Un nou 8 de març històric – la dona treballadora dempeus contra la dreta franquista

/in /by

Per segon any consecutiu, el dia de la dona treballadora ha estat una jornada històrica, afegint un dia més a la història recent de l’Estat espanyol. Les dades oficials mostren una participació encara més gran en les manifestacions i les aturades que durant la jornada del 8M de 2018,  en varies zones del país incrementar de manera espectacular. I és que, com venim dient repetidament, raons no falten per aquesta gran mobilització.

A Madrid es van manifestar 500.000 persones, segons la Policia Local, i a Barcelona 200.000, segons la Guàrdia urbana. Només entre les dues ciutats més importants del país ja es va superar el mig milió, una xifra deu vegades més gran que la mobilització de la dreta de fa unes setmanes a Madrid, sense comptar amb els mateixos recursos ni el suport del règim. La lluita de la dona es basa en l’opressió, la frustració, la irritació d’un sistema patriarcal i de classe que motiva les dones, i també a molts homes, a mobilitzar-se i a lluitar.

Pel que fa referència a altres ciutats, a Sevilla van sortir al carrer 130.000 persones, 100.000 a Màlaga, 100.000 a Vigo, 60.000 a Granada, 50.000 a Bilbao i desenes de milers en totes les capitals i ciutats importants de tot l’Estat. La mobilització va arribar més lluny i més profundament que al 2018, amb mobilitzacions a pobles i localitats més enllà de les grans ciutats. Això es va notar especialment a l’interior d’Andalusia, amb grans mobilitzacions a ciutats com Linares, Antequera, Morón de la Frontera o Guadix, i a l’interior i els cinturons industrials de Catalunya, amb milers de persones a Sabadell, Terrassa, Vic, Girona , etc.

Les xifres de l’aturada de dues hores convocades pels grans sindicats d’UGT i CCOO també superar les del 2018, amb una estimació de sis milions. La vaga de 24 hores també va tenir més seguiment que l’any passat, amb un major nombre de participants i extendent-se a més sectors. Ha estat en l’educació on hi ha hagut més seguiment de la vaga, però també cal destacar l’increment en indústries com la del metall i similars, on predominen principalment els homes. A la Comunitat de Madrid hi va haver vaga de 24 hores de tots els empleats públics i també al Metro de Madrid.

El company Miguel Jiménez ens fa una primera crònica de la manifestació de Màlaga

El paper de la classe obrera en l’èxit d’aquest 8M ha estat, per tant, molt més destacat que l’any passat, on ja va aconseguir un nivell sense precedents. La jornada va començar amb manifestacions nocturnes, en ciutats com Granada o Madrid, per reivindicar el dret de les dones a anar tranquiles pel carrer a qualsevol hora, i va prosseguir al matí l’activitat dels piquets i amb les manifestacions d’aquests i de la vaga estudiantil, que van confluir al migdia a les principals capitals. Només comptant els estudiants que es van mobilitzar a tot el país, segons RTVE, ja sumaven 350.000 persones, una xifra espectacular.

Una altra indicació de la força, energia i profunditat de la lluita per l’emancipació de la dona és el fet que tots els partits, a excepció dels ultra-reaccionaris de Vox, es van sumar a l’onada, a diferència de l’any passat. En vigílies a les eleccions generals del 28A, els partits volen treure rèdit a les mobilitzacions de les masses. Finalment, el PP es va retirar de la convocatòria i Ciutadans es va mantenir per defensar el seu “feminisme liberal”. PP i Cs han aconseguit el resultat contrari al que buscaven, demostrant en la pràctica el seu cinisme i el seu masclisme indissimulable, alhora que han fet el ridícul embolicant-se en contradiccions irresolubles. La dreta no té res a oferir a la majoria de les dones.

La joventut

Com ja s’ha dit més amunt, un fet molt destacat de la jornada va ser la mobilització estudiantil, amb milers i milers d’estudiants de secundària i universitaris participant energèticament, preparant els seus propis cartells i cantant consignes constantment.

La lluita per l’emancipació de la dona ha despertat políticament a una joventut que sent la profunda crisi del capitalisme. És una generació que veu un futur gris miri per on miri, que sent en la seva carn l’impàs de la societat. I és que les dades no enganyen: l’atur juvenil a Espanya només és superat a Europa per Grècia, l’educació és cada vegada més cara, els pocs treballs disponibles són precaris i mal remunerats, els lloguers són inaccessibles …

La joventut percep, cada vegada amb més claredat, el caràcter endarrerit i rapinyaire de la classe dominant i com aquesta basa la font del seu poder en un model de màxima explotació i una cultura retrògrada. Espanya és un dels països avançats que més discrimina i explota a les dones, on es respira un masclisme diari a tot arreu i que té la seva expressió més cristal·litzada en els assassinats de dones en mans d’homes.

