Illes Balears: No al Plus de 22.000€, sí als dirigents revolucionaris

Durant el mes de desembre a les Illes Balears, va esdevenir l’escàndol del plus de 22.000€ que cobren els alts càrrecs del govern que provenen de fora de l’illa de Mallorca. Tot va començar amb una esmena dels eco-sobiranistes de MÉS als pressuposts, on es volia limitar aquest plus per als habitants de les altres illes, excloent als provinents de fora de les Balears. 

Un representant d’una formació d’esquerres que pretén millorar la vida dels treballadors, no pot viure amb un sou desorbitat i allunyat dels problemes de la classe social a la qual vol representar. Una de les qüestions més elementals per a un dirigent d’esquerres és demostrar el seu compromís amb les seves idees, duent-les a la pràctica amb coherència. No es tracta de fer una competició per veure qui és més pobre i passa més necessitats, com la dreta vol fer creure a la gent que ha de ser un dirigent d’esquerres, sinó de mantenir un lligam amb la gent que es vol defensar i mostrar una empatia pels seus problemes. 

Un dels errors més freqüents de les formacions d’esquerres que no duen a terme una praxi revolucionaria i marxista, és institucionalitzar-se, deixant de banda les lluites que es duen a terme al carrer. Ràpidament comencen a adoptar privilegis respecte als treballadors i agafar por a la pressió que les bases del seu partit els fa per fer el que els han encomanat, millorar les condicions dels treballadors. Llavors, és recurrent en aquestes formacions que la vida interna del partit es vagi ofegant generant una burocràcia, on es van tapant les seves vergonyes i acaben sent un partit purament electoralista on el que només importa és el resultat electoral per damunt dels objectius polítics.  

És just per aquests motius, pels quals un representant dels treballadors al parlament o al govern, ha de seguir tenint un sou equiparable a un treballador mitjà, sense que això el generi una situació on passi necessitats i el dificulti la seva tasca política. 

L’espectacle que ha protagonitzat l’esquerra a les illes amb aquest plus, és del tot inacceptable. Encara que MÉS hagi obert la caixa de Pandora, no vol dir que la seva proposta de mantenir aquest plus de 22.000€ per als càrrecs ocupats per persones residents a la resta d’illes menors sigui coherent, aquesta quantitat és desmesurada, tenint en compte que els alts càrrecs cobren, el que menys, al voltant de 4000€, que també és desmesurat. Però és cert que si s’ha de contemplar qualque mesura per evitar una discriminació per raó d’origen però que vagi lligada a la realitat social. Es podria plantejar expropiar habitatge en mans de bancs i habilitar alguns pisos de manera temporal per aquests alts càrrecs o com a màxim costejar les despeses del lloguer d’un habitatge amb un preu màxim que correspongui a la mitjana del municipi on resideixi, sempre i quan tinguin la seva principal residència al seu lloc d’origen. 

Encara ha estat més vergonyosa la postura de Podem i PSIB, no tan sols no han fet autocrítica sinó que han defensat aquest plus. Cert que Podem va proposar baixar-ho a 12.000€ però segueix sent inapropiat i injust. Al final, MÉS va rebutjar parlar sobre reduir aquest plus i va mantenir la seva proposta, que va ser rebutjada pels vots de PSIB, Podem i VOX i l’abstenció del PP, per tant, tot torna a quedar com estava. 

Aquest episodi és un dels més patètics que s’han produït en els darrers anys. És normal que amb aquest comportament de l’esquerra, els treballadors tinguin la impressió que ningú els representa i que tots volen treure profit del pastís. Amb aquesta imatge que donen, generen encara més desafecció per la política i és aprofitada per la dreta. 

Necessitem un partit de revolucionari de masses on tots els dirigents donin exemple del seu compromís amb la classe treballadora i que sigui una eina realment transformadora i no un club tancat purament electoralista.