Escalada repressiva contra l’esquerra i la joventut: Què hi ha darrere?

Mentre el govern i els seus socis parlamentaris romanen embardissats en un interminable debat per a reformar la Llei Mordassa, l’aparell de l’Estat redobla la repressió i la intimidació contra la militància d’esquerres i la joventut organitzada davant la perspectiva d’un ressorgiment de la mobilització social.

Espionatge i batudes a Catalunya i València

La notícia de la infiltració policial en el moviment per l’habitatge de Barcelona ha estat una sacsejada per al moviment obrer i juvenil en el conjunt de l’Estat. L’agent que durant anys va estar espiant a un moviment perfectament transparent, amb assemblees i activitats públiques i conegudes, ha estat premiat amb un lloc en una ambaixada sense especificar i amb un salari d’entorn dels 10.000 euros mensuals.

La tasca del policia infiltrat consistia a seduir a dones activistes, tenir relacions sexuals amb elles i treure’ls informació aprofitant la relació sexoafectiva. A més, l’agent va buscar guanyar-se la confiança d’altres militants oferint-los drogues, l’ús de les quals és una constant en els mètodes d’intel·ligència de la policia des de, almenys, els anys 80. Ens trobem de nou amb la metodologia repugnant i deshumanitzada que caracteritza plenament el caràcter de l’aparell de l’Estat i dels seus agents especials, tots afins a la ultradreta.

La nul·la reacció del Govern davant les notícies sobre la infiltració, i especialment sobre els seus aspectes més escabrosos, no pot passar desapercebuda per al moviment. El seu silenci respon a la política d’apaivagament i no intervenció cap a l’aparell de l’Estat que el PSOE porta practicant des de 1982 i a la qual ha arrossegat també a Unides Podem.

La infiltració i la provocació policial ha estat una constant en la història del moviment obrer i de les organitzacions revolucionàries. Fins i tot el Partit Bolxevic, format per una militància experimentada i dirigit per quadres gens ingenus, va sofrir durant anys la infiltració del provocador Malinovski, que fins i tot va arribar a tenir una acta de diputat en la Duma i a ser una de les cares visibles del Partit mentre lliurava a la policia a molts dels seus camarades. Cap organització està lliure de sofrir aquests atacs per part de l’aparell de l’Estat, i les bromes que sobre la infiltració s’han fet des d’alguns cenacles suposadament comunistes, especialment sobre les companyes que han sofert els abusius enganys de l’infiltrat, només demostren una ceguesa, un sectarisme i també un masclisme que cal erradicar del moviment comunista.

Poc després que saltés la notícia del policia infiltrat, el dimecres 8 de febrer, sis militants d’Arran i el SEPC van ser detinguts per la policia nacional a Lleida acusats d’incendiar pneumàtics i d’altres accions en el marc de mobilitzacions que van tenir lloc l’any passat i que la Policia presenta poc menys que com a terrorisme. A més, el 12 de febrer La Directa va publicar que un altre policia nacional ha estat infiltrat durant dos anys en els moviments veïnals i antifeixistes de València. La seqüència dels fets no és casual, es tracta d’una operació repressiva a gran escala contra la joventut independentista i d’esquerres als Països Catalans

Repressió contra el Moviment Socialista a Euskal Herria

Després de la gran manifestació que va organitzar GKS el passat 28 de gener, aquesta organització va denunciar públicament que cinquanta dels seus militants a la comarca de Pamplona van ser identificats per la Policia mentre duien a terme el seu treball polític obert en els dies previs a aquesta mobilització. Segons la declaració de GKS que recull Gedar, els companys han sofert “un assetjament sistemàtic per part de la policia en les últimes setmanes: per a evitar la propaganda, han augmentat la presència policial en els barris i pobles, l’abús de la policia contra els membres que estaven pegant cartells, etc.”

Unit a això, en la mateixa jornada de la manifestació diversos autobusos provinents del País Basc francès i diverses comarques navarreses van ser retinguts per controls de la Guàrdia Civil en el seu camí a Pamplona. La Delegació del Govern de PSOE i UP i el govern foral de PSOE, Geroa Bai i Podemos (secundat per EH Bildu) van tractar d’aquesta manera d’impedir, o almenys entelar, l’èxit de la convocatòria de GKS mitjançant la intimidació policial. Aquesta és la seva resposta enfront de la mobilització de la joventut basca pel seu futur i en contra del sistema capitalista.

El sorgiment i la consolidació de GKS i el Mugimendu Sozialista està posant molt nerviós a l’aparell de l’Estat, que respon aplicant una repressió que no és més que la que s’ha assajat i desenvolupat durant anys en el mateix País Basc amb l’excusa del terrorisme individual. El Mugimendu Sozialista porta dos anys sofrint detencions, multes, boicots institucionals i agressions obertes, amb el silenci còmplice dels mateixos dirigents de l’esquerra abertzale que han sofert aquesta repressió durant quaranta anys.

La Policia pren la Complutense i assetja als moviments socials de Madrid

A la Universitat Complutense de Madrid, la presència policial s’està convertint en una cosa recurrent i està deixant escenes dignes de la repressió franquista dels anys 60 i 70. El 24 de gener, la Policia Nacional va prendre literalment el campus de Ciutat Universitària per a mantenir a la presidenta de la Comunitat de Madrid i a la seva cort lluny de les protestes dels estudiants davant l’insult que representava el seu nomenament com a alumna il·lustre d’aquesta institució. El desplegament policial va afectar a centenars d’estudiants als quals se’ls exigia el carnet d’estudiant per a accedir a la facultat i se’ls negava el pas amb el resguard de les taxes.

