Declaració del Corrent Marxista Internacional: per un canvi revolucionari, no al canvi climàtic!

El moviment de la vaga climàtica internacional està tenint ressò arreu del món. Al llarg de l’any passat, durant el transcurs de diversos dies de lluita a nivell mundial, milions de joves de més de 100 països van abandonar les escoles per unir-se a les protestes del “Fridays for Future” (‘Divendres pel Futur’), exigint mesures immediates contra la crisi climàtica.

 

En prendre els carrers en massa, ocupant carreteres i bloquejant ciutats, aquestes manifestacions han obligat els polítics a prendre nota. A més, aquestes mobilitzacions han imbuït a una nova generació amb una sensació de seguretat en sí mateixos, poder i anhels. Per als manifestants, la idea de l’acció massiva i combativa és ara la norma, i no pas l’excepció. La paraula “vaga” està fermament en les ments dels joves. La lliçó és clara: si es vol alguna cosa, ens hem d’organitzar i lluitar.

Començant l’any passat a Suècia amb les protestes setmanals d’una estudiant secundària, Greta Thunberg, el moviment de vaga estudiantil contra el canvi climàtic #YouthStrike4Climate s’ha estès ràpidament a nivell internacional. En tots els països, la situació és la mateixa: estudiants i joves s’estan involucrant en activitats polítiques, exigint “canviar el sistema, i no pas el clima”.

És clar que calen mesures urgents. Una reducció massiva de les emissions i dels nivells de contaminació és essencial. I s’han de prendre mesures de mitigació a gran escala, com la construcció de defenses contra inundacions i la reforestació dels boscos. Però els capitalistes i els seus representants polítics són completament incapaços de dur a terme els canvis radicals que es requereixen.

Es nesessària una acció global per resoldre un problema global, però els governs capitalistes són impotents a l’hora d’afrontar aquesta qüestió. Alguns líders mundials han declarat una ‘emergència climàtica’ però aquesta és una frase buida quan és pronunciada pels polítics que representen els interessos dels beneficis empresarials. Després de tot, sota el capitalisme, no són ells els que realment decideixen- és l’anomeda ‘mà invisible’ del mercat la que domina.

Greta Thunberg ha assenyalat que els científics estan sent ignorats, i demana els governs que acceptin l’evidència i posin en pràctica els seus consells. De la mateixa manera, els activistes del moviment ‘Extinció-Rebel·lió’ han tractat de ‘conscienciar’ i convèncer els polítics a través d’una estratègia d’accions directes altament visibles.

Però els capitalistes i els seus polítics no seran persuadits per arguments morals, ni per fets ni xifres. Al cap i a la fi, no podem esperar que aquesta elit desconnectada de la realitat faci res per protegir la Terra, ja que el seu únic criteri és maximitzar els guanys a costa dels altres. Les corporacions estalviaran despeses i s’enfrontaran a les regulacions quan sigui necessari per reduir els seus costos, competir amb els seus rivals, capturar nous mercats i maximitzar els beneficis- aquesta és la lògica del mercat i la seva competencia inherent. Els polítics capitalistes no tenen res a oferir en resposta a aquesta destrucció mediambiental. Tot el que poden suggerir és que ens hem d’unir i prendre decisions individuals per reduir la nostra “petjada ambiental”.

Tanmateix, les ‘solucions’ que es deriven d’aquestes accions individuals són completament reaccionàries. En essència, són només un “rentat verd” a l’austeritat: són els treballadors i els pobres qui s’han d’estrènyer el cinturó per resoldre un problema creat pels capitalistes i el seu sistema en fallida. Més important, aquest tòpic liberal i individualista va en contra dels fets. Un estudi recent, per exemple, mostra que 100 grans empreses (principalment grans productors de combustibles fòssils) són responsables de més del 70 per cent de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Això subratlla on rau la veritable culpa del canvi climàtic.

En resposta a aquest fet tan dramàtic, alguns polítics d’esquerra, com Alexandria Ocasio-Cortez als EUA, han plantejat la reivindicació d’un ‘Green New Deal’, un “Nou Acord Verd”, demanant als governs que redueixin les emissions de carboni, inverteixin en subministraments d’energia renovable i creïn treballs “verds”.

