La hipocresia de Sánchez i el “govern més progressista de la història” amb Israel i l’Orient Mitjà

Ha passat més d’un any des de l’inici del genocidi d’Israel contra els palestins. No només no s’ha acabat l’horror, sinó que, al contrari, sembla com si Israel s’esforcés constantment per superar-se amb noves atrocitats i escalades, amb el suport actiu de l’imperialisme occidental, especialment dels EUA.

Tot i que aquest terror pot semblar arbitrari i confús a primera vista, és una conseqüència lògica dels interessos capitalistes del règim israelià i dels seus partidaris occidentals (anàlisi més detallada del rerefons polític aquí).

Les declaracions buides dels polítics d’aquí i d’arreu, així com les de l’ONU, no han canviat la situació sobre el terreny- sobretot si comparem les seves paraules amb les seves accions!

Què diu el “govern més progressista de la història” sobre el genocidi?

Si analitzem les publicacions i declaracions de Pedro Sánchez, veureu com parla sobre converses amb diversos caps d’estat de Qatar, Iran, Iraq. L’èmfasi és sempre que haurien de “mantenir la calma” i no escalar el conflicte. No diu res d’Israel. Parla de “dret internacional”, “drets humans”, “integritat territorial” i altos el foc, però no menciona el genocidi i les barbaritats indiscriminades del sionisme. Condemna l’Iran pel seu atac amb míssils contra Israel sense esmentar què el va desencadenar, sense condemnar mai Israel. Ni tan sols la paraula Israel apareix sovint a les seves publicacions! Sempre hi ha crides a altres països per mantenir la calma, però gairebé mai no s’esmenta l’agressor, Israel.

Com era d’esperar, el seu partit es comporta d’una manera molt semblant. El 2 d’octubre de 2024 el PSOE va publicar una declaració on utilitza frases buides com ara crides al “diàleg”, “conviure”, “dret internacional” i “pau”. Totes paraules abstractes, sense implementació; l’únic contingut real que tenen és el manteniment de l’statu quo, és a dir, de l’estat sionista d’Israel i els interessos de l’imperialisme occidental. En aquesta declaració només condemnen directament Israel per la invasió del Líban, res més. La solució dels dos Estats, la seva flamant proposta, és més utòpica que mai.

Callen sobre el genocidi, callen sobre l’atac terrorista d’Israel contra Hezbollah, callen sobre l’assassinat del líder de Hamàs Ismail Haniya al mig de Teheran; en definitiva, callen sobre totes les provocacions d’Israel i els crims que està permetran. Demanen a la “comunitat internacional” que mantingui la calma i garanteixi la sobirania territorial tant del Líban com d’Israel (!). També s’uneixen a les declaracions de l’ONU, com si l’ONU encara no hagués aprovat desenes de condemnes contra Israel des de la seva fundació, i que no han aconseguit res real en absolut.

Certament, en els últims dies el govern espanyol s’ha unit a la crida d’embarg a Israel sobre compravendes d’armes – veurem si això es traslladarà a la realitat o si és una altra proclama buida. Tot el transcurs dels esdeveniments, i l’actitud del govern, ens fa pensar que és només una amenaça per mirar de disciplinar i controlar els embogits sionistes. També és notable que això es fa després de més d’un any de genocidi a Gaza, provocacions constants amb el risc d’arrossegar tota la regió i el món a una guerra oberta, i sobretot perquè Israel va atacar unitats de l’ONU al Líban.

Què estan fent realment?

Com molta gent sap, entre les paraules dels polítics burgesos i les seves accions hi ha un mar de mentides. Així, veiem que a l’abril Sánchez va assegurar al Congrés dels Diputats que “desdel 7 d’octubre Espanya no desarrolla ninguna operación de compraventa de armas con Israel”. Però al mateix temps, el Ministeri de Defensa espanyol ha signat alegrement nous contractes de compra amb Israel i companyies d’armes israelianes, l’últim dels quals va ser a l’agost d’aquest any. De fet, els contractes signats sumen 1.000 milions d’euros des del 7 d’octubre de 2023 fins a la data. Són 1.000 milions d’euros dels nostres impostos que flueixen a la màquina de guerra israeliana que ha destruït i continua massacrant activament desenes de milers de persones innocents. No en va, la despesa real en “defensa” ha augmentat més d’un 20% per sobre de les expectatives en els darrers dos anys.

Paral·lelament a aquestes accions, el govern no inverteix en la sanitat i l’educació pública als nivells necessaris. Amb raó, infermeres i tècnics van fer vaga a principis d’any. Els professors també protesten regularment als carrers per lluitar per millors condicions laborals. També ha estat “reformant” la jubilació, un eufemisme per encobrir atacs a la classe obrera, estenent els anys laborals i baixant les pensions. Ara l’FMI exigeix més atacs a la classe obrera, i el govern, obedient als capitalistes, complirà, com ho ha fet des que estan al poder- els rics s’han fet més rics i la majoria més pobre. Tanmateix, la resposta del govern és que no hi ha diners!

