La vergonyosa reforma migratòria de la UE i la postura marxista

A la fi del desembre passat el Consell de la UE i el Parlament Europeu van signar la reforma de la política d’asil i migració de la UE, un pacte en matèria migratòria comuna que portava sent discutit més de 3 anys, havent-se presentat el primer esborrador el setembre de 2020. No obstant això, la situació semblava bloquejada fins a octubre de l’any passat, quan es van intensificar les negociacions en un context de preocupació imperialista, en veure’s un augment de les anomenades migracions irregulars.

Tot i l’optimisme i actitud victoriosa expressats tant per eurodiputats com pels governs dels països de la Unió Europea, la veritat és que aquesta legislació suposa un retrocés en els drets dels migrants (com denuncien múltiples organismes internacionals com Amnistia Internacional) i l’avanç cap a una política migratòria encara més reaccionària.

El pacte

Entre els punts més flagrants d’aquest pacte trobem: la facilitació de devolucions al país d’origen a aquells considerats sense dret a asil, la facilitació de les detencions arbitràries o la poca protecció establerta a infants i col·lectius vulnerables. Aquesta legislació continua i, de fet, fomenta el model d’externalització de la gestió de les fronteres mitjançant acords amb tercers països externs a la UE que actuïn com a barrera davant les fronteres de la unió (com es veu de manera clara amb les negociacions entre el Marroc i l’estat espanyol).

A més, dins de les fronteres de la UE tampoc es fomenta el repartiment i la integració dels migrants, ja que a pesar que un dels seus punts més importants sigui l’anomenada “solidaritat obligatòria” entre els membres, en la seva execució serà una solidaritat a la carta en la qual els països de segona línia podran pagar una petita multa per cada immigrant rebutjat als països de primera línia, podent renunciar així a l’acolliment d’aquests.

Resumidament, podríem dir que aquest pacte no és ni des de lluny la “solució a la crisi migratòria” que els polítics burgesos ens intenten vendre. Lluny d’això, produeix un increment de la violència i sofriment a la qual es veuen sotmesos els migrants a les fronteres.

Una postura marxista

La realitat és que les penúries no acaben per als migrants després d’aconseguir entrar al terreny europeu. Gran part dels immigrants irregulars, si no són expulsats, es trobaran amb dificultats econòmiques i legals dins de la Unió, sent abocats a l’economia informal, vulnerables a una explotació laboral extrema o a la negació de drets bàsics com el de l’habitatge. Tot això a més sent víctimes d’atacs xenòfobs i racistes de la ultradreta.

Seria un error garrafal cedir davant discursos reaccionaris d’aquest calat, com són el racisme o la xenofòbia, fonamentats en la creença d’una superioritat etnicocultural del local enfront de l’estranger. Com a marxistes, entenem que l’origen del problema és l’imperialisme, és a dir, el pillatge sense escrúpols d’un grapat de monopolis. Una majoria dels migrants a Europa prové de països africans o del Mitjà Orient, on l’imperialisme ha exercit un paper d’espoli sense precedents durant dècades, abocant a la població a una vida de pobresa, misèria i sofriment incommensurable. És per això que, davant una vida d’absoluta desesperació, centenars de milers de persones decideixen arriscar les seves vides, i la de les seves famílies, inclosos nens i dones embarassades, per a lluitar per una vida més digna.

Cal dir-ho tal com és: els imperialistes tenen les mans tacades de sang. Són ells els que han provocat aquest infern per a milions de persones, i són ells els que blinden les fronteres per a deixar que es podreixin les masses desesperades de migrants. La seva hipocresia és repugnant. Quan es tracta de “mostrar solidaritat i valors democràtics”, obren les fronteres als refugiats Ucraïnesos perquè són víctimes del “malvat Putin”, però aquest criteri no s’aplica als centenars de milers de migrants que fugen de la guerra, la misèria, en definitiva, de la barbàrie, que ells mateixos han provocat.

