Celebrem la decisió del Consell Politic extraordinari de presentar-se a les eleccions del 10-N

Des de L’Octubre celebrem la decisió de la CUP de presentar-se a les eleccions estatals del 10-N. Creiem que és la decisió encertada per part d’una organització revolucionària, i més en el context actual d’inestabilitat, de polarització social i amb una nova crisi econòmica a l’horitzó.

 

El context polític espanyol és d’enorme inestabilitat, amb els diferents partis del règim incapaços de posar-se d’acord per assegurar l’estabilitat que la burgesia els hi exigeix. Però aquest no és un fenomen exclusivament espanyol, és un procés que veiem arreu del món, on la burgesia està perdent el control directe dels seus representants polítics. L’exemple més clar d’això en aquests moments és a Gran Bretanya, amb Boris Johnson aventurant-se per camins molt perillosos pels interessos de la classe dominant.

El caràcter de classe de les institucions burgeses

Les quartes eleccions en 4 anys i la incapacitat de posar-se d’acord per formar govern durant 5 mesos està provocant que cada vegada menys gent confiï en les institucions burgeses per resoldre els seus problemes. I no només és el parlament que mostra cada vegada més el seu caràcter de classe; l’aparell de l’Estat també. La judicatura s’ha compromés enormement en la lluita per reprimir el dret d’autodeterminació, i ha sigut protagonista d’escàndols, com ara amb la sentència a favor dels bancs en el cas dels impostos per la hipoteca. La mà de ferro contra qui gosa alçar la veu contra el règim contrasta amb el guant de seda amb què tracten els casos de corrupció, falsificació, etc. dels poderosos i els seus lacais, com el cas del feixista que va amenaçar de mort a Pedro Sánchez, i que tenia armament a casa seva, però que va quedar absolt per l’Audiència Nacional. Els cossos policials i l’exèrcit també estan mostrant més i més el seu caràcter de classe, l’exemple més clar essent la repressió desenfrenada durant l’1-O, però amb molts d’altres casos com ara les amenaces d’uns policies a l’exalcalde de Madrid, Carmena, en un chat de whatsapp per les seves polítiques “d’esquerres” o la declaració oficial de generals, capitans, i d’altres membres de l’exercit, retirats i alguns encara en servei, defensant a Franco i en contra de la seva exhumació. Però per sobre de tots és la monarquia la que ha mostrat més el seu caràcter real, sortint obertament a la defensa de l’estatus quo el 3 d’octubre de 2017.

El descrèdit de les institucions burgeses no vol dir que el gruix de la classe treballadora hagi superat les il·lusions parlamentàries, com mostra l’altíssima taxa de participació a les eleccions del 28A a Catalunya, d’un 77%. Per accelerar el procés de maduració política de la classe, és necessari anar al parlament i utilitzar aquest potent altaveu per combatre el règim i mostrar a la pràctica les limitacions de la democràcia burgesa. 

Al caliu de la polarització social i l’augment de la lluita de classes, la burgesia espanyola, atrassada i amb una base social estreta, actua amb mà dura contra la dissidència; en aquest procés viu d’augment de les contradiccions socials, el caràcter de classe de les seves institucions es fa cada vegada més evident. Creiem que durant la campanya la CUP hauria de centrar-se sobretot en agitar sobre el caràcter de classe del règim del 78, amb especial èmfasi en la monarquia, i explicar que és el sistema capitalista el que el sustenta, que són els bancs i les grans empreses que defensaran amb ungles i dents la unitat d’espanya perquè és la font dels seus beneficis. Lligat amb aquest punt, creiem que la CUP hauria de fer agitació sobretot en contra de l’austeritat, de la precarietat laboral, dels sous baixos, de la UE; en definitiva, agitació en defensa dels interessos de la classe treballadora contra el capitalisme i la seva explotació. Aquesta línia de classe pot connectar amb amplis sectors socials, més enllà de l’independentisme d’esquerres tradicionals.

Buit a l’esquerra

No és lloc per escriure sobre el gir a la dreta d’Unidas Podemos, només cal dir que amb aquest procés s’ha obert un buit a l’esquerra a l’Estat espanyol que està deixant a les capes més avançades orfes d’una direcció. Iglesias, novament en campanya, tornarà a parlar un vocabulari d’esquerres. Tanmateix, el mal ja està fet i és probable que perdin vots.

En aquest context, s’obren moltes oportunitats per a una organització socialista com la CUP per presentar un programa radical que connecti amb la frustració i la ràbia acumulada en àmplies capes de la població arreu de l’estat, sobretot de la joventut. Apel·lant al fet de que els interessos de la classe treballadora catalana són els mateixos que els interessos dels treballadors espanyols (en essència, la lluita contra l’explotació capitalista), apuntant al règim del 78 com a l’enemic en comú, i fent campanya també fora de Catalunya, la CUP es guanyaria la simpatia de les capes més avançades arreu de l’Estat i guanyaria autoritat entre treballadors castellanoparlants a casa nostra. Aquest últim punt és de vital importancia en la lluita per la República Catalana.

Cap al Congrés!

Les enquestes en els últims anys han comès molts errors en les seves prediccions electorals, fet que reflecteix la vitalitat del moment actual. Novament a Gran Bretanya hi tenim dos exemples clars: el referèndum sobre el Brexit i les eleccions del 2017, on el partit Laborista liderat per Corbyn va obtenir el seu millor resultat des del 1945 després de trobar-se 20 punts per sota dels Torys. La pròpia irrupció de Podemos al 2014 n’és un altre exemple. 

Si la CUP és capaç d’articular una campanya electoral amb entusiasme presentant un programa radical, és molt probable que obtinguem presència al Congrés dels Diputats. Convidem a tots els marxistes i socialistes de la CUP, i en especial als companys d’Endavant, a lluitar per una candidatura el més a l’esquerra possible. El congrés dels diputats és una institució particularment reaccionària de la democràcia burgesa, i per això hauríem d’assegurar una representació el més combativa possible. Una vegada al parlament espanyol, la CUP gaudirà de la millor plataforma per fer agitació revolucionària des del mateix si del règim, avançant així cap a la república catalana i la ruptura del règim.