El patriarcat és un tret característic del capitalisme mundial, però a Espanya hi juga un paper destacat per l’endarreriment de la classe dominant espanyola. Alhora, aquesta situació genera una sensibilitat cada vegada més gran entre milions d’homes de la classe treballadora i les capes mitjanes que identifiquen, correctament, l’opressió de la dona com una mostra de la barbàrie capitalista que cal combatre per salvaguardar la solidaritat de classe i per una qüestió elemental de democràcia i drets humans.

El patriarcat és un tret característic del capitalisme mundial, però a Espanya juga un paper destacat per l’endarreriment de la classe dominant espanyola. Alhora, aquesta situació genera una sensibilitat cada vegada més gran entre milions d’homes de la classe treballadora i les capes mitjanes que identifiquen, correctament, l’opressió de la dona com una mostra de la barbàrie capitalista que cal combatre per salvaguardar la solidaritat de classe i per una qüestió elemental de democràcia i drets humans.

Però això és tan sols una part de l’equació. El sistema capitalista requereix la reproducció de la classe treballadora per a la seva explotació, per extreure beneficis de la força de treballat d’aquests a canvi d’un salari. No obstant això, la reproducció de la classe obrera no genera beneficis immediats per als capitalistes, i, per tant, recau sobre les espatlles dels propis treballadors tenir cura dels fills, netejar la casa, netejar la roba, cuinar, etc, una responsabilitat que històricament ha absorbit la dona treballadora. El capitalisme no ha creat el patriarcat, però sí que l’ha aprofundit. El nucli de la família és fonamental per a la seva existència. És per això que Casado no es va sumar a les manifestacions convocades de “l’esquerra radical”, perquè sap que la lluita per l’emancipació de la dona treballadora espanyola està totalment lligada a la lluita contra els grans capitals espanyols.

Crisi imminent, la lluita per l’emancipació de la dona i contra el capitalisme

La idea de la igualtat de gènere en tots els àmbits ha tingut un gran impacte a l’estat espanyol, connectant especialment amb una joventut que s’està radicalitzant. El fet que aquesta lluita mobilitzi a tants joves és una indicació de la putefracció profunda del sistema- els estudiants històricament sempre han estat un termòmetre que indica el nivell d’ebullició en la societat.

Manifestació a Antequera

Per traslladar aquesta ràbia contra l’opressió de la dona a àmbits més generals és necessari un factor subjectiu que sigui capaç de vincular la lluita particular de la dona amb la lluita contra el capitalisme que crea aquesta opressió i perpetra.

En els seus inicis, Podemos va generar molt entusiasme entre àmplies capes de la societat, sobretot dels joves, amb un discurs radical contra la casta, la precarietat, l’opressió de la dona, etc. L’espectacular creixement de Podemos mostra que objectivament les masses estan buscant una sortida a l’estancament profund de la societat. No obstant això, després de 4 anys a prop de les esferes de poder, Podemos s’ha adaptat a les institucions i ha desafilat tot el seu arsenal combatiu que els va propulsar al principi.

Molts economistes burgesos ja s’estan portant les mans al cap per la perspectiva d’una nova crisi a nivell mundial, una crisi que serà més profunda que la del 2008 i molt més difícil d’esmorteir. En aquest context mundial, i particularment a Espanya amb una situació política inestable a conseqüència d’una forta polarització, la lluita de classes s’intensificarà amb salts qualitatius.

En els últims anys hem presenciat mobilitzacions massives, una crisi d’estat derivada de la qüestió nacional, una proliferació de les lluites industrials, el despertar d’un gran percentatge de les masses i la joventut a la vida política, repressió als drets democràtics, a activistes, sindicalistes, etc. En aquesta situació de ferment, una gran idea pot connectar amb els desitjos immediats d’una àmplia capa de la població, començant per les dones que lluiten per la seva emancipació; una idea que connecti les lluites més immediates amb l’arrel del problema, el sistema capitalista i la societat de classes. Nosaltres estem convençuts que aquesta idea és la lluita pel socialisme, una societat sense classes on es produeixi no per als beneficis d’uns pocs sinó per a cobrir les necessitats de tots.

Pots enviar-nos els teus comentaris i opinions sobre aquest o algun altre article a: [email protected]

Per conèixer més de nosaltres, ves a aquest enllaç

Si pots fer una donació per ajudar-nos a mantenir la nostra activitat fes click aquí

You might also like
Manifestacio feminista 8M BertranBalanç de la vaga i mobilització del 8 de Març: “quasi una revolució”