L’escàndol Corinna-Juan Carlos: una expressió de la putrefacció del règim del 78

La setmana passada es van filtrar a la premsa enregistraments explosius de Corinna Sayn-Wittgenstein, una empresària alemanya ex-amant de l’antic rei Juan Carlos. En elles, detalla com Juan Carlos la va utilitzar com testaferro per ocultar patrimoni a l’estranger i per crear una estructura de blanqueig. També va desvetllar que Juan Carlos va cobrar diverses desenes de milions d’euros de comissió per fer d’enllaç per al contracte de l’AVE de Medina a la Meca, a Aràbia Saudita, amb l’empresa OHL de l’exministre franquista Villar-Mir. A més, Corinna afirma que ha estat amenaçada perquè es mantingui en silenci. Aquest nou escàndol ha d’incorporar-se a l’extens currículum de suposats delictes practicats per Juan Carlos que, com a antic rei, caracteritza perfectament la degeneració putrefacta de la classe dominant espanyola- les clavegueres de l’Estat són extenses i profundes.

El Govern del PSOE mira per a un altre costat

Inicialment, el govern del PSOE va quedar paralitzat davant tals revelacions, preferint ignorar-les amb l’esperança que passessin aviat a l’oblit- o a la llarga llista d’escàndols que esquitxen a la classe dominant. Fa tan sol uns dies deien: “això són coses del passat que no afecten a Felipe VI”. No obstant això, les ones expansives continuen assotant, sobretot en el context inestable en el qual ens trobem. Així és com finalment el govern va ordenar al director del CNI, el general Sanz Roldán, comparèixer a porta tancada davant la comissió de secrets oficials, una proposta per salvar els mobles sense fer realment gens: les compareixences en tal comissió no poden transcendir i els parlamentaris que assisteixen estan obligats a no desvetllar el seu contingut!

Davant aquesta crisi que afecta novament a la monarquia, s’ha tornat a formar el bloc del règim del 78 compost per PSOE, PP i Cs, que sota la pressió de l’escàndol no està disposat a obrir una comissió de recerca, com demana Unidos Podemos. Aquests són dirigents “responsables” i “fiables” amb les institucions, és a dir, polítics que representen els interessos de la classe dominant fidelment. El PSOE, un partit que es reivindica d’esquerres i republicà, va acordar en el seu 39 Congrés Federal incorporar al seu ideari l’enfortiment “dels valors republicans”, encara que sense demanar la supressió de la monarquia, és a dir, una fórmula híbrida contradictòria que en la pràctica es tradueix a acceptar i defensar als Borbons.

Des que es va instal·lar el nou Govern, algunes de les seves mesures han tingut un cert simbolisme, com el rescat del buc Aquarius, un acostament relatiu amb Catalunya, la seva promesa de treure a Franco del Valle de los Caídos, la reintroducció de l’assistència sanitària als immigrants, un intent (fallit) de renovació de RTVE, etc. però en general no suposen un canvi radical en la situació. D’altra banda, ha abandonat la derogació de la reforma laboral que formava part del seu programa per diverses raons com la “complexitat de l’entramat”, “la falta de temps en la legislatura”; també ha deixat de costat la derogació completa de la Llei Mordassa. Veiem, doncs, que fins al moment el nou Govern no està complint encara amb les expectatives de millores substancials que va generar en molts ciutadans- no hem d’oblidar que quan Sánchez va presentar al seu gabinet aquest va ser rebut de bon grat per Europa, la classe dominant espanyola i fins i tot algun membre del PP. Els esdeveniments van a posar a prova al Govern als ulls de les masses, que no poden esperar fins a una data indefinida per millorar les seves condicions, sobretot ara que l’economia va “bé”.

Unidos Podemos

Arran dels enregistraments que han exposat a l’antic monarca, Unidos Podemos ha demanat que s’iniciï una comissió de recerca, exigint al PSOE que s’uneixi a ella. Aquesta proposta de UP és un primer pas dins de les institucions per exposar la naturalesa corrupta i corcada dels Borbons. No obstant això, és molt limitada. Com s’ha anat mostrant aquests últims anys amb llum encegadora, l’Estat espanyol i les seves institucions són profundament corruptes- no és el cas d’una poma podrida aquí i allà, si no que al contrari, afecta a tot els nivells. Una comissió de recerca pot ser un bon vehicle per exposar encara més la naturalesa del règim del 78, però de cap manera pot convertir-se en una eina que finalment castigui al monarca pels seus delictes. Al tigre no se li pot convertir en vegetarià. L’Estat burgès espanyol es sustenta en el pilar de la monarquia borbònica. Els recents esdeveniments a Catalunya són una mostra clara d’això.

