Els desgavells del Govern Balear

Les passades eleccions autonòmiques de les Illes Balears concediren la victòria al Partit Popular, però sense majoria absoluta. Fou necessari un pacte amb VOX per a obtenir la majoria per a governar, perquè volgueren, ja que partits de l’oposició com el PSOE o inclús MÉS suggeriren que en facilitarien la investidura per a evitar que pactassin amb l’extrema dreta.

El PP de Margalida Prohens va seguir la tònica estatal de pactes amb el partit d’Abascal. El resultat és un govern monocolor conservador, amb el suport extern de VOX a canvi que els blaus n’assumissin part del programa. A la pràctica, això es tradueix en cedir quasi a totes les seves exigències.

Un bon exemple d’aquest fet és la política educativa. L’extrema dreta exigia la lliure elecció de llengua de manera unilateral. El PP, amb l’experiència de les mobilitzacions massives i històriques contra el trilingüisme del Govern Bauzá –vegeu article anterior—, l’ha decidit implantar de manera voluntària, deixant a les directives aquesta decisió. Aquest curs, són només quinze centres concertats els que l’ofereixen. Tot i el rebuig dels centres públic a la nova normativa voluntària, el Govern Balear en cap cas parla de fer-la enrere, deixant aquesta tasca a un futur govern progressista que el rellevi al poder. Aquest cas mostra a la perfecció com funciona l’executiu de Marga Prohens: duu a terme polítiques per a acontentar VOX i dir que ha dut a terme el seu programa, però sense fer-ho realment en alguns casos. Es podria considerar que juguen amb el sistema educatiu com si fos una moneda de canvi o una joguina de la qual pot disposar a la seva voluntat.

La ràbia de Le Senne

Va ser prou coneguda la fúria del president del Parlament Balear, Gabriel Le Senne, de VOX, davant de les reivindicacions en favor de la memòria democràtica en el ple del parlament de dia 19 de juny. Les reaccions en contra que una figura suposadament institucional i neutral, el qual per altra banda és obertament franquista, destrossant fotografies d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar, foren d’indignació, fins i tot de la presidenta del govern insular.

Ara bé, a l’hora de la veritat, ni Marga Prohens ni el seu executiu no censuraren el president del parlament que ells mateixos havien votat per al càrrec. L’única decisió al respecte va ser convocar un ple per al 3 de setembre per a decidir si Le Senne havia de seguir en el seu càrrec i en cap cas aclariren la seva posició al respecte. Fou el dia de la votació, quan els populars s’abstingueren a la seva destitució i, per tant, el mantingueren en el càrrec, ja que era necessària una majoria de tres cinquens del parlament per a fer-la efectiva.

Aquests fets són del tot lamentables i la impunitat amb què se n’ha sortit la segona màxima autoritat de les Illes Balears és perpetuar un personatge que no representa per res la majoria dels ciutadans insulars. Realment s’emmarquen molt bé dins les formes burgeses i les seves lluites de poder. Per a la burgesia balear la memòria històrica és important només si té un impacte polític, realment el més important per a ells és mantenir una estabilitat política per poder seguir amb els seus negocis. D’aquesta manera, l’actitud del PP s’emmarca dins aquesta premissa: s’abstenen per no generar una inestabilitat al govern de les illes, encara que, de paraula reproven l’actitud de Le Senne. Fins i tot, podem veure la hipocresia del PP amb VOX quan aquesta darrera formació va retirar el seu suport als governs autonòmics dels primers després de les votacions sobre el repartiment d’immigrants il·legals del passat 11 de juliol. La coherència política del PP és apuntalar el règim del 78 i mitigar els disbarats de VOX per a evitar que generin una crispació encara més gran entre la gent.

El desgavell del tràmit d’interins

El tràmit de substitucions d’inici de curs, el qual assigna les places al personal interí d’enguany va ser un desastre amb majúscules. No només crida l’atenció que a diferència dels governs progressistes anteriors, el qual el situaven a finals de juliol i ja es tenien places assignades a principis d’agost i un temps per a planificar el curs, els trasllats i la conciliació, l’executiu de Marga Prohens el situí a finals d’agost i fins als primers dies de setembre, quan els docents ja s’han incorporat al seu lloc de feina. El pitjor és com s’ha desenvolupat aquest i com s’ha demostrat l’interès nul del govern, la Conselleria d’Educació i Universitats i la Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats –fins fa un any només DG de Personal Docent— en l’educació i en els seus propis treballadors.

El tràmit s’iniciava divendres, dia 29 d’agost, a les 10 del matí. Un problema informàtic en retardà l’obertura fins a les 17.10 de la tarda. Normalment, si hi havia problemes, els tràmits tendien a retardar un dia la seva adjudicació o, inclús a tancar-se i tornar-se a obrir amb nous terminis. En aquest cas, no es va dir res i es mantenia el tancament del mateix per a dia 2 de setembre a les 10 del matí. La publicació de les adjudicacions s’havia de fer al migdia i el dia següent els interins, si no s’havien de canviar d’illa, ja s’haurien d’incorporar.

