Depuració de l’aparell de l’Estat de reaccionaris i franquistes! Elecció i revocabilitat de jutges, policies i guàrdies civils directament pel poble!

L’extraordinària crisi sanitària i econòmica està mostrant cada vegada més el caràcter real de les coses. Així, l’escàndol sorgit per la “investigació” judicial sobre la responsabilitat de la manifestació del 8 de març a Madrid en la propagació de l’epidèmia de Covid-19, està mostrant el caràcter profundament reaccionari de l’aparell de l’Estat, infestat fins al moll de franquistes i reaccionaris en general.

Els rangs alts i mitjans de la Justícia, la policia, guàrdia civil i l’exèrcit tenen com a missió principal defensar els seus privilegis com a paràsits vividors de l’Estat, defensar el capitalisme espanyol i, per sobre de tot, defensar la base del seu poder i de la classe capitalista a la qual representen: la propietat privada dels mitjans de producció.

Atacs contra el 8M

La dreta i bona part de l’aparell de l’Estat va embogir amb la formació de Govern PSOE-UP, mostra de la seva profunda aversió a la democràcia, per molt limitada que aquesta sigui. Això és tan sols la confirmació de la seva herència franquista, que està ben enquistada en les seves tradicions, moral i formes d’actuar, i la farsa de la Transició, que es va vendre per part dels mateixos PSOE i PCE com un èxit democràtic quan en realitat va ser una traïció a les aspiracions republicanes i socialistes de milions de treballadors i joves.

Els atacs de la dreta s’han anat intensificant a mesura que també ho ha anat fent la crisi sanitària i econòmica. Un dels seus principals fronts ha estat la celebració del dia de la dona treballadora el passat 8 de març, que ha estat presa com un ariet en el seu atac al govern, amb la participació de l’aparell judicial i de la guàrdia civil. Aquest atac contra la lluita de la dona per la seva emancipació no és casual, sinó que expressa directament el caràcter profundament endarrerit i reaccionari d’una bona part de la classe dominant espanyola i els seus lacais.

Sense entrar en detalls, està clar que la celebració del 8M es va dur a terme abans que se sabés l’impacte real que anava a tenir la COVID-19. És més, l’atac de la dreta confirma la seva hipocresia, ja que no diuen res sobre que durant 8M i en els dies previs es va mantenir l’activitat econòmica habitual, ajuntant a milions en els seus centres de treball, amb la utilització massiva del transport públic, amb estadis de futbol plens, centres comercials, botigues, museus, cinemes, etc. incloent la celebració del Congrés de Vox amb diversos milers de participants, i amb Ortega Smith participant-hi sabent que podria estar infectat. D’altra banda, mostra el mètode sense escrúpols de la dreta i de l’aparell de l’Estat, utilitzant la situació actual de crisi sanitària com un pal per colpejar a tot el que faci olor de progressista, com el mateix 8M. I en qualsevol cas, tots els experts coincideixen que l’impacte de la manifestació del 8M a Madrid en l’extensió de l’epidèmia va ser marginal.

Dit tot això, és necessari ser clars. Els nostres drets democràtics, específicament en aquest cas el de manifestació, han de ser defensats a qualsevol preu, hi hagi o no Estat d’Alarma, sigui legal o il·legal, perquè són les eines de la classe obrera i de la joventut per fer front als atacs de la burgesia i el seu aparell repressor.

Una altra “exemplar investigació” dels cossos repressius

Tot aquest cas és un escàndol de principi a fi, començant per la instrucció de la jutgessa Carmen Rodríguez-Medel, vinculada al PP i a l’anterior ministre de justícia de Rajoy, Rafael Catalá. Rodríguez-Medel va ser qui va sobreseure els casos de Cifuentes i Casado pels seus falsos “màsters” a la Universitat Rei Joan Carles. Clarament, l’acceptació de la instrucció d’aquest cas és una maniobra política de la dreta i aquesta jutge serveix conscientment a aquests interessos reaccionaris.

La “investigació” de la guàrdia civil sobre la suposada prevaricació del delegat del govern a Madrid per permetre la manifestació del 8M, sabent que suposadament anava a estendre l’epidèmia, és tot un escàndol, pel seu contingut polític com hem dit més amunt, per el mètode i per la seva “qualitat”. Fins i tot amb la llarga experiència amb què compten aquests agents del capitalisme espanyol, només són capaços d’elaborar un veritable nyap. Quan s’està al servei de la mentida, la violència i l’opressió, com es el cas de la guàrdia civil des de la seva creació, això necessàriament s’ha de reflectir en la capacitat intel·lectual dels seus operadors. La seva profunda descomposició s’expressa a través de la seva mediocritat, incompetència i mà dura, mentre que també expressa el seu menyspreu cap al poble, tractant-lo d’imbècil.

