Kenya: Ruto retrocedeix davant el poder de les masses

En un discurs pronunciat avui, el president de Kenya, William Ruto, ha anunciat que no signarà la Llei de Finances, que es va aprovar ahir al parlament, davant un moviment insurreccional de les masses kenianes.

Amb diputats al seu cantó, Ruto va explicar que l’odiat projecte de llei serà retornat al parlament, on les mateixes persones que ahir el van aprovar per 195 vots contra 106 aparentment han acordat retirar-lo del tot.

Menys de 24 hores després d’haver descrit els manifestants com a “criminals”, Ruto ha parlat avui en un to molt més conciliador, afirmant que: “he escoltat al poble kenià que diu que no vol tenir res a veure amb aquest projecte de llei, i ho accepto.”

Ruto ha proposat “un compromís amb els joves de la nostra nació per escoltar els seus problemes i estar d’acord amb ells en les seves àrees de preocupació prioritàries”, en lloc d’interactuar amb ells a través de les bales, com havia intentat abans.

Poder de les masses

Aquest brusc gir de 180 graus és un reconeixement obert del poder de les masses, que han sortit per tot el país, desafiant les bales policials, per a deixar el règim efectivament penjat a l’aire.

Després d’haver matat i segrestat manifestants (centenars segons algunes informacions) i amenaçat de cridar els militars a restaurar l’«ordre», Ruto ha girat de sobte cap a les concessions i la conciliació. Això és per la senzilla raó que no pot aixafar el moviment per la força, i els intents continuats de fer-ho donarien lloc a escissions i motins dins les files de l’exèrcit.

La importància d’aquest fet no pot exagerar-se. Tot l’aparell repressiu de l’estat és insuficient per a sufocar les masses quan estan dempeus, i es mobilitzen per a prendre el seu destí a les seves mans. Per tant, han de romandre en peus!

Ruto ha d’anar-se’n!

Les promeses de Ruto no són més que un intent de guanyar temps. Espera que enviant el projecte de llei de nou al parlament pugui convèncer els joves kenyans que tornin a casa, moment en el qual tornarà a recórrer a la repressió per a estrangular definitivament el moviment. Però aquesta maniobra cínica ha estat vista immediatament per les masses.

En la història, sovint les concessions només han encoratjat els moviments revolucionaris. Minuts després que Ruto fes el seu discurs, les xarxes socials es van omplir de missatges desafiants dels manifestants, anomenant a Ruto un mentider que ni tan sols complirà la seva promesa de retirar el projecte de llei. Això és absolutament correcte: les masses no han de dispersar-se, sinó romandre vigilants i preparades.

I fins i tot si es retira la Llei, aquesta retirada és massa petita i arriba massa tard. Els vídeos han continuat circulant, mostrant actes horribles de brutalitat policial contra els manifestants.

El Grup de Treball de Reformes de la Policia de Kenya (PRWG) ha registrat 23 morts causades per tirotejos policials a escala nacional, així com més de 50 detencions, 22 segrestos i més de 300 ferits. El PRWG també ha rebut informes que diuen que” la policia va disparar a diverses persones a Githurai a Nairobi, una més de 40 vegades, entre les 22.00 i la 1 de la matinada, molt després que la protesta acabés.”

Com es deia en un post de X: “Mai no oblidarem ni perdonarem”, mentre un altre va publicar una imatge d’un cos sagnant, cobert per la bandera de Kenya, amb el títol:

“Estimat president William Ruto. Ja no es tracta de la Llei de Finances.”

Els hashtags #RutoMustGo i #RevolutionNoworNever són ara tendència juntament amb #RejectFinanceBill2024, i també s’ha plantejat la consigna ‘Occupy State House’. Sens dubte, Ruto tindrà un avió privat en espera, només per si el seu “compromís” amb el jovent no acaba a bon port.

