El Tribunal Suprem rebutja aplicar la llei d’amnistia: a baix amb l’aparell judicial corcat!

El Tribunal Suprem (TS) del règim del 78 s’ha negat a aplicar la llei d’amnistia a Puigdemont i Junqueras. No hauria de sorprendre a ningú: aquesta peça fonamental del règim està format per jutges reaccionaris fins a la medul·la, que busquen venjança per l’amenaça que va suposar el moviment independentista al pilar del seu poder i privilegis: la infrangible unitat d’Espanya.

Aquest cas en particular és un bon exemple (un més) del caràcter de la justícia en general i de la podrida justícia espanyola en particular. Per molt que la propaganda de la burgesia i dels seus lacais (inclosos els dirigents del PSOE, SUMAR i el PCE) miri d’imprimir en les ments de les masses que la justícia és neutral i independent, aquesta és en realitat burgesa i dependent de la propietat privada. Històricament, és el producte de la societat de classes, i en el cas de l’actual justícia, una herència directa de l’aparell de l’Estat franquista.

L’auto del TS expressa amb nitidesa la podridura del capitalisme que defensa. Així, per negar-se a amnistiar a Puigdemont, al·lega que aquest i d’altres dirigents del moviment es van enriquir personalment, perquè en promoure el referèndum amb fons de la Generalitat, no van utilitzar els seus propis recursos econòmics!

A l’editorial del 02/07 d’El País, en contra de la seva habitual calma i seriositat, no se’n van poder estar d’atacar obertament una estupidesa tan llampant:

“Un repàs a la hiperactivitat judicial sobre temes relacionats amb el procés des que va començar a tramitar-se la llei d’amnistia permet concloure, no obstant això, que Espanya està generant abundants pronunciaments judicials creatius amb decisions i arguments extravagants o sobrevinguts que torpedinen, set anys després dels fets jutjats, l’aplicació de la llei d’amnistia.”

Però l’estupidesa dels cervells corcats dels jutges que formen aquest òrgan no acaba aquí: fa una setmana, el Tribunal Suprem de Catalunya va aplicar la llei d’amnistia al delicte de malversació de l’exconseller Buch. Encara més, el jutge del “cas Tsunami”, el reaccionari García-Castellón, s’ha vist obligat a arxivar-lo després que l’Audiència Nacional anul·lés tota la “investigació” realitzada des del 2021 fins ara degut a “un error processal”. Si la cosa no fos tan seriosa, aquest circ estúpid protagonitzat per aquests jutges pallassos provocaria fortes riallades.

El to de l’editorial d’El País, l’òrgan de la burgesia espanyola més intel·ligent, és degut al fet que entenen (correctament) l’aplicació de l’amnistia com una eina per acabar de canalitzar la traïció dels dirigents d’ERC i Junts per les vies segures de la Constitució, el règim del 78 i l’autonomisme. Estan enfadats i ataquen el TS perquè aquest va en contra dels interessos generals del capitalisme espanyol, que necessita mantenir l’estabilitat política i el misticisme de la “neutralitat i independència” de la justícia per evitar l’augment del descrèdit del seu sistema per part de les masses.

Però tot això era d’esperar. Tot i que l’aparell de l’Estat, en aquest cas el TS, defensa la propietat privada i, per tant, els interessos dels capitalistes en general, això no equival a dir que aquest no pugui actuar defensant els seus propis interessos de casta, encara que aquests xoquin amb els plans de la burgesia més intel·ligent. La burgesia i l’aparell de l’Estat van formar un bloc sòlid i unit davant l’amenaça del moviment independentista, però ara hi ha xocs entre diferents elements de la classe dominant per imposar com liquidar-lo. Res d’això té a veure amb la democràcia, per molt que alguns utilitzin aquesta idea.

Així, malgrat que el govern de PSOE-SUMAR defensa els interessos de l’imperialisme i el capitalisme espanyol, i malgrat que l’amnistia va ser aprovada per reconduir els dirigents independentistes cap a l’autonomisme, el TS hi està frontalment en contra. Nosaltres ens oposem a aquest últim atac del TS, no perquè donem suport a políticament a Puigdemont, sinó perquè defensem els drets democràtics de la classe obrera, per molt limitats que aquests siguin sota la democràcia burgesa. L’amnistia, una demanda del moviment que recolzem, va ser aprovada al parlament per majoria, més enllà de les raons polítiques per les quals el PSOE la va impulsar. A més, el TS és un òrgan format per jutges reaccionaris que no ha votat ningú, de franquistes amb toga que defensen el capitalisme espanyol sense rendir comptes amb ningú més que a si mateixos.

Per tot això, exigim que s’apliqui l’amnistia a Puigdemont, a Junqueras i a tota la resta de represaliats. Estem totalment en contra de la repressió del règim del 78 pel simple fet de lluitar per exercir el dret democràtic a votar en un referèndum.

Ara bé, i com ja hem explicat, recolzem críticament la llei d’amnistia precisament perquè defensem conseqüentment el dret a l’autodeterminació de Catalunya. Així, exigim l’amnistia, a canvi de res. En el sentit contrari, tant ERC com Junts han negociat i aconseguit la llei d’amnistia a canvi d’abandonar de facto la via unilateral.

Ara veiem les conseqüències d’això: tot i el compromís polític amb el PSOE d’abandonar la lluita per la independència a canvi de l’amnistia, aquest s’enfronta a la resistència del règim del 78 i el seu aparell judicial. Aquest és el caràcter del capitalisme espanyol, corcat de dalt a baix, amb capes significatives de la classe dominant i de l’aparell de l’Estat que expressen la farsa de la Transició, és a dir, que al poder encara hi romanen els mateixos que hi eren durant la dictadura franquista. El que això demostra, una vegada més, és que la tasca per assolir la república catalana és revolucionària; que per assolir l’emancipació nacional, s’ha d’enderrocar el règim del 78 i el capitalisme que l’ha creat i el sosté; que la república catalana serà socialista o no serà.