Què volen aquesta gent? I com respondre’ls

El passat 23 de setembre 9 activistes dels Comitès de Defensa de la República van ser detinguts en una operació (“Judes”) que tenia com a objectiu provocar el màxim impacte. Més de 500 efectius de la Guàrdia Civil, fortament armats, tombant portes de matinada, fent escorcolls sense la presència d’advocats, amb acusacions fora de tota mesura (rebel·lió, terrorisme, tinença d’explosius). Pocs dies després, el jutge decretava presó incondicional sense fiança pels 7 detinguts que havien sigut traslladats a l’Audiència Nacional, encausats per terrorisme, tinença d’explosius i conspiració per causar estralls. 

Després de titulars i informacions de premsa que parlaven de Goma-2 i amonal, els mateixos mitjans es veuen obligats a parlar de termita (utilitzada, entre altres coses, per pirotècnia). El mateix comunicat de la Guàrdia Civil parlava de materials i substàncies que podrien ser “precursors” per la manufactura d’explosius. O sigui, no han trobat als detinguts cap mena d’artefactes explosius. 

El jutge havia declarat el secret del sumari i les defenses no havien pogut veure més que la part dispositiva (no l’argumentativa) de l’auto de presó. Malgrat això hem sigut testimonis d’una campanya sistemàtica i ben organitzada de filtracions de tota mena als mitjans de comunicació, de suposades confessions de dos dels detinguts, del suposat contingut de l’auto de presó. Cadascuna d’aquestes filtracions estava calculada per aconseguir un efecte mediàtic ben precís. Una vinculava els CDR amb el “terrorisme” dels detinguts. L’altra creava un suposat vincle del president Torra amb els “terroristes”. Una tercera establia la teoria de “l’entorn dels terroristes” per tal de criminalitzar diverses organitzacions de l’esquerra independentista (CUP, Arran, La Forja, etc.) i de la defensa dels detinguts (Alerta Solidària). Els “terroristes” s’havien reunit amb una persona de “perfil perillós” (!!), ens diuen. Els diaris publiquen que era un ex-militant de Terra Lliure (una organització que ja no existeix). Ara diuen, sense rectificar la “informació” anterior, que la persona era … la germana del president Puigdemont, i que l’objectiu (que segons aquestes mateixes revelacions mai es va aconseguir) era establir un canal de comunicacions segures entre Torra i Puigdemont!! El “CNI català” era el que havia “encarregat l’assalt al Parlament”. Cada dia que passa la troca s’embolica més. 

Quin és l’objectiu de tota aquesta operació? En primer lloc i molt clarament, un dels objectius és criminalitzar els CDR. Fins ara els CDR han jugat un paper molt important en la coordinació i l’organització del moviment republicà català. Són els que més fidelment representen l’esclat d’organització popular des de baix que va garantir la celebració del referèndum l’1 d’octubre i de la vaga general de protesta del 3 d’octubre. Són els CDR els que han estat al capdavant de la lluita contra la repressió en tots els moments clau des d’aleshores. És més, representen el desbordament radical de la direcció moderada del moviment, representada per ERC i JxCat. 

Els CDR es basen en la mobilització popular i la desobediència civil i ja han sofert repressió policial, identificacions, detencions, etc. Generen per tant un ampli nivell de simpatia espontània. Posant-los l’etiqueta terrorista volen aïllar-los. La criminalització dels CDR que es pretén imposar amb aquesta operació facilita la detenció d’activistes, les acusacions, els registres, etc. D’aquesta manera pensen acovardir el moviment. 

És obvi que el moment escollit tampoc és casual. A una setmana de l’aniversari de l’1 d’octubre i just en la vigília de la sentència dels presos polítics jutjats pel referèndum, volen enviar un senyal ben clar: qualsevol mobilització serà titllada de terrorisme i s’actuarà en conseqüència, els que les organitzin o hi participin s’arrisquen a enfrontar-se a detencions, acusacions de terrorisme, pertinença a banda armada, a llargs períodes de presó provisional i potencialment a penes de presó de molts anys. 

