Contra l’abús de poder, l’organització és el camí. Ins Milà i Fontanals en lluita

Al llarg d’aquest curs, amb una directora imposada des del Departament d’ensenyament, els treballadors del Ins Milà estem patim situacions de tensió injustificades que han provocat diverses baixes laborals: insults, decisions arbitràries, desconsideracions, frases masclistes, etc. El concurs per la tria de la nova directora ha acabat sense sorpreses per ningú: la candidata de l’administració, amb les regles de l’administració, ha resultat guanyadora.

I sense sorpresa per ningú 8 professores no han sigut renovades, que sumades a les persones que marxen pel malestar amb la nova direcció, suposa el 40% de renovació de la plantilla docent.

No es dona cap argument per no renovar-les més que un “s’ha seguit el procediment establert”  o “per la governabilitat del centre”. És a dir, 8 professores estimades per la comunitat educativa, responsables dels projectes més exitosos de l’institut, que han demostrat un criteri propi, són porgades. És un atemptat contra els seus drets laborals, però també contra l’alumat d’un centre del Raval de Barcelona, on l’estabilitat del professorat hauria de ser una prioritat per protegir tots els projectes en benefici dels més febles.

És un atemptat contra la democràcia, donat que l’única raó és que les professores han recolzat públicament altres criteris, sense deixar de treballar ni un minut pel centre.

Això és possible pel decret de plantilles que permet  la discrecionalitat, ja que si la decisió de continuar en un centre només depèn de l’opinió del director o directora,  es cau  en raons no estrictament relacionades amb el lloc de treball a l’hora de reclamar o no a la persona. Aquest és el sistema que predomina a l’empresa privada, on de forma gerencial el director o directora escull l’equip de mestres d’un centre i no es permet la democràcia interna.

No oblidem que l’origen tant del decret de plantilles, com el de direcció és la filosofia liberal que defensa que l’empresa privada funciona millor.  Els comunistes  de l’OCR ens oposem frontalment. Creiem en  el control obrer, on tots els treballadors estan implicats en la gestió del seu centre de treball  a més de les famílies dels alumnes. Creiem que la democràcia és indispensable pel funcionament d’un centre.

Les treballadores del Milà marquen el camí

Després d’esgotar totes les vies de diàleg, l’organització i la lluita  ha estat la resposta.  Els docents, no ens hem resignat i hem constituït una Assemblea Docent. Hem sol·licitat el suport dels sindicats, de manera especial USTEC i CGT; Les famílies dels alumnes a través de l’AFA ens ha recolzat així com el teixit associatiu del Raval.

Amb tot això hem convocat una concentració que ha derivat en una manifestació pel Raval. La sensació és ja de victòria: si volien fer callar les veus discrepants, ara retronen pels carrers del Raval, i per totes les xarxes de docents de Catalunya.

No hem acabat, continuarem ara coordinant-mos amb altres centres propers amb la mateixa situació fins a esgotar els terminis i continuarem amb la lluita el curs vinent.

• No al decret de plantilles, lloc de treball estable!
• Llibertat d’expressió!
• No al decret de direcció, elecció democràtica i revocable del director per part de docents, families i estudiants!