La putrefacció de l’aparell de l’Estat que ha revelat l’assumpte Corinna està ressaltat pel fet que les filtracions dels enregistraments han estat a càrrec d’una camarilla de vells comissaris, que ja van participar en la repressió franquista en els anys 70 i que després han seguit tenint una participació significativa en tot tipus d’assumptes tèrbols (GAL, la lluita “bruta” contra ETA, extorsions a jutges i polítics que molestaven al règim, etc.) durant la “democràcia”, sota els govern de PSOE i PP. Entre ells destaquen els comissaris José Manuel Villarejo (actualment a la presó), García Castany o Carlos Salamanca. Aquesta gent ha aprofitat les seves posicions i connexions en l’aparell de l’Estat per fer negocis, legals i il·legals, i pastar fortunes. Villarejo, agafat en un dels seus delictes més flagrants (acusat d’apunyalar a l’exdona de l’empresari López-Madrid per encàrrec d’aquest), està utilitzant la filtració d’enregistraments dels assumptes d’alcova i de negocis del rei Juan Carlos, per pressionar a l’aparell judicial per obligar-ho a arribar a un acord i aconseguir la seva posada en llibertat. Aquest és el preu a pagar per no haver depurat completament de l’aparell de l’Estat de franquistes i reaccionaris, un fet al que es van oposar els dirigents del PSOE i del PCE durant la Transició.

Com bé diu el company Echenique: “Els Governs moltes vegades necessiten que la gent els empenyi”. La mobilització als carrers ha de ser la principal prioritat de UP, no per posar “pressió” sobre el Govern del PSOE perquè finalment cedeixi a la comissió de recerca, sinó per reclamar la república. La monarquia és una institució obsoleta històricament que no té cap paper que desenvolupar en la societat actual; és més, la monarquia espanyola és un paràsit que es dedica a pastar fortuna mitjançant la corrupció, l’evasió d’impostos, els paradisos fiscals, mentre que exigeix a la classe treballadora que s’ajusti el cinturó i al poble català que abandoni la seva reclamació democràtica o afronti la repressió brutal.

Un aspecte que ha tret a la llum el cas de Corinna és l’assumpte de la inviolabilitat del rei. És un fet absolutament escandalós que fixa la Constitució i que fins ara havia passat desapercebut per a milions de persones, i que revela el caràcter completament antidemocràtic de la Corona i de la mateixa Constitució. Per llei, el rei no pot ser jutjat encara que cometi delictes, té dret a la impunitat total. Pot haver-hi alguna cosa més escandalosa i humiliant per a un poble en el qual se suposa que resideix la sobirania de la nació? En realitat, Juan Carlos, en haver abdicat sí podria ser jutjat (pel Tribunal Suprem) per delictes comesos amb posterioritat a la seva data d’abdicació, al juny de 2014, però com aquests suposats delictes dels quals li acusa Corinna van ser anteriors, quedarien fora de l’acció penal perquè van tenir lloc en la seva etapa de “inviolable”. Unidos Podemos hauria de sumar a la consigna de la república, la de derogar la figura d’inviolabilitat del monarca, amb caràcter retroactiu a tota l’etapa del regnat de Juan Carlos.

La consigna de la república és absolutament progressista. La monarquia espanyola és en la seva essència totalment reaccionària i conforma una part integral del règim; és un pilar fonamental que ho sustenta. Tal consigna connectaria amb milions de treballadors i treballadores que veuen amb ràbia i indignació com les seves condicions materials continuen empitjorant mentre que la monarquia és impune als seus delictes. No obstant això, la lluita per la república ha d’anar lligada a la lluita contra el sistema capitalista. Pel seu desenvolupament històric, la burgesia espanyola es recolza en la monarquia per mantenir els seus interessos. Tant la burgesia com la monarquia tenen els mateixos interessos de classe, la contínua explotació de la classe treballadora, i estan unides en el seu propòsit per milers de lligams: vincles de negocis, familiars, religiosos, etc. Per tant la lluita per la república és també una lluita contra els grans empresaris i banquers i el sistema capitalista que els sustenta.