Inici desastrós del curs escolar- unificar la lluita de la comunitat educativa a tot l’Estat

L’inici de curs escolar està sent marcat per la incertesa a conseqüència del rebrot de l’epidèmia i la negligència de totes les administracions de l’Estat, central i autonòmiques, en planificar conjuntament mesures de seguretat i d’adaptació d’espais, protocols i currículums, per alumnes i professors.

Al maig, el ministeri d’educació va aprovar un protocol per reiniciar les classes, amb 15-20 alumnes per aula. Tanmateix, això implicava desdoblar torns, contractar a desenes de milers de nous professors i habilitar nous espais, ja fos utilitzant dependències àmplies dels instituts, edificis públics municipals, regionals o de l’Estat, o habilitant espais nous de la mateixa manera que es van construir hospitals de campanya a temps rècord- resumidament, la inversió de milers de milions per l’interès social.

En lloc d’això, ho han fiat tot al fet que l’epidèmia disminuís sense preveure el rebrot, tot i que aquest va començar a manifestar-se clarament al començament de juliol. Han deixat passar tot un estiu sense fer res. Només ja al 25 d’agost quan el ministeri i les conselleries d’educació van improvisar una reunió d’urgència per aprovar mesures de molt curt abast. Ara assumeixen que hi haurà classes amb 30 alumnes i l’única mesura que suggereixen és la mascareta, que els alumnes de les diferents classes no es barregin entre si o enviar a casa 14 dies als alumnes d’una classe si es detecta un infectat. Ni tan sols assumeixen que l’Estat i les empreses paguin la baixa als pares que hagin de cuidar els seus fills a casa si es posen malalts o entren en quarantena.

Els diners per haver resolt aquesta situació, o per haver-la deixat en les millors condicions possibles, assegurant la ràtio de 15 alumnes per aula i altres propostes assenyalades al principi, hi són: en els fons extres de la COVID-19, en la reducció o eliminació de partides per a l’educació privada, la despesa militar i el pagament del deute públic, i en impostos especials a les grans empreses que s’haurien d’aplicar per emergència social.

Per arribar a les xifres acordades pel ministeri i autonomies es requereixen més de 4.500 milions d’euros i 30.000 desdoblaments de classes. Tanmateix la realitat és que només s’han aprovat 2.000 milions, que encara no s’han lliurat a les comunitats autònomes ni instituts, provocant la improvisació de mesures de seguretat ja començat el curs.

Organitzar-se per lluitar per una educació de qualitat i segura

Les condicions de la pandèmia es fan més dures als barris més desfavorits. Habitatges petits amb espais de convivència reduïts i atur massiu, unit a una degradació dels serveis públics sanitaris i al desastre organitzat des de les diferents conselleries d’Educació, sobretot on governa la dreta, formen una combinació explosiva.

En zones com Madrid i Andalusia, la negligència dels seus governs de dreta sembla dissenyada a propòsit per avançar més ràpidament en la destrucció de tot allò públic. Tractaran d’usar l’ajuda gratis rebuda de l’Estat per incrementar les subvencions a l’educació privada. Díaz Ayuso a Madrid ha privatitzat fins i tot el personal de rastreig i els equips encarregats de fer els tests PCR, lliurant centenars de milions als empresaris.

Només la mobilització més àmplia possible de les famílies treballadores, professors i alumnes, la immensa majoria social, pot obligar que s’adoptin les mesures necessàries. Ara per ara hi ha convocatòries aïllades de vaga de professors i mobilitzacions de la Marea Verda per regions contra aquesta situació, en diferents dies, i una vaga estudiantil de 3 dies, del 16 al 18 de setembre. Tanmateix, hauria sigut molt millor haver organitzat un pla de lluita estatal unificat de professors, pares i alumnes, colpejant conjuntament per tota la comunitat educativa, els mateixos dies i a la mateixa hora, i per les mateixes reivindicacions generals.

Des de L’Octubre animem a la màxima participació i solidaritat en les lluites, mentre que insistim en la necessitat d’una convocatòria urgent d’una coordinadora estatal que agrupi als sindicats de professors, AMPAS i sindicats estudiantils per unificar en el termini més breu possible les reivindicacions i acordar un pla de lluita estatal unificat. La unió és la nostra força!