Acabem amb el negoci de l’habitatge i el capitalisme

El pròxim 5 d’Abril, el moviment per l’habitatge ha convocat una manifestació unitària per tot l’Estat Espanyol, sota el lema “Acabem amb el negoci de l’habitatge” i amb l’objectiu principal d’exigir una baixada del 50% en els preus de lloguer. Des de la OCR, secundem aquesta convocatòria i fem una crida a participar activament en la preparació de la jornada de lluita i en les pròpies manifestacions.

La crisi de l’habitatge i el sistema capitalista

És ben sabut que la crisi del capitalisme espanyol, per molt que el govern central i els seus amics comentaristes intentin amagar la veritat dient que l’economia “va bé”, està afectant cada vegada més, i de forma més intensa, a una majoria de la població. El problema de l’habitatge forma part d’aquesta crisi, i respon a la mateixa dinàmica general: els més rics estan acumulant obscenes quantitats de riquesa a costa de la creixent explotació i sofriment de la classe obrera i la joventut.

Així i tot, el govern estatal s’ha mostrat incapaç de posar remei a aquesta situació. Això és perquè el problema de fons és que sota aquest sistema, l’habitatge és una mercaderia, un objecte amb un valor de canvi amb el qual generar beneficis mitjançant la seva compravenda; el que regeix és el mercat, la propietat privada i l’afany de lucre d’una minoria, en oposició a les necessitats de la majoria de la població. El govern de PSOE-Sumar no està disposat a atacar aquests interessos, al contrari, mitjançant la “pau social” cerca defensar al capitalisme espanyol evitant com sigui possible la lluita de classes. D’aquí se’n deriva que les mesures siguin totalment insuficients, d’aquí ve que mobilitzin diners públics per a intentar pal·liar els pitjors efectes de l’avarícia capitalista.

No obstant això, la dinàmica econòmica actual es caracteritza per la sobreproducció de mercaderies a escala mundial i la dràstica reducció del poder adquisitiu de la classe obrera i la joventut, la qual cosa ha provocat la concentració d’habitatges en poques mans i un augment significatiu d’habitatges en lloguer, sobretot en les grans ciutats. Una part de la gran burgesia, sense avingudes per a la inversió rendible en producció industrial, ha optat per comprar habitatges per a llogar-los o transformar-los en pisos turístics, empenyent d’aquesta manera els preus a l’alça mitjançant la concentració, especulació i distorsió del mercat. La classe obrera i la joventut, amb menor poder adquisitiu, ha estat forçada al lloguer. Aquestes tendències han interactuat de manera dialèctica, l’una empenyent a l’altra. Aquests factors s’han combinat a més amb la falta de construcció d’habitatges assequibles, l’augment de la població i l’explosió del turisme de masses.

Tot el que això significa és que, com correctament apunta el manifest per a la manifestació publicat pel Sindicat de Llogaters, “l’habitatge ha de deixar de ser un negoci per a convertir-se en un dret.” Mentre perduri la propietat privada i l’intercanvi de mercaderies, la crisi de l’habitatge no es resoldrà, al contrari, continuarà empitjorant.

La necessitat d’un programa revolucionari

El Sindicats Llogaters s’han erigit com el principal dirigent del moviment per l’habitatge. La seva influència es veu reflectida en el seu creixement com a organització i en la seva capacitat de mobilització, no menys amb la iniciativa d’aquesta convocatòria estatal per al pròxim 5 d’abril.

El fet d’haver convocat aquesta jornada de lluita per tot l’Estat és un pas endavant important, ja que serà una mostra de força del moviment, de la frustració acumulada, i de l’ardent desig de centenars de milers, sinó de milions, de canviar la situació mitjançant la lluita als carrers.

La campanya que estan dirigint agitant la vaga de lloguers és molt positiva, tant pel seu contingut polític com per la capacitat d’organitzar a una àmplia franja d’afectats i desenvolupar la seva consciència a través de la lluita. Les vagues que s’estan desenvolupant en aquest sentit, contra la Caixa i Nestar-Azora, són un exemple a seguir.

Pel que concerneix les principals demandes que plantegen, pensem que són igualment positives: la dràstica baixada del lloguer, contractes de lloguer indefinits, fi de la compra especulativa, fi als desnonaments sense alternativa residencial, etc.

Tot això és necessari. Tanmateix, pensem que cal anar més enllà. Com ja hem explicat, el problema és sistèmic, producte de les lleis que regeixen aquest sistema i de la lluita entre les classes que engendra. És més, el manifest del Sindicat per a la mani del 5A apunta correctament a l’enemic quan diu que el principal problema és “l’enriquiment d’una petita minoria rendista a costa d’asfixiar econòmicament a una gran part de la societat”.