La conclusió que podem extreure d’això és que l’estat espanyol (com qualsevol estat capitalista) dona de bon grat diners i suport als grans capitalistes per fer negocis, mentre que els interessos de la classe treballadora són contínuament atacats. És a dir, les conseqüències de cada crisi, cada ajuda als rics i cada conflicte es transmeten a l’esquena dels treballadors, les condicions de treball i de vida dels quals continuen empitjorant com a conseqüència.

Encara més, a mitjan setembre, i de nou per aparentar, com si tot plegat fos una tragicomèdia, Sánchez va celebrar un solemne acte a la Moncloa amb Abbad, el president de l’Autoritat Palestina, per reconèixer l’estat palestí. Mentre celebrava aquest acte de paraules buides de cara a la seva base social, de cara als seus veritables amos, els imperialistes espanyols, no només manté la compravenda d’armes, sinó que a pesar dels atacs embogits d’Israel al govern central, en particular de la seva ambaixada a Espanya, manté les relacions diplomàtiques i comercials amb l’estat sionista- on són les exigències de sancions a Israel? La hipocresia de Sánchez i el seu govern és llampant.

Què fer?

A Sánchez i al seu govern els agrada utilitzar grans paraules com “la pau”. La veritat és que l’únic que li importa a aquesta gent és assegurar les seves cadires i suculents sous i prebendes. Tot mentre intenen implementar una cara més amable del sistema capitalista, això si, a costa de la majoria de la població.

Per salvar la cara davant la població, que s’oposa fermament a les maquinacions d’Israel, el govern fa declaracions buides, com ara reconèixer Palestina com a estat, apel·lar a la llei internacional, a la calma, etc. mentre continua fent negocis amb Israel entre bastidors. No ens podem permetre el luxe de tenir cap confiança en l’estat i el seu govern si volem lluitar seriosament i amb èxit contra el genocidi i totes les guerres.

Hem vist per les nombroses manifestacions i protestes que la classe obrera i la joventut internacional estan vehementment al costat dels oprimits. Això correspon a un instint de classe que hem de desenvolupar i promoure. Perquè la mateixa classe que es beneficia del conflicte i la guerra és també la classe que es beneficia d’atacar les nostres conquestes del passat, com la sanitat pública i l’educació.

L’enemic dels palestins és també el nostre enemic, perquè és el mateix: la classe capitalista internacional. La màxima solidaritat activa amb el poble Palestí que podem demostrar és realitzant la lluita en contra de la nostra classe capitalista imperialista a casa, qui fa els seus beneficis amb les guerres i l’explotació. D’aquesta lluita en forma part la tasca d’exposar la hipocresia de Sánchez i el seu govern, i d’explicar pacientment a quin amo de classe veritablement serveixen, els grans capitalistes.

Per tot això exigim el trencament immediat de tot suport a Israel, començant pel cessament de totes les exportacions d’armes! Hem de lluitar per la nacionalització de totes les indústries d’armament sota control obrer, per transformar aquestes empreses de destrucció en empreses de fabricació de béns necessaris per a la població. Cal posar fi a tota ajuda militar a Israel, així com a Ucraïna: la classe obrera mundial, com la classe obrera aquí a casa, no té res a guanyar d’aquestes guerres reaccionàries. En canvi, els diners s’haurien d’utilitzar per millorar l’educació, la sanitat i altres programes socials en benefici de la classe treballadora. Això realment no ho farà el govern de l’estat espanyol, ni cap govern capitalista – només podem confiar en les nostres pròpies forces de la classe treballadora i la joventut!

Com hem vist a les manifestacions massives, hi ha un descontent greu entre la classe treballadora i la joventut en respecte a la matança que hem observat aquest any passat. Però només amb manifestacions i protestes, que amb el temps entren en reflux per cansament de les masses davant l’absència de conquestes suficients, no farem caure a l’estat sionista ni a les guerres en general. Cal una direcció revolucionària que pugui canalitzar aquest descontentament en vies revolucionares per posar fi al sistema capitalista, el culpable de totes les guerres en l’actualitat! Això és el que estem construint des de l’OCR, part de la Internacional Comunista Revolucionària. Si estàs d’acord amb les nostres anàlisis i posicions, uneix-te a nosaltres!

Per això diem:

Si vols la pau, lluita pel comunisme!
A baix la maquinària de guerra israeliana!
A baix els bel·licistes d’occident!
Ple suport a la lluita dels pobles palestí i libanès contra l’agressió d’Israel!
Llibres, no bombes! Sanitat i no guerra!
Cap guerra, si no és la guerra de classes!
Proletaris del món, uniu-vos!