L’auge del Mugimendu Sozialista a Euskal Herria

El desenvolupament d’un moviment comunista juvenil de masses, com el que ha estat impulsat pel Mugimend Sozialista a Euskal Herria, el qual defensa el caràcter internacional del socialisme, és un fet extraordinari que els camarades del Corrent Marxista Internacional veiem amb enorme interès i simpatia. Publiquem aquí un article breu sobre les característiques d’aquest moviment i el desenvolupament actual.

En contraposició a l’aparent calma general de protestes a causa de la pandèmia, han sorgit processos de radicalització que confronten i continuen remenant la consciència social. Aquest és l’exemple d’Euskal Herria, on les mobilitzacions segueixen amb força o han reprès força especialment aquest darrer any. Per això, el 29 de gener passat es va celebrar una multitudinària manifestació “contra la dictadura de la burgesia” convocada per Gazte Koordinadora Socialista (GKS, Coordinadora Socialista Jove) i que va agrupar més de 7.000 joves comunistes a Bilbo i Iruñea/Pamplona.

El Mugimendu Sozialista (Moviment Socialista, MS) a Euskal Herria agrupa diverses organitzacions que es posicionen contra el “moviment demòcrata actual”, que prioritza el benestar i la millora de les condicions de la classe mitjana-alta. De fet, una d’aquestes organitzacions, la GKS sorgeix en el moment que l’esquerra abertzale es va començar a consolidar com a partit institucional i amb projecció a la política estatal. En aquest punt de ruptura i juntament amb l’empobriment que ha causat la crisi capitalista, s’ha revivat la consciència de classe i l’interès pel socialisme. És precisament en aquest context quan sorgeix aquest moviment polític independent de classe i amb perspectiva internacionalista, amb un objectiu clar i comú: la construcció d’un Estat Socialista.

Aquest procés de transformació és degut, en última instància, a la crisi capitalista, encara que la pandèmia l’ha accelerat i evidenciat en pocs anys. En principi, la pandèmia ha tingut greus conseqüències per al moviment obrer, ja que n’ha afavorit la desmobilització mitjançant mesures restrictives, punitives i de control social. Paral·lelament, està en marxa un procés subjacent que ha anat radicalitzant la població fins que s’ha fet evident o bé s’ha de fer evident mitjançant diferents explosions socials. Alguns símptomes d’això són la manifestació del 29 de gener de la GKS o el pic d’assistència del 8M respecte als anteriors de pandèmia. En definitiva, gràcies al sorgiment i a l’organització de grups com GKS, UIB, ITAIA o els “Kontseilu Sozialistak” (Consells Socialistes) ha pogut prevaldre la mobilització i agitació en diferents àmbits i sectors de la societat basca com la joventut, la universitat, les dones, els centres de treball, etc.

Això respon a la necessitat d’organitzar-se com a classe i de confrontar les vulneracions de drets bàsics i les imposicions cada cop més greus de la classe alta cap al proletariat. Durant aquest darrer any hem vist grans exemples d’això, com l’obtenció d’una aula per a estudiants a la Facultat de Psicologia a Donostia l’any passat i a la Facultat d’Educació de Vitòria fa tot just un mes. Aquests fets demostren la importància i la potencialitat d’organitzar-se com a classe.

Un altre fet destacable és la creació de plataformes com Itaia i els Kontseilu, que s’estenen a cada regió i unifiquen respectivament la lluita de la dona treballadora i la dels treballadors en conjunt. Aquestes plataformes posen en evidència, d’una banda, la reivindicació i l’orientació de la lluita per l’emancipació de la dona en línies de classe, que suposa una ruptura respecte al feminisme burgès imperant. D’altra banda, subratllen la lluita de classes a l’àmbit laboral i es mobilitzen en conseqüència: a la manifestació del passat 3 de març, per exemple, el Kontseilu de Vitòria es va organitzar juntament amb GKS per formar un bloc socialista en aquesta convocatòria i va agrupar un gran nombre de militants i simpatitzants a la seva secció.

Tot i això, la mobilització més visible i multitudinària del MS es va reunir el passat 29 de gener tant a Bilbo com a Iruñea/Pamplona amb una consigna molt audaç: “Contra la dictadura de la burgesia” i en denúncia de “l’ofensiva econòmica i política de la burgesia”. Aquestes consignes van atraure més de 7.000 persones, la majoria joves, que estan patint les conseqüències del sistema i això forma part de la seva experiència present. Les raons que descriuen encertadament són, d’una banda, l’empitjorament de les condicions de vida dels treballadors, que ha impulsat encara més la distribució desigual de la riquesa en benefici de la burgesia. D’altra banda, suposen la supressió de drets fonamentals i de llibertats polítiques, de la mà de l’augment del control social mitjançant les restriccions, la repressió policial i la criminalització de la joventut. A més, cap partit polític, ni tan sols d’esquerra, no ha estat capaç de respondre a les necessitats de la població des de la seva posició. És més, des de GKS els assenyalen per haver estat còmplices o impulsors de mesures que han denunciat després.

Per tant, és clar que la lluita no està dirigida cap a la millora del sistema, sinó que la GKS i el MS en conjunt reivindiquen la superació del mateix sistema capitalista, ja que seria contradictori exigir que resolgui els mateixos problemes que cregui. En aquest sentit, la GKS va subratllar la necessitat d’organitzar-se de manera independent a la política institucional burgesa i orientar la lluita de la classe treballadora cap a la construcció de l’Estat socialista. És a dir, el MS busca i aplica de manera activa la perspectiva socialista a les denúncies i les mobilitzacions.

Des del Corrent Marxista Internacional coincidim en aquesta direcció, ja que és fonamental que la classe obrera s’organitzi amb l’objectiu d’enderrocar el sistema capitalista que posa cada cop més en evidència la seva incapacitat de millorar les nostres condicions de vida. L’alternativa al sistema actual ha de ser el socialisme perquè posa les necessitats de la classe obrera per sobre del benefici econòmic capitalista. Ens hem d’unir sota el principi de la unitat de classe per lluitar per la construcció d’un sistema socialista junts. Hem d’estendre aquesta lluita a la resta de territoris prenent com a exemple l’eficàcia de l’organització i de les mobilitzacions de l’MS a Euskal Herria. Enfrontem-nos a la dictadura de la burgesia i lluitem pel socialisme!