El potencial revolucionari del jovent

La joventut a l’Estat espanyol ha estat traïda pels líders polítics tradicionals. Després de la crisi econòmica de 2008, les taxes d’atur juvenil es van disparar. La suposada “recuperació” econòmica que va tenir lloc després tot just va donar una aparença de solucionar aquesta tragèdia, avui segons Eurostat, l’Estat espanyol té la taxa més alta d’atur juvenil de l’Eurozona, superant a Grècia, amb un 40%.

La joventut obrera

I això abans de tenir en compte el tipus d’ocupació a què els joves actualment poden accedir, a vegades sota contractes precaris, si hi ha contracte, i gairebé sempre guanyant salaris de misèria. Això fa que la situació del nostra jovent sigui d’absoluta pobresa. De fet, segons dades d’abans de la pandèmia, una de cada cinc joves treballadors es trobava en risc de pobresa i exclusió social.

Al mateix temps, el poder adquisitiu de la joventut obrera a l’Estat espanyol no presenta millors perspectives. L’EPA (2019) informa que el 49,9% dels joves entre 16 i 24 anys cobra menys de 1.000 euros al mes. Per al tram de 25 a 34, encara és un 24,5%. I xifres salarials així de baixes tenen conseqüències serioses per a la seva supervivència bàsica: segons l’últim informe de l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut (OECJ), la joventut a l’Estat espanyol hauria de cobrar el doble del que percep actualment per permetre comprar un habitatge. Això significa que la majoria dels joves recorren al lloguer, i acaben a la mercè de propietaris i especuladors que imposen preus cada vegada més alts. Aquesta paupèrrima situació té un impacte en la salut mental dels joves: segons un estudi del Consell General de Psicologia d’Espanya, el 33% dels joves ha patit algun problema mental.

La joventut estudiantil

La pandèmia ha relegat a universitaris i estudiants de secundària a rebre classes en línia, sense tenir en compte les possibilitats dels alumnes a l’accés a internet sense interrupcions, a tenir un espai dedicat a l’estudi a casa seva, o els fons suficients per comprar la tecnologia necessària per a accedir les classes, i obligant-los a pagar les mateixes taxes per una educació virtual que de vegades deixa molt a desitjar. Al mateix temps, se’ls culpa cínicament dels nous repunts de la pandèmia, atribuint nous contagis als “botellones” o el seu estil de vida social, i no a la manca de mesures i proteccions per part dels governs estatal i autonòmics.

Radicalització de la joventut

Aquestes dades no són més que petits retalls d’una situació material insostenible, i la raó per la qual la majoria dels joves estan sent radicalitzats.

Històricament, la joventut ha jugat un paper molt important en les lluites per la igualtat, els drets i la justícia social, però ara és quan ha format veritablement un bloc polític radical i inconformista davant la decrepitud del sistema capitalista sota el qual viu.

A tot el món, la cristal·lització d’aquest radicalisme s’ha vist de manera més òbvia en la seva participació en el moviment pel clima. Aquesta lluita no només ha estat liderada per la joventut, sinó també propulsada a conclusions revolucionàries per ella. En el punt àlgid del moviment pel clima, era comú veure a estudiants d’institut amb pancartes que resaven “Canvi de sistema, no canvi climàtic”.

Malgrat que la falta de lideratge polític és evident en aquests moviments, la joventut ha tingut el bon instint de rebutjar les estructures governamentals, organitzacions i partits polítics tradicionals, als que correctament identifica com a part del problema i no de la solució. Al contrari que les generacions prèvies, les quals han gaudit de certes concessions del capital en temps de boom econòmic en la postguerra, la nova generació porta l’escepticisme gravat en la seva pell. Al no haver experimentat una vida sense crisi, aquesta tendència a qüestionar el sistema els és innata.

Paper clau del jovent en la revolució

Durant l’onada de moviments insurreccionals que vam presenciar l’any passat a Llatinoamèrica, els estudiants van jugar un paper crucial en el suport a les lluites sindicals i polítiques al llarg del continent. Per exemple, a Colòmbia, les organitzacions estudiantils van unir forces amb els sindicats per formar un comitè nacional de vaga, convocant tres vagues nacionals i exigint el control públic de les empreses petrolíferes. A Xile, la insurrecció d’octubre, que va fer ressò al llarg i ample del planeta, va ser provocada per estudiants rebel·lant-se contra l’augment de preu de l’abonament de metro.

