Fang als monarques – Esclata la ira a València per unes morts evitables

Sis dies després de les inundacions que han causat 214 morts, principalment a València, es va organitzar una visita oficial del Cap de l’Estat, el Rei d’Espanya, la seva esposa, la Reina Leticia, el President del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el President de la Comunitat Valenciana, Mazón, a diverses de les zones més afectades. A la seva arribada a Paiporta, als afores de València capital, van ser rebuts per veïns que els van llançar fang i els van expulsar del poble. Aquestes escenes sense precedents són una expressió oberta de la ràbia de classe que s’havia anat acumulant durant dies.

La Monarquia espanyola sempre ha estat considerada com l’última línia de defensa de l’Estat burgès. És una institució que en temps normals pretén estar per sobre de la política partidista i conrea una imatge de proximitat al poble, per a poder ser utilitzada com a basa quan tota la resta ha fallat. No recordo cap altre moment de la història recent en el qual el Rei i la Reina hagin estat atacats pública i físicament per una multitud de persones enfurides.

Els veïns de Paiporta van cridar «assassins» als monarques i als polítics que els acompanyaven. La visita oficial es va veure interrompuda i es van abandonar els plans dels funcionaris de l’Estat de viatjar al poble de Xiva, a 30 km cap a l’interior i un dels primers que van sofrir l’impacte de les pluges torrencials. Allí, els veïns van aplaudir la decisió amb crits de «covards», mentre els agents de policia -que no havien acudit per a ajudar en les tasques de socors i neteja, sinó només per a protegir les autoritats- els van abandonar de nou a la seva sort. Què va provocar aquesta explosió d’ira sense precedents?

Des del principi, una poderosa idea ha anat cristal·litzant en les ments de les masses de tota València i més enllà: no es tractava simplement d’una tragèdia natural causada per un fenomen meteorològic. Moltes de les morts podrien haver-se evitat. Tota una sèrie de dades avalen aquesta conclusió.

Els beneficis capitalistes abans que les vides

Hi ha molts casos de treballadors als quals es va dir que no es moguessin i no se’ls va permetre sortir del treball abans d’hora. Alguns van quedar atrapats en els seus llocs de treball (en una botiga IKEA, en la planta de Ford Almussafes, en el centre comercial de Bonaire, etc.) on van haver de passar la nit.

Uns altres van quedar atrapats per les inundacions quan tornaven a casa amb cotxe i podrien haver-se salvat si els haguessin deixat sortir del treball una mica abans. Diverses treballadores van quedar atrapades i es van ofegar en un supermercat.

Mercadona va continuar enviant furgonetes de repartiment a domicili, moltes de les quals van quedar encallades. Un conductor d’una furgoneta de Mercadona va haver de ser rescatat pels bombers en helicòpter, ja que el seu vehicle estava submergit sota el nivell creixent de l’aigua. Les imatges van ser difoses i àmpliament compartides en les xarxes socials. El logotip de la marca Mercadona havia estat pixelat de les imatges, per a evitar la vergonya, però tothom va reconèixer la distintiva furgoneta verda.

La incompetència del Govern va estar motivada i agreujada per l’afany de preservar els beneficis empresarials. «El vostre benefici, els nostres morts» és l’eslògan que s’ha pintat en tota la regió després de la catàstrofe i que resumeix perfectament la situació.

Els treballadors de Bonaire van denunciar que no se’ls va permetre sortir d’hora, quan el nivell de l’aigua va començar a pujar, i centenars de treballadors i clients van quedar atrapats durant la nit, sense poder sortir. Al cinema del centre comercial, la direcció va prohibir cruelment als treballadors que mengessin res del que estava a la venda. Fins i tot durant una tragèdia d’aquestes proporcions, la insaciable set de beneficis domina les accions de la patronal.

Amb el pas dels dies, comencen a aparèixer cadàvers en la riba, arrossegats per la força deslligada de l’aigua que baixa dels cims. En un moment donat, el Barranc del Pedrís -normalment sec, o com a màxim un humil rierol- portava un cabal quatre vegades més aigua que el riu Ebre.
És probable que la xifra final de morts augmenti considerablement. Segons xifres oficials, hi ha unes 1900 persones reportades com desaparegudes pels seus familiars. No totes estan mortes, i algunes que ja han estat localitzades no han estat denunciades al no existir un mitjà realment centralitzat per a fer-lo. Desgraciadament, és possible que a molts no els trobem mai.

A això cal afegir la destrucció massiva dels habitatges i les infraestructures de la regió (carreteres, vies fèrries, línies elèctriques, subministrament d’aigua, voreres, línies telefòniques, etc.). Desenes de milers de persones ho han perdut tot, les seves cases estan completament plenes de fang. Els cotxes amuntegats als carrers dificulten encara més les tasques de neteja.

«Sols el poble salva al poble»

Com ocorre amb qualsevol catàstrofe, va aflorar el millor de la naturalesa humana. Milers de persones de classe treballadora es van oferir a ajudar, es van posar botes d’aigua, van agafar galledes i escombres i es van dirigir a les ciutats afectades, organitzant-se espontàniament per a ajudar en les labors de neteja. Van buidar de fang les cases de la gent, van retirar obstacles dels carrers, van buidar d’aigua els aparcaments subterranis i els soterranis, i van proporcionar als afectats aigua, aliments i articles de primera necessitat.

