Entrevista amb una vaguista d’Atenció Primària

Entrevistem a una metgessa que va participar a la vaga d’atenció primària que la setmana passada va sacsejar Catalunya, encoratjant les mobilitzacions d’altres sectors com els bombers, els professors, estudiants i funcionaris en el context d’una revifalla de les lluites sindicals. Els límits de l’acord de mínims al què Metges de Catalunya ha arribat amb el Govern i la confiança i energia que es respira entre els treballadors fan pensar que el conflicte encara no s’ha acabat.   

Quins són els principals problemes als què us enfronteu quotidianament?

Els principals problemes que tenim diàriament són la falta de temps per visitar correctament als pacients amb prop de 40 pacients en un matí o en una tarda amb un pacient citat a les 9:25, el següent a les 9:26, el següent a les 9:27 i així 6 o 7 pacients seguits. Algú creu que puc visitar a un pacient en 1 minut? A més, se’ns exigeix seguir les guies de pràctica clínica de desmedicalització, i tothom pot veure que un minut és insuficient per explicar-nos i fer pautes de descens de medicació opiàcia (principal problema de salut pública als EUA) o ansiolítica (motiu de preocupació de les agències reguladores al nostre país).

Què fou el que va portar a una vaga tan llarga i combativa? Creus que les vagues del sector a Granada, Madrid i d’altres indrets han tingut un impacte?

Ens ha portat a aquesta vaga tan llarga i combativa la situació insostenible que vivim, amb el desprestigi de l’especialitat de la Medicina Familiar i Comunitària per part de companys i de societat, en què la conselleria ens demana cada cop una cartera de serveis superior (ECG, Espirometries, Cultius, Ecografia, Crioteràpia, Lectura de Càmara No Midriàtica…) i ens segueix aportant menys del 15% del pressupost en sanitat, quan atenem a més del 80% del gruix dels pacients. Evidentment que no som únics en aquesta situació, i precisament per això som molts els que hem decidit que és inassumible i intoleble, que els nostres pacients es mereixen rebre l’atenció per a la qual ens hem format i no forma part de la nostra professió haver de fer les coses ràpid, sinó fer-les bé, que per això els Metges de Família ens hem format 6 anys de carrera, 1 any de preparació del MIR i 4 anys d’especialitat.

Quin fou l’ambient durant la vaga? Com valores el seguiment?

L’ambient va ser en tot moment combatiu, però alhora tranquil. Va anar in crescendo davant la falta d’acord, fins que dimecres es va convocar amb els bombers davant les portes del Parlament, dijous amb els estudiants, mestres i professors al centre de Barcelona i divendres amb el tall de la ronda. En tot moment es buscava el suport de la societat que en un moment o altre és usuària de la Sanitat Pública i mereixen el temps necessari per atendre’ls! Valoro el seguiment com altíssim, ja que cal recordar que els serveis mínims imposats foren del 66-75%, de forma que només una petita part de les plantilles en podia fer.

Un dels elements més notoris d’aquesta lluita ha estat la coincidència amb vagues d’estudiants, professors, bombers, correus i, la setmana vinent, de funcionaris. Com veus aquest eixamplament de les lluites?

Considero molt poderosa la lluita interprofessional de funcionaris per un sistema públic organitzat i combatiu en la lluita pels drets socials i laborals, tot i que sóc molt crítica amb qui ens representa a les taules de negociació.

Què penses de l’acord al que s’ha arribat?

Penso que és un acord de mínims en què el pressupost que se segueix assignant a l’Atenció Primària és d’un 15%, molt lluny del 25% que recomana l’Organització Mundial de la Salut. Però hi ha un punt de l’acord essencial, i és que s’ha creat un ens controlador del compliment de l’acord que es reunirà cada 3 mesos.

Quins creus que haurien de ser els següents passos per al moviment?

Ens hem empoderat, ens hem demostrat a nosaltres com a col·lectiu i al poder polític que som capaços de fer una vaga de 5 dies i mantenir-la fins a aconseguir l’acord, de forma que aquesta vaga ha de ser la llavor de futures mobilitzacions. Sabem que el missatge ha arribat molt amunt.