Comunisme i llibertat

La dreta encara les eleccions madrilenyes del 4 de maig amb una campanya bruta contra l’esquerra, sota la consigna demagògica i mentidera de “Comunisme o Llibertat”. I això ho proclamen desvergonyidament els que tenen les seves arrels en la dictadura franquista, que va basar la seva dominació en l’assassinat, empresonament, tortures i exili d’obrers i activistes d’esquerres, que durant 40 anys van lluitar per les llibertats democràtiques al nostre país.

Tot i que els programes del PSOE i Unides Podem disten moltíssim de ser radicals, i menys encara comunistes, la dreta espanyola, que sempre va ser una enemiga visceral de les llibertats democràtiques, se sent obligada a desencadenar una histèria reaccionària en aquesta campanya electoral per reagrupar la seva base social i assegurar els negocis dels seus.

No hi ha res més mentider i fal·laç que oposar la llibertat al comunisme, i associar-la en canvi al capitalisme. Quan a milions de treballadors -els únics que creen la riquesa i el benestar social- se’ls imposa guanyar el pa, tenir un sostre, vestir-se i accedir a l’oci i la cultura, només si poden vendre la seva força de treball a una altra persona a canvi d’un salari, qui imposa a qui les condicions? Qui exerceix lliurement la seva voluntat? Quan a canvi d’un salari ni tan sols pots accedir a un sostre, a l’oci, a la cultura, a tenir una família, i només a malviure, on és aquí la teva llibertat?

Per a exercir la llibertat de premsa es necessiten milions d’euros per pagar les màquines, els edificis, els periodistes i els equips Qui disposa d’aquests milions sinó els grans empresaris i banquers? Ni tan sols organitzacions representatives que agrupen milions de treballadors, com els sindicats i organitzacions d’esquerres, disposen d’aquests recursos. Qui exerceix la llibertat de manar a la policia a colpejar i maltractar els seus semblants? Els treballadors, o els representants del gran capital i del status quo?

Així que quan parlem de llibertat, hem d’afegir: Llibertat … per quina classe? No és potser tota aquesta llibertat “burgesa ‘” una mascarada que amaga l’autèntica dictadura de el gran capital?

Els burgesos entenen com llibertat imposar la seva explotació als treballadors i corrompre i comprar a dirigents d’esquerres, a funcionaris, jutges, periodistes, capellans, policies i ministres. La classe obrera entén com a llibertat el seu dret a manifestar-se, expressar-se i organitzar-se, per defensar-se i lluitar pels seus interessos de manera més eficient com a classe oprimida. La burgesia no necessita “la seva” llibertat garantida sota la forma de lleis, perquè l’exerceix directament a través de la seva dominació de classe. Només la classe treballadora, com a classe oprimida, està obligada a conquerir la llibertat als carrers i imposar legalment, precària i tremolosament, a través del legislador.

El comunisme aspira a abolir l’explotació de l’home per l’home, a que la riquesa social sigui propietat col·lectiva gestionada democràticament i que ningú hagi de demanar permís ni humiliar-se davant un altre per aconseguir el pa, el sostre, vestir-se i accedir a l’oci i a la cultura. El comunisme aspira, per tant, a el major grau de llibertat humana imaginable.

Aixecant les banderes de Lenin i Trotski, ens neguem a fer-nos càrrec de la caricatura burocràtica i totalitària que va representar l’estalinisme, construït sobre el cadàver del Partit bolxevic. Això va ser el producte d’una revolució que va quedar aïllada en un país pobre i endarrerit, com Rússia, assetjat pel capitalisme i arrasat per 6 anys de guerres imperialistes i de saqueig. Per apreciar com de poc tenia aquesta gent de comunistes només cal dir que, finalment, els hereus del sistema implantat per Stalin van acabar passant-amb armes al capitalisme, i persegueixen ara als comunistes amb el mateix zel i acarnissament que la dreta i els burgesos a Occident, com estem veient a Ucraïna, Polònia, Txèquia, Hongria, o a la mateixa Rússia.

Però hi ha més. Stalin només va poder imposar la seva dictadura lliurant una sagnant guerra civil unilateral que va culminar en l’assassinat de desenes de milers de comunistes, incloent la quasi totalitat del Comitè Central del Partit bolxevic que va organitzar la Revolució Russa d’Octubre de 1917 i va edificar l’URSS.

I ara, permeti-se’ns una pregunta molt simple: contra quins sectors de la burgesia i del capital van lluitar Mussolini, Hitler i Franco per imposar les seves dictadures capitalistes? A quants burgesos van assassinar? Els empresaris, banquers i terratinents van mantenir les seves propietats, i van seguir lucrant-se amb l’explotació dels treballadors.

La realitat va ser la següent: mentre que Stalin es va imposar aplicant el terror sobre la classe obrera, els petits camperols i els quadres més rellevants del Partit bolxevic, Mussolini, Hitler i Franco van aconseguir el poder AMB L’AJUDA dels empresaris, banquers i terratinents per tal d’aixafar les llibertats democràtiques i el moviment obrer organitzat. El feixisme va ser un fill legítim del capitalisme, mentre que l’estalinisme va ser un avortament totalitari, una degeneració burocràtica dirigida contra l’autèntic comunisme.

A l’Estat espanyol, les llibertats democràtiques van ser arrencades per la classe obrera a través d’una lluita heroica contra la dictadura totalitària del franquisme, que estava dirigida pels pares, oncles i avis de l’actual dreta que representen PP, Ciutadans i Vox.

Només la classe treballadora i l’esquerra poden reclamar el patrimoni de la llibertat i la democràcia, no només en paraules, sinó també a través dels fets i de l’esdevenir de la Història.

El capitalisme és Covid-19 i les seves conseqüències dramàtiques que estem patint; és canvi climàtic i desastres mediambientals; és opressió, saqueig de països pobres, guerres, misèria, i onades de refugiats; és decadència moral i cultural, i barbàrie.

Sí, sens dubte: el comunisme genuí, que no és més que una altra manera de cridar al socialisme, és llibertat; és l’única esperança que té la humanitat davant seu per sobreviure i evitar el col·lapse de la nostra civilització i de la nostra espècie. Per aquest motiu el nostre crit de guerra és, i serà, Comunisme i Llibertat!