Impost de les hipoteques: guanya la banca – tothom a la mobilització del 10N!

Finalment, el Tribunal Suprem ha fallat a favor de la banca. La sala del contenciós  administratiu de l’alt tribunal ha decidit, per quinze vots contra tretze, que el pagament de l’impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD) recaigui, com fins ara, al client hipotecat i no al banc. Aquesta sentència torna a exposar el caràcter de classe de la justícia i de l’Estat en el seu conjunt.

L’IBEX-35 va saludar la decisió del Suprem amb una forta pujada liderada pels bancs, amb el Sabadell al capdavant (13%). L’eufòria no és per menys: la decisió del Suprem ha estalviat a la banca indemnitzacions milionàries que, segons estimacions del propi sector, podrien oscil·lar entre els 2.000 i els 25.000 milions d’euros. 

Independentment de quant d’inflades poden estar aquestes estimacions, la veritat és que el AJD és, per al client, el principal desemborsament del tràmit hipotecari, en ser el gravamen sobre l’acta notarial de la hipoteca. Aquesta acta notarial és, a la pràctica, una assegurança per al banc. El notari exerceix com a testimoni de la voluntat de pagar del client, i en cas d’impagament aquesta firma notarial serveix de prova de càrrec contra el client que no paga; és a dir, és un acte que serveix al banc i per tant hauria de ser pagat per ell i no pel client. Això és el que va dictaminar en primera instància la sala del contenciós administratiu del TS i és el que ara estat revertit.

L’Estat espanyol té l’AJD més elevat de tots els països d’Europa en què hi ha aquest impost (no existeix, per exemple, a Alemanya, Regne Unit o Holanda). La recaptació està transferida a les comunitats autònomes, així que l’AJD oscil·la entre el 0,50% de l’operació al País Basc i el 1,50% a Andalusia. Que l’impost ho hagin estat pagant els clients ha estalviat a la banca espanyola milers de milions d’euros en els anys del boom immobiliari mentre els seus beneficis creixien exponencialment, sense que això canviés en els anys de crisi i rescat bancari, quan els bancs han desnonat milers de famílies que no han pogut fer front a les seves hipoteques.

La sentència que ara ha revertit la sala del contenciós administratiu del Suprem va estar motivada pel plet entre l’Empresa Municipal d’Habitatge de Rivas-Vaciamadrid (municipi governat per Units Podem) i la Comunitat de Madrid “que havia imposat a l’EMV l’abonament d’aquest impost de les gestions hipotecàries, considerant que els habitatges adquirits per la mateixa superaven la mida que les tipificava com VPO”. Aquest intent del PP de sabotejar al govern d’esquerres de Rivas-Vaciamadrid va donar lloc a la sentència que més nerviosa a posat a la banca i al capitalisme espanyol en els últims anys, i que ha derivat en un ridícul judicial sense precedents, que aprofundeix el descrèdit de la justícia burgesa a l’Estat espanyol.

El marge ajustat de la votació (15-13) dóna una idea de la divisió existent en el poder judicial. En aquestes últimes hores molts periodistes parlen de la sensació de xafogor que hi ha entre sectors de la judicatura, que consideren (amb raó) que aquest pas enrere del Suprem esquitxa tot el poder judicial. Aquest ha quedat retratat com un ens servil amb els poderosos i cruel amb els febles, després dels milers de desnonaments sense alternativa habitacional.

El lligam entre la judicatura i la banca s’exemplifica en el president de la sala, el magistrat Díez Picazo, el bufet familiar ha defensat els bancs en els casos de reclamació de les clàusules sòl. Segons fonts jurídiques citades per 20 Minutos, va ser el president de la sala qui va desfer l’empat, prenent partit pels interessos de la banca. Aquest és un exemple extrem, però són molts més els jutges que, en tots els nivells de l’administració de justícia, han fallat sistemàticament a favor dels bancs en els processos d’execució hipotecària, clàusules abusives etc.

La sentència ha provocat una natural indignació entre la classe treballadora. Immediatament, Units Podem juntament amb Facua i altres entitats han convocat concentracions davant de la seu del TS a Madrid i en totes les capitals de l’Estat per a aquest dissabte 10 de novembre. Des de Lluita de Classes saludem aquesta convocatòria i anunciem la nostra presència a les diferents concentracions.

Aquest matí, el president del Govern ha anunciat una reforma de la llei hipotecària que farà recaure l’import del AJD sobre els bancs. Aquesta reforma va a trigar temps, entre tràmits parlamentaris i negociacions que poden acabar rebaixant les pretensions de l’executiu; i, per descomptat, la reforma descarta qualsevol retroactivitat. És una mesura insuficient, no cal disminuir la pressió; les concentracions de dissabte han de ser l’inici d’un procés sostingut de mobilitzacions encaminades a forçar un decret pel qual els bancs es facin càrrec JA de l’AJD amb retroactivitat de quinze anys. Units Podem, les organitzacions de consumidors, la PAH etc., tenen l’oportunitat de llançar una campanya de masses en aquesta línia, reclamant també la dimissió del Tribunal Suprem.

Al final, la col·lusió d’interessos entre la banca i la judicatura és una altra herència que el règim del 78 va rebre del franquisme gràcies al pacte de la Transició. El caràcter de classe i reaccionari del poder judicial, la seva actuació al dictat de la classe dominant i l’aparell de l’Estat, és visible en aquest cas i en el del referèndum d’autodeterminació de Catalunya (amb l’escandalosa instrucció del jutge Llarena), el d’Alsasua, el de la Rajada, etc. A quaranta anys de la Constitució, és més que mai el moment de lluitar per una depuració completa del poder judicial heretat del franquisme, i de plantejar la nacionalització completa de la banca, per acabar amb els abusos i posar tots els recursos econòmics del país a treballar en benefici de la immensa majoria.

Hem de lluitar per l’abolició dels tribunals de classe, per l’elecció popular de tots els jutges, i estendre el sistema del Jurat a tots els delictes. Que el poble es faci justícia a si mateix!