La crisi del turisme a Barcelona: per una sortida revolucionària!

El malestar creixent de la classe treballadora barcelonina amb el turisme de masses està arribant als seus límits. La ciutat de Barcelona no està en venda. Per lluitar en contra de la venda massiva de la ciutat al millor postor capitalista, només podem confiar en la nostra pròpia força i organització de classe.

Situació dramàtica

Ja fa anys que la burgesia catalana, i els seus governs de lacais, han apostat pel turisme de masses com a inversió fàcil i rendible. Per què invertir en la indústria, en instal·lacions i maquinària costosa i treballadors qualificats quan tot el que cal és invertir només una petita part de tot això en hotels, pisos turístics i treballadors precaris? I que el patrimoni cultural i el clima facin la resta!

Així les coses, Collboni, percebent el malestar creixent de la classe treballadora amb aquesta qüestió, ara planteja que una de les principals prioritats de l’Ajuntament és precisament evitar la massificació turística. Com pretén fer-ho? Per un cantó, reivindicant la importància de les polítiques públiques amb la col·laboració privada per “gestionar i cogovernar” el turisme en la ciutat. Per l’altra, assegurant un turisme “d’excel·lència i qualitat”.

Dit d’una altra manera, “col·laborar” (o millor dit, obeir) amb les mateixes grans empreses privades que han provocat l’actual situació a través de la seva inesgotable cobdicia pels beneficis, sense cap mirament pels interessos de la majoria de la població, la classe obrera barcelonina. Pel que fa al turisme “d’excel·lència i qualitat”, això no implica la seva reducció, principal demanda del moviment. En realitat, no és res més que una cortina de fum per pretendre que el PSC es preocupa i actua en nom de la majoria.

Tanmateix, cal recordar que el PSC i el PSOE estan demostrant en la pràctica, en primer lloc des de la Moncloa, que són polítics burgesos responsables, que la seva prioritat és mantenir la pau social entre les classes. Inevitablement, com estan demostrant els fets, en l’actual època de crisi mundial del capitalisme això es tradueix en un increment de la riquesa en mans de la minoria i un augment de la pobresa, misèria i explotació de la majoria. El cas del turisme de masses n’és un exemple concret més.

És a través de la comprensió del paper polític que duu a terme la direcció del PSC/PSOE com a agent del capitalisme espanyol (i català) que podem analitzar les mesures concretes. Així, en la reunió anual del consorci Turisme de Barcelona, i en presència de més de 600 empresaris i representants del sector, Collboni va dir que “no és moment de créixer sinó de reconvertir”. Seguint la lògica del diàleg i la celebració de la gestió pública-privada, el director general del consorci va defensar que els capitalistes ja han apostat per una ciutat sostenible (!), mentre que a la vegada celebrava el pla Endreça. Va afegir: “Al turisme se’l culpa de tot, però el turista que visita Barcelona no compra pisos; dorm en hotels i apartaments que estan o haurien d’estar perfectament legalitzats.”

Tot plegat aquesta reunió de la patronal del Turisme a Barcelona escenifica molt bé el panorama: la burgesia marca el pas, Collboni el segueix obedientment i el celebra, però exerceix de polític burguès i busca quadrar el cercle per encobrir que el problema és el gran capital i el sistema capitalista. No és casualitat doncs que l’article de la Vanguardia que tracta sobre aquesta reunió es tituli “El turisme de Barcelona renuncia a créixer més per no perdre atractiu.”

Pel que fa a la mesura estrella anunciada fa uns dies d’acabar amb tots els pisos turístics d’aquí a 5 anys, nosaltres estem d’acord en acabar amb tots els pisos turístics del gran capital, però immediatament i sense indemnització excepte a petits accionistes corroborats (en el cas que n’hi hagi). Però per a Collboni, com que les coses es mouen “lentament” en matèria d’habitatge, cal que esperem 5 anys mentre continuen apujant els preus de l’habitatge, ens fan fora de casa i dels nostres barris i apugen els preus en general per la pressió turística. De totes maneres, com pretén fer-ho si els seus amics capitalistes que tant admira diuen públicament que el turisme no és el problema? Potser mitjançant el ja provat diàleg social, és a dir, anunciar molt per a després no complir les exigències del moviment obrer? Per a compensar l’anunci d’aquesta mesura, que no ha agradat als seus amics del sector turístic, també ha anunciat que elimina l’obligatorietat de destinar un 30% de noves promocions d’habitatge a habitatge protegit. Visca la col·laboració pública-privada!

Donada la profunditat de la crisi, quines altres mesures proposa l’Ajuntament? A més d’haver apujat la taxa turística a una de les més altes d’Europa (mesura que no funciona, com mostra precisament l’augment del turisme), una altra és la creació d’un pla de gestió per a 16 Espais de Major Afluència (EGA). Citarem què significa això, perquè parla per si sol: “En àmbit de ciutat, el Pla d’EGA també suposa l’ampliació de la dotació d’agents cívics fins als 70 efectius durant la campanya d’estiu —respecte als 58 que hi ha la resta de l’any—, la posada en marxa d’un programa de suport al comerç de proximitat en aquests espais, la intensificació durant els mesos de la campanya del control de la venda ambulant i els reforços dels operatius de neteja i seguretat, entre d’altres.”

