financers d’empreses que tenen vincles amb l’Estat sionista d’Israel.

Aquest tipus d’escalada és exactament el que requeria el moviment. La salvatge guerra d’Israel a Gaza continua, ara amb l’ofensiva a Rafah, on centenars de milers de Palestins s’han refugiat a conseqüència dels atacs del FDI.

Biden, com a ferm defensor dels interessos de l’imperialisme nord-americà, està mirant de pressionar Israel per evitar una escalada major que pugui desencadenar un procés revolucionari a la regió, esdeveniments que posarien en perill el minvant poder de l’imperialisme ianqui a la regió. Tanmateix, Netanyahu sembla determinat a continuar demostrant a ulls del món l’objectiu del seu govern és erradicar tot el poble palestí.

Els comunistes de la Internacional Comunista Revolucionària secundem incondicionalment aquest moviment, i hi estem participant activament per contribuir a escalar-lo encara més. Animem a tots els comunistes, treballadors propalestins i joves a ajudar a construir aquest moviment. A continuació, oferim les nostres propostes sobre com podem desenvolupar col·lectivament el moviment.

Desinversió i divulgació

La crisi general del capitalisme i la hipocresia de la classe dirigent són també un factor per a molts dels joves que estan participant en el moviment. Àmplies capes d’estudiants busquen correctament una manera concreta de paralitzar l’esforç de guerra d’Israel. En aquest context, la crida a la desinversió s’omple de contingut progressiu i proporciona un punt focal concret per al moviment. Naturalment, els estudiants entenen que només ells no tenen el poder d’acabar amb el genocidi, però estan fent tot el que poden per exercir el seu paper en el moviment de solidaritat més ampli de Palestina.

Els actius financers, les inversions i els llaços de les universitats haurien de ser immediatament revelats i aturats. Però qui farà que això ocorri? És evident que no es pot confiar en el rectorat per a fer-ho. Només es preocupen d’ampliar les seves dotacions, taxes de matrícula, béns immobles i altres actius. Fins i tot si eliminen temporalment els seus vincles actuals sota la pressió del moviment, això equivaldrà a vendre aquests actius a altres capitalistes, i és possible que reinverteixin en aquestes empreses més tard.

Per això, els estudiants, els professors i els treballadors del campus necessiten el control i la gestió d’aquestes institucions. Les administracions no electes estan utilitzant les taxes de matrícula i altres ingressos per invertir en empreses que es beneficien de la guerra sionista a Gaza. Aquestes persones no haurien d’estar al càrrec. Han perdut el seu dret a governar aquests centres d’aprenentatge, recerca i enriquiment cultural.

La majoria ha de dictar com es gestiona la societat, què i com es produeixen i distribueixen les coses, i això inclou totes les institucions d’educació superior.

La necessitat de connectar amb la classe treballadora

Aconseguir la desinversió a través de l’acció col·lectiva massiva seria un pas endavant per al moviment, educant els estudiants i els treballadors pro-Palestins sobre l’eficàcia de la lluita de masses. Però això per si sol no seria suficient per aturar la guerra. Les inversions universitàries són una gota en la galleda dels milers de milions que els governs i capitalistes de tot el món envien i inverteixen a Israel. Els estudiants han d’unir-se urgentment amb la classe obrera més àmplia si volem aconseguir una escalada seriosa del moviment. En cas contrari, el nostre impacte serà limitat.

Una bona manera d’iniciar aquest procés seria apel·lar al professorat i als treballadors del campus perquè s’uneixin al moviment. Les universitats només poden funcionar a causa del treball de professors i adjunts, cuiners, manteniments, cafeteria i altres treballadors. Hauríem d’apel·lar a aquests treballadors de classe perquè es mostrin solidaris amb aquest moviment.