Aquestes propostes vagues generalment equivalen a una estratègia “keynesiana” d’intentar regular i administrar el sistema capitalista. Però el capitalisme no es pot gestionar. No es pot domesticar i convertir-lo en ‘verd’. Mentre l’economia es basi en la producció amb fins de lucre, seran les grans empreses les que dictin als governs, i no al revés.

Hem de ser clars: és el capitalisme qui està matant el planeta. La seva recerca insaciable de guanys és responsable de la carrera cap a l’abisme en què les condicions ambientals i de vida empitjoren cada vegada més. Són les corporacions, amb la seva fi pel lucre, les que decideixen què es produeix i com es produeix. Però això no es fa d’acord a cap pla. A l’inrevés, la nostra economia és deixada en mans de l’anarquia del mercat.

És l’objectiu d’aconseguir beneficis, i no el creixement econòmic en si, el veritable problema. Aquesta és la raó per la qual les reivindicacions de certs sectors del moviment verd a favor del ‘creixement zero’ i del ‘decreixement’ són reaccionaris. El “creixement zero” sota el capitalisme es tradueix en crisi, i són la classe treballadora i els pobres els que l’han de pagar. Un argument a favor de la crisi permanent és un argument a favor de l’austeritat permanent.

L’única manera d’aconseguir una economia sostenible, on l’augment del nivell de vida no estigui en contradicció amb la protecció del planeta, és sobre la base d’un pla de producció democràtic, racional i socialista.

En mans privades, els principals monopolis generen nivells obscens de malbaratament i dany ambiental. No obstant això, aquests monopolis nacionalitzats sota un pla econòmic socialista, podrien emprar tecnologies ecològiques modernes per reduir les emissions i la contaminació en l’espai d’uns pocs anys, alhora proporcionant aliments, habitatge, educació, transport i atenció mèdica de qualitat per a tothom. Amb la combinació de les millors ments científiques amb les habilitats dels treballadors en la indústria, sota control obrer democràtic, podríem posar totes les habilitats i recursos tecnològics de la societat al servei de la humanitat i del planeta.

En molts països, el suport als partits Verds han augmentat a causa de les creixents preocupacions ambientals i a la desconfiança general cap als partits tradicionals de l’establishment. Però fonamentalment, els líders Verds són només liberals, no desafien el sistema ni veuen la divisió de la societat en classes amb interessos antagònics.

De la conclusió que el capitalisme és l’arrel del problema, es dedueix que hem de lluitar per un canvi radical sobre una base de classe: vinculant la combativitat i el radicalisme de les vagues climàtiques estudiantils amb el moviment obrer en la seva màxima amplitud possible, amb treballadors i joves lluitant junts per polítiques ambientals socialistes.

En referència a això, els propers dies de lluita internacionals, els dies 20 i 27 de setembre, representen potencialment un gran pas endavant per al moviment. Greta Thunberg ha instat correctament els treballadors de tot el món a unir-se als estudiants en aquestes vagues globals. En alguns llocs, els sindicats ja han donat suport a aquesta crida i s’han compromès a fer vaga o a protestar al costat dels joves activistes.

El següent pas és que tot el moviment obrer imiti aquests exemples i posi tot el seu pes darrere de les vagues climàtiques. El poder de la classe treballadora organitzada, armat amb un programa socialista, seria imparable. Com els marxistes sempre hem dit, ni una bombeta brilla ni una roda gira sense el permís de la classe treballadora.

Només abolint el sistema capitalista i reemplaçant-lo amb el socialisme podem planificar l’ús dels recursos del planeta d’una manera democràtica. Només amb la transformació socialista de la societat podem satisfer les necessitats de la majoria en harmonia amb el medi ambient, en lloc de generar guanys per a una minoria.

La ciència i la tecnologia ja existeixen per fer front al canvi climàtic. Però sota el capitalisme, aquestes forces estan destruint el planeta Terra, no salvant-ho. Socialisme o barbàrie: aquest és el futur que tenim davant nostre. Necessitem una revolució.

• Màxima mobilització per a les vagues climàtiques de setembre!
• Estudiants i treballadors: units i a lluitar!
• El capitalisme és el problema, el socialisme és la resposta!
• Uneix-te al Corrent Marxista Internacional!