Combatre l’imperialisme i la guerra! Treballadors del món uniu-vos! – Declaració de la ICR

El capitalisme és un sistema malalt que ha excedit des de fa molt de temps la seva utilitat. En l’època de la seva decadència senil engendra la guerra, el racisme, la pobresa i la fam. L’imperialisme, l’etapa superior del capitalisme, es caracteritza per la lluita entre diferents bandes de lladres capitalistes pel repartiment del botí. Avui, a mesura que el botí es redueix sota l’impacte de la crisi del capitalisme, la seva lluita s’intensifica i veiem un impuls renovat cap al militarisme i la guerra.

La guerra a Gaza ens ha donat la demostració més gràfica del salvatgisme del capitalisme. Els imperialistes occidentals han donat el seu suport incondicional i la seva ajuda militar a la matança genocida de 40.000 homes, dones i nens indefensos per part de la màquina de guerra israeliana. En fer-ho, han fet saltar pels aires tota la seva xerrameca hipòcrita sobre els “valors occidentals”, “l’ordre internacional basat en regles” i la inviolabilitat dels drets humans.

Tots els seus sermons i llàgrimes de cocodril sobre els crims de guerra russos a Ucraïna han estat exposats com a hipocresia. El poble ucraïnès ha estat llançat com a carn de canó a una altra matança imperialista no per la “llibertat” o “la sobirania d’Ucraïna”, sinó per afeblir Rússia com a potència rival.

Aquestes guerres, a Gaza i Ucraïna, són només dos exemples de la barbàrie que el capitalisme està provocant arreu del món. Gaza, Ucraïna, Congo, Sudan, tensions creixents a l’estret de Taiwan, guerres i guerres civils a més de 30 països del món: aquesta és la imatge del futur que el capitalisme reserva a la humanitat.

En l’època de l’agonia del capitalisme, s’escampen guerres reaccionàries i imperialistes. El preu el paguen els milions de pobres comuns i la classe treballadora: en morts, ferits i malalties; a través del desplaçament massiu de 117 milions de persones (i augmentant); en la destrucció dels mitjans de vida i l’augment dels preus. Tot això pels beneficis d’un grapat de paràsits multimilionaris que no han estat elegits i no rendeixen comptes amb ningú.

Però aquest procés té una altra cara. Milions, fins i tot centenars de milions, s’estan radicalitzant. Busquen un lideratge de lluita contra el militarisme, contra la guerra i contra l’imperialisme. Els milions de persones que han protestat per la guerra de Gaza i el moviment de les acampades de solidaritat amb Palestina ho han demostrat.

És el moment d’una campanya internacional àmplia al voltant d’un programa clar de lluita contra el militarisme i l’imperialisme. Amb aquest objectiu, la Internacional Comunista Revolucionària proposa el següent programa com a punt de partida d’aquesta campanya, i fem una crida a totes les persones o organitzacions seriosament oposades a la guerra imperialista a contactar amb nosaltres, a posar el seu nom a la mateixa campanya i a unir-se a nosaltres en aquesta tasca.

El nostre objectiu és arribar a cada campus, escola, organització obrera, sindicat i lloc de treball, per donar una expressió clara a la ira creixent de la societat i dirigir-la contra els culpables de la barbàrie que ens envolta: les nostres classes dominants imperialistes.

Sanitat, no guerra! Llibres, no bombes!

A mesura que el sistema capitalista entra en crisi, els mercats es redueixen i les oportunitats d’inversió s’evaporen, la lluita de les potències imperialistes assoleix un to cada vegada més alt. Arreu del món estan esmolant els seus ganivets per defensar i ampliar els seus mercats, àrees d’influència i camps d’inversió.

A tot arreu, el crit de la classe dirigent ha estat: les armes abans que el pa! Només el 2023 , la despesa mundial en defensa va augmentar un 9% fins a un rècord de 2,2 bilions de dòlars anuals. Són 306 dòlars que es gasten anualment en mitjans de destrucció per cada home, dona i nen del planeta.