Tot l’establishment ha estat condemnat

Però el moviment no sols ha apuntat a Ruto i els seus companys parlamentaris. Els caps de l’establishment religiós també han estat criticats pel seu suport tàcit a Ruto, la Llei de Finances i la repressió sagnant duta a terme contra els manifestants.

Com una persona ho posa en X:

“Ruto serà recordat en la història com un tirà i opressor avalat per l’ESGLÉSIA.”

L’establishment religiós té una gran influència en la política kenyana, i a mesura que el moviment #RejectFinanceBill2024 començava a créixer, el privilegi i la corrupció dels bisbes i altres funcionaris de l’església es va elevar explícitament, en contrast amb el nivell de vida míser al qual s’enfronta la majoria.

A més de l’església, el proveïdor més gran d’Internet de Kenya, Safaricom, també ha estat atacat per tallar l’accés a Internet tan aviat com la policia va començar a obrir foc contra manifestants fora de l’edifici del parlament. Segons Safaricom, aquesta apagada desafortunada va ser causada per “una reducció de l’amplada de banda en alguns dels cables que porten trànsit a Internet”. No obstant això, es va informar que altres proveïdors, com Airtel, funcionaven.

En la ment de molts joves kenyans, els llaços entre els seus líders polítics, l’església i les grans empreses estan sent posats al descobert per a tots. Tots s’han enriquit a costa de les masses kenianes, i tots tenen interès a abatre als kenians del carrer si s’atreveixen a aixecar-se contra la seva opressió. No sols Ruto, sinó tot el corrupte status quo ha de ser escombrat!

Austeritat

Cal afegir que si la Llei de Finances es retira finalment, i si Ruto dimiteix com molts exigeixen, mentre que això seria una victòria per al moviment, no milloraria les condicions a les quals s’enfronten les masses kenianes en absolut.

L’enorme deute del país de 80.000 milions de dòlars (aproximadament el 75% del PIB) continuarà sent degut a una sèrie de bancs estrangers i institucions imperialistes com el Banc Mundial i l’FMI. El dèficit pressupostari del govern d’uns 200.000 milions de xílings kenyans també romandrà, i qualsevol govern que continuï atenint-se al sistema capitalista haurà de trobar una manera d’omplir aquest forat, ja sigui augmentant els impostos una altra vegada en algun moment del futur, o mitjançant retallades pressupostàries i austeritat.

En realitat, Ruto va indicar que això està en l’agenda quan va dir: “viurem dins dels nostres mitjans”. El que això significa és que les masses kenianes es veuran obligades a pagar per la crisi del capitalisme kenià, amb la finalitat de protegir els beneficis dels bancs estrangers i la riquesa robada de l’elit governant de Kenya.

L’única sortida d’aquesta crisi del capitalisme és instal·lar un govern revolucionari que repudiï el deute imperialista, expropiï grans empreses i capital estranger i planifiqui la producció democràticament en benefici de tots els kenyans. Cap dels “MPigs” o partits parlamentaris tenen la intenció de satisfer aquesta necessitat, menys de tots Raila Odinga i la seva coalició Azimio, que formen part exactament de la mateixa classe governant corrupta que el mateix Ruto.

El camí a seguir

L’estat s’ha vist obligat a retirar-se temporalment. Ara és el moment perquè el moviment revolucionari avanci!

La crida a una «marxa d’1 milió de persones» per a demà (dijous 27 de juny) és absolutament correcta. Els organitzadors han demanat a tots els que viuen al voltant de Nairobi que bloquegin totes les carreteres que porten a la ciutat. Tenint en compte la magnitud de les mobilitzacions durant l’última setmana, la marxa de demà podria paralitzar tot el país.

Els esdeveniments dels últims dies han demostrat que les masses tenen el poder de derrocar aquest govern i escombrar tot l’edifici podrit del capitalisme kenià, si es mobilitzen per a fer-ho. Els treballadors, la joventut i les masses empobrides de Kenya haurien de comptar amb el suport de tots els comunistes d’arreu del món.

A baix amb Ruto!

A baix amb el capitalisme!