A França, durant el punt àlgid de les manifestacions dels armilles grogues (gilets jaunes), estudiants d’institut van fer honor a les tradicions històriques del 68 construint barricades i protestant contra les mesures de govern de Macron, en solidaritat amb la resta del moviment. Imatges d’estudiants d’institut sent detinguts en massa per la policia francesa a Mantes-la-Jolie van servir com un dur recordatori de la repressió policial inherent al capitalisme quan es tracta de mantenir el estatus quo.

La joventut actual és plenament conscient del paper revolucionari que ha de jugar. En certa manera, la seva entrada en escena a través d’aquests moviments no és més que el preàmbul als històrics esdeveniments que planen sobre el món, en els quals les noves generacions sens dubte jugaran un paper crucial. Els estudiants d’avui són els treballadors de demà, i la situació de precarietat en què moltes de les seves famílies es troben actualment els serveix com un cruel recordatori diari d’aquest fet.

Sense futur sota el capitalisme

L’actitud de la joventut en l’època actual no és un desencantament amb el sistema, sinó una condemna inequívoca d’aquest. En privar d’un futur sostenible a les generacions futures, el capitalisme ha creat als seus enterradors. La nova generació d’estudiants i treballadors joves ha de ser conscient que la lluita pel seu futur ha de ser una lluita revolucionària. Tal és el nivell de decrepitud del capitalisme i el seu potencial destructiu, que la mera supervivència de la nostra espècie és dependent de l’abolició d’aquest. En una frase, perquè els éssers humans visquin, el capitalisme ha de morir.

Lenin deia: “qui té a la joventut, té el futur”. El seu no era un fetitxisme idealista, sinó una expressió concreta d’una realitat material: al no haver estat afectada per les derrotes del passat i en posseir les forces i energia necessàries per actuar, la joventut obrera és el principal motor de canvi per a la societat. L’energia i disposició del jovent és un ingredient essencial en la construcció d’una alternativa revolucionària a l’Estat espanyol i de la resta del món.

Unir al jovent amb el moviment obrer

Al mateix temps, l’energia i disposició revolucionària no és suficient per enderrocar el sistema. En incomptables ocasions, els moviments juvenils i estudiantils han posat en escac als governs burgesos de tot el món, però tot jugador d’escacs sap que un simple escac no és suficient per guanyar la partida. Per fer tremolar els fonaments d’aquest sistema capitalista tan podrit cal unir el moviment estudiantil amb el moviment obrer. Els obrers són els únics capaços de prendre control de les palanques fonamentals de l’economia i plantejar la qüestió de qui té el poder en la societat. Però requereixen que la joventut els sacsegi de la seva inèrcia conservadora i obrin els ulls a la possibilitat de lluitar per la transformació del món. Per això és essencial la solidaritat entre aquests moviments i una organització de la lluita de classes.

Avui dia, l’única alternativa viable a les successives crisis econòmiques, polítiques i socials a què s’enfronta la joventut a l’Estat espanyol és una alternativa revolucionària. És el deure dels marxistes guiar i canalitzar l’energia i ànsia de canvi que posseeix la gent jove per canviar el món. Al mateix temps, tot activista veterà ha de prendre inspiració de la joventut en comptes de rebutjar-la de ple per la seva falta de maduresa política. No serveix de res l’experiència si no es trasllada a les generacions futures. La unió de la teoria i organització marxista amb l’enèrgica disposició de la joventut en el partit revolucionari ofereix l’única sortida al malson capitalista.

El capitalisme pot haver robat a la joventut el seu futur, però no l’ha despullat de les seves forces. La crisi actual representa una oportunitat única per a la nova generació, la de construir una alternativa el sistema capitalista, que no només garanteixi la supervivència del planeta, sinó de tota la raça humana. Com va dir Trotski: “La vida és bella. Que les futures generacions la alliberin de tot mal, opressió i violència i la gaudeixin plenament. “