Per exemple, la Facultat i el personal i la Universitat de Texas han mostrat el camí a seguir en aquest sentit, fent pública una declaració condemnant la vergonyosa decisió del president de la universitat de demanar a les tropes de l’estat que reprimeixin violentament les protestes. Els membres de la facultat de Columbia i NYU també es van unir a les protestes a principis d’aquesta setmana. A la Universitat Emory d’Atlanta, un professor d’economia i el president del departament de Filosofia van ser alguns dels detinguts enmig d’una brutal mostra de violència policial.

També hem d’apel·lar als sindicats perquè mobilitzin la seva adhesió en suport d’aquesta lluita. Les declaracions són necessàries i benvingudes, perquè demostren un suport més ampli al moviment. Però el que cal realment és una implicació pràctica dels sindicats, mobilitzant les seves bases per fer-li mal allà on realment afecta els interessos dels capitalistes, en la producció.

A través de la facultat i el personal del campus, així com d’altres treballadors que podem reclutar per al moviment, podem apel·lar a la classe obrera en general perquè s’incorpori. El poder decisiu recau en els treballadors implicats en el transport marítim, la fabricació d’armes, els mitjans de comunicació i altres indústries clau que són necessàries per sostenir la guerra. Aquests treballadors han d’exercir un paper excepcional en la detenció de la màquina de guerra entre l’imperialisme occidental, inclòs l’imperialisme espanyol, i Israel.

Qualsevol disrupció en qualsevol d’aquests o altres branques de producció o distribució tindria efectes molt importants per la causa Palestina. I un atac coordinat i total a tota la xarxa dispersa podria tancar enormes extensions de la màquina de guerra imperialista.

Donar al moviment un caràcter organitzat

Coordinar aquests esforços no serà una qüestió senzilla. Requerirà una presa de decisions disciplinada, ordenada i democràtica i una planificació exhaustiva. L’experiència del campament de Columbia, que va provocar el moviment nacional i internacional i que es va planificar amb molta antelació, demostra la importància d’això. Com diu un article:

En hores de sessions de planificació, els [organitzadors de l’alumnat] van debatre les estratègies de comunicació i la seva disposició a arriscar-se a la detenció, juntament amb les qüestions més prosaiques d’accés al bany i eliminació de deixalles.

Les assemblees diàries a cada campament, a més de debatre sobre tots els aspectes rellevants de les acampades, cal que dediquin la seva atenció a formes concretes de sostenir el moviment i d’ampliar el moviment a capes cada vegada més àmplies de treballadors i estudiants. Creiem que és necessari escollir democràticament una direcció executiva, responsable i revocable per l’assemblea, per dirigir el campament entre assemblea i assemblea.

Després d’un temps de debat raonable, les decisions haurien de prendre’s sobre la base d’un vot per majoria simple, no de consens, que ofereix als individus poder de veto sobre el conjunt col·lectiu. Aquests comitès podrien llavors estar vinculats a escala de ciutat, estatal i nacional per coordinar un moviment nacional unificat per aixafar l’esforç de guerra genocida d’Israel per sempre. La unió fa la força, i la democràcia participativa i el vot majoritari són els seus fonaments.

Mentrestant, hauríem de continuar mantenint debats polítics en els campaments. S’haurien d’establir comitès per a coses com la seguretat i la resistència contra la violència policial, la neteja, les relacions amb els mitjans de comunicació i la divulgació del moviment laboral per sostenir i ampliar el moviment, amb informes regulars d’aquests comitès a les assemblees de masses.

• No és una acampada simbòlica, és una eina de lluita i solidaritat!

• La desinversió és el primer pas, però per escalar el moviment: boicots obrers per paralitzar la producció d’armes!

• El moviment comença amb els estudiants, però cal estendre’l a tota la classe obrera: professors universitaris, treballadors universitaris, centres de treball, sindicats, etc.

• Prenem la universitat sota control d’estudiants, professors i treballadors!

• Lluitem per exigir la fi del genocidi imperialista a Gaza i de la implicació del govern i la generalitat amb la massacre!

• Palestina lliure! A baix l’imperialisme! Intifada fins a la victòria! Per la revolució mundial!