El caràcter parasitari de la sanitat privada queda en evidència durant la pandèmia

Des de l’inici de la pandèmia han sorgit moltes veus que exigien la necessitat d’intervenir els recursos de la sanitat privada per posar-los sota la direcció pública del Departament de Salut. I es que era necessari nacionalitzar a aquests paràsits i posar tots els recursos de la sanitat privada al servei de la pública.

Mentre als hospitals públics les hospitalitzacions anaven augmentant, els serveis es saturaven, mancava material…  les mútues i hospitals privats derivaven malats afectats pel COVID 19 als serveis sanitaris públics i podien desenvolupar la seva feina tranquil·lament sota la protecció dels protocols establerts pel departament de Salut davant la seva mala gestió i demora per actuar.[JA1] 

Es per això que el 13 de Març, el govern es va veure obligat a prendre el control de la sanitat privada. Això suposava per tots els serveis sanitaris privats la desprogramació de totes les activitats no urgents, seguiments oncològics, embarassos ..(com ho havia fet la sanitat publica). No expliquen que s’han seguit fent activitats no essencials per combatre el COVID 19, això es degut a que el 72 % o mes dels ingressos provenen de pòlisses de Salut.[JA2] [JA3] 

El grup Quironsalud (propietat Fresenius helios), companyia que lidera el sector a espanya i que va obtenir 413 milions de beneficis el 2018, ara sol·licita al govern, a través de ASPE (aliança per la sanitat privada d’espanya), i amb les altres grans empreses que lideren el sector com Vithas salud S.L (propiedad de Jose Gallardo que també és propietari d’Almirall i Caixabank) i Ribera Salud SA ( Ramon Mas Sumalla i Centene Corporation ), recolzament per la viabilitat econòmica de les seves empreses, mentre que a la vegada milers de centres i empreses privades sanitàries feien ERTES, obligaven al personal a fer vacances, i tot basat en una majoria de contractes temporals i precaris.

Aquest recolzament consisteix en compensació per la caiguda del 85% dels seus ingressos, exempció del pagament d’impostos, facilitats per obtenir finançament i liquiditat, crèdits tous, avals, 75% de la seva facturació privada del sector hospitalari d’aquests 2 mesos atribuint el seu paper, esforç i disposició a la col·laboració per combatre la pandèmia. Xantatges i negocis! [JA4] Que amables que son els empresaris davant una crisi sanitària!

És més, davant la crisi, els governs autonòmics han utilitzat de diferent manera la sanitat privada pels dubtes sobre la gestió i els acords establerts entre la patronal i les administracions privada. L’estat d’alarma permet posar la sanitat Privada al servei de la pública, però no gratuïtament sinó segons la legislació habitual d’indemnitzacions. A Catalunya les negociacions del 10 d’abril entre la patronal i l’administració va portar a un decret llei que ha significat una factura per avançat extraordinària per l’atenció prestada per les privades davant la pandèmia: els hospitals que hagin ates a pacients amb coronavirus rebran un pagament excepcional de 4% de l’import mensual ingressat i podran facturar l’activitat extraordinària per atenció prestada a pacients amb COVID 19: de 43.300€  per  altes de UCI, 5000€ pacient / x pacients que hagin estat ingressats mes de 72hores, 2500€ si es ingrés de menys de 72h, 93€ per test, etc.

Tanmateix, el paper que ha jugat la sanitat privada durant aquesta crisi no està clar, per la manca de transparència en totes les suposades activitats que han realitzat, com ara les dades sobre el personal infectat, malalts derivats, etc. I que se suma als ERTOs executats, personal obligat a fer vacances, hores extres obligatòries, etc.

Beneficis, sempre més beneficis

El 1986 la salut pública a Espanya va néixer amb cobertura universal. A Catalunya, un dels territoris mes precoços en mercantilitzar la sanitat el 1990 aprova la llei d’ordenació sanitària q introdueix la iniciativa privada a la sanitat pública.

A aquesta obertura d’un nou mercat pels empresaris a Catalunya, li segueix el 1991 el primer intent de privatització i mercantilització de la salut arreu de l’estat, però no seria fins el 1997 que Aznar aprova una llei d’estat que permet al sector privat començar a fer negocis amb la salut. A Valencia, Zaplana converteix el País Valencià en un laboratori per la privatització i gestió sanitària. A Madrid, Aguirre li segueix els passos. Executius del PP comencen a externalitzar serveis com les ressonàncies magnètiques, llistes d’espera, transports, hemodiàlisis, etc, estratègies per obrir nous mercats dels empresaris dins la sanitat pública.

Tota aquesta lluita dels agents directes de la burgesia per obrir nous mercats es cobria amb la propaganda que la sanitat publica és ineficaç e ineficient. Contractar la sanitat privada no es la solució. S’ha d’intervenir per evitar la degradació que des de fa anys pateix el sistema públic. Augmentar el pressupost en la sanitat publica per poder contractar a mes personal, que ara esta exprimit al màxim, per reduir les llistes d’espera i dotar els nostres hospitals de mes recursos, llits i material. Pagar a l’empresa privada perquè realitzi aquestes funcions es mas car  i  fomenta provoca també la precarització del treball per a les plantilles de les empreses del sector privat com apunten els sindicats . I això es així perquè ells nomes busquen beneficis! 

El model batejat com a col·laboració publico-privada és un model de parasitisme de la sanitat pública i dels seus recursos per part de la sanitat privada.

Per un sanitat pública 100% i universal

La Covid-19 ens ha demostrat que la sanitat pública, tot i les retallades que ha patit durant tants anys i la privatització de serveis, no només funciona sinó que és l’única via per protegir la població. Només mirant als Estats Units, el país econòmicament més potent del món, podem veure el paper que realment juga la sanitat privada: en poques paraules, un paper barbàric.

Tanmateix, el que també ens ha mostrat aquesta pandèmia és la necessitat d’una sanitat pública 100% i universal, dotada amb tots els recursos necessaris, tan en material com infraestructures i personal, i on tots els treballadors tenen unes condicions i sous dignes. La salut no pot ser un negoci! S’ha de nacionalitzar sense indemnització i sota control dels mateixos treballadors tot el sector de la sanitat privada per posar tots els seus recursos al servei de les necessitats col·lectives.

Aquesta pandèmia i la seva gestió per parts dels governs a nivell mundial, i la crisi econòmica tan extrema que l’ha seguit, son una mostra clara que el sistema capitalista està caduc. La propietat privada dels mitjans de producció i el mercat han mostrat tots els seus límits. L’eslògan dels empresaris que no han pronunciat en paraules però si que han exigit en els fets és “socialisme pels rics, misèria pels pobres”. Hem d’aprendre de les lliçons d’aquests últims mesos i lluitar per transformar la societat per fer-la més justa. Si vols lluitar per aquestes idees, uneix-te a L’Octubre!