I Congrés de l’OCR: el comunisme revolucionari avança

El passat cap de setmana 21-23 de març vam celebrar el I Congrés de l’Organització Comunista Revolucionària (OCR) de l’Estat espanyol, amb la participació d’un centenar de delegats i convidats. Un terç dels assistents participava per primera vegada en una reunió estatal de l’OCR, la qual cosa mostra els passos endavant que hem donat en els últims mesos. A més de camarades procedents de gairebé totes les zones de l’Estat espanyol (Madrid, Catalunya, Euskal Herria, Andalusia, País Valencià, Castella i Lleó, Astúries, Múrcia, Balears i Canàries), vam comptar amb la participació de diversos convidats internacionals, com el company Jorge Martín, del Secretariat Internacional de la Internacional Comunista Revolucionària (ICR), el camarada Alessandro Giardiello, de la direcció del Partito Comunista Rivoluzionario d’Itàlia, i el company Caspar Oertli, dirigent del Revolutionäre Kommunistische Partei de Suïssa. Cal afegir que diversos camarades van haver de disculpar la seva assistència al Congrés a l’últim moment per problemes vinculats al temporal que va haver-hi aquest cap de setmana, entre altres.

L’organització del Congrés va ser molt bona i eficient. És per això que hem d’agrair la labor del grup de camarades que van organitzar i van col·laborar en les tasques de logística, abans i durant el Congrés.

El més destacable sens dubte, a part de la qualitat de les discussions polítiques i l’atenció a les mateixes dels camarades, va ser el bon clima i l’ambient excel·lent de companyonia durant tot l’esdeveniment.

Perspectives internacionals i Informe de la ICR

El Congrés va començar en la sessió del divendres 21 a la tarda amb la discussió de les perspectives internacionals, que va introduir el company Jorge Martín, del SI de la ICR, després del qual es va donar pas al debat, i que va abastar els punts principals la situació mundial de manera excel·lent: el fenomen de Donald Trump i els seus afins en la resta del món i el malestar social profund que això expressa, el canvi en les relacions interimperialistes, el declivi de l’imperialisme europeu i la seva política de rearmament que implicarà retallades profundes de la despesa social, la guerra d’Ucraïna, Orient Mitjà i el risc de guerres comercials; tot això afegirà combustible a la inflamada situació mundial i impactarà en la consciència de milions d’oprimits a tot el món atiant la lluita de classes a tot arreu i plantejarà la tasca de la revolució socialista més d’hora que tard. D’aquí la urgència d’accelerar la construcció de la ICR i cadascuna de les seves seccions nacionals. Al final, el camarada JM va resumir els punts fonamentals de la discussió.

Després d’això, JM va exposar en un temps realment limitat, però no menys inspirador, un informe del treball de la ICR. La ICR és present i fa treball polític en més de 60 països, en 45 dels quals compta amb seccions nacionals establertes i grups en formació, que cobreixen els 5 continents. La ICR ha duplicat els seus membres en 4 anys. El seu treball implica des de grups reduïts de revolucionaris que inicien un treball polític en països remots fins a seccions nacionals amb més d’un miler de membres en països imperialistes.

Les últimes anàlisis de la ICR mostren la supremacia de l’anàlisi marxista en la comprensió dels nous desenvolupaments arran de la irrupció de Trump. Mentre la resta dels corrents revolucionaris, per no parlar de les reformistes, veuen un auge del “feixisme” a tot arreu, nosaltres veiem un canvi fonamental en les relacions interimperialistes, una expressió de profund malestar social i una avantsala d’esclat de lluites de classes en cada racó del món. A diferència de fa 10 o 15 anys, quan van sorgir moviments polítics de masses molt radicalitzats a Europa i els EUA, on en general vam haver d’acontentar-nos amb ser mers observadors, ara la ICR es prepara per a jugar un paper molt rellevant en una gran quantitat de països davant esdeveniments similars que estan per venir. A l’agost celebrarem el I Congrés mundial de la ICR per al qual disposarem de documents polítics i organitzatius a partir del mes de juny i que debatrem a tots els nivells de l’organització.

Perspectives per a l’Estat espanyol

En la sessió del dissabte 22 de març al matí vam tenir la discussió sobre perspectives per a l’Estat espanyol, que va ser introduïda pel camarada Roberto Zocato, de la CE. La sessió es va centrar en destacar les bases extraordinàriament febles del “miracle” econòmic espanyol actual, que descansa en l’improductiu sector serveis, particularment el turisme, amb la seva ocupació de baixa qualitat i escassa productivitat.

Aquest auge consumista i especulatiu està portant el preu de l’habitatge a nivells inassolibles i és la font d’un profund malestar social que s’està traduint en manifestacions massives, així com de protestes contra la deterioració de la sanitat, l’educació, entre altres. També es va abordar la política armamentística del govern que Sánchez tracta de disfressar costi el que costi. Una discussió interessant va sorgir al voltant de Vox i les perspectives de desenvolupament d’un corrent “trumpista” a Espanya. Està clar que aquest tipus de moviments té una menor base social actualment, respecte a altres països europeus (França, Itàlia, Àustria, Alemanya, Països Baixos), i queda per veure si això canviarà.