Per sort per a nosaltres, la cosa no acaba aquí. Sens dubte la millor mesura, revolucionària i d’un impacte que ni el moviment ha sigut capaç de plantejar, és… recollir dades sobre l’afluència de visitants per advertir als turistes que si visiten en determinades hores, no tindran una bona experiència!

El mateix partit que defensa l’extensió de l’aeroport del Prat, el macroprojecte Hard Rock, l’extensió de la B-30, perquè si no “com ha d’arribar la gent a les fires, en patinet?”, de cop i volta ara es preocupa i prioritzarà controlar el turisme de masses. No es pot confiar ni un pèl en aquests agents del capital. Així, cal exigir que compleixin el tancament dels pisos turístics, de forma immediata, a través de l’organització i la protesta al carrer. A la vegada, i a través d’aquests mètodes, exigir que cal anar molt més enllà.

Només el poble salva el poble

Des de l’Organització Comunista Revolucionària, secció catalana de la Internacional Comunista Revolucionària, compartim i defensem les demandes plantejades pel Manifest per la Reducció de l’Activitat Turística, com ara la fi de la promoció turística amb diners públics i de subvencions i exempció fiscal al sector, l’aturada de tota ampliació d’infraestructures portuàries i aeroportuàries, així com de macroesdeveniments com la Copa Amèrica, reducció de l’oferta d’allotjament turístic, etc. Tanmateix, creiem que cal anar molt més enllà.

Segons l’últim estudi de l’Ajuntament de Barcelona sobre el turisme, un 61% dels enquestats pensa que s’ha arribat al límit, un salt del 25% comparat amb les dades d’ara fa 10 anys. Encara més, el factor econòmic és el principal focus d’atenció per posicionar-s’hi en contra. En altres paraules, una majoria de la classe treballadora està en contra de l’actual situació del turisme perquè afecta negativament les seves condicions de vida econòmiques.

Aquestes dades van a l’arrel del problema, a la qüestió de classe. Mentre que per un cantó les grans empreses del sector, la banca, els fons voltor i d’altres grans empreses s’han enriquit i s’enriqueixen amb la venda de la ciutat al turisme, la classe obrera en pateix les conseqüències. Cal dir-ho clar, els responsables de l’actual crisi són els capitalistes, els seus polítics i l’aparell de l’estat que defensa l’statu quo.

Això vol dir que per revertir l’actual situació cal plantejar demandes que vagin més enllà, que plantegin la qüestió tal com és: la lluita entre la minoria capitalista que explota i oprimeix, i la majoria treballadora que pateix l’explotació i opressió d’aquesta minoria. El que cal és establir, gestionar i controlar un turisme sostenible amb condicions de vida dignes i plenes per la classe obrera i d’harmonia amb el medi ambient. Per això plantegem que és necessari combinar demandes immediates per millorar la situació actual amb demandes contra el capital, com la necessitat d’expropiar sense compensació tots els pisos turístics en mans de grans tenidors i empreses, expropiació de tots els pisos buits en mans del gran capital, expropiar les grans empreses del sector (hotels, transport, cultura, oci, restauració, etc.) sota control dels mateixos treballadors, i gestionar i planificar l’economia de la ciutat en interès de la majoria. En poques paraules, defensem la necessitat de la revolució social.

Alguns potser ens acusen de ser poc realistes, que el que cal són mesures “pràctiques i ara”. Tanmateix, els fets són tossuts. El passat govern de Colau ha demostrat que en l’època actual de putrefacció capitalista no hi ha lloc per les reformes, encara menys per les reformes que afectin directament la butxaca dels capitalistes. Sota el seu mandat, a excepció dels anys de la Covid, no només van incrementar el nombre de turistes, sinó que paral·lelament el nombre de pisos turístics. Certament, la judicatura ha fet tot el possible per impedir cap mesura que afectes la proliferació dels pisos turístics, dictant a favor d’empreses que havien portat el pla PEUAT als tribunals. Però no és això un clar exemple de la necessitat que la lluita vagi més enllà, contra els empresaris, el seu aparell estatal i el sistema capitalista en conjunt? Potser estem totalment equivocats i la Colau tenia un pla mestre quan presentava la Copa Amèrica i deia que volia que fos “la millor edició possible.”

El problema del turisme de masses està totalment vinculat al problema de l’habitatge, de la precarietat laboral, del canvi climàtic. Les dinàmiques i problemes que patim en cada un d’aquests àmbits són el producte del sistema capitalista. Cap de les actuals direccions del moviment obrer planteja la qüestió en aquests termes, estan més preocupats per arrancar engrunes de la taula de la gran burgesia sense qüestionar-la o encara pitjor, defensen conscientment el règim mentre pretenen representar els interessos de la majoria.

És per tot això que la principal i més urgent tasca històrica en aquests moments és construir la direcció revolucionària del moviment obrer, una direcció que estigui a l’altura de les necessitats objectives de la majoria: enderrocar el capitalisme. Des de la Internacional Comunista Revolucionària estem treballant per construir aquest partit, en més de 70 països, amb entusiasme i optimisme pel futur revolucionari de la nostra època. Si tu també vols destruir el sistema, i estàs d’acord amb nosaltres, no hi ha hagut millor moment per a organitzar-se i lluitar! Uneix-te a nosaltres i ajuda’ns a fer la revolució!