“STALIN” de Trotski: una obra mestra del marxisme

El Corrent Marxista Internacional es congratula en presentar la versió més completa mai publicada en castellà de l’obra mestra inacabada de Lev Trotski, “Stalin”. La nostra versió és una traducció directa de l’edició de WellRed Books, l’editorial anglesa del Corrent Marxista Internacional, que en un treball de deu anys, ha arreplegat tot el material disponible en llengua anglesa als arxius de Trotsky  a la Universitat de Harvard i ho ha complimentat amb material addicional traduït del rus. Aquesta versió afegeix un 30% més que l’edició original publicada en 1946. Aquesta obra és una biografia del brutal dictador soviètic, que ocupà a Trotski gran part del seu últim any de vida, abans de ser assassinat per un agent estalinista. Per il·lustrar el lector sobre el seu contingut i significació, publiquem un extracte del epíleg del llibre escrit pel editor d’aquesta edició, Alan Woods.

Stalin és un estudi fascinant sobre la manera en que el caràcter peculiar d’un individu, la seva personalitat i psicologia, interactuaren amb grans esdeveniments històrics. Com pogué ser possible que Stalin, que començà la seva vida com un revolucionari i un bolxevic, terminà esdevenint un tirà i un monstre? Hi ha factors de la joventut de Stalin, minuciosament analitzats per Trotski, que suggereixen que tenia una certa tendència a la venjança i a l’enveja, i una vena cruel, fins i tot sàdica. No obstant això, considerant aquestes tendències aïlladament, no poden tenir una importància decisiva.

Perquè es donin aquest tipus de transformacions, són necessaris grans esdeveniments històrics i convulsions social. En el cas de Stalin, fou el retrocés del moviment que seguí la Revolució russa, així com l’esgotament de les masses després dels grans esforços de la guerra, la revolució i la guerra civil, i l’aïllament de la revolució en espantoses  condicions d’endarreriment i de pobresa, els factors que portaren al sorgiment d’una burocràcia privilegiada.

La burocràcia soviètica trobà el seu representant a Iósif Dzhugashvili, conegut per nosaltres com a Stalin. A primera vista, Stalin no tenia cap altra ideologia que aconseguir el poder i aferrar-se ne. Tenia una tendència a la sospita i la violència. Era el típic apparatxik, ignorant i estret de mires, justament com les persones els quals interessos que representava.

Aquesta paradoxa la explica Trotski. Una època revolucionària exigeix dirigents heroics, grans escriptors i oradors, pensadors audaços que siguin capaços d’expressar en paraules les aspiracions conscients o semi-conscients de les masses de canviar la societat, transformant-les en consignes. D’altra banda, un període contrarevolucionari implica reflux, retrocés i desmoralització. Aquests períodes no demanen gegants, sinó gent d’una estatura molt menor. És l’era dels oportunistes, els conformistes i els apòstates.

En aquestes circumstàncies, la mediocritat reina de manera sobirana, i Stalin en personificà aquesta mediocritat. Per suposat, aquesta definició no abasta totes les seves qualitats, perquè d’altra manera Stalin mai hauria estat capaç d’elevar-se sobre els caps de persones que, en tots els aspectes, eren superiors a ell. Stalin posseïa una voluntat de ferro, determinació, una set indomable i obstinada de poder i d’avenç personal, i una habilitat innata per manipular la gent explotant el seus aspectes més febles amb estratagemes i conspiracions.

Trotski explica la forma amb que tot açò s’aplicà en el cas de Stalin fent us d’un munt de material recollit amb cura i extret dels seus propis arxius i de molts altres fonts, incloses les memòries de bolxevics, estalinistes, menxevics i, sobre tot, dels revolucionaris georgians que coneixien íntimament a Stalin.

Aquest llibre és, probablement, únic en la literatura marxista, car tracta d’explicar alguns dels moments més decisius del segle XX, no sols en termes de les transformacions econòmiques i socials que marcaren l’època, sinó en la psicologia individual dels que apareixen com protagonistes d’un gran drama històric.

Els apologistes del capitalisme intenten consolar-se amb l’idea que el col·lapse de la URSS significà la desaparició del socialisme. En absolut! El que fracassà a Rússia no fou el socialisme, sinó un model fals, una caricatura del socialisme. El règim estalinista era l’antítesi del règim democràtic establert pels bolxevics en 1917. En el seu llibre Stalin, Trotski explica aquesta qüestió, i la seva anàlisi manté avui tota la seva rellevància i vitalitat.  

[El llibre es pot adquirir a la llibreria online de Lucha de Clases]