Com indiquen les revelacions de eldiario.es, la “investigació” de la guàrdia civil es basa en rumors ja desmentits, notícies tergiversades, dates incorrectes i fins a testimonis manipulats. Una de les fonts que s’utilitzen per elaborar l’escrit és el diari de les clavegueres, OK Diario, dirigit pel destacat gos de presa del capitalisme espanyol, Eduardo Inda. Qualsevol que hagi mirat OK Diario sap que no és res més que una eina per atacar a l’esquerra de la manera més bruta. Que la guàrdia civil el faci servir com a punt de referència expressa, una altra vegada, el seu caràcter endarrerit i reaccionari, mentre que alhora revela alguna cosa més important: com funciona realment la defensa dels interessos dels rics.

La llibertat d’expressió, sota una societat dividida entre un grapat d’explotadors i una majoria d’explotats, és una il·lusió. Els que dominen la premsa, ràdio, TV, etc. són els grans rics, que empren els seus recursos per perpetrar la seva dominació de classe. I com estem veient, això té conseqüències pràctiques, ja que la guàrdia civil té tot el dret de recolzar-se en informació exposada per un mitjà “legal”, “formalitzat” i amb acreditació de premsa. D’aquesta manera es crea un tàndem efectiu: uns s’inventen notícies, torcen la veritat, difonen rumors, mentre els altres les utilitzen com a fonts d’investigació, persecució i repressió.

La justícia funciona de manera semblant. Tota “independència” d’aquesta institució és un engany. De manera general, lleis es creen o rebutgen, s’apliquen sentències d’una forma o una altra, s’investiga, etc. en funció dels interessos dels grans empresaris i banquers i la defensa dels seus privilegis. La sentència del Tribunal Suprem fallant a favor de la banca en el cas sobre les hipoteques és un exemple recent. La llei i la seva aplicació no cauen de cel, sinó que són producte de les condicions materials del moment. En aquest sentit, cal preguntar, per què no s’està investigant a Vox per celebrar el seu congrés el mateix dia 8 de març, o la presidenta de la Comunitat de Madrid per no haver limitat l’ús del transport públics i que mouen diàriament prop de 2 milions de passatgers sense gairebé distància entre ells?

Tots els experts confirmen que si alguna incidència va contribuir destacadament a l’extensió de l’epidèmia va ser justament el transport públic, i nosaltres afegim: la cobdícia dels empresaris per mantenir l’activitat productiva a les àrees industrials i comercials no essencials de Madrid i Barcelona, ​​fins i tot després de declarat l’Estat d’Alarma.

No obstant, res d’això ens hauria de sorprendre. La classe dominant espanyola i els seus lacais han basat el seu domini no en el progrés i la democràcia, sinó en la reacció i la repressió. Com ja vam dir durant el judici al procés, o en la detenció dels activistes dels CDRs, on la mentida, l’exageració i la tergiversació van ser els mètodes de l’acusació, no es tracta d’una poma podrida aquí o allà, sinó que es tracta de la putrefacció de tot l’aparell de l’estat en el seu conjunt, i vam avisar que aquests atacs i mètodes en la lluita contra l’independentisme català serien utilitzats tard o d’hora contra l’esquerra a tot l’estat, com ja havien estat utilitzats contra l’esquerra independentista basca bastants anys enrere. Ara, tots aquells que van mirar a una altra banda o que fins i tot van defensar l’actuació de la justícia burgesa en la causa contra l’independentisme, estan aprenent sobre la base de l’experiència d’aquest Govern de PSOE-UP.

El cessament de Pérez de los Cobos

El cessament del director de la guàrdia civil de Madrid, Pérez de los Cobos, està totalment justificat. No només perquè era un reaccionari amb un fosc passat, sinó perquè resulta improbable que no estigués en al corrent d’aquesta trama.

Això no és estrany. Ja vam avisar en el seu moment que l’aparell de l’Estat neofranquista passaria a l’acció contra el govern quan veiés l’ocasió propícia, i ara se sent encoratjat perquè la base social de la dreta està mobilitzada. Pérez de los Cobos va tenir vincles familiars amb l’organització feixista Fuerza Nueva en la Transició, es va oferir com a voluntari als colpistes del 23F, i va ser qui va dirigir l’aparell de repressió contra la “tardor catalana” del 2017. El seu germà, jutge, va ser president del Tribunal Constitucional amb el PP, en el que és un clàssic del caràcter de l’aparell de l’Estat i dels vincles familiars que hi al seu si. Algunes informacions han filtrat que Pérez de los Cobos va deixar fer als fatxes perquè rondessin sense traves per la casa d’Iglesias i Irene Montero per assetjar-los en els dies passats.

Al cessament de Pérez de los Cobos ha de seguir-li l’obertura d’un expedient d’expulsió de la guàrdia civil i l’enjudiciament de tots els integrants de la “brigada judicial” que van elaborar i subministrar a la jutgessa Rodríguez-Medel les falses i manipulades “proves” inculpatòries contra el delegat del govern, José Manuel Franco, i el doctor Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat.

