El moviment necessita una nova direcció a l’alçada! Per la creació d’un baluard revolucionari democràticament escollit!

“Barcelona ha vist més combats de barricades que cap altra ciutat del món”, va escriure Engels el 1873.

Ahir a Barcelona es va mantenir aquesta reputació. Diverses organitzacions republicanes i democràtiques van convocar manifestacions pacífiques a tot Catalunya per protestar contra les sentències. A Barcelona, així com en altres localitats, els assistents, que incloïen famílies, gent gran i nens, van ser durament reprimits. Milers de joves van respondre a la repressió  mitjançant la creació de barricades. Tant el dilluns com ahir, ha sigut el jovent qui ha estat al capdavant de la lluita. 

Hi ha previstes més protestes en els propers dies. El divendres s’ha convocat una vaga general. Ahir els estibadors de Barcelona van votar per unir-se a l’aturada. Tot i que aquesta vaga ha estat organitzada per sindicats minoritaris, es molt probable que es convertirà en una jornada massiva d’acció on la classe treballadora organitzada entrarà en escena- la frustració i la ràbia per la sentència i la repressió s’està estenent a més i més capes.

En les circumstàncies actuals, la consciència de les masses avança ràpidament. Les sentències han servit per desacreditar encara més el règim als ulls de les masses catalanes i també d’altres llocs d’Espanya. Però, de manera més important, aquests esdeveniments estan contribuint a l’aclariment i diferenciació política dins del camp republicà: hi ha una contradicció entre la naturalesa de la lluita per l’autodeterminació a Espanya, que és una tasca revolucionària, i el caràcter dels dirigents al capdavant del moviment, els nacionalistes petit-burgesos d’ERC i PDeCAT.

Els mossos d’esquadra han dut a terme la major part de la repressió sota les ordres del govern català. El govern del PDeCAT i ERC es troba en una situació indissoluble, vessant llàgrimes de cocodril per les sentències, reclamant que donen suport a les protestes, però a la vegada reprimint als manifestants amb violència per mantenir la “llei i l’ordre” i, sobretot, per evitar més enfrontaments amb l’estat espanyol, que de moment es recolza de manera intel·ligent sobre aquests dirigents covards per mantenir el control sobre la situació. Les piruetes retòriques del govern per intentar encobrir aquesta hipocresia (reclamant una acció policial destinada a “protegir els manifestants”) són una farsa.

En aquesta situación, amb el govern quedant desacreditat, és més necessària que mai una nova direcció a l’alçada, que critiqui durament les vacil·lacions i les contradiccions dels dirigents del PDeCAT i ERC, avisant per avançat de la seva eventual traïció al moviment, que expliqui pacientment que la tasca d’assolir la república catalana és una tasca revolucionaria, i que per tant s’han d’emprar mètodes revolucionaris, com la vaga general indefinida, i que apel·li no només a les aspiracions republicanes de les masses sinó que combini aquestes amb demandes socials, com revertir les retallades, millorar les condicions laborals, millor els salaris, abaratir els lloguers, etc.

Creiem que la CUP ha demostrat ser el partit més conseqüent en la lluita per conquistar la república i assolir una transformació social, i creiem que ara és la situació idònia per a que se situï al capdavant del moviment de manera decisiva. És una oportunitat històrica que no podem deixar perdre.

La primera tasca pràctica és la formació d’assemblees i comitès de lluita a tots els barris, llocs de treball i professorat, centralitzar-los, coordinar-los i dotar-los d’un programa de ruptura amb el règim. El moviment necessita un baluard revolucionari democràticament escollit que sigui capaç d’arribar fins al final, i en aquest sentit la CUP podria jugar un paper determinant. Les masses estan mostrant una energia i un valor extraordinaris. Però hi ha un límit a l’acció espontània. Si no es presenta una estratègia clara i una organització del moviment democràtica i centralitzada, el moviment acabarà esvaint.