Brasil: la vaga general mostra la feblesa de Bolsonaro

Milions de persones van participar a la vaga general a Brasil el darrer 14 de Juny, amb manifestacions a 380 ciutats arreu del país. La vaga ha estat convocada per rebutjar la proposada contrareforma del sistema de pensions que el govern de Bolsonaro promulga, però també dirigida en oposició a les retallades en educació, les quals han dut milions de manifestants als carrers entre el 15 i 30 de Maig.

El govern de Bolsonaro, ja infectat de contradiccions internes i ràpides pèrdues de suport, ha estat colpejat amb revelacions publicades al  llarg de les darreres setmanes sobre connivències entre el jutge i la fiscalia en el judici contra l’expresident Lula. El jutge involucrat va ser aleshores anomenat Ministre de Justícia per Bolsonaro. Lluny de consolidar les perspectives feixistes, el govern podria ésser derrocat per un moviment de masses; perquè això succeeixi, però, seria requerit més d’un dia de vaga general.

 

La vaga general va estar inicialment convocada per les centrals sindicals el primer de maig i formà part d’una estratègia molt dèbil centrada al voltant de la consigna “posar pressió als membres del parlament” per no aprovar la llei, més enllà de derrotar-lo amb una pressió de masses sostinguda. La decisió duta a terme pel govern de Bolsonaro d’introduir retallades als pressupostos universitaris i la provocativa manera en què es va realitzar provocaren un tsunami de indignació el dia de la vaga nacional al sector educatiu el 15 de Juny, quan 2 milions de proletaris van participar en manifestacions contra el govern arreu del país. El moviment d’estudiants i professors va proveir l’ímpetu necessària per la vaga general. Un altre dia de manifestacions nacionals, convocades el 30 de Maig per la UNE (União Nacional dos Estudantes), ja havia mostrat centenars de milers de camarades marxant, novament, contra les retallades en educació.

Mentrestant, l’intent dels simpatitzants del govern de crida a les contra-manifestacions en defensa a Bolsonaro en 20 de Maig va ésser un fracàs absolut. A Saõ Paulo i Rio do Janeiro, a penes van aconseguir mobilitzar 10.000 manifestants cadascuna. El 15 de Maig, protestants antisistema van aglutinar 250.000 als carrers de Saõ Paulo i 400.000 a Rio. No només van ésser menors les manifestacions del dia 26 de Maig, sinó que la seva motivació no era una d’entusiasta, sinó més aviat una reacció a la defensiva i en estat de shock en  veient la participació del jovent l’anterior 15 de Maig. Aquest dia 26, les manifestacions tingueren la voluntat d’enfortir el govern i la personalitat de Bolsonaro, en un intent d’apel·lar a “la gent” directament per sobre dels seus caps de partits i del parlament. Van errar. El context era llest per la vaga general.

D’acord amb la confederació sindical CUT (Central Única dos Trabalhadores), al voltant de 45 milions de treballadors van participar a l’acció manifestant. Aquesta vaga va ser particularment forta al sector educatiu i públic, però també entre els treballadors de la banca, petroli (a Petrobras), transport públic a les principals ciutats, etc. Al cor industrial de Saõ Paulo, el sindicat siderúrgic anuncià que més del 98% dels treballadors havien recolzat la crida, duent a una paralització de la principal planta d’assemblatge de Volks Wagen i Mercedes Benz i del sector de peces individuals d’automòbils. Deu de les dotze refineries del país van ésser paralitzades, sense cap treballador substituint els seus camarades al final del torn nocturn. Els serveis de bus i metro van ser també parcialment o completa paralitzats a les principals ciutats, malgrat el fet que hi ha hagut algunes decisions judicials d’impedir algunes seccions de secundar la vaga. El governador de Saõ Paulo, Joaõ Dória, va amenaçar amb acomiadar aquells treballadors que s’afegissin a les mobilitzacions.

Al llarg del dia, hi va haver manifestacions i concentracions al voltant dels principals llocs de treball així com també es produïren piquets. Al vespre, centenars de milers de treballadors van sortir als carrers en més de 300 manifestacions a tot el país, sumant un total de 50.000 manifestants a Saõ Paulo i Porto Alegre per igual i 100.000 a Rio, d’acord amb les observacions dels organitzadors. El caràcter imperant de manifestants i eslògans era “Fora Bolsonaro”, malgrat els intents dels líders de l’esquerra i dels sindicats de limitar-se els mateixos a demanar la destitució del Ministre de Justícia. Les mobilitzacions podrien haver estat majors de no haver estat pel paper jugat per les actuacions economicistes dels líders sindicals, els quals ho van fer tan bé com van poder per prevenir per part dels militants dur les manifestacions als carrers. El president de CUT, Vagner Freitas, obertament va encoratjar els treballadors a “romandre a casa” com part de la vaga general.