Poden trobar diners per al sector militar. Poden trobar milers de milions en ajuda militar per a la màquina de guerra israeliana i la sagnant picadora de carn a Ucraïna. I tanmateix, durant dècades ens han dit que la guardiola era buida, que hem viscut més enllà de les nostres possibilitats i, per tant, hem d’acceptar atacs a l’educació, la sanitat i altres serveis públics. Al mateix temps que estan preparant encara més retallades en els serveis públics, prometen sumes exorbitants per a l’exèrcit.

Les mateixes senyores i senyors que afirmen que no poden trobar finançament per a l’educació, han trobat grans sumes per reduir a runes les llars dels 2 milions d’habitants de Gaza. Afirmen que no poden permetre’s el luxe de construir noves escoles i universitats a casa seva, però van trobar els diners per reduir a pols les 12 universitats de Gaza durant els primers 100 dies de guerra.

A Europa, la despesa militar va augmentar un 16% interanual el 2023. Poc després de l’esclat de la guerra d’Ucraïna el 2022, el canceller alemany Olaf Scholz va anunciar una nova partida de 100.000 milions d’euros que es destinaria al rearmament alemany. Això se suma a un augment del 55% de la despesa en defensa des del 2014.

Aquests diners han de venir d’algun lloc, i aquest any , es retallaran 30.600 milions d’euros de la despesa pública a tots els sectors, que afecten la sanitat, les llars d’infants i el transport públic. I això és només el començament.

A Gran Bretanya, només en l’últim any , la despesa en defensa ha augmentat un 7,9%. Compareu-ho amb una retallada de l’1,2% en sanitat prevista per al 2024, la major reducció real de la despesa sanitària a Gran Bretanya des dels anys setanta. El nou primer ministre “laborista” britànic, Keir Starmer, va insistir que no podia prometre diners per al sistema sanitari en ruïnes ni per als nens que passen gana, però immediatament va prometre milers de milions en armes per a Ucraïna.

La situació és la mateixa en altres països imperialistes. Al Japó, la despesa en defensa ha augmentat un 11% en un any; a Suècia un 12%. La imatge és la mateixa gairebé a tot arreu.

A la cimera del 75è aniversari de l’OTAN d’enguany, es va anunciar que un nombre rècord de membres de l’aliança gasta més del 2% del PIB en defensa: 23 dels 31 membres del bloc, front als només 3 de fa 10 anys. I, tanmateix, fins i tot això no es va considerar suficient.

Els imperialistes han deixat clar que els seus plans de militarització amb prou feines han començat. S’estan preparant per a una època de guerra i destrucció, una època en la qual el seu sistema ens arrossega cada cop més profundament. Una proporció cada cop més gran de l’esforç humà es malgastarà en la fabricació d’armes, totalment improductiva.

Lluny d’afegir res a l’economia, la fabricació d’armes es dirigeix ​​precisament a destruir la producció. La despesa de centenars de milers de milions d’aquesta manera sense que es creï res productiu o útil, inevitablement, avivarà una major inflació, que afectarà a milions de persones. Així, ens veurem obligats a pagar el rearmament per segona vegada: no només amb pressupostos més reduïts per a educació, sanitat, etc., sinó amb preus més alts.

Imaginem què es podria fer amb aquesta xifra de 2,2 bilions de dòlars anuals i en augment! Només aquests diners cobririen dos terços de la inversió de 3,5 bilions de dòlars anuals que es calcula necessària per lluitar contra el canvi climàtic. O podríem donar a tothom una educació gratuïta i de qualitat. Quants metges i infermeres es podrien formar per dotar de personal uns sistemes sanitaris que actualment fan aigües? Només amb 40.000 milions de dòlars anuals (menys del 2% de la despesa militar mundial!) es podria alimentar els 850 milions de persones que actualment passen gana al món.

