Contra el tancament de Nissan Zona Franca: nacionalització sota control obrer i sense indemnització per salvar el futur de les famílies treballadores!

Des del dia 4 de Maig els treballadors de Nissan a Montcada i Reixac, als que ara s’hi han afegit els de Sant Andreu de la Barca, estan en vaga indefinida contra la falta de claredat sobre el futur de la planta. El comitè de vaga va explicar que la empresa volia aprofitar el confinament per l’emergència sanitària de la COVID19 per tancar la planta sense que els treballadors es poguessin mobilitzar. 

Encara que la direcció d’empresa vulgui cínicament prendre temps dient que “no volen comentar cap rumor”, segons el diari japonès “Nikkei” el grup Nissan-Renault vol tancar la planta de Zona Franca, i per extensió, les de Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca que en depenen, i traslladar la producció a diferents centres de Renault a França. El mateix diari declara que Nissan vol retallar 2.600 milions de gastos anuals i eliminar la marca Datsun destinada al mercat rus i asiàtic. Altres informacions recollides pel Financial Times apunten a un trasllat de la producció de Zona Franca a la planta de Sunderland a Gran Bretanya. 

El sector de l’automòbil s’enfronta des de fa anys a una aguda crisi de sobreproducció. El 28 de maig, la multinacional japonesa ha de presentar un pla mundial de restructuració que implica reduir la producció de vehicles en un 20% i tancar entre 6 i 10 plantes a tot el món d’aquí al 2023. Les filtracions publicades a Nikkei són segurament part d’un pla de l’empresa per enfrontar els treballadors d’un país amb els dels altres i per intentar aconseguir més ajudes dels estats implicats. Aquestes tàctiques s’han de rebutjar amb fermesa. Tota l’experiència demostra que els sacrificis dels treballadors d’una planta (amb l’argument de mantenir els llocs de treball) i les ajudes públiques, no garanteixen el futur. Al contrari, serien l’inici d’una espiral descendent. 

Per això cal que l’estratègia de lluita dels treballadors de Nissan a Catalunya es coordini amb els treballadors de Renault de la resta de l’estat (que ja han expressat la seva solidaritat) i amb els treballadors de Nissan i Renault a tot Europa i arreu el món. Com a part de la lluita, els treballadors han de garantir que no surt ni un sol vehicle de la planta de Zona Franca i sobretot que l’empresa no fa cap maniobra per retirar ni maquinaria ni coneixement de cap de les plantes. 

El tancament de la planta de Barcelona afecta directament 3.500 famílies, 25.000 si es sumen els treballadors que produeixen parts únicament per a l’empresa japonesa. Això seria una tragèdia per milers de famílies obreres que perdran la seva font d’ingressos vitals durant la crisi més profunda que el capitalisme hagi conegut, quan buscar una alternativa laboral serà gairebé impossible. 

Tota l’esquerra i el moviment obrer ens hem d’oposar de manera ferma al tancament de la planta. És necessari pressionar el govern central i el de la Generalitat perquè s’hi oposin també. Com ha declarat el diputat de la CUP Vidal Aragonés, la única solució contra els càlculs cínics de la direcció capitalista i per salvar el futur dels treballadora és la “nacionalització i producció amb criteris ecològics”. 

Des del Corrent Marxista Internacional pensem que aquesta nacionalització hauria de ser sense cap indemnització per a Nissan, una empresa que per anys ha gaudit de milions en ajudes públiques, i sobretot gestionada sota el control dels mateixos treballadors afectats.

Els mateixos treballadors de la planta de Zona Franca son els que tiren endavant la producció, els que coneixen els potencials productius d’aquesta planta. Ells mateixos, en el seu consell de fàbrica, podrien decidir com convertir la producció cap a fins socials, com podria ser la producció de material necessari per enfrontar-se a la present crisi sanitària. Els treballadors de General Motors i Ford als EUA, per exemple, varen pressionar l’empresa per construir ventiladors mecànics, normalment coneguts com “respiradors”. A la SEAT de Zona Franca també s’hi fabriquen ventiladors mecànics. Si el mercat capitalista de vehicles està saturat, es podria reconvertir la producció cap a vehicles de transport públic massiu. 

Amb l’agudització de la crisi econòmica i la lluita entre els capitalistes per qui s’acapara trossos de mercat, és d’esperar-se que més plantes i empreses es trobaran en la mateixa situació. La lluita dels treballadors de Nissan es una lluita per el futur de tota la classe obrera. La valentia dels treballadors de Nissan mostra a tota la nostra classe el camí a seguir! Visca la lluita de la classe obrera!

• Nacionalització sota control obrer sense indemnització 
• Reconversió productiva segons la voluntat democràtica dels treballadors i les necessitats socials de la comunitat