Més greus encara van ser els incidents que es van produir en la Facultat de Filologia de la Complutense dimecres passat 8 de febrer. Una protesta contra la visita de l’ambaixadora d’Israel va acabar amb la Policia prenent de nou el campus de Ciutat Universitària i amb dues persones detingudes. En el transcurs de la protesta, un membre de la seguretat de l’ambaixada va desenfundar una arma, no se sap si de foc o de descàrrega elèctrica, i va amenaçar amb ella a les persones allí congregades. Aquests incidents, i aquestes amenaces directes contra persones per part d’un agent d’un altre país, no han merescut el menor comentari per part del Govern progressista.

La dreta i la seva premsa afí no paren de vociferar contra el predomini de l’esquerra en la universitat pública, disfressant les seves provocacions als campus com a “defensa de la llibertat”. L’aparell de l’Estat, independentment del govern que hi hagi, sempre està a disposició per a protegir els dirigents de la dreta en les seves incursions en la universitat pública deixant, de pas, un missatge d’advertiment al moviment estudiantil. Ja l’any passat, l’Ertzaintza va entrar al campus de la UPV-EHU de Vitòria-Gasteiz en ocasió de la vaga estudiantil del 24 de març, convocada per Ikasle Abertzaleak (branca estudiantil del Mugimendu Sozialista) i la resta de òrgans repressius de l’Estat no dubtaran a fer-ho quan es doni el cas.

Fora de la universitat, els moviments socials de la capital també estan sota el focus dels cossos repressius. En els dies previs a la gran manifestació contra el desmantellament de la sanitat pública madrilenya, la policia municipal va identificar i va multar a desenes d’activistes veïnals de Carabanchel que repartien fulls volants convocant a aquesta mobilització. L’escàndol generat ha fet que l’Ajuntament es vegi obligat a arxivar i deixar sense efecte aquestes sancions. El moviment per l’habitatge també està sofrint un rosari de multes; només en el mateix districte de Carabanchel es compten setanta-set sancionats als quals es reclama un total de 40.000 euros. Mentre es continuen produint desnonaments i el preu dels lloguers és cada vegada més prohibitiu, l’aparell de l’Estat intenta dificultar la solidaritat i l’organització en defensa del dret a l’habitatge.

El que hi ha darrere

Malgrat l’aparent pau social que regna a l’estat espanyol, la classe dominant i el seu aparell d’Estat són conscients que l’acumulació de malestar social, especialment entre la joventut, trobarà tard o d’hora un canal pel qual expressar-se. En el sorgiment del Moviment Socialista, amb una composició marcadament juvenil, veiem ja els primers rudiments de noves organitzacions de masses que podrien canalitzar aquest descontentament. És per això que l’afany repressiu i el marcatge de l’aparell de l’Estat es dirigeix amb especial afany contra aquests grups, especialment contra l’organització basca que, no en va, té al davant el dispositiu repressiu forjat durant dècades al País Basc en plena “lluita antiterrorista”. I és per això també que la repressió es dirigeix contra altres organitzacions juvenils, com Arran, a més d’ensenyorir-se dels campus, com a Madrid.

És en aquest moment quan s’han anunciat els avanços en la negociació entre el PSOE, UP i els seus socis parlamentaris per a reformar la Llei Mordassa. En aquesta negociació, Unides Podem i les esquerres nacionalistes s’han col·locat en una situació de feblesa des del principi, renunciant d’entrada a la derogació completa de la norma i conformant-se amb una rebaixa de les sancions. Els punts de la reforma en els quals hi ha acord entre PSOE, UP i els seus socis parlamentaris deixen en peu el 80% de la llei, incloent tots els suposats delictes que no existien abans de la seva entrada en vigor. Ens trobem de nou amb la mateixa traïció a les esperances dipositades pels seus votants que ja sofrim amb la derogació frustrada de la reforma laboral.

No obstant això, malgrat l’actitud submisa de l’esquerra, la negociació segueix empantanada per la negativa del PSOE a prohibir les pilotes de goma i les devolucions en calenta de persones migrants a les fronteres, així com a reformar les desobediència i les “faltes de respecte” als agents, que quotidianament generen un bon nombre de sancions. Contraris a qualsevol tipus de reforma són, per descomptat, la dreta i també les organitzacions corporatives dels cossos de policia i de la Guàrdia Civil, que es neguen a qualsevol canvi legislatiu que refreni una miqueta la seva actuació desbocada i impune i que han amenaçat amb convocar mobilitzacions.

Autoritzant les operacions repressives dels últims dies, Interior i les delegacions del govern semblen voler tranquil·litzar als comandaments de la Policia; el PSOE actuarà com a garant dels seus interessos en la reforma de la Llei Mordassa, per la qual cosa no tenen cap necessitat de marxar de la mà de Jupol, la suposada plataforma policial que no és més que la corretja de transmissió de Vox. En efecte, la resta de sindicats i associacions policials s’han desmarcat de Jupol i els han deixat sols al capdavant de la mobilització prevista per al 4 de març. Les conseqüències d’aquesta barata indigna les paguem els de sempre, els sectors conscients de la classe treballadora i la joventut que estem en l’espiell de la repressió, i, per extensió, el conjunt de la nostra classe que sofreix les polítiques patronals, l’atur i la carestia de la vida i que manca en aquests moments d’una organització que la representi i la mobilitzi.

Urgeix, per tant, no solament derogar completament la infame Llei Mordassa, sinó netejar d’una vegada i a consciència els estables d’Augias de l’aparell de l’Estat heretat de la dictadura franquista. I també, per descomptat, ens urgeix aixecar, basant-nos en la meravellosa joventut que s’organitza i mobilitza malgrat la repressió, l’organització revolucionària que porti a la classe treballadora a la presa del poder i a la construcció del socialisme.