En qualsevol cas, la perspectiva és la mateixa que en els altres països, la inevitabilitat d’una crisi econòmica, problemes en el pagament del deute, i auge radicalitzat de la lluita de classes per al qual hem d’estar preparats. Finalment, després de votar algunes esmenes que desenvolupaven i enriquien el document original, va ser aprovat per unanimitat el nostre document de perspectives per a l’Estat espanyol.

El debat organitzatiu

Una sessió central del Congrés va ser el debat, al final de la sessió del matí i durant tota la tarda del dissabte 22 de març, de la sessió organitzativa, el balanç del treball i l’orientació de l’OCR. Aquesta sessió va comptar amb la major participació de tot el Congrés, amb desenes d’intervencions. Els camarades no sols van parlar de les qüestions organitzatives generals i de construcció de l’OCR sinó que també van exposar el treball que estaven fent en les seves zones.

Un dels aspectes més rellevants d’aquest debat és que joves camarades que mai havien intervingut en una reunió estatal van tenir l’oportunitat de fer-ho per primera vegada, mostrant tot el seu entusiasme. Com bé va expressar un jove camarada de Barcelona, el nostre objectiu és convertir en bolxevic a tot jove que ingressa a la nostra organització declarant-se comunista.

La campanya per un programa revolucionari per a la joventut

La sessió final del diumenge 23 de març va ser testimoni d’un dels punts més rellevants de l’esdeveniment, com va ser el llançament de la nostra Campanya per un programa revolucionari per a la joventut. Va ser introduïda per la camarada Leire Rodas, de la direcció estatal de l’OCR.

Aquesta campanya, que ja havia començat a preparar-se en la cèl·lules de l’OCR en setmanes anteriors, constituirà l’activitat principal de tota l’organització fins al mes de maig, i consistirà en una encartellada massiva en centres d’estudi i barris, repartiment d’octavetes a les taules a la universitat i places públiques, i difusió del fullet que resumeix els 10 punts principals del nostre programa per a la joventut: antimilitarisme, habitatge, condicions laborals, serveis públics, canvi climàtic, drets democràtics, repressió i autoritarisme, la lluita contra tota mena d’opressió, oci, i revolució socialista internacional.

Es va acordar culminar aquesta campanya amb actes públics en totes les zones. Amb aquesta campanya pretenem guanyar a la capa avançada de joves que anhelen un canvi fonamental de societat i que no es conformen amb simple activitat i consignes buides.

La importància de la teoria

El Congrés de l’OCR també es va detenir a fixar els objectius teòrics de formació dels nostres camarades al llarg d’enguany. Vam decidir centrar-nos en l’economia marxista, amb cursets en totes les zones, durant el primer semestre de l’any, i també sobre el 50è aniversari de la mort del dictador i l’anomenada “transició democràtica” a partir de l’estiu. Hem reimprès el nostre vell document de la Transició amb aquesta intenció, amb algunes actualitzacions, a més de disposar del llibre d’Alan Woods, La gran traïció. També acordem llançar una campanya pública sobre això a partir del mes d’octubre d’enguany.

També confirmem la publicació de 4 números a l’any de la revista teòrica, En defensa del marxismo, que edita la ICR en castellà.

En el que a la publicació de llibres es refereix, imprimirem en pròximes setmanes el llibre de Engels, Del socialisme utòpic al socialisme científic, així com del llibre d’Alan Woods Historia de la Filosofia. Una perspectiva marxista, que hem esgotat, entre altres títols..

En els dos dies de Congrés vam vendre 600€ en literatura marxista, la qual cosa mostra la set d’idees, particularment entre els camarades joves.

Tradicions bolxevics

Finalment, vam abordar les finances revolucionàries amb la qual sostenim la nostra activitat. El Congrés va completar el seu finançament i va treure uns diners extres amb la venda de samarretes, xapes i rifes de diverses obres artístiques donades per diversos companys, amb el que vam aconseguir uns altres 600€. Finalment, vam sumar més de 6.000 euros amb la col·lecta final abans de la clausura.

Si seguim endavant és perquè ens situem fermament en les tradicions bolxevics d’organització, amb la defensa intransigent de les idees científiques del marxisme, amb el paper central que juguen la nostra revista impresa i la nostra pàgina web, i en la nostra independència financera.

El Congrés va ser clausurat pel camarada JM, animant a tots els presents a prosseguir la labor revolucionària i a enfortir el desenvolupament de l’OCR, com a secció espanyola de la Internacional Comunista Revolucionària. Al final, tots els presents ens vam reunir per a cantar l’himne mundial del proletariat, La Internacional.

En definitiva, aquest Congrés va ser un gran esdeveniment per a l’organització, i ara ens toca posar en pràctica els seus acords i fer avançar així a l’OCR a una nova altura en la tasca de construir el partit revolucionari que necessita la nostra classe, a nivell estatal i internacional.