Un paper especial l’han exercit els llauradors locals que, organitzats a través del seu sindicat, han mobilitzat els seus tractors i altres equips per a ajudar a retirar cotxes i altres objectes pesats dels carrers, un treball que els voluntaris normals no poden realitzar. Mentrestant, alguns empresaris insensibles van crear una escassetat artificial i van augmentar els preus. La lluita de classes no es va suspendre per l’enormitat de les pèrdues.

Quina va ser la reacció de les autoritats regionals davant l’allau de voluntaris? Primer els van dir que no eren necessaris. Pitjor encara, els van dir que dificultarien l’esforç de socors i els van dir que eren un obstacle per a aquest!

Després, davant la indignació creixent, van decidir «organitzar-los». El dissabte 2 de novembre els van convocar a les 7 del matí a la Ciutat de les Ciències i les Arts. Van acudir entre 10.000 i 15.000, però les autoritats només van poder acomodar a un número limitat d’ells en autobusos per a anar a les zones afectades.

Alguns es van adonar que, en lloc d’enviar-los als pobles per a ajudar als seus veïns, els dirigien al centre comercial de Bonaire. Es van negar, al·legant que no s’havien ofert voluntaris per a ajudar a les empreses, sinó a la classe treballadora. Alguns van passar la major part del temps en els autobusos, encallats, o esperant que els portessin a algun lloc, per a ser enviats a casa a la tarda, després d’haver perdut el temps.

El diumenge 3 de novembre, amb l’excusa del perill de noves pluges, el govern regional va decidir prohibir l’accés dels voluntaris a una desena dels pobles més afectats a l’Horta Sud. Els milers de voluntaris, furiosos però decidits, van desafiar l’ordre, van trobar rutes alternatives i van anar a continuar amb les labors de neteja.

En tot l’Estat espanyol, en ciutats, barris obrers i també en pobles petits, persones i organitzacions han recollit aliments, bolquers i altres articles de primera necessitat per a lliurar-los a València.

De fet, en gran manera, l’estat capitalista ha estat absent, o ha arribat molt tard, i ha estat la població local i els voluntaris dels pobles pròxims els que han hagut d’emprendre el titànic esforç de socors i neteja en les zones afectades. El lema que resumeix aquesta situació és «només el poble salva al poble», que ha estat utilitzat per a organitzar i coordinar als voluntaris per tota mena d’organitzacions de la classe obrera.

Aquesta és la ràbia que va esclatar quan l’Estat capitalista va decidir enviar als monarques a visitar les zones afectades per a fer-se la foto. Res més arribar a Paiporta els Reis, el president del govern Sánchez i el president valencià Mazón, la gent del carrer -cobert de fang perquè estaven treballant en la neteja- va començar a insultar-los. Després els van tirar fang. «Assassins», “on estàveu”, “ningú ens va avisar” cridava la multitud enfurida. Un home va oferir la seva pala al Rei Felip VI i després a Sánchez. El missatge era clar: a què veniu aquí

«Agafa una pala, que no et falta de res» li va etzibar una dona enfadada a la Reina Leticia. Un altre resident es va encarar amb els Reis: «el fet que sigueu aquí significa que avui no ha pogut entrar l’equip pesat, la qual cosa retarda les labors». Molts van haver de contenir la seva ira en enfrontar-se a la reialesa. Alguns van cridar «Borbons a la guillotina».

En un altre incident, quan el propietari de Mercadona, Juan Roig, va acudir a un dels seus supermercats, també per a fer-se la foto, es va trobar amb compradors enfadats, que li retreien haver enviat als seus conductors de furgonetes de repartiment el dia de les inundacions. «No tens vergonya. Has enviat als teus treballadors a morir».

El capitalisme mata. Hem de matar al capitalisme

Assenyalem que les persones que han perdut la vida no són morts, són assassinats. Assassinats perquè sota el sistema capitalista, el benefici privat està per sobre de la vida de les persones.

Plantegem la necessitat d’aprofundir i reforçar l’organització espontània dels voluntaris en comitès de barri, perquè s’encarreguin de la distribució de l’ajuda, l’organització de l’esforç de neteja, el control de l’ordre públic i el control de preus i subministraments.

També assenyalem que el preu d’aquesta tragèdia ha de ser assumit per la classe dominant, no pels treballadors, mitjançant l’expropiació de les companyies d’assegurances, i la requisició sota control obrer de tot l’equipament necessari per a l’esforç de socors i neteja. Totes les empreses que sol·licitin subvencions públiques han de ser obligades a obrir primer els seus llibres de comptes. Si es comprova que realment necessiten ajuda, han de ser nacionalitzades sota control obrer.

Sens dubte, la manifestació del 9 de novembre a València serà massiva. S’estan convocant protestes de solidaritat a Catalunya i segurament també tindran lloc en tot l’Estat espanyol. Existeix el potencial perquè aquest moviment derroqui almenys al govern regional. Però més enllà d’això, l’única conclusió lògica de la constatació que el capitalisme mata és que tot el sistema ha de ser enderrocat.