Les masses reaccionen contra els atacs

La vaga va ésser precedida per diverses revelacions publicades per The Intercept sobre la impròpia conducta del jutge i la fiscalia estatal durant el judici per corrupció del líder del PT, amb la voluntat d’impedir-li, primer d’ésser candidat durant les eleccions presidencials quan era el primer a les enquestes; i després, de donar-li cap entrevista pública des de la presó, la qual podria haver influenciat el resultat de les eleccions.

Aquest és un escàndol major, el qual posa en dubte la qüestió no només del judici de Lula, en el qual ha estat sentenciat a presó per corrupció sense cap evidència, però també qüestions de legitimitat del procés electoral mateix. D’haver estat Lula apte per presentar-se, és evident que hagués guanyat la presidència. Encara més, l’escàndol afecta al jutge Moro, qui va presidir el judici contra Lula i va ser condecorat amb el Ministeri de Justícia sota el govern de Bolsonaro, a més d’haver-li estat promès un seient a les Corts Supremes. Les darreres revelacions en aquest escàndol mostren com el jutge Moro, qui suposadament actuà amb neutralitat i imparcialitat, va manar l’acusació per emetre una ordre d’empresonament per refutar els arguments de la defensa de Lula. Malgrat el fet d’ésser encara el membre més popular del govern, el nombre de gent que té una opinió positiva sobre ell ha caigut del 60 al 50% en aquestes recents enquestes, afegint la malaltia del govern de Bolsonaro que just ha mostrat una altra destitució dels seus ministres.

Les contrareforma de les pensions es la major part de l’ofensiva anti-proletària, la qual és necessària d’aplicar per la classe dominant i està encapçalada per l’ultra-liberal Ministre de Finances, Paulo Guedes. Si arriba a ésser implementada, seria un gran revés, incrementant l’edat de jubilació per homes i dones, així com incrementant les contribucions necessàries. Això tindria una rebuda particularment negativa per part del sector obrer. La contrareforma s’ha tornat molt impopular, incloent entre els votants de Bolsonaro. Encara més, això mostra un nombre important de barreres en el procediment parlamentari a seguir abans de conseguir aprovar-la. Recordem que el partit de Bolsonaro no controla la Cambra Baixa la qual, malgrat estar dominada per partits burgesos, no està disposada a assumir la responsabilitat d’aquest brutal atac.

L’informe del comitè del congrés en relació a la proposta de les pensions inclou certes concessions menors, per exemple, atenent la pensió bàsica, el sistema de pensions a àrees rurals i professors, etc. Més important encara, l’informe del comitè elimina dos dels punts centrals en la proposta de Guedes: el desplaçament cap a fons privats i l’eliminació del caràcter constitucional de les pensions (la qual faria més fàcilment aprovables futurs atacs). La idea sota aquest moviment per la «burgesia de centre» al parlament, és fer unes petites correccions al pla de Guedes per tal de reflotar els governadors del PT de la zona nord-est a partir del principi bàsic de la necessitat d’una «reforma» al sistema de pensions. Aquests governadors del PT i PCdoB han presentat una carta en demanda d’ésser inclosos a les negociacions de la present reforma. D’acord amb alguns càlculs, el pla del congrés reduiria la quantitat de retallades de 1,2 bilions de reals brasilers a «només» 850 milions. Nogensmenys, l’aspecte central de la contrareforma es manté, incrementant l’edat de jubilació i la quantitat de contribució a ésser pagada. La maniobra del Congrés també tenia com a objectiu dividir la classe obrera i debilitar l’impacte de la vaga general. Guedes reaccionà furiosament contra les reformes i ha amenaçat amb renunciar si el seu projecte original no era aprovat. La contrareforma de la llei de pensions  és a l’espera de la votació final abans que el parlament suspengui llurs activitats a finals del Juliol.

La feblesa del govern de Bolsonaro

El govern de Bolsonaro està destrossat amb tota mena de divisions i ruptures internes, amb al menys tres grans faccions enfrontades públicament. La lluita contra les retallades en educació i els atacs al sistema de pensions han provocat un pas cap a la decadència en la seva popilaritat. Aquells qui pensen que el govern és dolent o molt dolent han incrementat d’un 22’5% al Febrer fins un 37’4% avui dia, mentre que aquells qui pensen que el govern és bo o excel·lent han caigut d’un 38’7% a un 30’4%.

Qualsevol esperança que un revifament de l’economia faria créixer el recolzament a Bolsonaro ha estat ràpidament evaporada. Durant el primer quadrimestre d’enguany, l’economia s’ha contret un 0’2%, la primera vegada des de la recessió de 2016. D’igual forma que la ralentització internacional ha colpejat el sector extractiu brasiler (-6’3%), la indústria automobilística ha estat colpejada per la recessió del seu veí, Argentina. En general, la indústria caigué per un 2% el primer quadrimestre. La taxa d’atur a penes ha caigut i es manté en un 12’7% (arriba al 30% entre el jovent), amb un total de 13 milions d’aturats.

