Els desnonaments i la barbàrie capitalista

«¡Este desahucio lo vamos a parar!» Era un dels crits de desenes de manifestants el matí de divendres passat que intentaven evitar el desnonament d’una família del seu domicili a Gràcia. Els Mossos mostraren clarament quins interessos defensen entrant per la força dins el pis de la família, engegant-los al carrer abans de festes dues setmanes abans de mudar-se al seu nou (i més assequible) habitatge.

Era una imatge per observar: més de 14 furgons dels Mossos aparcats davant l’edifici a la Travessera de Gràcia. Antiavalots armats fins a les dents separant els manifestants de l’entrada. Veïnats i amics barrant l’entrada des de l’interior, a més de prop d’un centenar de gent protestant enèrgicament durant més de 5 hores sota la pluja. Finalment, després de 4 hores intentant entrar a dins per la porta del davant, els Mossos trencaren una finestra del primer pis entraren per la força dins l’edifici a les 11.18 a.m.

Això evidencia molt clarament el paper que juga la policia dins el sistema capitalista: protegir els interessos de les classes propietàries. La mateixa policia que reprimeix sense pietat al moviment català és la mateixa que executa els desnonaments per qualsevol mitjà necessari. La seva feina no és protegir la gent treballadora ni acabar amb el crim. La seva funció més important és la de defensar el sistema capitalista i els interessos de la seva classe dominant. El divendres eren els interessos dels grans negocis els que es feren complir brutalment, sinó els d’un individu pertanyent a la petita burgesia i d’un jutge que ordenà el desnonament, qui sentí la necessitat d’engegar a una família amb tres fills (un d’ells menor) al carrer just abans de festes, coneixent que la família havia de rebre les claus d’un pis de protecció oficial en només dues setmanes. Això per què? Oficialment perquè la família es va negar a pagar el 30% d’increment del lloguer, el qual no podien pagar, introduït fa 14 mesos.

Això demostra també l’absurd de la situació de l’habitatge a ciutats com Barcelona. On els preus de lloguer actuals per a un pis o una habitació estan al mateix nivell que els de Basilea, Suïssa, on els salaris són substancialment majors als d’Espanya. I no sembla haver-hi aturall a la vista en l’increment dels preus. Això vol dir que els paràsitics especuladors immobiliaris extreuen cada vegada més i més del ja minso salari dels treballadors, fent cada pic més difícil viure a la ciutat. Aquesta tendència gentrificadora no només està passant a Barcelona, sinó també a grans ciutats de tot el món, el que demostra que és una conseqüència natural de l’economia de mercat.

Un dels lletjos resultats de la gentrificació es veieren divendres passat, en la que va ser el tercer i darrer intent de desnonar a una família de ca seva a Barcelona; abans el desnonament havia estat aturat exitosament pels manifestants, els quals impediren que la policia entrés dins l’edifici. El fet que calguessin tants antiavalots durant més de 4 hores per executar-lo per la força demostra el poder que tenim els veïnats, gent treballadora i el jovent units i organitzats. Els avenços del moviment per l’habitatge, amb l’auge de noves organitzacions amb un discurs i tàctiques molt radicals, com els Sindicats d’Habitatge, i l’èxit del congrés d’habitatge del desembre, mostra el camí a seguir. Tot i que no es pogué evitar el desnonament aquesta vegada, la lluita per un habitatge assequible i per evitar que veïnats de classe treballadora siguin engegats al carrer per propietaris xantatgistes continua. Per guanyar aquesta lluita cal arribar a més capes de treballadors i joves per organitzar-los contra aquest terror i unir-los a la lluita contra el sistema capitalista que provoca aquests inassumibles costs de vida.

• Construïm i reforcem comitès de lluita veïnals i coordinem-los de forma centralitzada!
• Per un habitatge assumible per a tothom, lloguers no més alts del que costa mantenir l’habitatge!