D’un sol cop, podríem resoldre qualsevol dels nombrosos problemes als quals s’enfronta la humanitat. I per què no ho fem? Només perquè els voltors imperialistes han de protegir els seus beneficis i dominis amb canons, tancs i artilleria.

Diem:

Destruïm l’OTAN i altres tractats i organitzacions imperialistes!

Sanitat, no guerra!

Llibres, no bombes!

Expropiem els bancs i els fabricants d’armes!

Per a alguns, hi ha abeuradors de bilions de dòlars. Els mercaders de la mort, com Lockheed Martin, Raytheon, General Dynamics, BAE Systems i altres, es freguen les mans davant la perspectiva d’una època de guerra imperialista intensificada.

“Ja saben, la situació d’Israel, òbviament, és terrible, francament”, va lamentar el director financer del fabricant d’armes General Dynamics en una reunió amb inversors dues setmanes després de l’inici de la matança a gran escala d’Israel a Gaza. Però el seu comportament va canviar l’instant següent, ja que esbossava les fabuloses perspectives que la guerra obria per a les comandes d’obusos d’artilleria.

Com va dir Lenin fa més d’un segle: “La guerra és ‘terrible’? Sí, terriblement rendible.”

Des del febrer de 2022, el fabricant d’armes britànic, BAE Systems , ha vist duplicar el preu de les seves accions i espera que les seves vendes pugin un 12% més el 2024. Mentre la resta de l’economia mundial s’enfonsa, Lockheed Martin, General Dynamics i Northrop Grumman esperen que els preus de les seves accions pugin entre un 5 i un 7% aquest any.

Aquestes corporacions fan regularment un rendiment anual del 10 al 12% alimentant les màquines de guerra dels imperialistes. En quin altre lloc de la Terra s’obtenen tan immensos beneficis?

Els supermercats, els gegants de l’energia i altres també aprofiten regularment les interrupcions de les cadenes de subministrament i altres conseqüències de la guerra per augmentar els preus, sense oblidar els que arriben un cop acaba una guerra per beneficiar-se de la reconstrucció. Diem: confiscar els beneficis derivats del militarisme i expropiar les indústries de guerra!

Molts pacifistes defensors del desarmament, amb la millor de les intencions, demanen el tancament de les fàbriques d’armes. Però en fer-ho, involuntàriament serveixen per alienar aquest poderós sector de treballadors, que d’aquesta manera serien acomiadats. Centenars de milers de treballadors altament qualificats treballen a la indústria armamentística. Això per no parlar dels nombrosos acadèmics la recerca dels quals està orientada per inversors del sector de la defensa a avançar en l’art de l’assassinat en massa. En comptes de tirar els treballadors, juntament amb les fàbriques, a les escombraries, aquestes habilitats s’han d’aprofitar millor.

En lloc de tancar aquestes fàbriques, la nacionalització de la indústria armamentística i dels principals bancs sota el control dels treballadors permetria reutilitzar-les per crear béns socialment útils. Sota el control dels treballadors, amb el finançament total del sector bancari expropiat i els beneficis confiscats dels traficants d’armes, els treballadors podrien desenvolupar fàcilment plans per reconvertir les fàbriques.

En lloc de crear mitjans de destrucció, en un espai de temps molt curt, podrien produir béns socialment útils, vinculats, per exemple, a les incipients indústries verdes. La possibilitat s’ha demostrat a la pràctica: assenyalem l’exemple del pla Lucas a la Gran Bretanya dels anys setanta, quan els treballadors d’una fàbrica d’armes van desenvolupar precisament un pla tan detallat i pressupostat per a la reutilització de la seva fàbrica.

Per tant, diem:

Expropiem els especuladors de la guerra!

Expropiem els mercaders de la mort!

Expropiem els bancs que estan lligats per un milió de fils a les indústries de guerra!

Sense compensació!

Totes les empreses nacionalitzades es posaran sota control obrer per reconvertir les fàbriques amb finalitats socialment útils!

Defensa els drets democràtics!