Els silencis s’allargaren i després de dinar tots els pendents d’adjudicació es demanaven què passava. Els sindicats de professors estaren més sol·licitats que mai amb preguntes a les quals no podien ni respondre. A mitja tarda, la Conselleria es comunicà amb els sindicats i els digué que els resultats es farien públics abans de les deu de la nit. Unes hores més tard, els digueren que les adjudicacions es farien a partir de les deu, i que es mantenia el fet de començar el dia següent la jornada, obviant totalment la planificació i la conciliació de cada docent interí. Passava la mitjanit i no s’havia publicat res de res. Les pàgines de la DG de Personal Docent i Centres Concertats estaven saturades i caigudes de les més de tres mil persones que esperaven saber on havien de començar a treballar en menys de vuit hores, i el silenci del Govern Balear ho deia tot. No va ser fins a les 00.41 que es penjà a la pàgina web de la DG que les adjudicacions es farien de matinada i que el professorat adjudicat s’hauria de presentar el dia següent, encara que se’ls deixava fer-ho un dia més tard. Fins una hora més tard, no es començaren a adjudicar places.

Deixant de banda les excuses amb què es va voler protegir la conselleria, la manca de personal i previsió, les quals han conduït a aquesta situació. Es veu que aquestes darreres setmanes, el personal de la Conselleria d’Educació i Universitats ha hagut de desenvolupar jornades de dia sencer i fins i tot, nocturnes. És inaudit que s’adjudiqui una plaça amb menys de sis hores d’haver de començar la jornada laboral i que hi hagués un silenci total per part del govern de Marga Prohens i el seu conseller d’educació, Antoni Vera. Es veu que hi hagué un problema en les places oferides i que se’n presentaren algunes que no ho havien d’estar, de manera que tota l’adjudicació es va haver de revisar cas per cas. Amb una situació així, s’hauria d’haver anul·lat el tràmit i tornar a treure’l amb unes dates diferents. Ara bé, la manca de personal i planificació els va conduir a què, en detectar l’error dilluns i no voler reconèixer un problema i un error, va conduir a aquest desgavell. D’haver-se fet a finals de juliol, un canvi de dies no hauria comportat cap problema ni un amb la incorporació als centres.

Varen ser els docents els que iniciaren les protestes massives contra el Govern Bauzá i sembla que el PP i VOX hi veuen precisament més un enemic que no professionals educatius amb el futur dels joves a la seva esquena. No els ha importat el seu benestar emocional ni les seves vides personals, només complir amb els terminis que ells mateixos havien fixat i que el personal s’incorporàs com abans millor.

La falsa diada de Mallorca

L’eterna disputa entre dretes i esquerres a les Illes Balears és la Diada de Mallorca. La festa històrica es coneix amb el nom de festa de l’Estendard, la celebració civil més antiga d’Europa, la qual commemora la conquesta de Palma a mans de Jaume I i se celebra el darrer dia de l’any. Històricament se celebrava per marcar el retorn de Mallorca al món cristià i també l’inici de la seva catalanitat, identitat que ha mantingut l’illa fins a actualment.

El PP i VOX, com els governs anteriors del PP del segle XXI, rebutja el 31 de desembre com a una celebració catalanista i l’ha canviada per una data sense rellevància i que no suscita cap sentiment de pertinença a la població, el 12 de setembre, el dia en què Jaume II va jurar les armes. Aquesta data la reivindiquen els conservadors com a inici del Regne de Mallorques i volen que s’associï a la ruptura amb la corona d’Aragó.

Va ser el PP de fa quaranta anys, amb Gabriel Canyelles al capdavant, el que va mantenir la festa de l’Estendard com a diada i que va impulsar la Llei de Normalització Lingüística, encara vigent, encara que sense un compliment efectiu –ni per governs del PP ni del PSOE—.

La burgesia va contra les lleis que va proposar en altre temps sense cap mirament, aquesta és la legislació i tipus de funcionament que tenen. No hi ha governs burgesos bons, ja que el seu caràcter de classe pesa més que no els seus postulats. Sense una política autènticament proletària, no es podran protegir la llengua i identitat de les Illes Balears.

Lenin, en la seva defensa del dret de les nacions a l’autodeterminació, ja alertava que el problema nacional no es pot deslligar de la lluita de classes. Ell insistia que les llengües minoritàries, així com les cultures dels pobles oprimits, són sotmeses a un procés de dissolució sota el domini de les nacions opressores, fet que només pot revertir-se amb l’alliberament del proletariat. La protecció de les llengües minoritàries, com el català a Mallorca, no és només una qüestió de justícia cultural, sinó de lluita revolucionària, ja que sols en una societat socialista autèntica, alliberada de l’opressió capitalista, es pot garantir plenament el dret d’aquests pobles a desenvolupar la seva llengua i cultura lliurement.

Cal un replantejament de la realitat i un acte de consciència per a comprendre que sols l’alliberament de la humanitat podrà salvar les llengües minoritzades i les cultures concentrades en territoris petits de la desaparició.

Pots enviar-nos els teus comentaris i opinions sobre aquest o algun altre article a: [email protected]

Per conèixer més de nosaltres, ves a aquest enllaç

Si pots fer una donació per ajudar-nos a mantenir la nostra activitat fes click aquí