Vaga de Cacaolat: una gran victòria dels treballadors marca l’exemple a seguir
Des del dia 3 fins al dia 8 de gener els treballadors de Cacaolat van protagonitzar una vaga indefinida que va tenir un gran ressò a la societat catalana. Els treballadors de la plantilla de producció van ser cridats a la vaga per bloquejar els intents de la direcció de l’empresa d’introduir un calendari laboral inhumà que impossibilitava la conciliació familiar. La resposta va ser tan massiva – el 100% dels treballadors van participar cada dia a l’aturada – que cinc dies després de la vaga ja no hi havia ampolles de Cacaolat per abastir els bars i comerços del país. La direcció repressiva i reaccionària del grup Damm i Cobega va ser forçada a capitular davant la força dels treballadors organitzats que van demostrar que sense el seu permís ni una gota de llet es barreja amb la xocolata. Aquesta gran victòria ha tingut un fort impacte entre els treballadors del país i està destinada a marcar l’exemple per a la lluita de classes del període que s’està obrint. A continuació publiquem l’entrevista amb el company Antonio, delegat per CGT al comitè d’empresa, que va estar en primera línia en la lluita i en la negociació victoriosa amb la direcció d’empresa.
P: Com s’ha arribat a la vaga?
A: La vaga és el resultat d’un cúmul de problemes que hi ha a l’empresa i el tema del calendari laboral per la conciliació familiar va ser la gota que va fer vessar el got. És una empresa on el 80% de la producció només la fabrica una màquina, una línia. El comitè d’empresa ha posat damunt de la taula a la direcció d’empresa diverses vegades que han de comprar una altra línia perquè així es treballarien tres torns tranquil·lament. L’empresa no vol invertir aquesta quantitat de diners i aplica un quart torn en el qual hi ha un cinquè torn encobert, faltant-li d’aquesta manera una rotació més perquè hi hagi els descansos necessaris. Per això l’estrès en què treballa la plantilla és excessiu i en aquest moment els treballadors han dit: prou!
P: La CGT ha estat al capdavant d’aquesta mobilització, quin paper han jugat els altres sindicats?
A: Amb els camarades hi va haver unitat d’acció. Quan la plantilla i les assemblees van votar el 100% a favor de la vaga, es va recolzar per part de la CGT emprendre una mobilització reivindicativa forta, sabent que així seria el sindicat que anava a estar al capdavant de la negociació. No es va aturar simplement la línia de producció afectada, es van aturar també altres seccions que tenen un calendari a part, i en suport a la vaga els del departament de distribució tampoc van sortir. Un suport de tota la plantilla, tant dels que estaven convocats a la vaga com dels que no, que venien a treballar per donar suport als vaguistes o conèixer les circumstàncies de l’empresa en què treballen perquè mai saps si demà et toca a tu.
P: Va haver-hi molta solidaritat de classe des de fora…
A: Es van presentar companys de PANRICO, van estar els de GIRÓ de Badalona, l’associació de veïns de Santa Coloma, la CUP, Podem de Santa Coloma, els Iaioflautes també es van posar en contacte amb nosaltres, els pensionistes que volien participar en qualsevol moviment que es fes, diversos sindicats també, COBAS, la CNT, i la central de la CGT de Catalunya va ser la primera que va intervenir. Els veïns dels blocs de davant baixaven a portar-nos cafè calent, menjar etc.
P: El preacord de dimarts va ser rebut com una gran victòria…
A: Sí, la premsa ha parlat en totes les seves notícies d’una gran victòria sobre la patronal, ho diuen així de clar. Passem de l’actitud per part de la direcció de “no vull parlar amb vaguistes” de dos dies enrere a “vull seure a negociar un acord” perquè es pugui seguir produint i es pugui seguir abastint. El suport als vaguistes que hi ha hagut a tots els bars i als comerços amb la pissarra de “No servim Cacaolat” evidentment li estava fent molt de mal.
P: Quins són els termes de l’acord?
A: L’acord està vinculat a un anterior que va introduir un quart torn en l’horari, signat el 2017 per CCOO, UGT i USOC. La CGT no el va signar perquè vam entendre que era un engany que ens afectaria en un futur pròxim, i així finalment va ser. S’ha guanyat molt respecte de l’empresa cap als treballadors. La cara de la direcció d’empresa en la negociació de divendres era tot un poema. S’ha guanyat el no treballar a l’agost els caps de setmana, des de l’1 de juny fins al 30 de setembre només es treballaran cinc caps de setmana com a màxim, i ja ens han enviat una proposta en què els caps de setmanes queden en quatre per cada treballador. Després del suport rebut i de la contundència de la lluita s’ha aconseguit que l’empresa sàpiga que si en qualsevol moment es surt de la línia de conducta pautada, els treballadors estaran allà per plantar-los la cara. Això és el més important.
P: Quin impacte ha tingut aquesta victòria en els ànims dels treballadors de Cacaolat i en els d’altres empreses?
A: Hi haurà un abans i un després per als treballadors de Cacaolat després d’això. Cacaolat mai ha estat una empresa de treballadors reivindicatius, es conformaven amb el que els estaven donant. Si algun company tenia algun problema, que s’el resolgués ell mateix, o el sindicat amb el seu advocat. Ara que els treballadors han vist el suport rebut, sobretot el suport que ha vingut des de fora, mentre a la nit feia molt de fred i ser-hi era molt difícil i la gent ens portava llenya per escalfar-nos, algo ha canviat en la seva consciència. I també la solidaritat que va sorgir entre ells va tenir un impacte fort. L’empresa mai no va pensar que es faria una vaga d’aquest tipus, pensaven que els treballadors cedirien en dos dies i quan van veure que no es cansaven i volien més i més, va quedar clar que inevitablement hi hauria un abans i un després en la consciència reivindicativa dels treballadors. Jo crec que hi ha un problema de classe, una guerra de classes i el treballador ha de adonar-se que cal prendre partit.
P: Quina perspectiva veus per a la lluita de classes a l’Estat?
A: Ho veig complicat, perquè han passat força coses en aquest país perquè el treballador baixi al carrer, hi va haver el 15M i d’allà va sortir Podem, i semblava que havia de solucionar-ho tot. Ara estem aprenent que ho hem de solucionar entre tots i empènyer perquè ells (els dirigents polítics) puguin fer-ho possible, perquè no n’hi ha prou amb guanyar unes eleccions quan el poder econòmic real no canvia. A les empreses passa el mateix. Des de la vaga diverses emissores s’han posat en contacte amb nosaltres i cada vegada més persones volen conèixer la nostra experiència. Ens hem posat en contacte amb els treballadors de Coca Cola, Alcoa, Amazon i ara a la central de la CGT anem a fer un balanç de la lluita i elaborar les perspectives per al proper període.
Pots enviar-nos els teus comentaris i opinions sobre aquest o algun altre article a: [email protected]
Per conèixer més de nosaltres, ves a aquest enllaç
Si pots fer una donació per ajudar-nos a mantenir la nostra activitat fes click aquí