França: Com podem frenar l’avanç de Le Pen després de la dissolució de l’Assemblea Nacional per Macron?

Les eleccions europees a França van escombrar la dèbil organització parlamentària en la qual descansava el govern de Macron. Les enquestes van ser un clar desastre per al govern. En un context d’abstenció massiva, la llista del Ral·li Nacional de Dreta (RN) va rebre el 31,5 per cent dels vots, en comparació amb menys de la meitat de la llista de Macron (14.6 per cent). Exposat a l’alt risc d’un vot de censura, Macron va preferir prendre la iniciativa i anunciar la dissolució de l’Assemblea Nacional, en la qual no ha tingut majoria absoluta des de juny de 2022, provocant unes sobtades eleccions legislatives.

La primera ronda se celebrarà en tres setmanes. Una cosa sembla segura: aquestes eleccions provocaran una nova caiguda del nombre de diputats macronistes a l’Assemblea. És difícil veure què podria revertir la dinàmica destacada per les següents xifres: durant les eleccions europees de 2019, el partit de Macron va rebre 5,1 milions de vots; aquesta vegada, només ha recollit 3,6 milions.

El tradicional partit burgès de dretes, els Republicans, ha descartat qualsevol aliança amb el govern de Macron. Si sobreviu, Macron estarà en una minoria encara més petita a l’Assemblea Nacional. L’enorme incertesa resultant –i la possibilitat d’una Assemblea Nacional encara més fracturada– és una nova expressió de la profunda crisi del règim al qual s’enfronta el capitalisme francès. 

La dreta en posició forta

Tres setmanes abans de la primera ronda, Marine Le Pen del Ral·li Nacional i la seva camarilla de demagogs arxi-reaccionaris es troben en una posició de força. Això és conseqüència de les traïcions, compromisos i capitulacions dels líders de l’«esquerra» oficial durant molts anys. És particularment cert en els líders del Partit Socialista (PS), el Partit Comunista (PCF) i els Verds, que han estat en el poder diverses vegades des de 1981, traïnt sistemàticament les aspiracions de l’electorat popular.

Dit això, el lideratge de France Insoumise (LFI) fins a cert punt també és responsable de la situació actual. La creació del Nupes (el bloc que lidera el LFI a l’Assemblea amb altres organitzacions, incloses el PS i PCF ) el maig de 2022 va marcar el gir més clar a la dreta per LFI des de la seva creació el 2016. Aquesta unió del LFI amb el PS, el PCF i els Verds va ser un fiasco predictible. No podia despertar cap entusiasme entre els sectors més explotats i oprimits de la població. Com explicàvem en aquell moment, la constitució dels Nupes només podia beneficiar al Ral·li Nacional.

Amb el 9,9 per cent dels vots, la llista LFI va aconseguir una millor puntuació que durant les eleccions europees de 2019 (6,4 per cent). Aquest progrés pot atribuir-se, sens dubte, al ferm suport dels líders de la LFI al poble palestí, malgrat els insults i calúmnies que se’ls ha llançat des del 7 d’octubre (falses al·legacions d’”antisemitisme”, etc.).

No obstant això, els 2,45 milions de vots recollits per la llista LFI de Manon Aubry representen menys d’un terç dels 7,7 milions de vots emesos per a la candidatura de Mélenchon a l’abril de 2022. A més, mentre que la llista de LFI va obtenir 1 milió de vots en comparació amb les eleccions de 2019, la llista de RN va avançar amb 2,4 milions de vots. 

Crisi de l’esquerra

La possibilitat d’una victòria electoral per a la RN el 7 de juliol desperta la por i la ira de milions de joves i treballadors. És inevitable la victòria de la RN? No, però no serà pas una nova versió dels Nupes, muntanda depressa i amb acords per la porta del darrere, el vehicle que permetrà trencar l’impuls de la RN. En canvi, el LFI hauria de mobilitzar a milions de persones explotades i oprimides, que d’una altra manera s’abstindrien o es veurien temptades per l’extrema dreta.

Durant els últims dos anys, els líders del PS, el PCF i els Verds s’han dedicat tot el seu temps a martellejar el LFI amb crítiques de dretes. Per exemple, van trencar dramàticament el Nupes per protestar pel suport del LFI al poble palestí. Tot això no ha passat desapercebut per la massa de la població. A partir d’ara, milions de joves i treballadors radicalitzats considerarien una nova «unió d’esquerra» com una formació hipòcrita, contradictòria i purament electoral, i amb raó.

Amb el 13,8% dels vots, el candidat del Partit Socialista, Raphall Glucksmann, reivindica un lloc central «a l’esquerra». Però això és una broma de mal gust, perquè Glucksmann va dirigir una campanya obertament procapitalista i proimperialista. Aquesta llista només s’avança a la de la LFI perquè ha guanyat votants petitburgesos dels macronistes i els verds. Pel que fa al PCF (2,4 per cent) i els Verds (5,5 per cent), han conreat els fruits de la seva moderació extrema, i els seus atacs de dretes contra Mélenchon i els seus companys durant els últims dos anys.

Mobilitzar els treballadors i joves per aturar Le Pen!

Al final, l’equació política per a aquestes pròximes setmanes és bastant senzilla.

Per aturar l’avanç de la RN, els dirigents del LFI haurà d’avançar clarament cap a l’esquerra i mobilitzar els joves i treballadors amb un programa radical a través d’una lluita anticapitalista, incloses manifestacions massives. Qualsevol altra estratègia beneficiarà a Le Pen.