A tot Occident, aquest viratge cap al militarisme s’està produint sota les mateixes consignes: calen tancs i bombes per “garantir la nostra seguretat” i “salvaguardar la nostra democràcia”.

I què passa amb aquesta “democràcia” que suposadament “salvaguarden”? A tot arreu, la militarització va acompanyada del mateix: la censura, una campanya histèrica contra tota oposició a les aventures militars, la repressió descarada i l’erosió dels drets democràtics que tant ha costat conquistar.

La guerra a Gaza està rebent el suport total dels règims occidentals, malgrat que la gran majoria de la població s’hi oposa. On és la “democràcia” aquí?

A Alemanya, la classe dirigent ha provocat histèria contra la solidaritat amb Palestina. Ara combina el seu suport total a la matança a Gaza amb una campanya anti-immigració i islamòfoba, amb la introducció de noves lleis que requeririen escandalosament als nous ciutadans que reconeguin “el dret d’existència d’Israel”.

Hem vist protestes pacífiques contra el genocidi prohibides, agrupacions estudiantils tancades i acampades brutalment reprimides per la policia des de la UCLA fins a la Universitat d’Amsterdam. La mateixa policia roman de braços plegats mentre les turbes sionistes ataquen estudiants indefensos. A Alemanya i França, hem vist intents de prohibir les protestes pro-Palestines. Fins i tot se li va prohibir l’entrada a Alemanya a l’exministre de finances grec Yanis Varoufakis per a una conferència de solidaritat amb Palestina. On és el dret sagrat a la “llibertat de reunió”?

Mentrestant, els que s’oposen a les guerres en curs a Ucraïna i Gaza són titllats per la “premsa lliure” com “agents de Putin”, “antisemites”, “simpatitzants de Hamàs”, etc. A França hem vist una campanya cruenta per part de la premsa i tots els partits, de dreta i “esquerra”, atacant Mélenchon i La France Insoumise com a ‘antisemites’ per oposar-se a la guerra de Gaza. Aquí teniu la tan celebrada “premsa lliure” en acció.

Si més no, ens diuen que sota el capitalisme tots tenim un dret democràtic inviolable: el dret a gastar els nostres diners com vulguem. No obstant això, molts governs estan discutint obertament les lleis anti-BDS, que farien il·legal instar la gent a boicotejar Israel. Molts estats nord-americans i universitats i organismes públics dels EUA i britànics ja tenen aquestes prohibicions contra el BDS.

Ens diuen que capitalisme i la democràcia van inevitablement de la mà. Aquesta il·lusió s’evapora en contacte amb la realitat. En temps de boom econòmic, almenys als països rics, la classe dirigent es podia permetre certes llibertats democràtiques. Però com més s’aguditzen els antagonismes de classe i nacionals, més la classe dirigent es veu obligada a prescindir de les formalitats de la democràcia. Per a la classe capitalista en fallida, aquest és un luxe que cada cop es pot permetre menys.

Diem:

Defensem el dret a la llibertat d’expressió! No al silenciament dels antiimperialistes.

Defensem el dret a la protesta! Contra la repressió del moviment contra la guerra!

Fi a la criminalització del moviment contra la matança a Gaza!

Per acabar amb la guerra hem d’acabar amb el capitalisme!

Capitalisme vol dir guerra. Des de l’esclat de la crisi el 2008, els mercats i les oportunitats d’inversió s’han anat reduint. El capitalisme ha sobreviscut a si mateix. Les forces productives s’asfixien sota la camisa de força dels mercats nacionals i de la propietat privada. L’auge del militarisme i la guerra, a mesura que cada potència imperialista intenta aconseguir mercats i recursos a costa dels seus competidors, és la conclusió lògica de la crisi del capitalisme.

El declivi relatiu de l’imperialisme nord-americà està accentuant aquest procés. Ja no és capaç d’evitar que els seus rivals s’imposin a escala regional. Els seus aliats també entenen que han de confiar en el seu propi poder militar per defensar els seus interessos, d’aquí la concentració militar a Europa i la regió del Pacífic.

