Absolució i reparació per a en Marcel Vivet i la resta de represaliades!

Aquesta setmana, Marcel Vivet, un jove badaloní militant independentista de La Forja, ha estat condemnat a 5 anys de presó per l’Audiència de Barcelona per la seva participació en una concentració contra Jusapol en forma de holi, el setembre de 2018. La sentència dictamina un delicte de desordres públics, així com un d’atemptat contra un agent de l’autoritat, pel qual es condemna el Marcel a 2 i 3 anys de presó respectivament, i alhora se l’imposa una inhabilitació de sufragi passiu i una multa de 2.100€, per “les lesions ocasionades a l’agent dels Mossos”.

Se l’acusa d’haver colpejat un agent amb el pal d’una bandera en un moment de forcejament enmig d’una càrrega policial. No obstant això, no existeixen imatges que acreditin aquests fets, sinó que el jutge considera suficient la declaració de l’agent suposadament agredit.

El procediment ha tingut un caràcter polític des del primer moment. Cinc mesos després dels fets i a les portes d’una vaga general, en Marcel va ser detingut a casa seva per decisió pròpia dels Mossos d’Esquadra, sense que fos el jutjat qui decidís si procedia la seva detenció. En Marcel va passar 24 hores a comissaria abans de ser passat a disposició judicial i, més tard, posat en llibertat.

Per si fos poc, ahir 17 de juny de 2021, Alerta Sòlidària exposava que en una causa paral·lela contra l’Adrià Catasús, un jove del Clot-Camp de l’Arpa que també va participar a la holi contra Jusapol, se l’acusa de les mateixes suposades lesions -al canell/avantbraç dret- , també amb un pal de bandera, contra el mateix agent 18784. Exactament tal com es descriu a l’acusació contra el Marcel. Dues lesions idèntiques, amb el mateix objecte, contra el mateix agent i en el mateix instant.
Queda clar, novament, que el cas del Marcel es tracta d’un muntatge policial i d’un judici polític, en el marc d’una causa general contra l’independentisme, i que té una clara voluntat de desmobilitzar a tothom qui lluita contra aquest règim.

El caràcter de classe de la Generalitat

Un fet rellevant en el cas del Marcel és que és la mateixa Generalitat de Catalunya, a través de la Conselleria d’Interior, qui es persona com a acusació particular. La Generalitat, ostentada en aquell moment pel passat govern de Junts i ERC, demanava 4 anys i 9 mesos de presó per a en Marcel. En fer-se pública la sentència, representants dels dos partits s’afanyaven a fer declaracions solidaritzant-se amb en Marcel. Fins i tot, va aprovar-se una declaració de suport al Marcel, al Parlament, amb els vots favorables d’ERC, Junts, CUP i comuns.
Aquest, però, no és ni molt menys el primer cop que la Generalitat es presenta com a acusació particular contra activistes independentistes. Com pot ser, doncs, que els mateixos partits que lideren el moviment independentista i fomenten la mobilització, siguin els qui reprimeixen i persegueixen als manifestants?

La raó a aquesta aparent contradicció rau en el caràcter de classe de la Generalitat. Aquest va exposar-se clarament a l’octubre de 2019, durant les protestes per la sentència dels presos polítics. A l’ocupació de l’aeroport del Prat, la van seguir jornades de lluita als carrers, talls de comunicacions i barricades. Com en aquest cas, aparentment de forma paradoxal, la Generalitat de Junts-ERC va enviar la BRIMO a reprimir brutalment i detenir de forma arbitrària a aquells qui protestaven en favor de la llibertat dels seus propis companys de partit.

Això és així perquè la Generalitat i els partits que la componen, en última instància, defensen els interessos de la classe capitalista. Precisament per aquest motiu, quan les masses van sortir a lluitar al carrer, desenvolupant consciència de la seva força i prenent el destí en les seves mans, fent trontollar la base de l’ordre burgès; els partits de la Generalitat, que temen més al poble organitzat que a la repressió de l’estat, van tancar files amb la seva classe, reprimint el moviment i desviant-lo cap a vies més segures sota el lema “Sit and talk”, que reclamava la taula de diàleg, i tancar així per dalt el que s’havia obert per baix.

De l’inacceptable cas del Marcel, com de les jornades d’octubre del 2019, n’hem d’extreure les lliçons pertinents: el moviment no pot avançar sota la direcció d’aquells que actuen com a fre, d’aquells qui per una banda ens diuen “apreteu” i per l’altra ens envien la BRIMO i es personen contra manifestants. Cal una direcció revolucionària a l’altura del moment històric que, armada amb un programa socialista, disputi la direcció del moviment independentista als partits petitburgesos.

Des del Corrent Marxista Internacional exigim l’absolució i reparació per a en Marcel i per tota la resta de represaliats i represaliades! També donem suport a les mobilitzacions arreu de Catalunya per aquesta causa.