En aquesta línia d’actuació, acabem de veure també la decisió escandalosa del jutge de l’Audiència Nacional, Manuel García-Castelló, de desimputar al mafiós excomissari Villarejo i a OkDiario d’Inda pel cas del pendrive robat a la col·laboradora d’Iglesias, Dina Bousselham. Hem vist també la confraternització i simpatia de milers de policies nacionals i locals i de guàrdies civils amb les protestes de Vox i la dreta. Referent a això, recomanem llegir un informe d’Última Hora (¿Obedece la Policía a Marlaska?) sobre la composició actual de la policia nacional, que està plena de feixistes i ultradretans des de la base fins a la cúpula, on es recullen testimonis dels escassos policies de a peu que es declaren d’esquerra, i on un d’ells declara obertament: “a Espanya tenim una policia militaritzada que està al servei del poder i no del poble”.

Tot aquest conjunt de togats i uniformats, que parasita l’aparell de l’Estat amb enormes ingressos i privilegis amb diners públics, són enemics declarats de la classe treballadora i de tot el que existeix de viu i progressista en la societat .

És per això que ens oposem completament a la “pagueta” aprovada de forma exprés pel govern per aplacar el descontentament dels franquistes i reaccionaris a la base de la policia i la guàrdia civil pel cessament de Pérez dels Cobos, premiant amb un augment salarial del 20% que se suma als 400 € que els van pujar l’any passat. Això suposa sous mensuals d’entre 2.100€ i 3.000€, un greuge per als altres treballadors del sector públic i privats, que són més útils i necessaris per a la societat que tota aquesta banda reaccionària.

És clar, com ha demostrat novament aquest cas, que l’aparell de l’Estat escapa a qualsevol control del poble, a qui hauria de servir, incloent aquells que depenen directament de govern, com la policia, la guàrdia civil i l’exèrcit. Els escassos membres progressistes d’aquestes forces són marginats, represaliats o expulsats sense que el govern s’atreveixi a qüestionar res. És per tot això que no podem dipositar cap confiança en aquests estaments que representen el “cos d’homes armats en defensa de la propietat”, com els va definir Federico Engels.

La casta rància que domina l’economia i la política, amb la seva secular por i odi a les masses treballadores, sempre han tingut en l’exèrcit i la guàrdia civil la seva última línia de defensa. Per això no és casual que sortissin aquests dies a cridar la seva histèria en els mitjans de comunicació i al parlament. Així, el portaveu del PP al Congrés, García Egea, va fer apologia pública a favor de la insubordinació de la guàrdia civil davant el govern. O la “marquesita” Álvarez de Toledo, aquesta repel·lent i digna representant de la seva casta, que va insultar Pablo Iglesias qualificant de “terrorista” al seu pare, que va ser un lluitador antifranquista pagant presó per això.

Com depurar l’aparell de l’Estat

Per tot l’anterior, exigim la depuració de feixistes i reaccionaris de tot l’aparell de l’Estat, a través de comitès formats per representants dels sindicats obrers, moviments socials i dels propis treballadors civils en aquests organismes, així com la supervisió de l’ideari de les acadèmies de policia, guàrdia civil i exèrcit. Exigim l’elecció dels jutges per sufragi popular, a cada zona geogràfica, i dels integrants del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, i la dissolució de l’Audiència Nacional, hereva directa del franquista Tribunal d’Ordre Públic.

Que cap funcionari públic, de la responsabilitat que sigui, sigui jutge, policia, guàrdia civil o oficial de l’exèrcit, cobri un salari superior a la mitjana d’un obrer qualificat. La població ha de tenir el dret de triar-los i revocar-los en qualsevol moment dels seus llocs i oficis. A això hem d’afegir la derogació integral de la llei mordassa i de la Llei Antiterrorista, i una reforma progressista del Codi Penal que elimini l’articulat reaccionari introduït en les últimes dècades.

Que això pot ser dut a terme, íntegrament o parcialment, depèn de la voluntat política de l’actual govern i de les organitzacions obreres i d’esquerra que hi donen suport, que haurien de mobilitzar activament a les masses de la classe treballadora. Ja, espontàniament, milers de joves i treballadors estan desafiant les provocacions de la dreta. Sempre que les condicions sanitàries ho permetin, prenent les precaucions necessàries, es podria mobilitzar milions als carrers per ensenyar-li els dents a aquesta caterva reaccionària i dur endavant aquesta reforma progressista integral de l’aparell de l’Estat, recolzant-se en la sòlida majoria absoluta parlamentària de l’esquerra, tant al Congrés com al Senat. Dirigents obrers i socials de prestigi, com Diego Cañamero, impulsor en el seu moment de les Marxes de la Dignitat, han cridat ja a posar un moviment de masses al carrer sobre això. Del que es tracta és de passar de les paraules als fets.

Tanmateix, s’ha d’afegir que l’única manera de acabar completament amb aquest aparell de l’Estat, vinculat per mil i un fils amb l’oligarquia econòmica, és amb la transformació socialista de la societat, organitzant un nou tipus d’Estat completament democràtic format per la classe treballadora mateixa i sota el seu control.