Campanya reaccionària contra la llei “Només sí és sí”

El 7 d’octubre va entrar en vigor la llei de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, l’anomenada Llei “només sí és sí”, la qual unifica en un sol delicte el que anteriorment estava dividit en abús sexual i agressió sexual. L’objectiu de la modificació és centrar cada cas en el consentiment i que la víctima no hagi de demostrar que ha existit violència perquè es reconegui l’agressió sexual.

El que diu la llei

Això és un avanç per a les dones. No obstant això, la polèmica ha sorgit després que es coneguessin casos de jutges que van decidir reduir les condemnes de casos d’agressions sexuals.

Tal com ocorre amb qualsevol reforma penal, l’article 2.2 del codi penal estableix que “tindran efecte retroactiu aquelles lleis penals que afavoreixin al reu, encara que en entrar en vigor hagués recaigut sentència ferma i el subjecte estigués complint condemna”. Per tant, entra dins de la normalitat que se sol·licitin revisions. La qüestió està en si la llei redueix les penes del delicte d’agressió sexual i si s’han de reduir finalment les penes.

En general les penes s’amplien respecte a la llei anterior. L’únic cas en el qual podem observar una disminució és en el límit inferior de les penes quan es produeix una agressió sexual sense que mediï algunes de les circumstàncies enunciades en l’article 180 de la nova llei, ja que la pena passa de 6-12 anys a 4-12. Per tant, és molt important saber en què consisteix aquestes circumstàncies que augmenten les penes a l’agressor per jutjar correctament la nova llei.

Les circumstàncies que s’estableixen en aquest article de la llei són: fets comesos per dues o més persones, exercir una violència d’extrema gravetat, que la víctima sigui familiar o parella de l’autor, que el responsable s’hagués prevalgut d’una situació de convivència o d’una relació de superioritat o parentiu, que es faci ús d’armes, la utilització de fàrmacs o drogues, entre altres. Si en un cas d’agressió sexual es donés una de les circumstàncies que s’acaben d’anunciar, la pena de presó serà de 7 a 15 anys i, si es donessin dues o més d’aquestes circumstàncies, la pena de presó serà de 12 a 15 anys. Això es tradueix en que les penes estan per sobre del límit inferior anterior, que s’establia en 6 anys.

Campanya de confusió

No són fútils aquestes circumstàncies: és molt difícil imaginar una agressió sexual, especialment una amb accés carnal, en la qual no es donin una o diverses d’aquestes circumstàncies. I són aquests detalls fonamentals els que conscientment s’estan obviant a l’hora de donar les notícies de rebaixes de penes, dificultant a la població que puguem analitzar i comprendre si una sentència s’ha efectuat tenint en compte aquestes circumstàncies, i per tant si s’ha fet una bona aplicació de la llei.

El primer cas que vam conèixer en el que es va produir la revisió de pena va ser el d’un home que va agredir sexualment a la seva fillastra, amb la qual convivia. Aquí, on si que coneixem alguns detalls, el jutge ha decidit reduir la pena a l’agressor, obviant que es donen dues de les circumstàncies que s’estableixen tant en l’article 180 (per a víctimes majors de 16 anys) com en l’article 181 (per a víctimes menors de 16 anys). Aquestes circumstàncies són l’existència d’una relació de parentiu o relació de superioritat i la situació de convivència entre l’agressor i la víctima, per la qual cosa podem dir que no és raonable aplicar la mínima pena possible, com diu el jutge, sinó aplicar les penes dels límits superiors, tal com marca la llei.

Una altra qüestió és el fet que si encara que per a alguns casos s’ha reduït el límit inferior de les penes, no té perquè reduir-se la pena imposada a un agressor sexual pel fet que aquesta pena que es va interposar en el seu moment queda inclosa en la forqueta de penes de la nova llei. De fet, la Fiscalia General ha decretat que no s’han de revisar “les condemnes fermes quan la pena imposada en la sentència sigui susceptible de ser imposada conformement al nou marc legal resultant de la reforma”, aplicant “el contingut de la disposició transitòria cinquena de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, successivament”.

Fins ara estem veient una diferència de criteri depenent de cada audiència provincial i sembla ser que continuarà sent així després que el Tribunal Suprem no hagi establert un criteri unificat i hagi instat a analitzar cas per cas. Tenim així audiències provincials com la de la Rioja on no s’han produït rebaixes de penes d’agressors sexuals malgrat haver-hi 54 resolucions, i audiències com la de Madrid, en la qual s’han rebaixat 20 condemnes.

On és el problema?

El problema no és que existeixi una reducció de penes; molts casos dels quals s’han revisat no han acabat finalment en rebaixa i en alguns casos la rebaixa és d’un o dos mesos. Tampoc, i encara menys, que aquesta llei sigui benèvola amb l’agressor, tot el contrari.

El problema és el biaix masclista dels jutges, que igual que passava amb l’antiga llei, realitzen interpretacions de la norma que perjudiquen la víctima. Això està sent hipòcritament utilitzat per la dreta i pels mitjans de comunicació per a llançar una campanya feroç contra Irene Montero i el Ministeri d’Igualtat, tractant de retrotreure els avanços aconseguits amb la llei ‘només sí és sí’. En aquest sentit, cal denunciar que en aquesta campanya no sols està participant la dreta i la ultradreta, també alguns sectors suposadament progressistes, pròxims al PSOE i pro Sumar, que s’està aprofitant d’aquest conflicte com una oportunitat per a afeblir a Podemos en el seu intent de tenir més protagonisme en la nova coalició.

Dit això, hem d’assenyalar que és idealista pensar, com ho fa Irene Montero i el seu equip en el Ministeri d’Igualtat, que per formar als jutges en la llei tindrem sentències més justes. Si alguna cosa uneix a la dreta política i a tota la colla de jutges corruptes i masclistes és la pudor a franquisme que encara desprèn l’Estat Espanyol.

La violència masclista i el capitalisme

Les agressions sexuals, i la resta de tipus de violència masclista, tenen una base material que no hem d’obviar. Les pitjors condicions de vida que tenim les dones són les que ens col·loquen socialment en una situació subalterna a l’home. El fet de tenir pitjors salaris i majors taxes de desocupació, que les dones siguem les que majoritàriament ens acollim a excedències o jornades reduïdes per a encarregar-nos de la cura de fills i dependents i de la resta de les tasques domèstiques, ens impedeixen desenvolupar els nostres projectes de vida en plena igualtat respecte a l’home. Igualment, són aquestes condicions les que fan que hi hagi homes que es creuen amb el dret de coartar la nostra llibertat i d’exercir qualsevol tipus de violència contra nosaltres.

És per això que per a combatre les agressions sexuals, no sols són imprescindibles mesures eficaces de prevenció i càstig davant de violència masclista, també és necessari garantir una ocupació de qualitat i habitatge a les dones, eliminar la nostra càrrega en les feines de casa i la criança mitjançant la seva socialització, amb la finalitat que siguem plenament lliures i independents dels homes. Així mateix, és necessari acabar amb la corrupció del sistema judicial mitjançant mesures democratitzadores, amb la creació de comitès que identifiquin i expulsin a masclistes i reaccionaris de les institucions.

Seria idealista pensar que la societat canviarà per un enduriment de penes o per la propagació d’idees i valors com el respecte i la igualtat. Hem d’organitzar-nos i lluitar per una transformació socialista de la realitat, que acabi amb qualsevol tipus d’opressió i que constitueixi la base sobre la qual construir una nova societat plenament lliure. És a dir, lluitar per acabar amb el capitalisme per instaurar el comunisme.