Això és molt senzill d’entendre. Els imperialistes no tenen escrúpols, el seu únic principi és maximitzar els seus beneficis i defensar els seus interessos a ultrança. Putin és un enemic declarat dels imperialistes europeus, inclòs l’espanyol; és un altre capitalista amb ambicions imperialistes que s’enfronta als seus interessos. Els imperialistes europeus van obrir les fronteres als refugiats ucraïnesos tan sols com a part de la seva estratègia en la guerra contra Putin i l’oligarquia russa en defensa dels seus estrets interessos de classe. La situació és totalment diferent per als altres migrants. Això explica el perquè no han obert la frontera als palestins de Gaza que estan sofrint un genocidi: perquè fan costat a l’estat sionista genocida. La política de la UE respon als interessos dels imperialistes, als interessos de classe de la burgesia monopolista, i, per tant, està imbuïda per tots costats d’un caràcter profundament reaccionari. No hi ha ni un gram d’humanitat ni progrés en la seva política.

Encara més, davant el context de crisi del sistema i del seu major qüestionament per les masses, no és d’estranyar que es posi el focus (tant per les institucions com per oportunistes de dretes) en la immigració. Això no es fa amb desconeixement, sinó com a arma atomitzadora de la classe en un context en el qual l’empitjorament de les condicions materials estan causant un augment en la lluita de classes. Divideix i venceràs és una de les polítiques més antigues que han exercit totes les classes dominants en la història.

Fronteres obertes

Davant això, els marxistes defensem l’única posició possible, i aquesta és l’obertura de fronteres. Aquesta defensa la fem sobre la base d’una oposició implacable contra l’imperialisme, contra el capitalisme i tots els seus lacais, inclòs el govern espanyol amb el PSOE al capdavant. Perquè mentre l’actual govern pugui semblar una opció més “amigable” en la qüestió migratòria que partits descaradament reaccionaris com ho són PP o Vox, la veritat és que dades com l’estimació de més de 100 morts –assassinats per les forces de seguretat mobilitzades pel govern, sent clars– en un sol dia en la massacre de Melilla de juny de 2022, demostren que el tracte humanitari dels migrants no és una prioritat en aquest govern, com sí que ho és la fèrria defensa de l’imperialisme europeu i les seves fronteres. Tot això davant la impunitat i impotència dels seus socis de coalició en aquell moment, Unides Podem. La defensa d’una política migratòria regulada seria la defensa d’aquesta barbàrie.

Sobre aquest tema, la posició de Lenin i Marx va ser molt clara. No es pot parlar sobre restriccions a la immigració. Tal posició és el “socialisme-patriota” i s’oposa fonamentalment a una política internacionalista.

La realitat del capitalisme en el període present, l’imperialisme, és que existeixen els recursos per a proporcionar habitatge, escoles, etc., és a dir, una vida digna, per a tots els refugiats del món. Tanmateix, aquests es concentren en les butxaques d’un grapat de multimilionaris i corporacions multinacionals.

La posició marxista part d’una lluita contra el principal enemic, l’imperialisme i el capitalisme que l’engendra. En l’actual crisi migratòria, desenes de milers de migrants fugen d’una vida de misèria provocada pels imperialistes. Així, animem a derrocar totes aquelles idees contrarevolucionàries que veuen a l’estranger com un enemic i defensem fidelment la unió de la classe contra el veritable enemic: la burgesia, propietària dels mitjans de producció, que explota i es queda amb la plusvàlua de tots els treballadors, independentment del seu origen.

Com a proletaris en l’estat espanyol hem de remarcar el rol protagonista que ha tingut l’estat espanyol en aquesta legislació. Sent a més una de les prioritats posades sobre la taula de la presidència rotatòria del Consell Europeu que en 2023 va presidir Espanya. No podem ser indiferents davant el rol imperialista que té el nostre estat i en conjunt la Unió Europea i diem ben alt que l’únic camí per a l’alliberament del jou del capital radica en la solidaritat i organització independent de la classe treballadora.

Proletaris de tots els països, uniu-vos!