Per això creiem que és necessari plantejar les coses clarament, i omplir de contingut revolucionari el programa per l’habitatge. Per exemple, secundem la demanda “Recuperació d’habitatges buits, turístiques i en lloguer de temporada.”, però pensem que s’ha de formular de manera molt més clara: expropiació sense indemnització dels habitatges buits, turístics i en lloguer de temporada en mans dels grans propietaris. Si no, la formulació actual podria interpretar-se per alguns interessats en línies de l’ocorregut amb la casa Orsola, que va ser finalment comprada al fons voltor per part de l’ajuntament de Barcelona amb diners públics, per un valor superior als 9 milions d’euros. No pot haver-hi lloc a dubtes, és necessari que els rics paguin la crisi i no la classe obrera a través de diners públics.

Pel que concerneix el punt sobre la prohibició de les organitzacions de desokupació, estem també a favor, però advertim que només podem confiar en les nostres pròpies forces, en cap cas en l’Estat burgès, el seu aparell judicial ni en la policia. D’una banda, exigir-li a l’Estat burgès que il·legalitzi aquestes organitzacions només s’aconseguirà mitjançant una forta pressió popular, i per l’altre, el dia després usaria els mateixos mecanismes, justificacions, excuses per a il·legalitzar organitzacions d’esquerra. És més, si només la pressió de la lluita de classes podria desarticular aquestes organitzacions reaccionàries, perquè no fer-ho confiant només en les nostres pròpies forces, directament contra aquestes organitzacions mitjançant l’organització, denúncies polítiques i lluita de masses?

La demanda fonamental pensem que hauria de ser la necessitat d’expropiar, sense indemnització, tots els habitatges en mans dels grans propietaris: bancs, fons d’inversió, immobiliàries, etc. Alguns ens diran que això és utòpic, que no es dona la correlació de forces per a exigir tal demanda. Obvien, no obstant això, que la crisi del capitalisme és cada vegada més aguda, que les seves contradiccions ens estan conduint a la barbàrie, i que una política “realista i pràctica” conduiran en última instància a la impotència i desmoralització de les masses. La tasca consisteix, precisament, a elevar la consciència de la nostra classe, a explicar que el problema de l’habitatge no es pot resoldre sota el capitalisme en crisi, i que només podem confiar en les nostres pròpies forces organitzades per a acabar amb aquest sistema.

Igualment, és indispensable disposar dels recursos necessaris per a construir els habitatges que es requereixen, de qualitat i assequibles. Per això és també imprescindible agitar l’expropiació sense indemnització de la gran banca i empreses de la construcció, que no sols han acumulat obscenes quantitats de beneficis amb el lucratiu negoci de l’habitatge, sinó que a més les construeixen al menor cost i sense consideracions ambientals, com ha estat dramàticament demostrat amb la Dana a València. Aquestes empreses haurien de passar sota control dels propis treballadors, per a gestionar-les en benefici de les necessitats de la població.

Així les coses, creiem que és igualment necessari fer una crida als sindicats, començant per CCOO i UGT, perquè participin en el moviment i mobilitzin les seves forces. Com ja hem dit, el problema de l’habitatge afecte principalment a la classe obrera, que és atacada pels altíssims preus i per la baixada dels salaris i l’empitjorament de les condicions d’ocupació i de vida. La burgesia està atacant a la classe obrera en tots els fronts, econòmic, polític, social. El rearmament militarista europeu, una qüestió de primer ordre, prepara una ofensiva brutal de retallades i atacs a les condicions de vida de la classe obrera, a les seves organitzacions i els seus drets democràtics. Per què els governs capitalistes no posen la mateixa obstinació a mobilitzar centenars de milers de milions d’euros per a construir els habitatges que es necessiten? Aquest és un clar exemple de la necessitat que les organitzacions de la classe obrera, començant per les majoritàries, lluitin conjuntament contra els atacs dels empresaris i els seus governs, reivindicant millores en les condicions de vida en tots els fronts: habitatge, ocupació, educació, sanitat, no al rearmament, etc. És un greu error pensar que per ser organitzacions sindicals només haurien de reivindicar demandes econòmiques, d’un tipus o un altre, o fins i tot pitjor, ser neutral en les qüestions polítiques. La lluita de classes ho penetra tot, i són les qüestions polítiques les que determinen la seva dinàmica.

La qüestió fonamental és explicar pacientment que tots aquests problemes que afecten les vides de milions de persones són el producte del sistema capitalista, de les seves insolubles contradiccions. Mentre perduri aquest sistema, i més en la nostra època, continuarà el sofriment indiscriminat de la majoria. Per a “acabar amb el negoci de l’habitatge”, cal acabar amb el capitalisme.

És per això que la tasca més urgent en l’actualitat és construir una organització revolucionària, capaç d’explicar la connexió entre les diferents crisis i problemes que afecten la vida de milions de treballadors i joves amb aquest sistema podrit, plantejar un programa de reivindicacions per a millorar les condicions de vida aquí i ara amb la necessitat de lluitar contra el sistema en el seu conjunt, i a través d’això, dirigir a la classe obrera en la lluita per enderrocar aquest sistema i transformar la societat en benefici de la majoria. La nostra època es caracteritzarà per les guerres i les revolucions; és imperatiu que el partit revolucionari sigui prou gran per a jugar un paper dirigent en els esdeveniments i explosions socials que es preparen. Si hi estàs d’acord, uneix-te a nosaltres, la revolució et necessita!