Tots els indicadors decauen. Els capitalistes ja no són feliços amb el govern, el qual s’està mostrant incapaç de moure’s amb celeritat per implementar les polítiques que l’oligarquia demana i arrisca provocar una explosió social a la línia de la dels dies de Juny del 2014. Una enquesta de «gestors d’inversions, economistes i accionistes» duta a terme per XP Investimentos mostra com l’aprovació del govern de Bolsonaro ha caigut fins el 14% al darrer maig, quan al gener era d’un 86%, al mateix temps que la percepció de dolent o horrible creix fins un 43% des d’un 1%!

Fins a cert punt, si Bolsonaro es torna massa impopular i és incapaç d’implementar el programa que els capitalistes necessiten, podrien considerar l’opció de reemplaçar-ho amb un més «moderat» i «raonable» com el seu vicepresident Hamilton Mourão, de «l’ala militar» del govern.

Enfrontat amb tan dividit i dèbil govern, seria perfectament factible derrocar la contrareforma al mateix temps que el govern. Això requeriria una direcció que armés el poble i el portés a la lluita, el qual no s’observa ni als líders de les organitzacions d’esquerres ni als sindicats.

Fora Bolsonaro!

Van entrar en estat de shock amb la victòria de Bolsonaro a la segona ronda de les eleccions presidencials, un resultat que no eren capaços de comprendre. Els líders del PT i CUT reaccionaren posant el crit al cel amb el «feixisme» havent entrat al poder. Això és totalment fals i només ha servit per la seva pròpia covardia en organitzar la lluita contra el govern; un govern reaccionari i perillós, d’una extrema dreta demagoga amb aspiracions Bonapartistes. Però el que Brasil té no és pas feixisme, el qual implicaria un govern reaccionari capaç de mobilitzar el suport de les masses cap a la petita burgesia amb l’objectiu de suprimir les organitzacions obreres. Pel contrari, el que s’ha vist entre el 15 i 30 de maig, i al llarg de la darrera vaga general, és una poderosa mobilització de la classe treballadora i de la joventut i el fracàs de Bolsonaro per contrarestar-la amb el moviment de masses del 26 de maig.

Des d’aquesta perspectiva política errònia, els líder del PT i CUT han esbossat la conclusió en què la situació és dolenta, Bolsonaro té recolzament de masses i, d’aquesta manera, l’eslògan «Fora Bolsonaro!» és fora de context. En això, malauradament, estan units als líders del PSOL i a la majoria de sectors d’ultraesquerra. Mentre que PT i CUT argumenten que Bolsonaro va ser escollit democràticament (!!) i que hauria d’ésser-li permès acabar amb el seu mandat, la ultraesquerra sectària argumenta que l’eslògan és prematur i deliberadament es neguen a secundar-lo. Ambdós, reformistes i ultraesquerra, estan units en la seva manca de confiança a la classe treballadora.

Els líders de 10 diferents partits es van trobar el 20 de Maig en un intent d’organitzar un «front interpartidista» contra Bolsonaro. La trobada incloïa partits burgesos, així com representants del PT, PcdoB i PSOL. Com sol succeir amb aquests fronts populars, el programa va ésser aigualit fins el punt de no significar pràcticament res. No hi va haver cap acord ni oposició en relació a la contrareforma de les pensions, la qual és recolzada pels partits burgesos. La demanda, si més no, aquesta no figurava al pacte. Tampoc no hi havia cap acord sobre la bàsica, simple i democràtica demanda de «Lula Livre».

Un aspecte en el qual van estar d’acord era… el de rebutjar l’eslògan «Fora Bolsonaro». Aquesta va ésser també la línia de Lula, encara a presó. Els arguments eren surrealistes. Alguns deien que l’eslògan podria ésser interpretat en favor del vicepresident Mourão! Altres argumenten que hi havia raons legals per demanar la destitució de Bolsonaro, però què les manifestacions als carrers no ho volent així, sinó que volen derrocar-lo.

Al míting, el líder del PT va insistir en oposició a l’acord que havia d’ésser abordat per tal d’aconseguir el suport del centre i «centre-dreta liberal». El líder del PCdoB estava encantat amb les trobades i va dir que s’havia de lluitar contra el sectarisme als partits polítics! A una trobada alterna que englobava els partits d’esquerres PT, PSB, PCdoB, PDT i PSOL el 22 maig, van acordar no recolzar la demanda Fora Bolsonaro, malgrat les pressions de les manifestacions del 15 de Maig.

Els camarades d’Esquerda Marxista (la secció brasilera del Corrent Marxista Internacional) ha intervingut des del començament del moviment creixent precisament alçant la idea que el govern pot ésser derrotat per un moviment de masses units per la classe treballadora. Aquesta idea pot ésser resumida en la consigna de «Fora Bolsonaro». Derrotant Bolsonaro, argumenten correctament, requeriria no només una vaga general de 24 hores, sinó la preparació d’una vaga indefinida amb la voluntat de no només abolir la contrareforma de les pensions sinó enderrocar el govern.

La vaga general del 14 de Juny va mostrar la voluntat de lluita per part dels treballadors i el jovent. Si tinguessin una direcció que respongués a la tasca, Bolsonaro estaria comptant els seus dies.