En segon lloc, l’operació, les detencions i la campanya mediàtica que les acompanya, tenen l’objectiu d’enviar un missatge clar i contundent del règim del 78 al Govern i els partits que el constitueixen. Si sortiu de la legalitat vigent en la resposta a la sentència del referèndum, sigui d’obra o de paraula, no ens tremolarà la mà en fer servir de nou el 155, i potser l’aplicarem de manera més dura i tot. No es permetrà ni tan sols accions purament simbòliques de desobediència institucional, perquè aquestes poden servir per encoratjar la desobediència massiva popular. Aquest missatge s’ha enviat de manera explícita, quan Sánchez exigeix que Torra es desmarqui públicament “dels violents” (uns “violents” que per altra banda no han exercit cap violència), quan Casado i els hooligans de Ciutadans bramen demanant mà dura a Sánchez i l’aplicació immediata del 155, incloent-hi TV3 i els Mossos. El missatge ha arribat al seu destinatari i ha tingut l’efecte desitjat. Així, malgrat les declaracions inicials del Govern, una carta a la delegada del govern central i una declaració institucional, el dissabte no hi havia cap representació oficial del govern a la multitudinària manifestació de rebuig a Sabadell. 

Així doncs els objectius de l’estat espanyol amb aquesta operació són clars: acovardir el moviment republicà i particularment el seu sector més radical, dinàmic i popular, criminalitzar-lo i desarticular-lo; i collar les institucions perquè no belluguin un dit en resposta a la sentència. 

Quina resposta cal donar? Com ja s’ha començat a fer, cal respondre amb mobilització. Ens volen acollonir, responem com un sol puny, més units que mai, al carrer. Si en toquen a un, ens toquen a tots. Cal revitalitzar, enfortir i estendre els CDR. Cal dotar-los d’una estructura democràtica basada en delegats democràticament escollits per coordinar-los en l’àmbit comarcal i nacional. 

És obvi que cal també donar una resposta contundent a la sentència del referèndum, una sentència que molt probablement buscarà un càstig exemplar. La resposta ha de ser massiva i que vagi més enllà d’accions simbòliques. Per això és necessaria una campanya seria i organitzada d’explicació. Cal anar més enllà dels que ja estem convençuts. S’han d’organitzar assemblees als barris, a les facultats i instituts i sobretot als centres de treball. 

En el moviment republicà hi ha un cert nivell d’escepticisme envers les accions que s’han fet fins ara i que no han donat resultat. N’hi ha que diuen: “hem de paralitzar l’economia”. Això és correcte, però n’hem de treure totes les conclusions necessàries. En primer lloc qui pot parar l’economia? En una societat capitalista és la classe treballadora la que ho fa funcionar tot i per tant la que té el poder potencial de parar-ho tot: el transport, l’energia, les comunicacions, res no es mou sense l’amable permís de la classe obrera. 

Grups d’activistes poden tallar una carretera, o bloquejar un mercat majorista. Però aquestes accions, sinó tenen un suport majoritari corren el perill de caure en l’avantguardisme estèril, en aïllar els sectors més avançats de la majoria i per tant obrir el camí a l’esclafament del moviment mitjançant la repressió. 

Una vaga general vol dir, no l’acció de grups més o menys grans d’activistes fent accions de sabotatge, sinó el moviment conscient de la classe treballadora exercint el poder que té en la societat. I per aconseguir això cal primer guanyar a sectors decisius de la classe a la idea d’una vaga general contra la repressió i per tots els drets. Això no és senzill. Els grans esdeveniments són els que sacsegen la consciència. La repressió de l’estat l’1 d’octubre contra un moviment democràtic de masses va ser el que va fer possible la vaga general del 3 d’octubre. La sentència del judici dels presos polítics pot provocar una reacció similar. Però cal preparar el terreny. 

Per guanyar a la classe treballadora a una vaga general, cal vincular la lluita contra la repressió de l’estat i la lluita pel dret democràtic d’autodeterminació amb la lluita pels drets socials, laborals, contra les retallades, etc. La consigna que ha avançat la CUP (autodeterminació, amnistia, drets fonamentals) és correcta i apunta en aquest sentit. Cal que no es quedi només en una bona proposta sinó que es porti als CDR i que es faci servir per bastir una campanya massiva d’explicació, d’agitació política arreu que prepari les mobilitzacions massives que seran necessàries per enfrontar l’estat espanyol. Només d’aquesta manera es pot preparar el terreny per una vaga general que el posi en escac. 

Aquesta campanya, a més, s’ha de portar a la resta de l’estat espanyol, per trencar amb l’aïllament i la criminalització que vol imposar el règim del 78. Com deia correctament la companya Núria Gibert, quan parlava de la necessitat de “rearmar el discurs no identitari sinó emancipatori i de derrocament del règim del 78”, cal fer “de l’esquerda catalana una esquerda més profunda”. 

En última instància, lluitem per l’absolució sense càrrecs en el judici del referèndum i dels detinguts del 23 de setembre, és part de la lluita més àmplia per l’exercici del dret democràtic d’autodeterminació que només es pot aconseguir mitjançant una ruptura revolucionaria amb el règim capitalista del 78.