Les diferents bandes de lladres del món, enemics i amics dels Estats Units per igual, han estudiat acuradament l’horror sagnant que es desenvolupa a Ucraïna, que ha exposat la debilitat dels Estats Units. Els escenaris de les guerres imperialistes i les guerres proxy futures prometen ser mortíferes picadores de carn. Per això, es necessitaran soldats, armes convencionals i grans quantitats d’artilleria.

S’exigirà als treballadors i els joves que paguin la factura: amb el seu nivell de vida i amb les seves pròpies vides. A més dels centenars de milers de milions que es destinen a les indústries de guerra, tenim la discussió oberta de reintroduir el servei militar obligatori a molts països per primera vegada des de la Guerra Freda.

Lamentablement, l’anomenada “esquerra”, en la mesura que no s’ha alineat amb una o altra potència imperialista, s’ha restringit a les crides pacifistes més patètiques per la “pau” i, pitjor encara, per la intervenció de les Nacions Unides. Però la “pau” imperialista sempre és només el preludi i el període de preparació de noves guerres imperialistes.

Pel que fa a les Nacions Unides, la descripció que fa Lenin del seu predecessor, la Societat de Nacions, és força encertada: és només una “cuina de lladres”. És només un fòrum on els drets i els mitjans de vida de pobles sencers s’intercanvien com un petit canvi en les relacions entre les potències imperialistes. Quan els lladres no es poden posar d’acord entre ells, és inútil. Quan l’imperialisme nord-americà pot obtenir l’aprovació de l’ONU per als seus objectius imperialistes a l’estranger, com en la guerra de Corea del 1950-53, l’assassinat de Lumumba al Congo el 1961, la guerra del Golf del 1991 i la intervenció militar a Haití del 2004, està encantat d’utilitzar aquest organisme com a fulla de parra per als seus crus interessos. Quan l’ONU vota resolucions que no li agraden (com en el cas de Cuba i Palestina), les ignora amb seguretat, sabent que no hi haurà conseqüències.

El que no entenen els pacifistes és que el militarisme i la guerra no són el producte de polítiques malignes d’aquest o aquell partit o ministeri burgès. Cap organisme internacional pot “alçar-se per sobre” dels bel·ligerants i imposar la pau al món. La guerra i el militarisme són un resultat orgànic i necessari del capitalisme en la seva època de decadència imperialista.

Com va explicar brillantment Clausewitz, “la guerra és només la continuació de la política per altres mitjans”. I la política dels comunistes revolucionaris en temps de guerra imperialista és només la continuació de la nostra política en temps de pau imperialista.

Al cor dels països imperialistes, en paraules d’aquell gran revolucionari i lluitador contra el militarisme, Karl Liebknecht, “el nostre principal enemic és a casa!”. Hem de lluitar per fer caure els bel·licistes a casa nostra, per aturar els designis imperialistes de la nostra pròpia classe dirigent. Només la guerra de classes pot aturar la màquina de guerra imperialista. Només la revolució socialista pot enderrocar el capitalisme i obrir el camí cap a una veritable era de pau.

Per això, reiterem la nostra crida. Als treballadors, als joves, a les organitzacions d’esquerres i comunistes, a les organitzacions sindicals, als grups d’estudiants i a qualsevol persona que vulgui posar fi a la guerra, el militarisme i l’imperialisme: treballem junts.

Volem treballar amb tots aquells que estan d’acord en aquests punts fonamentals per construir una campanya internacional seriosa, revolucionària i antiimperialista contra el militarisme i la guerra. Existeix un estat d’ànim propici per a fer-ho, és la nostra feina organitzar-lo i donar-li un programa polític clar d’acció. Diem:

Contra l’imperialisme i el militarisme! Aturem les guerres interminables!

A baix els bel·licistes!

Pau entre pobles, guerra contra els multimilionaris!

Treballadors del món uniu-vos!